Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • Col·legi Blanenc

    autoria desconeguda

    Ens trobem davant d'una gran edificació quadrangular de tres plantes, amb el cos central elevat o sobresortint o repujat respecte del nivell del pla i dels dos cossos laterals. La façana es fa ressò, manlleva tot un cúmul de trets i motius característics del lèxic clàssic. D'altra banda, els assimila com a mer ornament, sense cap voluntat arquitectònica i constructiva, és a dir trets assimilats en "l'epidermis" de l'edifici (part més superficial), sense afectar ni fer-se copartícip de les estructures internes. Tot i això, es tracta de tota una sèrie de motius interessants que recalquen encara, la vigència i importància del llegat clàssic filtrat en una versió molt menys compromesa, com és el format neoclàssic. Des de l'àmplia profusió d'arcs de mig punt (acapara el protagonisme en totes les obertures), passant per les arquetípiques balustrades fins a la puresa visual, nitidesa ornamental desmarcant-se de qualsevol signe de recargolament o pesadesa, aposta per la claredat compositiva, constituïda per mitjà del disseny dels òculs, cornises de separació de les diverses plantes – són simples i senzilles però alhora clarividents-, la unitat compositiva... Tots aquests motius són arguments més que suficients, que corroboren l'encara dependència i interès per aquestes morfologies clàssiques. D'altra banda, una dependència no aïllada, sinó en consonància amb la resta d'edificis de la vila, ja que com hem pogut comprovar molts dels edificis emblemàtics de la vila, es deixen impregnar per aquest lèxic tan universal. Finalment, cal dir que l'edifici està coronat per una gran torre quadrada i emmerletada, que magnifica i ressalta, el de si ja per si sol monumental edifici.

    1896

  • Ca la Teresina Savoia

    autoria desconeguda

    1903

  • Casa del Poble de Blanes

    autoria desconeguda

    Casa del Poble de Blanes

    1905

  • 1921

  • Can Massó

    autoria desconeguda

    1911 - 1929

  • Casa Saladrigas

    Isidre Puig Boada

    Casa Saladrigas

    Casa construïda entre 1926 i 1931, un cop derruïda la original, per l’arquitecte Isidre Puig Boada (1891-1987) per encàrrec de l’empresari Manuel Saladrigas Freixa (1872-1949). L’arquitecte Isidre Puig Boada fou deixeble d’Antoni Gaudí i director de l’obra de la Sagrada Família de Barcelona a la seva mort. L’empresari Manuel Saladrigas era un industrial que tenia una fàbrica tèxtil al Poble Nou de Barcelona i estiuejava a Blanes. En aquella zona hi vivien i donaven classe varis mestres, d’aquí que el passeig s’anomeni actualment “de la Mestrança”. Durant la Guerra Civil, a més de classes particulars, s’hi van celebrar misses clandestines organitzades pel mossèn Agustí de Blanes. La casa va ser conservada per la filla de Manuel Saladrigas, Teresa, i va resistir a l’embat constructiu dels seixanta fins que fou protegida per l’Ajuntament als vuitanta i adquirida pel mateix Ajuntament a finals dels anys noranta. El 13 d’abril de 2003 es va inaugurar la restaurada Casa Saladrigas com a Sala d’exposicions municipal en un acte multitudinari. Casa construïda entre 1926 i 1931, un cop derruïda la original, per l’arquitecte Isidre Puig Boada (1891-1987) per encàrrec de l’empresari Manuel Saladrigas Freixa (1872-1949). L’arquitecte Isidre Puig Boada fou deixeble d’Antoni Gaudí i director de l’obra de la Sagrada Família de Barcelona a la seva mort. L’empresari Manuel Saladrigas era un industrial que tenia una fàbrica tèxtil al Poble Nou de Barcelona i estiuejava a Blanes. En aquella zona hi vivien i donaven classe varis mestres, d’aquí que el passeig s’anomeni actualment “de la Mestrança”. Durant la Guerra Civil, a més de classes particulars, s’hi van celebrar misses clandestines organitzades pel mossèn Agustí de Blanes. La casa va ser conservada per la filla de Manuel Saladrigas, Teresa, i va resistir a l’embat constructiu dels seixanta fins que fou protegida per l’Ajuntament als vuitanta i adquirida pel mateix Ajuntament a finals dels anys noranta. El 13 d’abril de 2003 es va inaugurar la restaurada Casa Saladrigas com a Sala d’exposicions municipal en un acte multitudinari.

    1926 - 1931

  • 1972

  • Biblioteca Comarcal de Blanes

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Ramon Artigues Codó, Ramon Sanabria i Boix

    Biblioteca Comarcal de Blanes

    El disseny de l’edifici es fa ressò de la seva condició suburbana, en tant que element capaç de crear un nou focus d’activitat, lluny del centre i a la vora del mar. L’organisme dóna l’esquena a la ciutat per mitjà d’un volum gairebé cec, de tres façanes que formen un angle agut, per on té lloc l’entrada. La planta baixa allibera un recorregut continu des de l’entrada fins a la façana oposada, que s’obre al mar a través d’un mur vidrat que abasta tota l’alçària de l’edifici, i que queda protegit per una gran marquesina orientada a la Mediterrània. La planta baixa es presenta com un espai diàfan en continuïtat amb la plaça que es crea a la part posterior, i gràcies a un pati enjardinat que garanteix la transparència entre la part anterior i la posterior. En aquesta planta hi ha l’Oficina de Turisme i d’altres petites dependències, mentre que la planta superior es destina pròpiament a biblioteca.

    1997 - 2002

  • CAP Blanes 2

    aq4 arquitectura, Ibon Bilbao España, Jordi Campos Garcia, Caterina Figuerola Tomàs, Carlos Gelpí Almirall

    CAP Blanes 2

    Un lloc inhòspit. Residu verd entre dos creixements de la ciutat. Un fort salt topogràfic dóna un fons boscós al solar i genera sobre ell una vista aèria completa. La coberta esdevé façana de l'equipament: No hi ha edificacions en l'entorn immediat. En aquest context l’edifici proposa un coronament clar i horitzontal creant una línia de contrast a les directrius naturals de l’entorn. El programa és complex: Cal acollir tres serveis diferenciats de gestió independent. Tres accessos per un únic edifici. Cap d'ells pot ser el principal. L'edifici s'esglaona sobre el terreny. Resol cada servei en una única planta i, aprofitant el recorregut ascendent de la vorera, dóna accés natural a cadascun d’ells. Alhora, en previsió de futur, es vetlla per possibilitar l'explotació unitària del conjunt disposant el nucli de comunicació vertical al centre de gravetat de l'edifici. Un edifici contenidor. Un volum compacte travessat per tres patis que estructuren, ventilen i il·luminen les zones internes dels centres. Es dota l'edifici d'un sistema d'àmbits diàfans que, qualificats per la llum de patis i façanes, acull les circulacions i espais d'espera. Sobre aquesta estructura es disposa el programa funcional.

    2006 - 2008

  • Rehabilitació de la Casa Manyac i Reconversió en Casa Indiana Hotel Boutique

    Anna Sabrià Benito

    Rehabilitació de la Casa Manyac i Reconversió en Casa Indiana Hotel Boutique

    L’edifici històric del projecte de rehabilitació de la casa Manyac data de principis del segle XIX i era conegut com a can Massó, ja que va ser construït per Felix Massó i Obdúlia Verdaguer. La seva ubicació davant de Sa Palomera, a primera línia de mar al passeig marítim de Blanes, ha fet que sigui un edifici representatiu de la localitat. Inicialment, es tractava d’un habitatge de planta baixa, primera i segona que reculava respecte de la façana del passeig marítim i que donava lloc a un jardí. Anys més tard, es va reformar i s’hi va alçar una tercera planta, que li va donar l’aspecte que havia mantingut fins ara. L’objecte del projecte era reconvertir la casa d’estiueig en un hotel boutique, conservant i restaurant l’essència i la imatge originals de l’edifici amb la voluntat de preservar el patrimoni arquitectònic d’un dels edificis indians de la vila. L’interior, però, ha estat totalment renovat per poder acollir un programa que consta de deu habitacions de categoria 4* superior.

    2020 - 2023

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!