-
Col·legi Blanenc
autoria desconeguda
Ens trobem davant d'una gran edificació quadrangular de tres plantes, amb el cos central elevat o sobresortint o repujat respecte del nivell del pla i dels dos cossos laterals. La façana es fa ressò, manlleva tot un cúmul de trets i motius característics del lèxic clàssic. D'altra banda, els assimila com a mer ornament, sense cap voluntat arquitectònica i constructiva, és a dir trets assimilats en "l'epidermis" de l'edifici (part més superficial), sense afectar ni fer-se copartícip de les estructures internes. Tot i això, es tracta de tota una sèrie de motius interessants que recalquen encara, la vigència i importància del llegat clàssic filtrat en una versió molt menys compromesa, com és el format neoclàssic. Des de l'àmplia profusió d'arcs de mig punt (acapara el protagonisme en totes les obertures), passant per les arquetípiques balustrades fins a la puresa visual, nitidesa ornamental desmarcant-se de qualsevol signe de recargolament o pesadesa, aposta per la claredat compositiva, constituïda per mitjà del disseny dels òculs, cornises de separació de les diverses plantes – són simples i senzilles però alhora clarividents-, la unitat compositiva... Tots aquests motius són arguments més que suficients, que corroboren l'encara dependència i interès per aquestes morfologies clàssiques. D'altra banda, una dependència no aïllada, sinó en consonància amb la resta d'edificis de la vila, ja que com hem pogut comprovar molts dels edificis emblemàtics de la vila, es deixen impregnar per aquest lèxic tan universal. Finalment, cal dir que l'edifici està coronat per una gran torre quadrada i emmerletada, que magnifica i ressalta, el de si ja per si sol monumental edifici.1896
-
1903
-
1905
-
1921
-
1911 - 1929
-
Casa Saladrigas
Casa construïda entre 1926 i 1931, un cop derruïda la original, per l’arquitecte Isidre Puig Boada (1891-1987) per encàrrec de l’empresari Manuel Saladrigas Freixa (1872-1949). L’arquitecte Isidre Puig Boada fou deixeble d’Antoni Gaudí i director de l’obra de la Sagrada Família de Barcelona a la seva mort. L’empresari Manuel Saladrigas era un industrial que tenia una fàbrica tèxtil al Poble Nou de Barcelona i estiuejava a Blanes. En aquella zona hi vivien i donaven classe varis mestres, d’aquí que el passeig s’anomeni actualment “de la Mestrança”. Durant la Guerra Civil, a més de classes particulars, s’hi van celebrar misses clandestines organitzades pel mossèn Agustí de Blanes. La casa va ser conservada per la filla de Manuel Saladrigas, Teresa, i va resistir a l’embat constructiu dels seixanta fins que fou protegida per l’Ajuntament als vuitanta i adquirida pel mateix Ajuntament a finals dels anys noranta. El 13 d’abril de 2003 es va inaugurar la restaurada Casa Saladrigas com a Sala d’exposicions municipal en un acte multitudinari. Casa construïda entre 1926 i 1931, un cop derruïda la original, per l’arquitecte Isidre Puig Boada (1891-1987) per encàrrec de l’empresari Manuel Saladrigas Freixa (1872-1949). L’arquitecte Isidre Puig Boada fou deixeble d’Antoni Gaudí i director de l’obra de la Sagrada Família de Barcelona a la seva mort. L’empresari Manuel Saladrigas era un industrial que tenia una fàbrica tèxtil al Poble Nou de Barcelona i estiuejava a Blanes. En aquella zona hi vivien i donaven classe varis mestres, d’aquí que el passeig s’anomeni actualment “de la Mestrança”. Durant la Guerra Civil, a més de classes particulars, s’hi van celebrar misses clandestines organitzades pel mossèn Agustí de Blanes. La casa va ser conservada per la filla de Manuel Saladrigas, Teresa, i va resistir a l’embat constructiu dels seixanta fins que fou protegida per l’Ajuntament als vuitanta i adquirida pel mateix Ajuntament a finals dels anys noranta. El 13 d’abril de 2003 es va inaugurar la restaurada Casa Saladrigas com a Sala d’exposicions municipal en un acte multitudinari.1926 - 1931
-
Col·legi Santa Maria - Manyanet
Estudi BSSV, Miquel Batalla i Peralta, Àngel Serrano i Freixas, Esteve Vicens i Buj
1972
-
Biblioteca Comarcal de Blanes
Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix
El disseny de l’edifici es fa ressò de la seva condició suburbana, en tant que element capaç de crear un nou focus d’activitat, lluny del centre i a la vora del mar. L’organisme dóna l’esquena a la ciutat per mitjà d’un volum gairebé cec, de tres façanes que formen un angle agut, per on té lloc l’entrada. La planta baixa allibera un recorregut continu des de l’entrada fins a la façana oposada, que s’obre al mar a través d’un mur vidrat que abasta tota l’alçària de l’edifici, i que queda protegit per una gran marquesina orientada a la Mediterrània. La planta baixa es presenta com un espai diàfan en continuïtat amb la plaça que es crea a la part posterior, i gràcies a un pati enjardinat que garanteix la transparència entre la part anterior i la posterior. En aquesta planta hi ha l’Oficina de Turisme i d’altres petites dependències, mentre que la planta superior es destina pròpiament a biblioteca.1997 - 2002
-
CAP Blanes 2
aq4 arquitectura, Ibon Bilbao España, Jordi Campos Garcia, Caterina Figuerola Tomàs, Carlos Gelpí Almirall
Un lloc inhòspit. Residu verd entre dos creixements de la ciutat. Un fort salt topogràfic dóna un fons boscós al solar i genera sobre ell una vista aèria completa. La coberta esdevé façana de l'equipament: No hi ha edificacions en l'entorn immediat. En aquest context l’edifici proposa un coronament clar i horitzontal creant una línia de contrast a les directrius naturals de l’entorn. El programa és complex: Cal acollir tres serveis diferenciats de gestió independent. Tres accessos per un únic edifici. Cap d'ells pot ser el principal. L'edifici s'esglaona sobre el terreny. Resol cada servei en una única planta i, aprofitant el recorregut ascendent de la vorera, dóna accés natural a cadascun d’ells. Alhora, en previsió de futur, es vetlla per possibilitar l'explotació unitària del conjunt disposant el nucli de comunicació vertical al centre de gravetat de l'edifici. Un edifici contenidor. Un volum compacte travessat per tres patis que estructuren, ventilen i il·luminen les zones internes dels centres. Es dota l'edifici d'un sistema d'àmbits diàfans que, qualificats per la llum de patis i façanes, acull les circulacions i espais d'espera. Sobre aquesta estructura es disposa el programa funcional.2006 - 2008
-
Rehabilitació de la Casa Manyac i Reconversió en Casa Indiana Hotel Boutique
L’edifici històric del projecte de rehabilitació de la casa Manyac data de principis del segle XIX i era conegut com a can Massó, ja que va ser construït per Felix Massó i Obdúlia Verdaguer. La seva ubicació davant de Sa Palomera, a primera línia de mar al passeig marítim de Blanes, ha fet que sigui un edifici representatiu de la localitat. Inicialment, es tractava d’un habitatge de planta baixa, primera i segona que reculava respecte de la façana del passeig marítim i que donava lloc a un jardí. Anys més tard, es va reformar i s’hi va alçar una tercera planta, que li va donar l’aspecte que havia mantingut fins ara. L’objecte del projecte era reconvertir la casa d’estiueig en un hotel boutique, conservant i restaurant l’essència i la imatge originals de l’edifici amb la voluntat de preservar el patrimoni arquitectònic d’un dels edificis indians de la vila. L’interior, però, ha estat totalment renovat per poder acollir un programa que consta de deu habitacions de categoria 4* superior.2020 - 2023