-
Casa Neeskens
Josep Emili Hernández-Cros, Gabriel Mora i Gramunt
La decisió inicial fou la de construir una casa revestida de pedra, ja que així ho exigien les ordenances de la zona, però intentant fugir del pintoresquisme habitual. Per tal d'aconseguir-ho s'adoptà una geometria molt precisa: el rectangle (per accentuar l'estereotomia de la pedra), que adopta la tipologia de l'impluvium en introduir un pati en diagonal cap al qual s'hi aboquen totes les parts representatives de l'habitatge.1975 - 1976
-
Escuela Farigola
L'edifici es situa en una illa força gran on hi trobem la majoria dels equipaments esportius del municipi de Seva. El solar es troba enclotat respecte el carrer i és pràcticament pla. L'escola s'organitza en planta baixa, construint un edifici en extensió que organitzi al mateix temps l'espai exterior dedicat a esports i jardins. Es composa de dos cossos: un quadrat més alt, amb un pati central que acull els espais comuns de l'escola, i l'altre, rectangular, allargassat i de menor alçada, que conté l'aulari, orientat al Sud. L'exterior de l'edifici relaciona materials típics de la zona amb el formigó vist. Tant en l'interior com en l'exterior, l'estructura és vista. S'ha pensat en tractar la llum de manera natural, aprofitant la directa a través de les finestres i balconades, i la indirecta, just per sota de la coberta, que il·lumina els espais per sobre, mitjançant unes peces de formigó prefabricat vidriades. Des de fora, l'escola sembla bastant tancada a l'exterior; des de dins, la llum queda molt controlada a sud i perforada al nord. Des del punt de vista funcional, les activitats queden diferenciades a partir de la forma de l'edifici. Contrasten les línies rectes de l'arquitectura amb la vegetació.1988 - 1993
-
Casa Big Sur
Urban Resilience Thinking Design Studio, Rafael de Balanzó Joue
Situada a l’altiplà del de la Masia del Montanyà (720 m d’alçada) que pertany al massís del Montseny caracteritzat per un clima Mediterrani d’alçada , la Casa BIG SUR està envoltada per un paisatge cobert d´alzinars , esquitxat de pins pinyoners; la natura segueix unes alineacions , direcció sud-est, pautades per les falles de les roques sedimentàries que composen el terreny. La idea del projecte es basa a potenciar les marques del paisatge envers l’arquitectura, revaloritzant l’expressió del lloc, creant una relació entre els espais interiors i exteriors i fent correspondre cada espai habitable amb un jardí ,amb una visió singular del projecte paisatgístic consistent en la interpretació diferenciada de cadascuna de les avingudes d'arbres. Un mur paral·lel , al llarg de la façana del carrer Collformic, permet la intimidat interior del jardí , deixant un espai natural del costat del carrer que protegeix del soroll i de la visió del cotxes i permet gaudir de les vistes sobre els cingles de Collsuspina. A partir de l´ estricta geometria de la casa amb una distribució longitudinal dirigida a Sud , es reflecteix el ritme variable del paisatge en la volumètrica de l'arquitectura amb una alternança de 3 mòduls pesants, verticals i tancats amb 3 mòduls buits, horitzontals i oberts emprats del text descrit per Sócrates evocant la forma de la seva casa imaginària. La concepció volumètrica de l’arquitectura basada en el contrast -pesant/lleuger- dels mòduls s'ha emfatitzat amb una intervenció artística amb dinàmica .L’expressió plàstica del moviment expressada en els plafons de tancament – amb colors molt lluminosos- dels volums lleugers , es materialitza mitjançant la instal·lació d’una escultura col·locada als ràfecs de les teulades costat sud i formada per lletres que composen el text d’un poema de l’autor Ramon Serrano . De la sombra del verso amordazado -el Brull midi, el Montseny enraçiné blue vert violet - el césped del sueño cubreix el fado on le soleil baña la mort del pi. El desplaçament de la seva pròpia ombra en la superfície dels plafons , a diferents alçades i inclinacions segons l’hora del dia i l’època de l’any, proporciona unes percepcions i sensacions visuals que varien i reflecteixen el paisatge que pateix el mateix procés cíclic evolutiu .L’espai vidrat central permet una transparència entre l’accés al nord i el jardí en la part sud. A la façana nord s’han pintat els plafons amb un negre profund, tenint en compte que en cap moment del dia reben llum directe del sol. Aquest interès per les constants del lloc i del temps , també es reflecteix en la construcció seguint una lògica conceptual del projecte. Tot el projecte està modulat en base als blocs d´ argila expandida 20cm x 30 cm x 50cm (ARLIBLOCK) amb acabat monocapa per l’impermeabilització i estuc de calç. S’aprofita l’ inèrcia tèrmica d’aquests murs continguts en l’espai central vidrat (protegit per un gran ràfec de 1,40 m ) per mantenir la casa a una temperatura agradable l’hivern.Els elements pesants caracteritzats pel nucli central massís i tancat de l’habitatge, està composat per un sol espai amb xemeneia, cuina, galeria oberta i hivernacle a planta baixa i amb un apartament-estudi a la planta primera amb galeria oberta en referència als àmbits de les masies. Aquest mòdul mínim bàsic permet desenvolupar totes les activitats necessàries de l’hivern sense necessitat d’utilitzar la resta de la casa composada per dos apartaments més i una piscina quan arriba la resta de la família els caps de setmana o l’estiu. L’escala serveix a l’estiu com a conducte de ventilació ascendent de tota la casa fins a la teulada plana ajardinada. Els espais lleugers constituïts per una estructura de bigues de fusta massisses de pi, i amb elements estructurals prefabricats amb aïllament per les façanes i cobertes ventilades amb pannells de fusta i ciment i teules planes respectivament. La façana sud vidrada i alta i la façana nord molt més baixa i cega per la protecció dels vents del Nord. El aprofitament dels recursos naturals existents com la recollida de l’ aigua, la col·locació de la piscina al sud en contacte amb l' edifici protegida del vent així com una preocupació per la vegetació i arbres autòctons a fi d’aconseguir un jardí natural.1996 - 1998
-
siglo XX