El projecte adopta una configuració distributiva que vol respectar l’equivalència entre el passadís, la sala d’espera, l’aula o la consulta, que són els elements propis d’un centre d’assistència primària. En una planta baixa rectangular es disposen quatre corredors longitudinals que divideixen l’àrea en cinc crugies iguals. Els elements del programa s’insereixen dins les bandes, tot evitant la continuïtat dels passadissos i afavorint la flexibilitat de les circulacions. Els patis interiors esdevenen els elements clau que atorguen identitat a cada àmbit, i queden reflectits a la planta coberta com les úniques peces fermes de tota la distribució.

Recuperem una tipologia no gaire experimentada a l'Eixample, el bloc “Mediterraneo” de l'Antonio Bonet, un híbrid que no buscava tant trencar amb les regles de Cerdà, sinó d'explorar el veritable potencial d’aquelles ordenances que mai foren aprovades, les que permetien homologar els accidents com un component habitual i no excepcional de l'Eixample. El projecte amplia les voreres, allunyant el vianant de la circulació rodada fins a l’extrem de connectar visualment i físicament el carrer Londres amb un parc a l'interior d'illa, i recupera una idea d'illa permeable que està a l'origen de l'Eixample. El carrer Londres amplia els 20 metres amb una successió d'espais paral·lels. Fraccionem l'edificació en volums estrets, paral·lels i esglaonats de nord a sud, permetent que el sol arribi tant als habitatges com a les aules infantils, evitant la compacitat i els patis de ventilació típics de l'Eixample, i aconseguim que dos programes diferents (escolar i habitatge) coexisteixin i dialoguin. Entre aquests dos programes apareix un passatge que descongestiona les voreres de pares i estudiants. S'alternen plens i buits, llum i edificació, creant-se relacions visuals i connexions transversals entre carrer i interior d'illa. Per tant el projecte proposa requalificar els accessos, circulacions i espais oberts, tant a l'escola com als habitatges: les cobertes son patis de joc, les passeres son llocs de relació i intercanvi. El bloc d'habitatges s'organitza en una crugia de 7.5 mts. de profunditat, obtenint 45 habitatges passants de 45 m2 amb ventilació creuada natural i sol en tot l'àmbit de l'habitatge gràcies a la poca fondària en la que es desenvolupen.

L'Escola Sant Gregori a Barcelona es va construir l'any 1972 en la faldilla de Collserola. El projecte original es va disposar sobre terrasses del terreny, escalonant els forjats. És atractiva la integració de la seva secció així com la fluïdesa del seu interior però actualment té greus dificultats d'accessibilitat i evacuació, manca d'instal·lacions adequades als estàndards actuals i a més és una escola que manca del cicle infantil (3 a 6 anys). Per tant, l'encàrrec es va centrar en la reforma, millora i ampliació de les instal·lacions de l'actual centre docent, i a traslladar les aules infantils actualment en carrer Arimón. L'ampliació preveu la construcció d'un aparcament subterrani, 6 aules del cicle d'infantil (3 a 6 anys), 6 aules suplementàries de primària i una escola de música que dotarà al centre d'una nova sala polivalent (gimnàstica-espectacles) amb aforament de 300 persones. Els requisits urbanístics de partida eren: -Edificació reculada (no crear façana al carrer Carles Riba). -Intervenció unitària, no fragmentada. -Ocupar el mínim l'espai natural de la resta de la parcel·la. -No estendre's a les cotes altes del solar. A més, nosaltres afegim que la intervenció hauria de ser en aparença mínima, més una operació d'ocupar buits, buidar i tornar omplir, substituir aterrassaments en mal estat, crear espais polivalents, utilitzar les cobertes com a espais de joc que permeten separar els nens per edats. L'escola tenia un espai natural de recepció exterior amb 3 pins que ens vam proposar conservar i potenciar. Al voltant d'aquest pati i substituint la primera terrassa sobre al qual se situa l'escola, hem construído una nova administració semienterrada (control, recepció i acolliment) que permet connectar amb ascensor l'edifici antic des del nivell de carrer. A l'est, una sala polivalent (esports i espectacle) amb una coberta que és una pista de bàsquet. Aquesta disposició es tanca a l'oest amb una graderia-escalinata que crea una àgora, un espai públic exterior cobert pels tres pins, que connecta amb l'escenari de la sala polivalent gràcies a una gran porta corredissa. Per tant els espais s'encadenen i l'escenari pot pivotar i servir a l'interior o al agora exterior. El resultat és un nou espai d'acolliment on els pares o els nens podran esperar, jugar, realitzar espectacles. Espai que no està fitat per murs sinó que contínua cap a l'interior de l'edifici donant-li una major profunditat especialment a la tarda amb l'administració il·luminada. La resta de volums es col·loquen a l'oest, restituint el perfil de la muntanya excavada, reculant-se i escalonant-se, creant terrasses de joc i connectant-se a l'escola antiga per a facilitar la seva evacuació. Aules infantils en planta baixa, primària en planta primera i escola de música en plantes 2 i 3, un volum dislocat de dues plantes que es diposita sobre les aules d'infantil i primària, recobert de Zinc antracita. A nivell de planta primera, les noves cobertes estan acabades amb Composan de color verd, connectant longitudinalment amb gran fluïdesa tots els espais. L'edifici ha obtingut qualificació energètica “A”. Tota la cara exposada a sud està protegida per vols o per gelosia de fusta de pi que protegeix les aules del sol directe. De la mateixa manera la pista de basket sobre la sala polivalent aquesta envoltada de malla galvanitzada Rivisa per la qual pujaran plantes trepadores.

Per primera vegada a Barcelona es combinen en el mateix edifici 2 programes habitualment separats: habitatge protegit de lloguer amb un equipament d'allotjaments temporals per a la inclusió dels col·lectius més vulnerables. El disseny del conjunt respon a 3 criteris bàsics: 1.Responsabilitat urbana: fem ciutat, generem espai públic i equipem la planta baixa amb serveis col·lectius. Organitzem el programa en 3 blocs verticals, generant espai públic amb un carrer interior que separa i alhora relaciona els allotjaments amb els habitatges, organitza els accessos i comunicacions permetent una bona ventilació creuada a tot el conjunt. 2.Responsabilitat social: entenem la inclusió i l'accessibilitat de les persones marginades en el sentit més ampli a partir del programa. Igualem o compensem les condicions de les diferents peces del programa i dignifiquem els allotjaments sense augmentar el cost. Es podrà reutilitzar l'edifici d'allotjaments temporals amb un altre ús i obtenim un equilibri entre les parts del programa, perquè tots els habitatges tenen les mateixes qualitats, no hi ha diferències en l'orientació ni l'assolellament. 3.Responsabilitat energètica: responem al lloc i al programa amb una actitud ambiental passiva que redueix la demanda energètica: bona ventilació i bona captació solar estalviant energia. Obtenim un 100% d'habitatges amb Sol. Això permet activar el dispositiu passiu captador d'energia solar de jardins d'hivern, que cobreixen un 23% de la demanda de calefacció a l'hivern. A l'estiu, la ventilació creuada nocturna del jardí d'hivern i la protecció solar diürna d'aquest amb persianes cobreix un 43% de la demanda de refrigeració. Això es complementa amb sistemes d'alta eficiència com la aerotermia i sistema de recuperació de calor per ventilació de doble flux aconseguint així una certificació energètica A per a l'edifici acabat.