Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
b720 Fermín Vázquez Arquitectos és un estudi fundat en 1997 per Fermín Vázquez i Ana Bassat, que produeix arquitectura contemporània compromesa amb l'ús responsable dels recursos naturals.
La seva coherència es basa en una metodologia de treball pròpia, evitant deliberadament l'elaboració d'un estil o formalismes. Cada projecte és una cerca específica, amb clients i societat com a referents irrenunciables. La resposta al programa, context, pressupost i temps és necessàriament única.
Amb oficines a Barcelona i Madrid, b720 compta amb un equip de més de 30 professionals. Un equip divers i multidisciplinari que desenvolupa projectes de referència internacional per la seva qualitat arquitectònica. L'objectiu del qual és promoure una arquitectura que millori la vida de les persones, organitzacions i ciutats, desenvolupant una arquitectura sostenible.
L’estudi, amb més de 20 anys d’història, compta amb projectes emblemàtics en l’àmbit nacional i internacional. Entre els que destaquen el Mercat dels Encants de Barcelona, l’Aeroport de Lleida-Alguaire, el Pavelló de l’Exposició Universal de Milan i l’Hotel VP de Plaza España de Madrid. En col·laboracions amb estudis internacionals han desenvolupat obres com la Torre Agbar, amb Jean Novulle Atelliers, les Torres Porta Fira amb la col·laboració de l’estudi japonès Toyo Ito o Veles e Vents de València amb David Chipperfield Architects.
Actualment b720 està desenvolupant el projecte del nou estadi del Camp Nou amb la prestigiosa companyia japonesa Nikken Sekkei, i la remodelació de la seu del Banc d’Espanya a Barcelona.
L'obra de l'estudi, que ha estat exposada en diversos certàmens i museus com la biennal de Venècia, la Cité de París i el MOMA de Nova York. Ha estat guardonada nacional i internacionalment amb nombrosos premis, entre els quals trobem el WAN Award al millor gratacel del món, el RIBA Awards, Word Architecture Award, ASPRIMA-AVENC i el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà.
Obres (10)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (16)
-
Habitatges Rambla Catalunya
b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa
El bloc d'habitatges de la Rambla de Catalunya és el resultat de la transformació d'un edifici d'oficines dissenyat en 1969 en un conjunt residencial d'alta gamma. La reforma integral manté tant l'estructura preexistent com l'alçada i, per tant, està delimitada des de l'enderroc i la substitució total per un nou edifici. La intervenció agrupa en un únic pati central les ventilacions dels habitatges i les escales. El pati rectangular que s'insereix al centre de la planta es divideix en dues parts per un element central, una escala d'una secció per cada nivell i una passarel·la que s'arranca paral·lelament a la façana. El pati, que és comunament un element secundari i sovint descuidat, esdevé essencial i adquireix presència a l'edifici. Es confon amb un recobriment de llistons d'alumini que capturen llum natural i el dirigeixen a l'interior de les cases a través de buits dimensionats segons l'altura. La nova façana cap a la Rambla de Catalunya es projecta com un recinte envidrat, de planta a sostre. Una fusteria d'alumini de color verd mat mínima permet l'obertura de grans fulles corredisses. La neutralitat del parament es reforça establint les baranes a l'interior. Aquest recinte està tamisat per un pla extern de persianes de metall amb llistons horitzontals, que poden ser orientats segons el control de la radiació solar. La propietat s'insereix entre edificis diferents tant en el temps com en el llenguatge de les seves façanes. Davant la impossibilitat d'establir un vincle articulat, la façana es composa de neutralitat i rigor. La modulació és estricta i argumenta per una renúncia formal que fa, que fins i tot les línies imposta de plantes, desapareguin. El full cec, la multiplicació ordenada forma la façana, condensa les referències domèstiques en un exercici respectuós i deutor d'unes magnífiques lliçons de la modernitat a Barcelona. -
Torre Agbar
Ateliers Jean Nouvel, b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Jean Nouvel, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa
La Torre Agbar és un "petit gratacels" de 35 plantes i 142 m d’alçada. La seva forma imita un brollador d’aigua en constant i estabilitzada pressió, imatge idònia per a la seu corporativa d’una companyia d’aigües. Estructuralment, l’edifici respon a un model de nucli i perímetre exterior portants que transmeten les càrregues d’unes plantes lliures de recolzaments intermedis. Constructivament, es tracta de dos cilindres de formigó de planta oval en els quals es recolzen trames de jàsseres metàl·liques que suporten forjats de xapa d’acer grecada i una capa de formigó. L‘excentricitat del nucli organitza la planta tipus: l’espai lliure es comprimeix en el vestíbul d’ascensors i s’expandeix, gradualment, generant l’espai de les oficines. El cilindre exterior és recte fins la planta 18, on les seves generatrius comencen a corbar-se cap l’interior disminuint paulatinament de secció fins la 26. Aquí s’interromp el formigó i una cúpula de vidre amb estructura metàl·lica remata l’edifici. Les últimes 6 plantes, formades per forjats postensats de formigó, queden suspeses en voladís. El mur exterior es "pixelitza" segons una trama de mòdul gairebé quadrat. Sobre aquesta retícula es disposen les finestres, configurant una “cal·ligrafia”: la densitat de perforacions en el mur ve condicionada, en part, per la radiació solar. Seguint aquest entramat, es col·loquen mòduls de xapa d’alumini lacat en 25 colors diferents i una segona pell de lames de vidre amb diferents graus de transparència que difuminen la torre. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaTorre AgbarParc Central del Poblenou
b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Jean Nouvel, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa
"El jardí del Poblenou està pensat com una arquitectura de pedra amb voltes, sostres, sales hipòstiles, cúpules, murs i terrasses. Però la matèria és verda o de colors, viva, natural i controlada. Aquesta arquitectura requereix calma, silenci” (Jean Nouvel). Concurs en col·laboració amb Jean Nouvel Ateliers i amb posterior desenvolupament de les fases de projecte d’execució i direcció d’obra per part de b720 Fermín Vázquez Arquitectos. Es tracta d’un jardí situat en quatre illes irregulars en el punt de trobada entre el Pla Cerdà i la Diagonal en el Poble Nou de Barcelona. Cada illa està envoltada de murs coberts de vegetació en els quals uns massissos de buguenvíl·lies espesses i altes oculten el recinte i projecten el jardí cap a la Diagonal. Aquests murs protegeixen una plantació de salzes ploraners i tipuanes distribuïts regularment sobre una trama matemàtica de 9, 7 o 4 metres que ocupen dos terços de la superfície del jardí, de branques entrelligades, creant voltes i cúpules vegetals. A cada àmbit es produeixen diferents situacions i episodis: una gran plaça circular per acollir actes festius de diferent condició, arbres acolorits plantats seguint una determinada inclinació per tal de crear "rams", murs entapissats de flors dins sales aquàtiques, salons de taules i cadires... capaços de donar resposta als usos i costums dels visitants de totes les edats: des de ballar sardanes o jugar a la petanca a fer passejades...Habitatges Diagonal-Pallars
b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa
Es tracta de la transformació d’un antic espai industrial situat entre el tram de la Diagonal comprès entre els carrers Bilbao i Castella, i limitats per Pere IV. L’actuació comprèn dos edificis de 42 i 27 habitatges. El disseny dels dos edificis coincideix en les seves volumetries amb el significat històric de l’Eixample de Cerdà en el seu respecte per les alineacions obligatòries i a complir tots els paràmetres urbanístics proposats. Les textures i els materials dels panells utilitzats en la façana exterior, així com el color de brancals i llindes, corresponen a la voluntat de donar a aquesta volumetria típica una nova imatge, més d'acord amb el temps i l'entorn que emergeix al seu voltant més pròxim. Les façanes es converteixen, d'aquesta manera, en una espècie de pont estètic entre els edificis circumdants. Els edificis es plantegen amb estructura de formigó i forjat reticular. El disseny dels dos edificis coincideix en la seva volumetria; a més, les façanes mantenen els mateixos criteris de composició. En el sistema constructiu d'execució de la façana s’utilitzen panells de formigó Fibra C amb fibra de vidre amb subjecció vista de reblons sobre subestructura d’alumini. Aleatòriament col·locats hi ha balcons de 1,80 m de profunditat. Els panells de formigó de color negre contrasten amb els brancals de les finestres d'alumini lacades de color taronja. La façana interior es composa de formigó de color blanc, brancals del mateix color i fusteria grisa fosca. A més, unes cortines mòbils de 3x3m. En les façanes del pati interior trobem un balcó de 1,50m de profunditat, corregut al llarg de la façana.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaOficines IndraCiutat de la Justícia
b720 Fermín Vázquez Arquitectos, David Chipperfield Architects, David Chipperfield, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa
La situació prèvia de la Ciutat de la Justícia presentava els diferents departaments judicials de la ciutat de Barcelona i de L’Hospitalet de Llobregat escampats en 17 edificis, repartits entre les dues ciutats. La unificació de tots ells en una nova Ciutat de la Justícia resulta en una major eficiència, permet que els espais de treball s’adaptin a la constant transformació del cos judicial i, a la vegada, es reserva espai per a un futur creixement. La proposta més significativa del projecte és la de fragmentar l’ambiciós programa –de 241.519,92 m2 de superfície construïda- en una sèrie d’edificis separats encara que interrelacionats, que es disposen sobre un espai amb voluntat de plaça pública. Els edificis es revelen com a blocs mesurats, amb façanes portants de formigó armat i acolorit. La proposta pretén equilibrar les diferents relacions entre àrees de treball, zones públiques i paisatge. L’edifici atri es converteix en el principal espai públic del complex i té caràcter de zona de relació i circulació principal de la Ciutat Judicial. Actua com a carrer de distribució i com a filtre d’accés a les dependències judicials. Amb només quatre altures, el seu impacte volumètric és inferior. Aquest element també permet articular les entrades a la Ciutat de la Justícia i alhora dotar-les d’un espai de presentació i relació indispensable en una intervenció d’aquestes característiques. Respecte al material, les façanes són de formigó armat acolorit. Realitzat in situ, el pigment s’agrega en el dosatge i no a posteriori. Mentre que la textura llisa s’adverteix en la percepció pròxima, el color juga un paper fonamental a escala global. La diversitat de volums i el seu tractament indiferenciat es veuen complementats per la coloració que identifica cadascun dels edificis: sis colors per a vuit edificis. Els pigments són bàsicament òxids de ferro excepte el verd, que és òxid de com. Entre les seves característiques més destacables cal apuntar que són estables, indissolubles i inertes, mantenint intactes les qualitats del color amb el pas del temps.Oficines Indra
b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Enrique Álvarez-Sala Walther, Carlos Rubio Carvajal, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa
Edifici d’oficines corporatiu situat en un solar trapezoïdal inscrit dins les actuacions previstes per al sector 22@ de Barcelona. El total de superfície construïda és de 10.375 m i consta de PB+12. Les plantes ubicades sobre rasant estan destinades a oficines, i en les plantes sota rasant, el pàrking per a 40 vehicles i les sales tècniques, d’us privat. Es proposa la formació d’un edifici en alçada sobre una peça de sòcol, més massissa i compacta, de planta baixa i dos pisos, alineat al carrer Tànger. La peça emergent, de planta romboïdal, segueix el traçat del xamfrà, sense reproduir-lo mimèticament, per reforçar l’aparença esvelta i complexa del volum resultant. La torre de 10 plantes queda separada del sòcol per la planta tècnica, endarrerida respecte del pla de façana, de tal forma que “sura” sobre la base, dotant-la de lleugeresa. En tractar-se d’un edifici corporatiu, es plantegen plantes diàfanes, tot i que s’estudia la possibilitat que en un futur les plantes puguin dividir-se en diferents unitats. La pell de la façana està constituïda per uns panells de teixit metàl·lic d’acer inoxidable que actuen de protecció solar perimetral (amb un coeficient d’ombra del 50%) per a l’interior de l’edifici i que alhora atorguen lleugeresa al conjunt de l’edifici. Una quarta part d’aquests panells presenta un estampat en forma d’esfera de 90cm de diàmetre realitzat mitjançant embotició. Aquests es col·loquen en dues posicions en alçada del panell, blegant-se cap a dins i cap a fora.EU Mies Award
NominatCiutat de la JustíciaTorres Porta Fira
b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Toyo Ito & Associates, Architects, Toyō Itō, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa
Situat entre l’aeroport de Barcelona i la ciutat, el projecte de les Torres Fira es converteix en el portal d’accés al nou recinte firal de l’Hospitalet de Llobregat. Entre les seves prioritats destaca donar resposta al seu entorn i aprofitar la posició estratègica de la parcel·la entre dos grans projectes –Plaça Europa i Fira 2000-, actuant com a porta i pont entre ambdós. L’edifici d’oficines, de geometria ortogonal, està col·locat en perpendicular a l’eix vertebrador de la Plaça Europa, projectat a 30º respecte de la Gran Via, es transforma en un final per a la plaça i dialoga amb el límit situat de forma simètrica a l’altre cantó de la Gran Via (dos torres ortogonals perpendiculars a aquest eix). L’hotel utilitza un llenguatge similar: l’edifici. Amb una subtil planta en forma de trèvol, va rotant a mesura que creix i la seva part superior s’obre com una flor. El conjunt està format per una torre que gira sobre sí mateixa, i durant el moviment de la qual saluda a la ciutat, l’aeroport, la Plaça Europa i el recinte firal, essent la seva percepció canviant a mida que se l’envolta. Aquesta percepció es complementa amb la segona torre, que a primera vista és un volum pur, però que conté un nucli que també gira sobre ell mateix, reflex de l’altra torre.Aeroport Lleida-Alguaire
b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa
La torre de control de l’aeroport d’Alguaire es concep com una obra singular que va més enllà de la pròpia estructura, integrant els projectes de la terminal i els edificis annexos. Torre i base tenen una superfície total de 4.942 m2. La torre es projecta com un edifici de 42 metres d’alçada, format per dos volums principals: la torre, que acull les funcions específiques de control aeronàutic, i la base, que rep el programa administratiu i tècnic. Ambdues queden unides per la corba que dibuixa la coberta de la primera planta i que es converteix en façana de la torre. Aquesta coberta es perllonga fins a fondre’s harmònicament amb l’edifici de la terminal i els edificis tècnics. La unitat visual de l’aeroport s’aconsegueix amb la cobertura de tota la façana de fusta i xapa metàl·lica de tons verds, ocres i grocs que contribueixen a la seva integració amb el paisatge circumdant. La coberta compte amb una capa vegetal combinada amb franges de fusta i xapa. Aquesta combinació emula la trama vegetal-agrícola de l’entorn i del paisatge típic de la plana de Lleida.Gran Casino Costa Brava
b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa
El del Gran Casino Costa Brava consisteix en una singular proposta arquitectònica i mediambiental, pràctic i singular alhora. El nou casino s’allunya de les solucions tradicionals i planteja el complex d’aparcament públic, casino i auditori com un conjunt que emergeix del sòl i del qual es distingeixen tres nivells ben diferenciats i integrats en l’entorn. El casino s’integra com a part dels jardins de l’hotel Monterrey aconseguint revitalitzar la façana sud del mateix i potenciar el front urbà amb una àmplia zona lúdica i de serveis. D’aquesta manera, l’edifici es manifesta amb una singularitat en la via pública, al mateix temps que roman ocult, convertit en topografia, des de l’interior del jardí del hotel. La coberta enjardinada esmorteeix l’impacte visual i, a més, protegeix a l'hotel de la contaminació acústica provinent la carretera. L’edifici consta de tres nivells ben diferenciats. En la planta baixa, se situa el casino, distribuït en diverses àrees que formen part del mateix espai principal. La planta primera allotja un espai multifuncional amb capacitat per a mil persones assegudes. A més, aquest nivell compta amb un gran foyer obert a l’exterior, els serveis i les oficines de gestió. D’altra banda, tres plantes del baix restant es destinen principalment a aparcament. Els plans inclinats que conformen les façanes es resolen mitjançant formigó armat negre acolorit en massa i encofrats amb encadellat de pi. La planta que acull l’espai polivalent queda delimitada per una sèrie de plans de formigó que evoquen la tectònica del terreny del qual sorgeixen. Els plans s'obren en gelosia enfront de l'espai del foyer mitjançant una façana que proporciona identitat al casino gràcies a un sistema digital d'il·luminació que s'estén cap a la marquesina. Aquesta il·luminació multimèdia, capaç de reproduir imatges en moviment controlades per un sistema de gestió centralitzat i un programari específic per a crear efectes lumínics segons les activitats del casino.EU Mies Award
NominatAeroport Lleida-AlguairePremi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaTorres Porta FiraNou Mercat dels Encants
b720 Fermín Vázquez Arquitectos, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa
Concurs d'àmbit europeu per a la construcció del Nou Mercat dels Encants de Barcelona. Convocat per l'Ajuntament de Barcelona a través de l'empresa municipal BIMSA, la decisió es va fer pública el 22 d'abril del 2008. El nou mercat dels Encants de Barcelona s'instal·la com un dispositiu de mediació entre la reforma de la plaça de les Glòries i l'eix de la Meridiana, una zona popularment coneguda com el Bosquet de les Glòries. La proposta planteja una plataforma (o plaça comercial) continua en diversos nivells com a superfície idònia per a totes les activitats mercantils. Mitjançant el plegat de la plataforma es concilien les diferents cotes del carrer, entenent el mercat com una gran plaça coberta, capaç d'infondre activitat a totes les peces del programa. La coberta, element principal de reconeixement urbà, protegeix les activitats comercials al mateix temps que es converteix en un mecanisme de reflexió de la ciutat cap a l'interior del mercat. Cada mòdul estructural tindrà inclinacions diferents per reflectir la llum, l'atmosfera i el paisatge.Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Edificis amb Ús No Residencial. Inclou Edificis de Nova Planta de Promoció PúblicaNou Mercat dels EncantsBibliografia (51)
Rutes i Apunts (4)
Autors
