-
Can Cucurella
Casa aïllada i envoltada per un mur de pedra i maó. està formada per dos cossos : un a la façana principal de planta baixa, pis, una torratxa i un petit terrat i un darrera d'aquest format per planta, pis i terrat. La façana principal destaca per la seva simetria . en els obertures de la planta baixa s'ornamenten les llindes amb motllures de tema vegetal fets de pedra artificial. És interessant el voladís de la teulada, de ceràmica vidriada, tant a la façana com a la torratxa. També la barana del terrat que forma petits merlets i les baranes de ferro forjant dels balcons. I els elements decoratius de ceràmica de la façana. A la façana posterior destaca el porxo i la terrassa amb barana de pedra artificial. Aquesta casa va ser construïda per Enric Cucurella i Vidal. La construcció es va fer en dues etapes: la primera que es va construir la planta baix i en la segona la resta de l'edifici. Al 1983 va ser adquirida per l'ajuntament i avui hi ha les dependències municipals. El carrer J. Mestre Lladós va ser urbanitzat a començaments dels.XX. Aquest edifici forma part del conjunt format perles cases nª1,3,5,7.1903
-
Escoles Nacionals
Edifici de planta baixa i pis . teulada a dues vessants . en la façana s'observa una composició que reflecteix la simetria de l'edifici. A la planta baixa hi ha dues entrades que donen pas a dues aules i escales d'accés. els portals d'entrada i quasi tota l'alçada de la 1ª planta estat realitzats amb maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen: el treball de maó en les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet amb pedra artificial . a les façana laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. Hi ha un cos adossat a la façana posterior que és de construcció més recent. El terrens eren propietat de Pere Pujol. L'edifici ha estat reformat. A la planta primera on inicialment hi havia les vivendes dels mestres ara hi ha aules. S'ha conservat la distribució del es escales interiors i tot l'exterior de l'edifici. El carrer J. Mestre Ladós va ser urbanitzat a primers del s.XX. Aquest edifiqui forma part d'un conjunt format pels de les cases nº 1,3,5,7.1919
-
Casal Català
Conjunt format per diverses edificacions d'una sola planta :cafè -saló, teatre, dependències i terrassa. Destaca el cos principal per la seva gran alçada; aquest cos té façana al carrer, amb un gran finestral tripartit, i al jardí, on s'obren grans finestrals d'arc de mig punt peraltat. La planta és rectangular, amb coberta a dues vessants que genera la forma de frontó. A la façana principal hi ha esgrafiats que representen angelots músics i, per sobre de l'òcul central, l'escut amb les quatre barres encerclat per llorers i garlandes. Els angles de l'edifici es coronen amb gerres de terracota. En canvi, la façana de l'edifici del teatre és més austera. El frontó queda més accentuat, i, a banda i banda, pilastres acanalades delimiten l'ample de façana. La presència de l'esgrafiat es troba en la zona central del frontó on figura l'any de la seva construcció. Aquí també es coronen els angles amb gerres de terracota. Destaca el gran sòcol de pedra que forma també la tanca del jardí i enllaça amb el de la casa nº 28. El projecte original no es va portar del tot a terme. El Casal Català va néixer per iniciativa de la Unió Regionalista Hostalenca, creada el 1918, que a través de Joan Vallès, Joan Subirats, Casimir Orriols i Enric Cucurella finançaren la seva construcció, que va ser encarregada a l'arquitecte Josep Goday l'any 1924. Al 1926 en el mes de juliol s'inaugura el casal. Els esgrafiats van ser executats per Ferdinandus Serra el 1933. Al 1960 es realitzem obre d'agençament i es canvia el nom pel de "Centre Cultural Recreatiu Casal Català". No va ser fins a l'any 1988 que aquesta entitat recuperà el seu nom original, que havia estat esborrat durant els anys de la repressió franquista.1924 - 1926
-
Cal Roviralta
autoria desconeguda
Edifici de planta quadrangular de dos pisos d'alçada construït amb pedra recoberta d'estuc, de composició molt senzilla i quasi bé absent de decoració a excepció de les motllures de les finestres que sobresurten lleugerament del mur i de les balconades de ferro forat de les finestres centrals. Destaca també la balustrada de pedra que ocupa la part superior de l'edifici. En quant la porta d'entrada, destaca de la composició porticada que inclou també una petita balustrada de pedra sustentada sobra els dos pilars que fan de marc a la façana principal. Al 1936 aquest edifici i les terres del seu propietari són confiscades pel comitè local. Aquest instal·là a Can Roviralta una filial de la cooperativa (el sindicat). Al 1939 tornà al seu propietari.primera mitad del siglo XX