Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres (7)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (7)
-
Mas Vidal
El mas descansa sobre les restes d’una fàbrica medieval formada per les runes d’uns murs de pedra tosca i un pont de volta apuntada. La planta baixa serveix per allotjar algunes dependències secundàries: l’habitatge dels masovers, un estudi i algunes dependències de servei. La resta esdevé un porxo pel qual s’accedeix a la casa, construïda amb una fàbrica de maó que segueix la mateixa traça dels murs inferiors. El cos superior adopta forma de L, amb els paraments emblanquinats i les finestres retallades. El menjador forma un volum que sobresurt, mentre que la sala d’estar s’amaga darrere d’una àmplia terrassa coberta. La casa queda encavalcada per sobre del vell mur per mitjà d’un segon pont, paral·lel a l’antic. Pratmarsó encaixa en tres dimensions la casa de nova planta amb la vella estructura de pedra. Des de la distància, el mas ofereix la imatge d’un acoblament de volums puristes que suren per damunt de l’arbreda. -
Mas Garbà
Situada en un pendent suau orientat al migdia, la casa reprodueix els criteris compositius propis de l’arquitectura tradicional, si bé potenciant els punts en comú amb les millors aportacions de l’arquitectura moderna. El plantejament general separa dos cossos, el diürn, a ponent, i el nocturn, a llevant. Tots dos cossos estan connectats per un corredor vidrat on hi ha l’entrada. Cada estança adopta una configuració pròpia segons la seva bona distribució i orientació. Es prioritza l’ús de materials tradicionals, com ara la teula o els murs de maçoneria, però s’adopten els elements lineals de formigó allà on les obertures requereixen més amplada. Si bé tota la casa descansa sobre el terreny, el cos més avançat emergeix en voladís, i és el més visible des de l’entrada. El perímetre final de la casa no és el resultat de cap intenció volumètrica, sinó d’un seguiment rigorós de les prioritats de la distribució. -
Grup Escolar Germans Amat
Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Josep Pratmarsó i Parera
A Terrassa existia des de feia temps la necessitat d'escolaritzar un gran nombre de nens i nenes que pertanyien a famílies immigrants. Per resoldre aquest problema l'ajuntament va adquirir tres solars situats a la perifèria de la ciutat, precisament a les zones on la població en edat escolar estava més desatesa. Analitzant aquesta situació, es podrien trobar determinats paral·lelismes polítics i socials amb el programa d'escolarització nacional catalana que proposaven la Generalitat Republicana i el GATCPAC a la dècada de 1930. Per als tres grups escolars es va redactar un programa comú i es va plantejar la necessitat d'estandarditzar la quantitat més gran possible d'elements constructius per reduir al màxim el cost de construcció. A partir d'aquestes premisses i per aconseguir la màxima simplicitat i claredat distributiva, els arquitectes van proposar diferenciar els diferents blocs i patis de joc, connectar els blocs mitjançant la sala d'actes-gimnàs, orientar i ventilar tan bé com sigui possible les aules, normalitzar els elements constructius i simplificar al màxim lestructura. Tenint en compte aquestes directrius, els projectes van acabar essent el resultat de l’adaptació del programa escolar al terreny. El sistema estructural s'ha estandarditzat per als tres grups escolars i s'ha utilitzat un entramat ortogonal uniforme de formigó armat que es manifesta a l'exterior per donar aire de sinceritat constructiva al conjunt. Aquesta decisió respon a motius econòmics, però també culturals, ja que segueix els postulats del Grup R de “rescat” del moviment modern que s'havia desenvolupat durant la República. A més, l'ús de murs de càrrega hauria dificultat la construcció de grans finestrals. La funció específica de cada edifici, en canvi, s'expressa a través dels tancaments, que poden ser opacs o transparents en funció de les necessitats espacials i lumíniques de l'interior (paraments cecs a les sales d'actes i molt de vidre a les aules). -
Grup Escolar Ramón y Cajal
Josep Anton Balcells Gorina, Josep Pratmarsó i Parera
A Terrassa existia des de feia temps la necessitat d'escolaritzar un gran nombre de nens i nenes que pertanyien a famílies immigrants. Per resoldre aquest problema l'ajuntament va adquirir tres solars situats a la perifèria de la ciutat, precisament a les zones on la població en edat escolar estava més desatesa. Analitzant aquesta situació, es podrien trobar determinats paral·lelismes polítics i socials amb el programa d'escolarització nacional catalana que proposaven la Generalitat Republicana i el GATCPAC a la dècada de 1930. Per als tres grups escolars es va redactar un programa comú i es va plantejar la necessitat d'estandarditzar la quantitat més gran possible d'elements constructius per reduir al màxim el cost de construcció. A partir d'aquestes premisses i per aconseguir la màxima simplicitat i claredat distributiva, els arquitectes van proposar diferenciar els diferents blocs i patis de joc, connectar els blocs mitjançant la sala d'actes-gimnàs, orientar i ventilar tan bé com sigui possible les aules, normalitzar els elements constructius i simplificar al màxim l’estructura. Tenint en compte aquestes directrius, els projectes van acabar essent el resultat de ladaptació del programa escolar al terreny. El sistema estructural s'ha estandarditzat per als tres grups escolars i s'ha utilitzat un entramat ortogonal uniforme de formigó armat que es manifesta a l'exterior per donar aire de sinceritat constructiva al conjunt. Aquesta decisió respon a motius econòmics, però també culturals, ja que segueix els postulats del Grup R de “rescat” del moviment modern que s'havia desenvolupat durant la República. A més, lús de murs de càrrega hauria dificultat la construcció de grans finestrals. La funció específica de cada edifici, en canvi, s'expressa a través dels tancaments, que poden ser opacs o transparents en funció de les necessitats espacials i lumíniques de l'interior (paraments cecs a les sales d'actes i molt de vidre a les aules). -
Casa Cantarell
S’accedeix a la casa vorejant un prat i apropant-s’hi per un extrem. Una escalinata de dos trams porta a un porxo obert al prat sense referències arquitectòniques, format per sis mòduls quadrats de 4,30 metres de costat. A l’esquerra, un estany amb una estàtua de dona assenyala la porta d’entrada. A una banda es desplega un primer cos amb la sala d’estar i el dormitori principal, diferenciat per un petit desnivell. A la dreta, el menjador, la cuina i les estances del servei. Al fons, l’escala que puja a la resta de dormitoris. L’organització de la planta respecta la modulació quadrada del porxo, si bé amb nombroses variants: el quadrat es pot dividir en dues parts o bé es pot doblar. L’estructura de les cobertes, sempre a dos vessants, reflecteix fidelment l’ordre del sistema portant. Pratmarsó aconsegueix efectes espacials de gran intensitat per mitjà d’uns procediments molt senzills, però combinats amb una gran habilitat. -
Casa Soler Arpa
La radicalitat en la posició de la casa, situada en fossat respecte al vial, contrasta amb la suavitat en la relació amb un paisatge ondulat i reconstituït. Programa ampli d’habitatge burgès, desplegat des dels espais centrals i fluids d’accés. Amb modificacions posteriors, conserva tota la força i la qualitat tàctil de l’arquitectura artesana i mesurada de l’autor.
