Esteve Bonell i Costa - Arquitectura Catalana .Cat

Memòria

El 1979 obté el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Entra com a col·laborador del professor Albert Viaplana a la ETSAB el 1979.
L’any 1977 col·labora en el despatx de Ramón Artigues.
Treballa amb Josep M. Gil des del 1980, primer com a col·laborador i més tard com associat formant l’any 1999 la societat professional BONELL I GIL, ARQUITECTES S.L.P.
Ha estat professor convidat a l’Accademia di Architettura di Mendrisio del 2015 al 2017.
Ha estat guardonat durant la seva activitat professional com a Bonell i Gil en els premis Ciutat de Barcelona els anys 1994 i 1996, el Premio Nacional de Arquitectura Deportiva de l’any 2000, el Premi FAD el 1975 i 1984, el FAD Internacional el 2018, entre d’altres

Obres (26)

Sobre el mapa

Premiades

Catalogades

Desaparegudes

Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (39)

Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Bandrés
Habitatges Bandrés

Esteve Bonell i Costa, Xosé Manuel Casabella López
Casa Boyé

Esteve Bonell i Costa
Habitatges Frégoli I

Esteve Bonell i Costa

Edifici per una comunitat de propietaris en una parcel·la estreta i llarga (9x40m) al barri de Sant Gervasi. Es tracta d'aconseguir un espai domèstic no convencional per habitatges de poca superfície. Un espai diferent, qualificat a partir de la connexió visual de les diferents parts de l’habitatge que es desenvolupa en dos nivells de 2 i 4,20m d’altura.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Frégoli I
Barcelona Centre de Disseny (BCD)

Ramon Artigues Codó, Esteve Bonell i Costa

Es tractava d’adequar la nova seu del BCD (Centre de Disseny de Barcelona) com a local d’exposició en els baixos d’un edifici situat al Passeig de Gràcia. L’espai disponible es desenvolupava en tres plantes sense il·luminació natural. Una, a nivell del carrer, llarga i estreta, comunicada al final amb les altres dues inferiors. Davant la complexitat de la planta baixa ( dos cines, aparadors, etc.) es va procurar individualitzar l’entrada al local, enretirant-la, al substituir l’estreta porta inicial per una gran entrada-aparador. Un ròtol lateral esmaltat al foc amb les inicials BCD dominava l’ampli hall. A la planta a nivell del carrer s’hi trobava l’accés amb un mostrador per informació i venta de llibres, l’inici d’exposició i oficines. La zona d’exposició delimitava les oficines per mitja d’una membrana de vidre semireflectant, acabada en una suau corba, on s’hi troba la biblioteca. Els serveis d’administració podien alterar la seva distribució per mitjà d’uns plafons mòbils de separació. L’escala, al fons, incorporava i relacionava la planta d’accés amb les altres dues restants. Les dues plantes inferiors estaven destinades a exposició i sala d’actes. S’oferia una solució global dels mateixos, a través d’un espai de doble altura. Aquest espai coincidia amb el buit de la planta superior on hi havia l’escala d’accés. Una escala secundària possibilitava la comunicació entre les dues plantes per diferent zona del recorregut. A la planta inferior, els objectes de major volum podien estar exposats a la zona corresponent a la doble altura. La sala d’actes, separada per una porta corredissa, proporcionava un espai amb capacitat per a 100 persones; estan totalment plegada, s’aconseguia un espai únic en tota la planta. Es tractava de resoldre la individualitat de l’accés al local, facilitar el recorregut dels visitants i donar una sensació de continuïtat espacial en les tres plantes.
Grup de 62 Apartaments LLessuí

Ramon Artigues Codó, Esteve Bonell i Costa

Setanta dos apartaments i locals comercials, situats en una franja de terreny que separa dos petits pobles de l’Alt Pirineu, Llessui i Torre. Es planteja la nova construcció com una agrupació d’habitatges amb una imatge potent, que donés resposta tant a l’escala i caràcter dels dos pobles veïns com al paisatge natural, el veritable protagonista. Els apartaments es disposen en dos edificis lineals emplaçats paral·lelament en el solar, segons el pendent, la bona orientació i les vistes. Un carrer – escala – rampa ortogonal als dos blocs travessa i ordena l’implantació.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Interiorisme

Barcelona Centre de Disseny (BCD)
Casa-Estudi del Dibuixant Cesc

Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

El programa d’una casa-estudi per a un dibuixant es desenvolupa en plena muntanya, en una zona sense urbanitzar. El solar queda condicionat per una gran roca granítica que determina la disposició dels volums. La casa queda dividida en dos cossos separats de la roca, un per a l’habitatge i l’altre per a l’estudi. L’espai entre tots dos cossos fa de pas d’accés, i tots dos volums es reculen al nivell de la planta baixa per guiar els recorreguts. Les escales de tots dos cossos, d’un sol tram, se situen tangents a la roca. S’accedeix a l’habitatge seguint la reculada del mur de la sala d’estar, sempre a la vora de la roca i caminant-hi tangencialment. Tots els dormitoris queden inclosos en una peça rigorosament distribuïda, mentre que la sala d’estar i l’estudi se situen a banda i banda del pas d’accés, configurant la complexa articulació del punt on s’enfronten tots dos volums.
Habitatges Frégoli II

Esteve Bonell i Costa

Es tracta d’un petit edifici de 4 habitatges situat en el Barri de Sant Gervasi de Barcelona. Un canvi en les ordenances municipals respecte l’amplada del carrer provoca que l’edifici quedi retrassat respecte l’alineació de les cases veïnes. Els habitatges es desenvolupen en tríplex, amb una terrassa “solarium” en el sostre de l’última planta. Dormitoris i sales d’estar ventilen a l’exterior, mentre que cuines, banys i escales s’agrupen al voltant d’un pati, que ventila i il·lumina la part central de l’edifici. La façana principal resol amb un disseny unitari les dualitats que es produeixen al ventilar en ella dos habitatges. Així, les dues entrades, persones i vehicles, es resolen en un sol forat. El balcó pèrgola unifica les dues sales d’estar en la primera planta. Els 4 dormitoris de la segona planta es resolen amb tres finestres i les dues terrasses superiors en tres forats. A la façana posterior, que dona a un petit jardí, és tractada amb materials més domèstics, i cada habitatge assumeix la seva individualitat.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Frégoli II
Habitatges Plaça Espanya

Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

El projecte ocupa la meitat nord de la Plaça Espanya de Sabadell. La proposta segueix el Pla General que definia un bloc lineal de 14m de profunditat i una altura de PB més 7 plantes. Es va resoldre la geometria dels blocs corvats, d’excessiva profunditat, amb retranquejos en la façana còncava orientada a Sud i creant tensions en les cantonades, que assumeixen la seva major complexitat urbana. Dos habitatges per replà amb ventilació a dues façanes oposades. L’espai domèstic es resol amb totes les peces rectangulars, acumulant en la sala d’estar la desviació angular deguda a la curvatura. S’agrupen instal·lacions i serveis i s’aconsegueix certa dignitat constructiva malgrat la situació límit de superfície i mòdul pressupostari.
Velòdrom Municipal d'Horta

Esteve Bonell i Costa, Francesc Rius i Camps

El projecte assumeix el repte de satisfer uns requeriments programàtics força senzills, però amb unes implicacions urbanes que problematitzen la idoneïtat de la proposta. El nou velòdrom es troba en un terreny sense definició pròpia, limitat per les Llars Mundet, els jardins del Laberint, un tàlveg natural i el passeig de la Vall d’Hebron, que marca els límits entre la ciutat construïda i l’inici del terreny no urbanitzable. La forma i les dimensions de la pista venien determinats per factors estrictament tècnics. La principal decisió del projecte consisteix a tancar el recinte amb un pòrtic circular que permet un mateix criteri d’entrega amb els diferents accidents de l’entorn, alhora que permet preveure la possibilitat de cobrir la pista amb una cúpula. Aquest pòrtic té 4 metres de gruix, acull tots els serveis per als espectadors i deixa un espai romanent per a una possible ampliació de les grades, càmeres de TV, etc.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Velòdrom Municipal d'Horta
Pavelló Poliesportiu Municipal de Salou

Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

El poliesportiu queda inclòs en un solar rectangular de la zona nord del municipi. La façana més estreta dóna a una plaça de nova creació, entre l’ajuntament i una escola. La nova construcció es planteja com un petit pavelló que dóna façana a la plaça, des d’on s’hi accedeix a través d’una obertura vidrada que abasta gairebé tota l’amplada. A la part oposada s’hi afegeix un reduït gimnàs disponible per a petites funcions de teatre. Les grades, a banda i banda, tenen una capacitat per a 800 espectadors. L’impacte visual de la capsa queda reduït gràcies a la divisió en tres ordres: el de les grades, el de les jàsseres que salven transversalment la llum de la coberta, i el de les lluernes superiors, repartides en tres volums. Des de la plaça s’accedeix al vestíbul a través d’escales i suaus rampes, i des d’aquí es recorre perimetralment aquesta cota aixecada per accedir a les grades i al gimnàs-escenari del fons.
Centre Penitenciari Can Brians

Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Manuel Brullet i Tenas, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

Construir una presó és construir un món tancat, com ho eren les abadies, els monestirs o les antigues acròpolis. A imatge de totes elles, una presó és un petit món abstret, situat en un medi rural on viuen i treballen 1500 persones. Apareixen per tant relacions humanes, interaccions personals i col·lectives i, en definitiva, una forta relació entre l’home i l’espai. Es tracta de crear una “ciutat” en terreny verge atenent a reflexions d’ordre geogràfic i paisatgístic per aconseguir una bona implantació, però sobre tot havent de resoldre els aspectes programàtics de gran complexitat on es prioritzen les qüestions de control i seguretat. Es plantegen situacions urbanes semblants, però no iguals a les de la ciutat tradicional. Aquí la plaça no és lloc de reunió, el carrer té més sentit de separació que de comunicació i en les façanes la reclusió és més important que la comunicació entre interior i exterior.
Palau d'Esports de Badalona

Esteve Bonell i Costa, Francesc Rius i Camps

El plantejament del projecte assumeix que es tracta d’un pavelló poliesportiu destinat al bàsquet d’alta competició, i per tant vinculat a un dels factors més representatius i populars del municipi. Els diversos problemes generats per les seves dimensions i la seva importància són abordats amb independència, si bé sintetitzats en un organisme força senzill. La traça de les grades adopta una forma elipsoïdal: quatre arcs de circumferència enllaçats, dos de grans i dos de petits. Les circulacions des de l’exterior es resolen amb una gran entrada principal, orientada cap a la ciutat i escorada respecte de l’eix urbà que culmina, i deu sortides perimetrals, accessibles des del nivell intermedi. La coberta és formada per sis grans jàsseres simètriques, aparellades de dos en dos i travades per un tirant central. L’edifici pot allotjar 12.500 espectadors i les seves dimensions màximes són de 150 x 120 metres.
Palau de Justícia de Girona

Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu. Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.
Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona

Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

El nou barri de la Vila Olímpica permet l'obertura de Barcelona al mar i l'organització de la zona costanera seguint la morfologia tradicional de Barcelona (mançanes tancades) però amb factura actual. El nou barri és la superposició de diferents projectes d’arquitectura supeditats a un Pla General projectat per Oriol Bohigas. El nostre projecte es troba dins la supermançana limitada per l’Avinguda Litoral, el carrer Arquitecte Sert, L’Avinguda Icària i el carrer del Poble nou. El projecte parteix d’unes singularitats preexistents; Secció obligatòria davant l’Avinguda Litoral, Porxo amb teulada a dos aigües, Plaça circular (torre), espai interior amb torres, la presència de ponts i el totxo com a material. La solució adoptada consta de 170 habitatges junt amb locals comercials i aparcaments Malgrat les diferents situacions urbanes; bloc lineal, cantonades, secció obligatòria, espais aïllats a l’interior de mançana, la principal característica era donar una imatge unitària a tot conjunt. Tot això dins un context de preus baixos, de problemes de mà d’obra i de rapidesa d’execució. Per aconseguir-ho es va optar per només dos tipologies d’habitatge (2 habitatges per replà més el triplex en els habitatges lineals) i per idèntics criteris constructius i materials de façana. Sempre amb l’objectiu de resoldre privacitat, protecció i comunicació amb l’exterior, les diferents façanes/edificis tenen diferent tractament formal en funció de les orientacions i/o situacions urbanes. Les façanes posteriors i de part dels edificis aïllats parteixen de la finestra correguda d’1m que unifica obertures (habitació, cuina i safareig). En la resta no s’opta pel forat directament a l’exterior, sino per crear una doble façana com a filtre o com a espai intermig entre interior i exterior. Però també resoldre els problemes dimensionals d’escala i solucionar las possibles simetries i repeticions degut a l’addició de parts iguals i a la seva adequació a l’espai exterior.
Pavelló Poliesportiu i Taller de Rem a Banyoles

Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

Un lloc de condicions paisatgístiques extraordinàries, el parc de la Draga, al costat del llac, entre els límits de la Vila Olímpica i l’àrea poblada d’arbres plataners que voreja la carretera d’Olot. La coberta, una estructura d’encavallades de forma lenticular, és un punt singular, no tant per la dimensió a cobrir com pel fet de donar un valor a la imatge de l’edifici a més de qualificar l’espai interior.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

Palau de Justícia de Girona
EU Mies Award

Guardonat / Premiat

Palau d'Esports de Badalona
EU Mies Award

Seleccionat

Centre Penitenciari Can Brians
Palau Municipal d'Esports Girona-Fontajau

Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

El nou palau d’esports es troba en una zona esportiva i de lleure de nova creació, situada als límits de la ciutat i enfront del parc de la Devesa, a l’altra banda del riu Onyar. El projecte assumeix la funció de factor organitzador de la futura zona. El desnivell del terreny porta a la creació de dues plantes, de les quals la superior correspon pròpiament a l’ús públic per a espectadors, mentre que la inferior és exclusiva per als esportistes. L’ambivalència entre les façanes nord-oest i sud-est indueix a l’establiment de dues portes d’entrada, si bé es fa prevaler l’accés que dóna al futur parc esportiu. Les grades adopten forma de ferradura, amb capacitat per a 4.350 espectadors, per tal de donar un caràcter específic a la testera, apta per a la col·locació eventual d’un escenari. Les escales d’evacuació es col·loquen als laterals i condueixen directament als dos aparcaments inclinats que flanquegen l’edifici.
Cases a Vallvidrera

Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Desirée Mas

Aquestes dues cases unifamiliars, tot i ser dos projectes diferents, van ser realitzats al voltant de la mateixa època a Vallvidrera, i amb unes intencions projectuals similars. El pronunciat pendent en ambdos emplaçaments va fer que els habitatges es pensessin en nivells escalonats, cosa que permetia obrir-se a la bona orientació i a les vistes. Alhora, es tracta de dues edificacions aïllades, la volumetria de les quals respon en part a els edificis preexistents que les envolten. La primordial diferència entre tots dos projectes recau en el material de façana, estucat blanc en un dels casos, de maó vist en l’altre.
Aparthotel Citadines

Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

La construcció d’un aparthotel a les Rambles de Barcelona planteja el desafiament d’insertar una arquitectura de factura actual en un lloc amb forts condicionants històrics i formals. Dos volums units a través d’un cos de planta baixa i entresòl amb un passatge comercial ordenen l’edificació del solar irregular amb façanes a les Rambles i a la plaça Vila de Madrid. L’edifici de les Rambles assumeix la desigualtat de les alçades de les mitgeres veïnes i la presència en una d’elles del pòrtic de la ”loggia” de l’antic Palau Moja. La baixa alçada del pòrtic i la seva condició d’edifici protegit, possibilitaren la utilització d’allò que havia de ser una mitgera com a una nova façana que gira i s’enfronta a la façana neoclàssica del Palau Moja, gaudint de magnífiques vistes sobre les cobertes de la Ciutat Vella.
Premi Ciutat de Barcelona

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme

Aparthotel Citadines
Campus de la Ciutadella de la UPF

Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

El projecte intenta resoldre el difícil equilibri entre dos móns contraposats. D’una banda, la conservació d’un edifici antic, de línies severes i implantació urbana contundent, programat per a activitats militars; de l’altra, el canvi d’ús a un edifici destinat a activitats departamentals de la Universitat, amb els criteris: 1. Conservació de les façanes exteriors amb la modificació puntual del nou accés. 2. Transformació de l’espai del pati i porxos en un espai de relació. 3. Canvi de les finestres del pati de 1’20x2’10m per unes d’1’80x3’60m, que permeten la ventilació de dos despatxos superposats. 4. Construcció d’una planta soterrani sota l’antic pati, on se situa la biblioteca que és un ”claustre” a l’interior d’un altre claustre, amb la zona central il·luminada per lluernes.
Habitatges Socials Indústria

Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

L’encàrrec inicial era la construcció d’un edifici d’habitatges socials amb una altura predeterminada de planta baixa més vuit plantes, adossat a un edifici existent de planta baixa més tres plantes. Degut a la diferència d’altures entre ambdós, es va proposar una modificació del Pla Parcial i la realització d’un edifici aïllat, separat cinc metres de la mitgera i retrassat respecte a l’alineació actual del carrer, amb el què s’aconsegueix independència i una millor lectura del nou edifici en relació al seu entorn immediat. La superfície en planta, un quadrat de 20x20m, permet la distribució de quatre habitatges per replà amb el nucli de comunicacions vertical en el centre i amb els habitatges col·locats de manera que tots gaudeixen de doble orientació amb totes les habitacions ventilant directament a l’exterior. Aquesta disposició en esvàstica, resol en part les imposicions formals per part de la propietat, tals com la forma de les finestres i l’obligació de construir la coberta a quatre aigües. En traslladar l’esvàstica fins la coberta, es crea un joc de volums més interessant i menys rotund del que podria resultar d’una coberta unitària a quatre aigües, en una torre d’aquestes proporcions.
Premi Ciutat de Barcelona

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme

Campus de la Ciutadella de la UPF
Habitatges Tecla Sala

Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

Construcció de 150 habitatges que signifiquen un nou front que actua com a intermediari entre el teixit urbà immediat i el parc. Un conjunt format per cinc edificis aïllats i iguals, disposats regularment. Aquests blocs indiquen clarament el límit del parc i amb la seva alineació recolzen la condició urbana del carrer. D’altra banda, els buits entre els blocs permeten la permeabilitat entre carrer i parc. Els edificis de planta trapezoidal fa que tots els habitatges tinguin una bona visió de l’espai verd. El canvi d’alçades en secció busca l’escala adequada dels habitatges respecte al parc i a la façana del carrer Canigó.
Habitatges i Oficines Sarrià

Bonell i Gil Arquitectes, Ribas & Ribas Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, José Ribas Folguera, José Ribas i González, Francesc Rius i Camps

ELS HABITATGES Formen part d’un conjunt d’edificis destinats a habitatges i oficines resultat de la transformació dels antics terrenys del club de futbol R.C.D. Espanyol. El projecte sorgeix de la definició d’una peça urbana homogènia però que respon a distintes concepcions volumètriques amb diferents opcions d’habitatge. Blocs de gran dimensió i petits edificis d’habitatge plurifamiliar donen la resposta adequada a la volumetria dels edificis de la ronda General Mitre, Ricardo Villa o Dr. Fleming. LES OFICINES Dos edificis, amb el protagonisme de la torre de 54 metres d’alçada, són l’element de referència a l’Avinguda de Sarrià. Són edificis d’una gran senzillesa en els quals la concentració de serveis permet plantes diàfanes que possibiliten diferents distribucions d’oficines. El tractament envidrat de les façanes, amb voladius de protecció solar, fa que els edificis es presentin amb una gran sensació de lleugeresa i transparència.
Equipament Esportiu i Cultural 'Atrium'

Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

El complex no tan sols ha de consolidar un espai urbà sinó que completa una gran àrea esportiva i cultural iniciada amb la construcció del nou camp de futbol. El projecte consta de piscina, poliesportiu, teatre i bar-restaurant. Cada espai funciona de manera independent, amb autonomia tant estructural com espacial, però subjecte a un ordre general amb la voluntat de donar una imatge unitària a tot el conjunt. Es proposa un vestíbul longitudinal, que absorbeix les entrades de cadascuna de les àrees, permet una bona visualització amb un únic control d’accés diari i alhora té la dimensió adequada per poder respondre a demandes concretes de gran afluència de públic.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Habitatges i Oficines Sarrià
Nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Bonell i Gil Arquitectes, Silvia Barbera, Esteve Bonell i Costa, Josep Lluís Canosa Magret, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

El nou Hospital de Sant Pau es situa al triangle nord del recinte històric dominat per les construccions realitzades a principis de segle per l'arquitecte Domènech i Montaner. La topografia i els diferents límits urbans plantegen dues situacions: l’actual entrada a l’hospital que dóna resposta i façana a Eixample i Sagrada Família, i la proposta d’edifici que dóna façana i resposta al traçat de la Ronda del Mig. El nou hospital consta de dues zones clarament diferenciades. Una conté el programa destinat a serveis i l’altra a hospitalització, unides entre si per una “intermèdia” que actua com a vestíbul de relació. L’edifici de serveis dóna façana i es recolza al carrer Mas Casanovas assumint el paper d’edifici límit de parcel·la. La zona hospitalària es formalitza com a "dits" d'una mà que s'introdueixen en l'espai verd que el separa de l'antic hospital aconseguint una menor escala de l’edifici i una relació més subtil amb els antics pavellons.
Edifici Cultural de l'Obra Social Caixa Sabadell

Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

La seu de l’Obra Social de Caixa Sabadell ocupa dos edificis construïts per l’arquitecte Jeroni Martorell entre els anys 1908 i 1910 per a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. La primera fase planteja la renovació de l’antiga sala de màquines de l’escola industrial coneguda com a ”taller de les cosidores” caracteritzat per la seva coberta industrial en dents de serra. El projecte disposa en aquest edifici els espais de major aforament: una sala d’exposicions i la nova sala d’actes. Dos grans espais: un de nova creació, construït vuit metres sota l’antic taller sense alterar-lo, és la nova sala d’actes de 16m d’amplada (4 m més ample que l’edifici) i una capacitat per a 390 espectadors. Un altre, que reforma els antics tallers per a convertir-los en sala d’exposicions, recuperant la il·luminació zenital i l’espai interior de la coberta ”shed”. Al mateix temps, es proposa una nova entrada al conjunt des del carrer i un nou vestíbul situat entre els dos edificis amb una escala que busca relacionar els dos grans espais. S’utilitzen pocs materials: un paviment continu de tarima massissa de fusta de roure europeu acabat a l’oli en tot l’edifici, sostres i paraments verticals de cartró-guix pintats de blanc a la sala d’exposicions i revestiments de panells acústics amb acabat de xapa d’auró natural per a la sala d’actes. Els porticons plegables de contraplacat de fusta de okume regulen tant la il·luminació com la relació amb el jardí exterior, permetent configuracions diverses que donen resposta a les diferents necessitats de la sala d’exposicions.
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Seleccionat

Nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Habitatges per a Gent Gran, Casal i CAP Ciutat de Granada-Bolívia

Bonell i Gil Arquitectes, Peris+Toral Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart, Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

El projecte té com a qüestió prioritària fer compatible el funcionament diferenciat dels espais de l’edifici i el seu encaix en la particular volumetria urbana del entorn. En una visió àmplia del territori, la pertinència de la parcel·la al 22@ imposa la construcció d’un edifici per la Barcelona del segle XXI, en una zona de la ciutat que canvia la volumetria tradicional de l’Eixample. En una visió més pròxima, l’edifici formarà part d’una mansana en la què s’imposa el protagonisme formal de la torre Agbar i la presència de dos edificacions més, els volums dels quals, com en la mansana veïna, no donen continuïtat a la façana de la Diagonal i es presenten com edificis aïllats orientats en el eix mar-muntanya. Des del punt de vista funcional, l’edifici ha d’assumir la complexitat programàtica, a través d’un edifici unitari i donar cabuda a tres entitats de diferent consideració (CAP, centre social i habitatges protegits), on el caràcter públic o privat són qüestions a tenir en compte. Proposem un edifici unitari, barreja de diferents volums. Un sòcol de dues alçades recolzat en els carrers Ciutat de Granada i Bolívia, conté les dependències destinades a CAP i Casal de barri i al mateix temps sostindrà els tres volums destinats a habitatges. La seva distribució en forma de ventall és fonamental per a resoldre l'assolellament dels habitatges i per a entendre i completar la parcel·la. És així com el nou edifici, tot i la seva menor dimensió, no tan sols és capaç de "reequilibrar" el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la, sinó que, a través de la seqüència de buits i plens, aconsegueix establir un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna. L’ordre de la façana continua desapareix i s’imposa un "nou ordre" volumètric, permeable entre el carrer i l’interior d’illa.
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Seleccionat

Habitatges per a Gent Gran, Casal i CAP Ciutat de Granada-Bolívia