Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
-
1854
-
1876 - 1877
-
1882
-
1889
-
Casa Laguna
Pere Caselles i Tarrats, Pau Monguió i Segura
L’escassa amplada de l’edifici permet que Caselles intensifiqui la combinació de peces ceràmiques i desplegui una gran varietat de tècniques ornamentals. A les plantes primera i segona s’adopta l’obra vista fins a la línia d’imposta, sobre un sòcol de ceràmica vidriada de color turquesa. A sobre s’hi aplica una superfície de trencadís, i la façana de la tercera planta és recoberta per peces de ceràmica vidriada profusament decorades. Les finestres, diferents a tots tres nivells, queden emmarcades amb peces de pedra, que delimiten cada pany ornamental i acaben a la coberta amb quatre pinacles, suports d’una barana de barres retorçades.1904
-
1902 - 1905
-
Casa Navàs
La casa respon a l’encàrrec de Joaquim Navàs, un important comerciant de teixits que també fou soci fundador de la societat promotora de l’Institut Pere Mata. Navàs volia un edifici ben representatiu per instal·lar-hi el seu negoci i l’habitatge propi. La casa es troba enfrontada a una plaça i fa cantonada amb un carreró estret, la qual cosa porta Domènech a jugar amb la solució de la cantonada. La planta baixa estableix una continuïtat amb les porxades de la plaça, però no continuen al carreró. El pilar de la cantonada genera una composició ascendent que culmina amb l’esvelta torre de la coberta, destruïda durant els bombardejos de l’any 1938.1901 - 1907
-
1908 - 1909
-
1910
-
Casa Rull
És el primer encàrrec que rep Domènech i Montaner a Reus, des que es fa càrrec de les obres de l’Institut Pere Mata. La casa és una capsa profusament articulada en tres façanes: la que dóna al carrer és virtualment simètrica, a excepció del pilar de la cantonada i del balcó de la planta noble; la façana posterior genera una simetria regular a partir d’elements diferents, i el balcó ha esdevingut una barana de ferro lleugera, sobre mènsules que enllacen amb les obertures de la planta baixa. L’ús dels elements arquitectònics en l’articulació dels volums constitueix un clar precedent dels procediments compositius de l’arquitectura moderna.1901 - 1911
-
Casa Grau
Caselles organitza la façana de la casa Grau per mitjà de la disposició simètrica de les obertures, dues a cada planta i una de centrada, en forma d’ull de bou, a la darrera planta. L’emmarcament de les finestres combina la geometria del cercle amb les formes rectes dels brancals de les portes. Aquests emmarcaments concentren tota la intensitat ornamental, amb motius vegetals com ara les fulles de llorer, en al·lusió al promotor de l’edifici, el baró de Llorach. El pany de la façana presenta un estucat que imita una fàbrica de pedra, mentre que la planta baixa és construïda íntegrament amb pedra natural.1910 - 1911
-
Chalet Serra
L’edifici és el resultat de l’ampliació d’un habitatge construït pocs anys abans per un comerciant de vins anglès. De la vella edificació se’n conserven la torre-mirador i el primer cos de l’edifici. Rubió hi afegeix el cos posterior. A les façanes d’aquest cos afegit es combina l’ús de l’obra vista amb panys de pedra aparellada de forma poligonal. La coberta del menjador, també projectada per Rubió, es recolza sobre quatre arcs torals que arrenquen de quatre columnes de marbre. Dels quatre angles formats per la unió dels arcs en sorgeix un grup de tres revoltons, un esquema que es repeteix tres vegades fins a tancar l’espai cupulat.1910 - 1912
-
Casa Gasull
Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura
Domènech i Montaner construeix la casa Gasull uns deu anys més tard que la casa Rull, quan la sensibilitat més radical del modernisme havia deixat pas al gust més auster i refinat de la nova moda noucentista. Domènech havia de combinar un edifici d’habitatges de 882 metres quadrats, amb pisos de 8 metres d’alçària, amb els 1.000 metres quadrats destinats al magatzem d’oli i fruits secs que connecta el carrer de Sant Elies amb el carrer de Sardà i Cailà. La casa Gasull manté algunes reminiscències del modernisme més arrauxat en els esgrafiats i mosaics emprats en la decoració, si bé les línies generals són classicitzants, sense temes florals, vitralls ni decoració pètria.1911 - 1912
-
Instituto Pere Mata
Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura
L’Institut Pere Mata és el fruit d’una iniciativa per adequar l’assistència als malalts mentals als nous procediments terapèutics que estaven sorgint a l’època. Domènech i Montaner entrà en contacte amb la Sociedad Manicomio de Reus a través del seu primer president, Pau Font de Rubinat, coreligionari de la Unió Catalanista. Domènech esbossa a l’Institut els criteris d’arquitectura hospitalària que pocs anys més tard desenvoluparia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Proposa un sistema de pavellons repartits per un gran jardí, de manera que cada pavelló pot acollir diferents malalts segons el tipus de malaltia, la classe social o el sexe. Tots els pavellons són d’obra vista amb sòcols de pedra poligonal, i totes les cobertes són de doble vessant, de teula àrab. Els emmarcaments de portes i finestres són de pedra calcària, més o menys treballada. De vegades s’aplica la ceràmica blanca i blava per decorar les façanes. En total són onze pavellons organitzats al voltant d’un pavelló central, tractat més profusament, que acull els serveis generals. Domènech desenvolupà el projecte sobre la base d’un coneixement a fons de les pràctiques terapèutiques i de les necessitats dels malalts.1897 - 1919
-
1920 - 1921
-
Chalet del Doctor Domènech
La casa acull la consulta mèdica i l’habitatge d’un metge de Reus, defensor de les idees higienistes i de la política esportiva. Es troba en una ciutat jardí impulsada pel mateix doctor Domènech als voltants del Reus Esportiu. La casa va ser encarregada al seu amic Josep Simó en tant que “arquitecte salubrista” titulat a París. Cada àmbit de la casa es correspon amb un volum i amb una alçària propis, de manera que el cos més alt és el de l’escala. La coberta, malgrat que presenta una altimetria irregular, és transitable, la qual cosa genera un joc de passos d’una coberta a l’altra. Els plans de façana combinen l’arrebossat, el maó vist i els reenfonsaments, i cadascun dels cossos queda coronat per una filera de maons a sardinell. Simó combina un gran sentit de la mobilitat amb les possibilitats del tractament purista del joc de volums. La casa fou reformada durant la postguerra per l’arquitecte reusenc Antoni Sardà.1930
-
Casa Hipòlit Montseny
Sardà va fer diversos edificis d’habitatges a l’eixample de Reus, en els quals va aplicar diferents variants per a la solució de cantonada, tan preuada pels arquitectes racionalistes. La casa Hipòlit Montseny té un únic habitatge per planta, i la distribució denota unes jerarquies de l’espai domèstic innovadores en molts aspectes. La sala d’estar, al cilindre de la cantonada, és entesa com un gran menjador. S’adopta la tribuna com a solució de façana preferent per als dos dormitoris principals, mentre que la resta de dormitoris tenen dèficits de superfície i de ventilació. Es valora l’espai d’estudi: la casa conté dos estudis, un dels quals té un balcó propi que determina la façana més estreta. Les finestres estan dividides en finestrons i es tanquen amb persianes enrotllables. El coronament de l’edifici es fa amb una filada de maons a sardinell, l’únic element ceràmic visible a la façana.1934 - 1935
-
1942 - 1945
-
Mercado Central de Reus
Sardà va fer el primer projecte per al Mercat Central l’any 1934, quan era arquitecte municipal de Reus, però l’edifici existent respon a un projecte del 1943 i construït el 1949. El mercat segueix una tipologia d’un gran espai central amb dues crugies laterals més baixes, és a dir, una configuració basilical, suportada per peus drets i cintres metàlliques. La disposició simètrica del mercat queda reflectida a l’exterior amb un joc purista de volums que intenten trencar les grans dimensions de l’edifici. Els cossos de les cantonades són més baixos que la façana principal, però més alts que les façanes laterals. La façana central queda endarrerida, flota sobre l’ombra de l’entrada, de banda a banda, i adopta un ritme de quatre llargues obertures verticals. Sardà adopta la tècnica de l’esglaonament de volums per enriquir la imatge de l’edifici i atorgar-li un caràcter monumental.1934 - 1949
-
1952 - 1960
-
1960
-
Parròquia de Sant Bernat Calvó
Esta iglesia se encuentra situada en el barrio Fortuny de Reus, que se construyó en los años cincuenta para acoger la gran oleada migratoria procedente de Andalucía y otros lugares de España. En 1960 se constituye la nueva parroquia como equipamiento central. Para significar el edificio en el barrio y dimensionarlo de acuerdo con las necesidades de la población, se decidió construir la iglesia con una estructura de grandes dimensiones delante de la plaza que define el centro del nuevo barrio. La iglesia está formada por tres elementos claramente diferenciados: un volumen rectangular de obra vista, la bóveda de hormigón armado que cubre la nave principal e incorpora unos grandes ventanales, y el campanario cilíndrico de gran altura y hormigón visto. La cubierta consiste en una gran bóveda de arista que exige tan sólo 4 puntos de apoyo para sostenerla. Después de realizar unos tanteos, se decidió construir esta bóveda con una membrana de hormigón armado, una de las primeras de Cataluña. La cubierta se apoya sobre cuatro pilares de hormigón armado, ayudados por tres puntos en fachada y un muro situado al fondo del presbiterio. Todo ello queda cerrado por el muro de ladrillo visto de la fachada.1959 - 1965
-
1966
-
Barrio Gaudí
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
El projecte respon a un encàrrec de l’Administració per fer un conjunt d’habitatges socials en un indret perifèric de Reus. Bofill opta per fer una lectura positiva de la vida col·lectiva de la petita localitat industrial, i reprodueix al nou barri l’amalgama de locals comercials, supermercats, bars, equipaments de lleure i els mateixos habitatges. El barri està format per torres de vuit plantes, resultat de la combinació d’un nombre limitat de tipus d’habitatges, que incorporen dos, tres i quatre dormitoris. De l’acoblament dels diferents tipus en surt una varietat de plantes sempre orientades als quatre vents, que poden juxtaposar dues torres en un mateix bloc i que poden variar en alçària d’una planta a l’altra. Totes les torres queden unides per quatre nivells de passeres que permeten circular horitzontalment sense necessitat de baixar al carrer. L’èxit de l’operació va portar a projectar-ne una segona i una tercera fase.1964 - 1968