Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
La casa aprofita les ruïnes d’una antiga ferreria, i el projecte parteix d’una interpretació de la normativa urbanística en la qual els principals materials que conformen el lloc (pedra, fusta i teula àrab) són utilitzats en el sentit més genuí. Si bé la casa té façana a una de les places significatives del poble, la seva configuració gira l’esquena a la plaça i crea el seu propi espai exterior, una superfície de gespa elevada respecte al carrer inferior. S’accedeix a la casa a través d’aquest jardí, per sota d’un cos volat que tanca la volumetria de la casa, però que no impedeix l’accés a peu al jardí interior. La construcció de la casa contempla els gruixos adients per als murs de pedra, l’ús més escaient per al formigó estructural (com a volada) i l’ús de la fusta com a pell que defineix la façana principal sota l’aparença d’un revestiment continu. Així, la casa pot respectar estrictament l’ordenança i oferir alhora una imatge moderna, gràcies a l’autenticitat amb què han estat emprats els materials tradicionals. El projecte també fa una lectura inusual del lloc en prescindir de les tipologies tradicionals i adoptar una configuració entorn d’un element ancestral, l’era de nova creació.
Estratègia [Tipologia]
Continuar avui amb un projecte iniciat fa segles, aprofitant el marge de maniobra que pot donar no fer cas de l’esperit de la normativa local però si de la seva lletra.
Dos criteris atemporals:
1) Murs estereotòmics de pedra i entramats tectònics de fusta.
2) Els recintes, ja siguin tancats per a la casa, o oberts per a l'era, són el resultat d'una intensa negociació amb els recintes veïns.
Una condició derivada de l'ús com a segona residència:
3) La connexió entre la casa i l'era ha de ser màxima quan està ocupada, i nul·la quan està buida.
Sistema [Tectònica]
Generar un edifici sense finestres
Idear uns porticons pendulars de desplaçament paral·lel que, quan convé, permeten obrir la meitat de la superfície de façana cap a l'era.
Ambient [Topologia]
L'edifici format per dos cossos units mitjançant un escanyament de 2 metres, funciona com una o dues cases depenent de l'ocupació i dels ocupants.
L'era és l'extensió oberta de l'estar que articula al seu al voltant els volums tancats.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Casa Garriga-Poch
La casa aprofita les ruïnes d’una antiga ferreria, i el projecte parteix d’una interpretació de la normativa urbanística en la qual els principals materials que conformen el lloc (pedra, fusta i teula àrab) són utilitzats en el sentit més genuí. Si bé la casa té façana a una de les places significatives del poble, la seva configuració gira l’esquena a la plaça i crea el seu propi espai exterior, una superfície de gespa elevada respecte al carrer inferior. S’accedeix a la casa a través d’aquest jardí, per sota d’un cos volat que tanca la volumetria de la casa, però que no impedeix l’accés a peu al jardí interior. La construcció de la casa contempla els gruixos adients per als murs de pedra, l’ús més escaient per al formigó estructural (com a volada) i l’ús de la fusta com a pell que defineix la façana principal sota l’aparença d’un revestiment continu. Així, la casa pot respectar estrictament l’ordenança i oferir alhora una imatge moderna, gràcies a l’autenticitat amb què han estat emprats els materials tradicionals. El projecte també fa una lectura inusual del lloc en prescindir de les tipologies tradicionals i adoptar una configuració entorn d’un element ancestral, l’era de nova creació. -
Mostres d'Arquitectura (Lleida)
Galardonado / Premiado. Categoría: Edificis de Nova Planta d'Ús PrivatCasa Garriga-PochPremio FAD
Galardonado / Premiado. Categoría: ArquitecturaCasa Garriga-Poch