El bloc d'habitatges de la Rambla de Catalunya és el resultat de la transformació d'un edifici d'oficines dissenyat en 1969 en un conjunt residencial d'alta gamma. La reforma integral manté tant l'estructura preexistent com l'alçada i, per tant, està delimitada des de l'enderroc i la substitució total per un nou edifici. La intervenció agrupa en un únic pati central les ventilacions dels habitatges i les escales. El pati rectangular que s'insereix al centre de la planta es divideix en dues parts per un element central, una escala d'una secció per cada nivell i una passarel·la que s'arranca paral·lelament a la façana. El pati, que és comunament un element secundari i sovint descuidat, esdevé essencial i adquireix presència a l'edifici. Es confon amb un recobriment de llistons d'alumini que capturen llum natural i el dirigeixen a l'interior de les cases a través de buits dimensionats segons l'altura. La nova façana cap a la Rambla de Catalunya es projecta com un recinte envidrat, de planta a sostre. Una fusteria d'alumini de color verd mat mínima permet l'obertura de grans fulles corredisses. La neutralitat del parament es reforça establint les baranes a l'interior. Aquest recinte està tamisat per un pla extern de persianes de metall amb llistons horitzontals, que poden ser orientats segons el control de la radiació solar. La propietat s'insereix entre edificis diferents tant en el temps com en el llenguatge de les seves façanes. Davant la impossibilitat d'establir un vincle articulat, la façana es composa de neutralitat i rigor. La modulació és estricta i argumenta per una renúncia formal que fa, que fins i tot les línies imposta de plantes, desapareguin. El full cec, la multiplicació ordenada forma la façana, condensa les referències domèstiques en un exercici respectuós i deutor d'unes magnífiques lliçons de la modernitat a Barcelona.  

La Torre Agbar és un "petit gratacels" de 35 plantes i 142 m d’alçada. La seva forma imita un brollador d’aigua en constant i estabilitzada pressió, imatge idònia per a la seu corporativa d’una companyia d’aigües. Estructuralment, l’edifici respon a un model de nucli i perímetre exterior portants que transmeten les càrregues d’unes plantes lliures de recolzaments intermedis. Constructivament, es tracta de dos cilindres de formigó de planta oval en els quals es recolzen trames de jàsseres metàl·liques que suporten forjats de xapa d’acer grecada i una capa de formigó. L‘excentricitat del nucli organitza la planta tipus: l’espai lliure es comprimeix en el vestíbul d’ascensors i s’expandeix, gradualment, generant l’espai de les oficines. El cilindre exterior és recte fins la planta 18, on les seves generatrius comencen a corbar-se cap l’interior disminuint paulatinament de secció fins la 26. Aquí s’interromp el formigó i una cúpula de vidre amb estructura metàl·lica remata l’edifici. Les últimes 6 plantes, formades per forjats postensats de formigó, queden suspeses en voladís. El mur exterior es "pixelitza" segons una trama de mòdul gairebé quadrat. Sobre aquesta retícula es disposen les finestres, configurant una “cal·ligrafia”: la densitat de perforacions en el mur ve condicionada, en part, per la radiació solar. Seguint aquest entramat, es col·loquen mòduls de xapa d’alumini lacat en 25 colors diferents i una segona pell de lames de vidre amb diferents graus de transparència que difuminen la torre.

"El jardí del Poblenou està pensat com una arquitectura de pedra amb voltes, sostres, sales hipòstiles, cúpules, murs i terrasses. Però la matèria és verda o de colors, viva, natural i controlada. Aquesta arquitectura requereix calma, silenci” (Jean Nouvel). Concurs en col·laboració amb Jean Nouvel Ateliers i amb posterior desenvolupament de les fases de projecte d’execució i direcció d’obra per part de b720 Fermín Vázquez Arquitectos. Es tracta d’un jardí situat en quatre illes irregulars en el punt de trobada entre el Pla Cerdà i la Diagonal en el Poble Nou de Barcelona. Cada illa està envoltada de murs coberts de vegetació en els quals uns massissos de buguenvíl·lies espesses i altes oculten el recinte i projecten el jardí cap a la Diagonal. Aquests murs protegeixen una plantació de salzes ploraners i tipuanes distribuïts regularment sobre una trama matemàtica de 9, 7 o 4 metres que ocupen dos terços de la superfície del jardí, de branques entrelligades, creant voltes i cúpules vegetals. A cada àmbit es produeixen diferents situacions i episodis: una gran plaça circular per acollir actes festius de diferent condició, arbres acolorits plantats seguint una determinada inclinació per tal de crear "rams", murs entapissats de flors dins sales aquàtiques, salons de taules i cadires... capaços de donar resposta als usos i costums dels visitants de totes les edats: des de ballar sardanes o jugar a la petanca a fer passejades...

Es tracta de la transformació d’un antic espai industrial situat entre el tram de la Diagonal comprès entre els carrers Bilbao i Castella, i limitats per Pere IV. L’actuació comprèn dos edificis de 42 i 27 habitatges. El disseny dels dos edificis coincideix en les seves volumetries amb el significat històric de l’Eixample de Cerdà en el seu respecte per les alineacions obligatòries i a complir tots els paràmetres urbanístics proposats. Les textures i els materials dels panells utilitzats en la façana exterior, així com el color de brancals i llindes, corresponen a la voluntat de donar a aquesta volumetria típica una nova imatge, més d'acord amb el temps i l'entorn que emergeix al seu voltant més pròxim. Les façanes es converteixen, d'aquesta manera, en una espècie de pont estètic entre els edificis circumdants. Els edificis es plantegen amb estructura de formigó i forjat reticular. El disseny dels dos edificis coincideix en la seva volumetria; a més, les façanes mantenen els mateixos criteris de composició. En el sistema constructiu d'execució de la façana s’utilitzen panells de formigó Fibra C amb fibra de vidre amb subjecció vista de reblons sobre subestructura d’alumini. Aleatòriament col·locats hi ha balcons de 1,80 m de profunditat. Els panells de formigó de color negre contrasten amb els brancals de les finestres d'alumini lacades de color taronja. La façana interior es composa de formigó de color blanc, brancals del mateix color i fusteria grisa fosca. A més, unes cortines mòbils de 3x3m. En les façanes del pati interior trobem un balcó de 1,50m de profunditat, corregut al llarg de la façana.  

La situació prèvia de la Ciutat de la Justícia presentava els diferents departaments judicials de la ciutat de Barcelona i de L’Hospitalet de Llobregat escampats en 17 edificis, repartits entre les dues ciutats. La unificació de tots ells en una nova Ciutat de la Justícia resulta en una major eficiència, permet que els espais de treball s’adaptin a la constant transformació del cos judicial i, a la vegada, es reserva espai per a un futur creixement. La proposta més significativa del projecte és la de fragmentar l’ambiciós programa –de 241.519,92 m2 de superfície construïda- en una sèrie d’edificis separats encara que interrelacionats, que es disposen sobre un espai amb voluntat de plaça pública. Els edificis es revelen com a blocs mesurats, amb façanes portants de formigó armat i acolorit. La proposta pretén equilibrar les diferents relacions entre àrees de treball, zones públiques i paisatge. L’edifici atri es converteix en el principal espai públic del complex i té caràcter de zona de relació i circulació principal de la Ciutat Judicial. Actua com a carrer de distribució i com a filtre d’accés a les dependències judicials. Amb només quatre altures, el seu impacte volumètric és inferior. Aquest element també permet articular les entrades a la Ciutat de la Justícia i alhora dotar-les d’un espai de presentació i relació indispensable en una intervenció d’aquestes característiques. Respecte al material, les façanes són de formigó armat acolorit. Realitzat in situ, el pigment s’agrega en el dosatge i no a posteriori. Mentre que la textura llisa s’adverteix en la percepció pròxima, el color juga un paper fonamental a escala global. La diversitat de volums i el seu tractament indiferenciat es veuen complementats per la coloració que identifica cadascun dels edificis: sis colors per a vuit edificis. Els pigments són bàsicament òxids de ferro excepte el verd, que és òxid de com. Entre les seves característiques més destacables cal apuntar que són estables, indissolubles i inertes, mantenint intactes les qualitats del color amb el pas del temps.

Edifici d’oficines corporatiu situat en un solar trapezoïdal inscrit dins les actuacions previstes per al sector 22@ de Barcelona. El total de superfície construïda és de 10.375 m i consta de PB+12. Les plantes ubicades sobre rasant estan destinades a oficines, i en les plantes sota rasant, el pàrking per a 40 vehicles i les sales tècniques, d’us privat. Es proposa la formació d’un edifici en alçada sobre una peça de sòcol, més massissa i compacta, de planta baixa i dos pisos, alineat al carrer Tànger. La peça emergent, de planta romboïdal, segueix el traçat del xamfrà, sense reproduir-lo mimèticament, per reforçar l’aparença esvelta i complexa del volum resultant. La torre de 10 plantes queda separada del sòcol per la planta tècnica, endarrerida respecte del pla de façana, de tal forma que “sura” sobre la base, dotant-la de lleugeresa. En tractar-se d’un edifici corporatiu, es plantegen plantes diàfanes, tot i que s’estudia la possibilitat que en un futur les plantes puguin dividir-se en diferents unitats. La pell de la façana està constituïda per uns panells de teixit metàl·lic d’acer inoxidable que actuen de protecció solar perimetral (amb un coeficient d’ombra del 50%) per a l’interior de l’edifici i que alhora atorguen lleugeresa al conjunt de l’edifici. Una quarta part d’aquests panells presenta un estampat en forma d’esfera de 90cm de diàmetre realitzat mitjançant embotició. Aquests es col·loquen en dues posicions en alçada del panell, blegant-se cap a dins i cap a fora.

Situat entre l’aeroport de Barcelona i la ciutat, el projecte de les Torres Fira es converteix en el portal d’accés al nou recinte firal de l’Hospitalet de Llobregat. Entre les seves prioritats destaca donar resposta al seu entorn i aprofitar la posició estratègica de la parcel·la entre dos grans projectes –Plaça Europa i Fira 2000-, actuant com a porta i pont entre ambdós. L’edifici d’oficines, de geometria ortogonal, està col·locat en perpendicular a l’eix vertebrador de la Plaça Europa, projectat a 30º respecte de la Gran Via, es transforma en un final per a la plaça i dialoga amb el límit situat de forma simètrica a l’altre cantó de la Gran Via (dos torres ortogonals perpendiculars a aquest eix). L’hotel utilitza un llenguatge similar: l’edifici. Amb una subtil planta en forma de trèvol, va rotant a mesura que creix i la seva part superior s’obre com una flor. El conjunt està format per una torre que gira sobre sí mateixa, i durant el moviment de la qual saluda a la ciutat, l’aeroport, la Plaça Europa i el recinte firal, essent la seva percepció canviant a mida que se l’envolta. Aquesta percepció es complementa amb la segona torre, que a primera vista és un volum pur, però que conté un nucli que també gira sobre ell mateix, reflex de l’altra torre.

La torre de control de l’aeroport d’Alguaire es concep com una obra singular que va més enllà de la pròpia estructura, integrant els projectes de la terminal i els edificis annexos. Torre i base tenen una superfície total de 4.942 m2. La torre es projecta com un edifici de 42 metres d’alçada, format per dos volums principals: la torre, que acull les funcions específiques de control aeronàutic, i la base, que rep el programa administratiu i tècnic. Ambdues queden unides per la corba que dibuixa la coberta de la primera planta i que es converteix en façana de la torre. Aquesta coberta es perllonga fins a fondre’s harmònicament amb l’edifici de la terminal i els edificis tècnics. La unitat visual de l’aeroport s’aconsegueix amb la cobertura de tota la façana de fusta i xapa metàl·lica de tons verds, ocres i grocs que contribueixen a la seva integració amb el paisatge circumdant. La coberta compte amb una capa vegetal combinada amb franges de fusta i xapa. Aquesta combinació emula la trama vegetal-agrícola de l’entorn i del paisatge típic de la plana de Lleida.

El del Gran Casino Costa Brava consisteix en una singular proposta arquitectònica i mediambiental, pràctic i singular alhora. El nou casino s’allunya de les solucions tradicionals i planteja el complex d’aparcament públic, casino i auditori com un conjunt que emergeix del sòl i del qual es distingeixen tres nivells ben diferenciats i integrats en l’entorn. El casino s’integra com a part dels jardins de l’hotel Monterrey aconseguint revitalitzar la façana sud del mateix i potenciar el front urbà amb una àmplia zona lúdica i de serveis. D’aquesta manera, l’edifici es manifesta amb una singularitat en la via pública, al mateix temps que roman ocult, convertit en topografia, des de l’interior del jardí del hotel. La coberta enjardinada esmorteeix l’impacte visual i, a més, protegeix a l'hotel de la contaminació acústica provinent la carretera. L’edifici consta de tres nivells ben diferenciats. En la planta baixa, se situa el casino, distribuït en diverses àrees que formen part del mateix espai principal. La planta primera allotja un espai multifuncional amb capacitat per a mil persones assegudes. A més, aquest nivell compta amb un gran foyer obert a l’exterior, els serveis i les oficines de gestió. D’altra banda, tres plantes del baix restant es destinen principalment a aparcament. Els plans inclinats que conformen les façanes es resolen mitjançant formigó armat negre acolorit en massa i encofrats amb encadellat de pi. La planta que acull l’espai polivalent queda delimitada per una sèrie de plans de formigó que evoquen la tectònica del terreny del qual sorgeixen. Els plans s'obren en gelosia enfront de l'espai del foyer mitjançant una façana que proporciona identitat al casino gràcies a un sistema digital d'il·luminació que s'estén cap a la marquesina. Aquesta il·luminació multimèdia, capaç de reproduir imatges en moviment controlades per un sistema de gestió centralitzat i un programari específic per a crear efectes lumínics segons les activitats del casino.  

Concurs d'àmbit europeu per a la construcció del Nou Mercat dels Encants de Barcelona. Convocat per l'Ajuntament de Barcelona a través de l'empresa municipal BIMSA, la decisió es va fer pública el 22 d'abril del 2008. El nou mercat dels Encants de Barcelona s'instal·la com un dispositiu de mediació entre la reforma de la plaça de les Glòries i l'eix de la Meridiana, una zona popularment coneguda com el Bosquet de les Glòries. La proposta planteja una plataforma (o plaça comercial) continua en diversos nivells com a superfície idònia per a totes les activitats mercantils. Mitjançant el plegat de la plataforma es concilien les diferents cotes del carrer, entenent el mercat com una gran plaça coberta, capaç d'infondre activitat a totes les peces del programa. La coberta, element principal de reconeixement urbà, protegeix les activitats comercials al mateix temps que es converteix en un mecanisme de reflexió de la ciutat cap a l'interior del mercat. Cada mòdul estructural tindrà inclinacions diferents per reflectir la llum, l'atmosfera i el paisatge.