La casa aprofita les ruïnes d’una antiga ferreria, i el projecte parteix d’una interpretació de la normativa urbanística en la qual els principals materials que conformen el lloc (pedra, fusta i teula àrab) són utilitzats en el sentit més genuí. Si bé la casa té façana a una de les places significatives del poble, la seva configuració gira l’esquena a la plaça i crea el seu propi espai exterior, una superfície de gespa elevada respecte al carrer inferior. S’accedeix a la casa a través d’aquest jardí, per sota d’un cos volat que tanca la volumetria de la casa, però que no impedeix l’accés a peu al jardí interior. La construcció de la casa contempla els gruixos adients per als murs de pedra, l’ús més escaient per al formigó estructural (com a volada) i l’ús de la fusta com a pell que defineix la façana principal sota l’aparença d’un revestiment continu. Així, la casa pot respectar estrictament l’ordenança i oferir alhora una imatge moderna, gràcies a l’autenticitat amb què han estat emprats els materials tradicionals. El projecte també fa una lectura inusual del lloc en prescindir de les tipologies tradicionals i adoptar una configuració entorn d’un element ancestral, l’era de nova creació.