-
Casa del Director de la Fàbrica Asland
Eduard Ferrés i Puig, Lluís Homs i Moncusí
Edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment del clot del moro. És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a manera de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements. Construcció del 1905 feta un cop acabada la fàbrica de ciment del Clot del moro, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciment Portland. EL Clot del Moro fou iniciativa d'E. Güell, primer comte de Güell, exponent clar de la iniciativa industrial de finals del s. XIX i principis del s. XX. El conjunt de la fàbrica és obre de l'arquitecte valencià Guastavino i el xalet, de l'arquitecte Eduard Ferrers Puig, sota la iniciativa d'E. Güell. La fàbrica fou tancada a mitjan dels setanta del s. XX. A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força devastador.1902
-
Fábrica Asland
Guastavino Fireproof Construction Company, Eduard Ferrés i Puig, Rafael Guastavino Moreno, Isidoro Pedraza de la Pascua, Ewing Wallace
Fue la primera factoría de la compañía Asland, fundada en 1901 por el industrial y mecenas Eusebi Güell. Empezó a funcionar en 1903, y era la primera fábrica del país que producía cemento del tipo pórtland. Se trata de una obra construida en una disposición escalonada o “en cascada”, en la vertiente derecha del nacimiento del Llobregat. Esta disposición favorecía el proceso de producción, por su proximidad a los puntos de explotación de la materia prima, y también permitía aprovechar la energía hidráulica del río. La fábrica funcionaba por el principio normal de la gravedad. En lo alto se recogía la marga y la caliza de las canteras situadas más arriba, y en la base se obtenía el producto definitivo. Guastavino utilizó para las construcciones vueltas a la catalana con tirantes, con luces de 12 metros. Un pequeño ferrocarril de vía estrecha, con vías de 60 centímetros de ancho, conectaba la fábrica con Berga y Manresa. La fábrica cerró el año 1975.1901 - 1904
-
Casa Cabaní
Els valors principals del lloc són l’emplaçament i el paisatge. Les visuals sobre les serralades prepirinenca i pirinenca tenen lloc en el sentit del pendent del solar. La casa queda col·locada enfrontada al paisatge, seguint el pendent. L’accés, situat a la planta superior, permet entrar en una construcció que ocupa dos nivells a mesura que baixa pel pendent. La planta inferior està disposada per recollir adequadament els cotxes i situar-hi la biblioteca. També organitza l’espai exterior mitjançant unes geometries que són compartides amb la topografia i les visuals: una sèrie de terrasses descendents, articulades i accessibles des de la casa. La planta superior, amb l’entrada principal, aprofita la base que li ofereix la planta baixa, tot i que, en quedar alliberada del contacte amb el terra, cerca la relació amb el paisatge amb una llibertat més gran. La tensió de la corba exfolia les diverses capes que formen les parets, la qual cosa dóna lloc als àmbits habitables.1992 - 1994
-
1997 - 1998