Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres (7)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (7)
-
Temple Expiatori del Sagrat Cor
Josep Maria Sagnier i Vidal, Enric Sagnier i Villavecchia
El punt més elevat de la ciutat de Barcelona, el cim de la muntanya Tibidabo, apareix coronat pel temple expiatori del Sagrat Cor, la presència del qual és inseparable del perfil urbà i, pel seu emplaçament, constitueix fins i tot un punt de referència a escala metropolitana. Tot i això, el conjunt, format per una cripta i un temple superior al que s'accedeix a través d'àmplies escalinates, mai no ha gaudit de la preferència incontestable per part dels ciutadans. El Tibidabo forma part de la serra de Collserola, que delimita la ciutat i la separa de la comarca del Vallès. La idea d'aquesta muralla natural que tanca i protegeix la ciutat va suggerir la disposició de l'església inferior, amb torres i merlets, resolta amb les formes massisses de l'estil romànic, com a basament sobre el qual s'alça el temple superior, de línies verticals gòtiques. La cripta o església inferior presenta a la façana un excel·lent treball escultòric d'Eusebi Arnau, que combina les formes bàsiques de l'art romànic amb detalls decoratius barrocs, especialment les columnes salomòniques de l'ingrés, i detalls naturalistes com les estilitzacions vegetals. La portalada representa la Verge de la Mercè i els sants Jordi i Sant Jaume. Un primer projecte preveia per a l'església superior un repertori decoratiu florit (conegut a través d'antigues fotografies de la maqueta), però en el moment de la seva construcció Enrique Sagnier, que aviat va comptar amb la col·laboració del seu fill José María, va optar per depurar les formes. Els terrenys del cim del puig van ser adquirits per un grup de ciutadans i cedits al fundador de l'ordre dels salesians, sant Joan Bosco, amb motiu de la seva visita a Barcelona el 1886. Aquest va promoure la construcció d'un temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús, a semblança d'altres existents en altres països, com el cèlebre Sacré Cœur de Montmartre, a París. El temple expiatori del Sagrat Cor va ser construït mitjançant les almoines arribades de tot Espanya. Els treballs van ocupar l'arquitecte al llarg de tres dècades, fins a la seva mort el 1931. El seu fill va continuar els treballs i va culminar la construcció el 1961 -
Església Mare de Déu del Pilar de Vilafranca del Penedès
Integrada dins el conjunt de la Residència Mare Ràfols, es tracta d'una església inacabada de planta semicircular amb petits cossos laterals, compost de planta baixa singular, coberta amb cúpula central i llanterna i cobertes planes als laterals. La cúpula està suportada per arcs de mig punt sobre columnes. Els cossos laterals tenen planta baixa i pis, amb escala d'accés. En un d'ells hi ha la sagristia i en l'altre l'altar del Santíssim. Les parets són de pedra, paredat comú i totxo. Els forjats són de biga de ferro i revoltó. Les columnes són de marbre i els arcs de formigó. L'escala és de volta a la catalana. La façana posterior té franges i cantoneres de pedra amb obertures de mig punt, cornisa amb permòdols i coronament amb barana de balustres. La cúpula està revestida amb llosetes de ceràmica vidriada i llanterna. En els vitralls hi ha representats passatges de la vida de la mare Ràfols.
