El projecte aborda la intervenció sobre unes instal·lacions esportives construïdes l’any 1976, amb una piscina afegida deu anys més tard. El conjunt preexistent plantejava greus disfuncions des d’un punt de vista del trànsit i les comunicacions, tant d’ordre intern com amb els elements de l’entorn. La proposta inicial plantejava la construcció d’un pavelló poliesportiu al costat de les instal·lacions preexistents, però la intervenció definitiva actua sobre tots els elements del vell pavelló, per mitjà de l’afegit de nous elements arquitectònics o bé la recuperació d’altres elements que eren obsolets des d’un punt de vista funcional. Es construeix un nou edifici que actua com a intercanviador de transport. La intervenció té en compte dues consideracions bàsiques: la que relaciona el nou complex esportiu amb el seu entorn immediat, i l’articulació i la coherència dels diferents components funcionals que l’integren.
El nou centre esportiu de la Bonaigua és un projecte originalment guanyador d'un concurs convocat el 1996 per l'Ajuntament de Sant Just Desvern, a Barcelona. La nostra proposta, lluny de situar-se al nou emplaçament que es suggeria, abandonant el complex obsolet existent, s'arrisca a colocar-s'hi damunt per tal de solucionar l'accessibilitat del conjunt. D'aquesta manera es recupera, a més, l'antic complex amb un edifici que funciona com un intercanviador de transport, que es connecta amb l'entorn, amb el passeig i el futur parc, i uneix les diferents peces entre si amb un nou ascensor i rampes. Aquesta connexió dona sentit a la situació actual de l'edifici com a futura porta del parc, marcada amb les dues grans encavallades que apareixen a la coberta.
Lluny d'una voluntat de mimetisme, fragmentació i integració, la nostra proposta ha volgut, amb la densitat, escala i rotunditat de la intervenció, requalificar un entorn caòtic, un lloc límit on allò urbà es barreja amb el món rural.
L'edifici s'ha pensat amb una lògica estructural i constructiva condicionada per un terreny dolent: la coberta queda sostinguda per dues grans encavallades exteriors que ens permeten reduir el volum exterior a l'estrictament útil. Suportades per 4 pilars que trepitgen amb cura les instal·lacions existents, l'estructura de la pista gira 90º i aprofita la fonamentació existent en un extrem alhora que l'altre s'entrega a una encavallada que suporta les noves grades i tanca els vestuaris.
Cada element, estructura, instal·lacions i tancaments, es munten a l'obra i es deixen vistos per tal de marcar la seva independència. Els materials utilitzats insisteixen en la definició d'un interior dens. El policarbonat difumina la llum en pista, passadissos i vestidors per construir una atmosfera de fluid dens que ompli el gran buit de la sala poliesportiva. El totxo esmaltat blau obscur absorbeix la llum aportant profunditat i reflexes.
