Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
JAUME FARRENY, arquitectura / www.jaumefarreny.com
Arquitecte per l´ ETSAB-UPC l´any 2000
Col.legiat n: 33133/3 pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - Demarcació de Lleida
Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura, 2008-2010. ETSAB-UPC
Tesis Doctoral en curs, “Hàbitats col·lectius. Ramon Maria Puig 1964-1980”, 2018-en procés. URV
Investigador pre-doctoral, Programa Martí i Franquès 2021PMF-PIPF. URV
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I ACADÈMICA
-Professor Coordinador de Projectes Arquitectònics i Expressió Gràfica I-II
de l’EAR Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus, URV. 2011-2014 i 2016-2017
-Professor de Projectes Arquitectònics i Expressió Gràfica I-II de l´EAR
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus, URV. 2005-2011, 2014-2016 i 2018-2024
-Professor de Projectes i Urbanisme VII-VIII, de l’EAR
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus, URV. 2017-2018
-Coordinador Activitats Culturals, Coac - Demarcació Lleida 2004-2024
-Director de la revista DAU, Coac - Demarcació Lleida 2003-2010
-Coordinador del llibre “Ramon Maria Puig Andreu”, de la col.lecció
“Inventaris d’arquitectura”, Coac - Demarcació Lleida 2002-2004
-Autor del llibre “Ramon Maria Puig, Arxiu 1964.2015”
edició de l’Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida
-Comissari de l’Exposició “Arquitectures en el Paisatge / Catalunya 2000.2017”, Coac Catalunya
PREMIS I MENCIONS
-Finalista XIV Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo “Más habitar, más humanizar”, 2018
-Seleccionat XV Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo “España vacía/España llena”, 2021
-Finalista Premis FAD 2009 i 2011
-Seleccionat Premis FAD 2011 i 2014
-Premi “XI Biennal Alejandro de la Sota, Mostra d’Arquitectura de Tarragona”, 2019
-Premi “6ª Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida” 2019-2022
-Premi “5ª Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida” 2014-2018
-Premi Ignasi Miquel, per a joves arquitectes, Coac Lleida, 2014
-Premi “4ª Mostra d’Arquitectura de les Terres de Lleida” 2010-2013
-Seleccionat Exposició APROXIMACIONS, Joves arquitectes catalans 2011, selecció Arquia/Próxima
-Seleccionat Premi “Arquia/Próxima2010, En cambio” 2008-2009 (Arq.españa < 10 años ej.profesional)
PUBLICACIONS
-Publicació “1º - 2º - 3º - 4º - 5º - 6º Mostra d´ Arquitectura de les Terres de Lleida”
-Publicació “XI Biennal Alejandro de la Sota, Mostra d’Arquitectura de Tarragona”, 2020
-Publicació “XIV Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo”, 2018
-Publicació “XV Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo”, 2021
-Publicació “Arquia/Próxima 2010, En cambio”
-“Formes de l´Habitar. Terres de Lleida 2008.2013”
-Catedral Nova de Lleida- Línies de futur, 2017
-DAU, QUADERNS, ON Diseño, CON Arquitectura
CONFERÈNCIES I DIVULGACIÓ
-Escoles d’Arquitectura: ETSA Barcelona 2008, ETSA Vallès 2011, ETSA La Salle 2013, ETSA Reus 2017
-Col·legi d’Arquitectes de Catalunya COAC: Barcelona-Girona-Lleida 2011, Tarragona 2020
-Institut d’Estudis Ilerdencs IEI: 2013, 2015, 2017 i 2019
-Escola Belles Arts de Lleida EMBA: 2011 i 2012
-Escola Massana. Centre d’Art i Disseny: 2019
-Seu Vella de Lleida. “L’espai del poema”. Cicle de Ponències “Poema de l’Home” G.Viladot. 2022
-Congrés sobre Innovació Docent en Arquitectura JIDA´14” UPC-Etsab 2014 / JIDA’22 EAR + Publicació
Obras (5)
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología (10)
-
Exposición Merlí
Jaume Farreny i Morancho, Maite Sainz de la Maza Benet
EXPOSICIÓ MERLI_2010 El Santuari de la Mare de Déu del Merli a Alguaire, originari del s.XIII, i modificat periòdicament fins a finals del s.XVIII, es troba en defectuós estat de conservació. La intenció de l ́ Associació d ́Amics del Patrimoni Cultural d ́Alguaire es realitzar un estudi i anàlisi del Santuari del seu vessant històric i arquitectònic, i de registre fotogràfic per tal que el Santuari sigui declarat be d ́ interès local. L ́ exposició s ́ha de concebre sota la premissa d ́un pressupost mínim, que parteix d ́ una organizació sense ànim de lucre, però amb unes intencions clares i reivindicatives, i amb el suport i la col.laboració ciutadana. El Santuari consta d ́una nau i dues petites capelles laterals. En l ́ espai central 12 bancs de fusta, de línies tradicionals, de 2.90 metres de longitud es disposen un rera l ́altre, amb una gran ocupació del pla horitzontal i una mínima ocupació de l ́espai. La proposta d ́exposició parteix de la intervenció d ́ ocupació màxima de l ́espai, i alliberar els murs del Santuari, de la funció expositiva. Els murs sí creen un perímetre de l ́espai, i estableixen un diàleg entre allò temporal i fràgil, d ́allò etern i tectònic per la seva condició històrica i pètria. Els 12 bancs es planten verticalment i es disposen seguint la geometria que dibuixa el sostre del Santuari. Són estables por ells mateixos, i la seva estructura de barres i llistons de fusta són el suport del material expositiu. A 2.90 metres d ́alçada una xarxa de fil elèctric uneix els bancs, i crea un pla a una cota més relacionada amb l ́escala humana. Vels de tela negra a les obertures del Santuari enfosqueixen l ́espai, i els punts de llum que es despengen del capdamunt de cada banc creen una nova atmòsfera. FITXA TÈCNICA Data: 6 març / 2 abril 2010 Lloc: Santuari de la Mare de Déu del Merli, Alguaire_Lleida Promotor: Associació d ́Amics del Patrimoni Cultural d ́Alguaire Col.laboradors: Francesc Fité i Isidre Puig (historiadors), Enriqueta Vendrell i Víctor P.Pallarés (artistes), Xavier Goñi (fotògraf), Gerard Fernàndez Marmolejo (estudiant d ́ arquitectura) Instal.lació: Elija instal.lacions Fotògraf: Xavier Goñi Arquitectes: Jaume Farreny i Maite Sainz de la Maza -
Mostres d'Arquitectura (Lleida)
Galardonado / Premiado. Categoría: Intervencions EfímeresExposición MerlíExposició Ramon Maria Puig / Arxiu 1964.2015
Ramon Maria Puig / Arxiu 1964.2015 és una exposició que parteix de la donació de l'arxiu de l'arquitecte lleidatà,al Coac-Demarcació de Lleida, i pretén mostrar una síntesi de 50 anys de professió. 15 obres seleccionades, des de la petita escala expositiva,a l'habitatge domèstic, intervencions en patrimoni o la planificació urbana del Canyeret, el Centre Històric o el Turó de la Seu Vella de Lleida. Els croquis, plànols, fotografies o publicacions de l'arquitecte, es disposen en una taula de 2.4x19.2m h:80cm, centrada en la nau gòtica de l'Institut d'Estudis llerdencs, oferint al material expositiu el protagonisme de l'espai. Una envolvent perimetral de tubs de cartró del Ramona Maria, de diferents èpoques i diàmetres 5.5 / 7.5 / 10.5 / 12.5 cm i longituds 90/105 cm suspesos de la guia superior, cada 20 cm per fil de 1.8mm h:180cm, crea un deambulatori processional a partir de la reutilització dels 280 tubs, alhora que produeix una vibració amb el vaivé dels vianants.Pavelló entre Noguers
Jaume Farreny i Morancho, Ramon Antoni Fité i Font
7 Noguers del Campus de Bellissens de Reus de la Universitat Rovira i Virgili, acullen els marcs de l'exposició itinerant "Arquitectures en el Paisatge/Catalunya 2000.2017". Espai on s'emplaçà del 2007 al 2010 els Pavellons de l'Escola d'Arquitectura de Reus. 68 Marcs de 145x235cm i 4.5x9cm de secció de fusta de pi, abracen els 7 noguers i creen un espai exterior de 14.5x20.3m, de clima mediterrani, fent possible i rememorant les activitats docents de l'Escola d'Arquitectura. Es construeix "La presència d'una absència". El setembre i l'octubre del 2018 els marcs del pavelló contenen els panells de l'exposició itinerant. A partir del novembre, l'estructura del pavelló interactua amb l'estructura vegetal dels noguers, i evidencia i potencia el constant i canviant pas del temps. La concatenació dels marcs i el contacte proper als noguers, redueix l'escala del lloc, i l'apropa a l'escala humana. El dins i fora, l'ombra i el sol, el vent, l'aigua, els sons, els materials... són condicions del lloc que els alumnes aprenen vivint i gaudint-los.Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)
Galardonado / Premiado. Categoría: Espacios ExterioresPavelló entre NoguersMostres d'Arquitectura (Lleida)
Galardonado / Premiado. Categoría: Intervencions en Espais InteriorsExposició Ramon Maria Puig / Arxiu 1964.2015Adequació Cabana a l'Horta de Ratera
HORTA DE RATERA L’ horta de Ratera se situa en l’extrem est del terme municipal d’ Alguaire, entre el canal de Pinyana i la secla de Ratera. La finca de 6.5 hectàrees, limita amb el camí de Ratera al nord-est i amb el reguer al sud-oest, amb una rica i imponent arbreda, límit visual de la finca respecte el poble. L’horta està formada por bancals, en ascensió nord-est. Per un petit camí intern, s’arriba a la cabana, aixopluc de les feines del camp, y magatzem d’eines agrícoles. El camí penetra dins la cabana, i la creua transversalment, creant una seqüència paisatgística rica en matisos. La cabana està formada por una successió de capes y preexistències temporals i materials, des de la petita cabana inicial de 5x5m, de pedra i terra, fins la volumetria actual amb una àrea de 275m2 construïts, suma de múltiples ampliacions. L’adequació actual parteix de la lectura espacial, d’usos i de materials de cada cel·la, per crear un cos més unitari, i incorporar espais exteriors annexes als murs perimetrals, com espais d’ús o petites places per a gaudir del camp, arrasserats del vent i exposats al sol a l’hivern, o incorporant ombres vegetals de fulla caduca a l’estiu. El projecte vol interactuar tant amb l’ escala gran del paisatge como amb l’escala petita dels detalls. El maó massís de 4.5x13x28cm s’ ha utilitzat per les seves qualitats materials, tàctils i econòmiques, i com evolució de l’ús de la terra compactada. La seva mida petita i la transpirabilitat del maó, ens permet col·locar-lo en paraments verticals, paviments, o en gelosia, per crear filtres de llum i aire. L’espai d’aigua i l’espai de foc a l’interior, i les places exteriors, conjuguen el maó en resposta a la seva funció i lloc. Dos elements de l’horta s’incorporen al projecte i a la dinàmica quotidiana, l’aigua i els arbres. L’aigua, amb un braçal sota un palossanter, es mostra i s´hi accedeix, amb un petit seient ceràmic a l’ombra. El noguer, arbre centenari de la finca, sota els seus braços i la seva copa de fulla caduca, dos safarejos antics són l’estructura d’una taula de 4m, completada amb llistons de pi, dels sobrants de las dues cobertes refetes. La vida al camp avui, conjuga les tasques agrícoles amb el plaer que ens dona el contacte amb la terra i els seus fruits. El nostre cicle vital s’activa, i s’uneix als nostres orígens i a la nostra comunitat rural. Superfície Construïda_ 62m2 interior + 78m2 exterior : 140m2Mostres d'Arquitectura (Lleida)
Galardonado / Premiado. Categoría: Intervencions EfímeresDos Llocs i un Poema / Escenografia “Poema de l'Home” de Guillem ViladotMostres d'Arquitectura (Lleida)
Galardonado / Premiado. Categoría: Intervencions en Espais Exteriors Urbans o de Paisatge.Adequació Cabana a l'Horta de RateraDos Llocs i un Poema / Escenografia “Poema de l'Home” de Guillem Viladot
DOS LLOCS I UN POEMA / ESCENOGRAFIA “POEMA DE L’HOME” DE GUILLEM VILADOT AL CLAUSTRE DE LA SEU VELLA DE LLEIDA I A LA VINYA DELS ARTISTES Memòria del projecte: LA SEU VELLA La publicació del “Poema de l’Home” editada per “Lo Pardal” el 1973, té una mida de 12x17.5 cm. En el seu interior, un pòster desplegable de 45x65 conté el poema. L’Escenografia entre el Turó de la Seu Vella i el Riu Segre, es desplega des de la perifèria ponentina per dissoldre´s per TOT el territori. La relació amb l’exterior es realitza també a través de la galeria sud-est, alleugerint la massa pètria fins a la desmaterialització, per aconseguir el domini del paisatge. És en aquest àmbit de màxima tensió espacial, on se situarà l’escenografia del “Poema de l’Home”. LA GALERIA MIRADOR Situada al costat sud-est del claustre, entre el monumental campanar i la capella de Sant Martí, la galeria sud-est té una longitud de 45m i una amplada entre finestrals de 8.45m. L’alçada màxima des del pla del claustre fins la clau de volta dels arcs és de 11.50m. A la lectura i interpretació de l’obra, s’hi superposa una mirada propera en relació a la galeria i al claustre, i una mirada de paisatge, en relació a l’horitzó de Ponent. El ritme i la cadència espacial el marquen els intereixos de les columnes dels cinc finestrals. APILAR I EQUILIBRI La secció topogràfica del Canyeret, barri històric de Lleida, situat entre el riu i la Seu Vella, continua amb l’esglaonat interior de la galeria. L’ampit del mirador a una altura de 1.20m interior, i 9.50m exterior, serà l’estrat on es recolzarà la intervenció projectual. La biga IPE80, mínim perfil estandarditzat, ens permet llums de 5m. Dos plans estructurals, inferior i superior, paral·lel i perpendicular a la galeria, teixeixen un conjunt en equilibri, per gravetat, amb simples recolzaments i encaixos amb tacs de fusta. EL POEMA ENTRE L’AIRE I LA TERRA En l’elaboració del poema, Viladot usa les lletres de l’alfabet, 25. És una composició de 25+25, unes respecte les altres, estan capgirades, deixant un petit espai d’aire entre elles. En aquest espai, una successió de 25 paraules/conceptes, defineixen l’”Home”. La seqüència espacial de les 25 biguetes, 4-6-5-6-4, centrades sota l’eix dels cinc finestrals gòtics, amb 2.25m de vol cap a l’exterior-horitzó, i de 2.25m de vol cap a l’interior-galeria, situa l’”Home” de Viladot, entre l’aire de l’ànima i la terra del cos.