Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • Aeropuerto Lleida-Alguaire

    b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa

    Aeropuerto Lleida-Alguaire

    La torre de control de l’aeroport d’Alguaire es concep com una obra singular que va més enllà de la pròpia estructura, integrant els projectes de la terminal i els edificis annexos. Torre i base tenen una superfície total de 4.942 m2. La torre es projecta com un edifici de 42 metres d’alçada, format per dos volums principals: la torre, que acull les funcions específiques de control aeronàutic, i la base, que rep el programa administratiu i tècnic. Ambdues queden unides per la corba que dibuixa la coberta de la primera planta i que es converteix en façana de la torre. Aquesta coberta es perllonga fins a fondre’s harmònicament amb l’edifici de la terminal i els edificis tècnics. La unitat visual de l’aeroport s’aconsegueix amb la cobertura de tota la façana de fusta i xapa metàl·lica de tons verds, ocres i grocs que contribueixen a la seva integració amb el paisatge circumdant. La coberta compte amb una capa vegetal combinada amb franges de fusta i xapa. Aquesta combinació emula la trama vegetal-agrícola de l’entorn i del paisatge típic de la plana de Lleida.

    2008 - 2010

  • Exposición Merlí

    Jaume Farreny i Morancho, Maite Sainz de la Maza Benet

    Exposición Merlí

    EXPOSICIÓ MERLI_2010 El Santuari de la Mare de Déu del Merli a Alguaire, originari del s.XIII, i modificat periòdicament fins a finals del s.XVIII, es troba en defectuós estat de conservació. La intenció de l ́ Associació d ́Amics del Patrimoni Cultural d ́Alguaire es realitzar un estudi i anàlisi del Santuari del seu vessant històric i arquitectònic, i de registre fotogràfic per tal que el Santuari sigui declarat be d ́ interès local. L ́ exposició s ́ha de concebre sota la premissa d ́un pressupost mínim, que parteix d ́ una organizació sense ànim de lucre, però amb unes intencions clares i reivindicatives, i amb el suport i la col.laboració ciutadana. El Santuari consta d ́una nau i dues petites capelles laterals. En l ́ espai central 12 bancs de fusta, de línies tradicionals, de 2.90 metres de longitud es disposen un rera l ́altre, amb una gran ocupació del pla horitzontal i una mínima ocupació de l ́espai. La proposta d ́exposició parteix de la intervenció d ́ ocupació màxima de l ́espai, i alliberar els murs del Santuari, de la funció expositiva. Els murs sí creen un perímetre de l ́espai, i estableixen un diàleg entre allò temporal i fràgil, d ́allò etern i tectònic per la seva condició històrica i pètria. Els 12 bancs es planten verticalment i es disposen seguint la geometria que dibuixa el sostre del Santuari. Són estables por ells mateixos, i la seva estructura de barres i llistons de fusta són el suport del material expositiu. A 2.90 metres d ́alçada una xarxa de fil elèctric uneix els bancs, i crea un pla a una cota més relacionada amb l ́escala humana. Vels de tela negra a les obertures del Santuari enfosqueixen l ́espai, i els punts de llum que es despengen del capdamunt de cada banc creen una nova atmòsfera. FITXA TÈCNICA Data: 6 març / 2 abril 2010 Lloc: Santuari de la Mare de Déu del Merli, Alguaire_Lleida Promotor: Associació d ́Amics del Patrimoni Cultural d ́Alguaire Col.laboradors: Francesc Fité i Isidre Puig (historiadors), Enriqueta Vendrell i Víctor P.Pallarés (artistes), Xavier Goñi (fotògraf), Gerard Fernàndez Marmolejo (estudiant d ́ arquitectura) Instal.lació: Elija instal.lacions Fotògraf: Xavier Goñi Arquitectes: Jaume Farreny i Maite Sainz de la Maza

    2010

  • Adequació Cabana a l'Horta de Ratera

    Jaume Farreny i Morancho

    Adequació Cabana a l'Horta de Ratera

    HORTA DE RATERA L’ horta de Ratera se situa en l’extrem est del terme municipal d’ Alguaire, entre el canal de Pinyana i la secla de Ratera. La finca de 6.5 hectàrees, limita amb el camí de Ratera al nord-est i amb el reguer al sud-oest, amb una rica i imponent arbreda, límit visual de la finca respecte el poble. L’horta està formada por bancals, en ascensió nord-est. Per un petit camí intern, s’arriba a la cabana, aixopluc de les feines del camp, y magatzem d’eines agrícoles. El camí penetra dins la cabana, i la creua transversalment, creant una seqüència paisatgística rica en matisos. La cabana està formada por una successió de capes y preexistències temporals i materials, des de la petita cabana inicial de 5x5m, de pedra i terra, fins la volumetria actual amb una àrea de 275m2 construïts, suma de múltiples ampliacions. L’adequació actual parteix de la lectura espacial, d’usos i de materials de cada cel·la, per crear un cos més unitari, i incorporar espais exteriors annexes als murs perimetrals, com espais d’ús o petites places per a gaudir del camp, arrasserats del vent i exposats al sol a l’hivern, o incorporant ombres vegetals de fulla caduca a l’estiu. El projecte vol interactuar tant amb l’ escala gran del paisatge como amb l’escala petita dels detalls. El maó massís de 4.5x13x28cm s’ ha utilitzat per les seves qualitats materials, tàctils i econòmiques, i com evolució de l’ús de la terra compactada. La seva mida petita i la transpirabilitat del maó, ens permet col·locar-lo en paraments verticals, paviments, o en gelosia, per crear filtres de llum i aire. L’espai d’aigua i l’espai de foc a l’interior, i les places exteriors, conjuguen el maó en resposta a la seva funció i lloc. Dos elements de l’horta s’incorporen al projecte i a la dinàmica quotidiana, l’aigua i els arbres. L’aigua, amb un braçal sota un palossanter, es mostra i s´hi accedeix, amb un petit seient ceràmic a l’ombra. El noguer, arbre centenari de la finca, sota els seus braços i la seva copa de fulla caduca, dos safarejos antics són l’estructura d’una taula de 4m, completada amb llistons de pi, dels sobrants de las dues cobertes refetes. La vida al camp avui, conjuga les tasques agrícoles amb el plaer que ens dona el contacte amb la terra i els seus fruits. El nostre cicle vital s’activa, i s’uneix als nostres orígens i a la nostra comunitat rural. Superfície Construïda_ 62m2 interior + 78m2 exterior : 140m2

    2021

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!