Oriol Bohigas i Guardiola - Arquitectura Catalana .Cat

Memòria

Arquitecte i urbanista nascut el 1925 a Barcelona. L'any 1951, acabats els estudis, esdevé membre fundador del Grup R juntament amb d'altres arquitectes de diferents generacions, amb un especial interès en recuperar l'esperit de l'arquitectura moderna que havia quedat desterrada arrel de l'oficialisme del règim franquista.

Paral·lelament, funda amb Josep Maria Martorell l'estudi Martorell-Bohigas, que seria la llavor del què l'any 1962 es convertiria en MBM amb la incorporació de David Mackay com a associat. L'estudi esdevindria, durant la segona meitat del segle XX, en un dels despatxos d'arquitectura més prolífics i més rellevants tant a Catalunya com a la resta de l'estat, amb encàrrecs d'àmbit internacional.

A nivell acadèmic, després de ser professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), n'és escollit director l'any 1977, en un període d'important renovació i prestigi que fonamentarà encara més les bases del què el propi Bohigas havia batejat anys abans com a 'Escola Barcelona'.

Posteriorment, ocupa diferents càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona, on destaca la seva figura com a l'arquitecte i urbanista del gran canvi de la Barcelona Olímpica. Els seus plantejaments destacaran per una nova manera d'entendre l'espai públic a la ciutat.

Referent intel·lectual durant els seus anys d'exercici professional, ha estat distingit amb reconeixements tals com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio Nacional de Arquirectura, entre d'altres guardons.

Obres (132)

Sobre el mapa

Premiades

Catalogades

Desaparegudes

Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (173)

Primera Reforma de la Botiga Gubern

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

L'immoble constarà de 4 plantes que albergaran un total de 3 habitatges i la seva composició: Planta baixa: Es compon de local comercial, vestíbul d'entrada a l'immoble, donant accés a la circulació vertical, l'escala així com dues cambres destinades a recollida d'escombraries, comptadors d'aigua i electricitat. Planta primera: Es compon d'un habitatge que s'estén entre les dues façanes i una planta superior tenint accés a una terrassa. Planta segona: Complementa amb la planta primera formant un sol habitatge. Plantes tercera i àtic: Es destinaran a habitatge. Sobre els fonaments de formigó arrenquen els pilars metàl·lics i les parets de maó massís. Els forjats seran ceràmics, les càrregues i característiques dels elements resistents es ressenya a l'apartat d'estructura. Les façanes tindran els paraments estucats i es formaran amb una paret exterior de 15 cm. de gruix, càmera d'aire de 10 cms. i envà. Les parets i els sostres de l'interior enguixats i pintats al tremp. Els sanitaris i cuines portaran els paraments verticals de rajoles. El paviment dels habitatges serà de terratzo de 30x30. La fusteria interior i exterior serà de fusta de pi de Flandes de 1ª qualitat pintada a l'esmalt. La instal·lació elèctrica estarà protegida íntegrament per tub Bergman encastat i les seccions dels conductes seran els exigits, les plaques, interruptors, endolls etc. seran de baquelita marca BJ "tipus estrella" i placa televisió. Els muntants tindran les seccions exigides per la companyia subministradora amb informe previ. La instal·lació d'aigua serà de plom per a les instal·lacions d'interiors, i tindran les seccions exigides pel cabal d'ús. Per a les instal·lacions exteriors i els muntants s'empraran canonades de ferro. Tots aquests materials, així com qualsevol altre que intervingui a l'obra serà de primera qualitat i els mètodes constructius a emprar seran els tradicionals en aquesta ciutat.
Farmàcia Gotzens

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte afecta la reforma d'una botiga situada a la cantonada dels carrers de Barcelona i Quintana de Badalona. A l'exterior no s'efectuaran obres importants, sinó només es netejaran els estucs i els marcs de pedra i es col·locaran tres anuncis lluminosos. A l'interior de la botiga es construirà un petit altell amb bigues de formigó i un entaulat de fusta. A aquest altell s'enfilarà mitjançant una petita escala també de fusta que queda detallada als plànols adjunts. Així mateix, es canviarà el paviment, es construiran els aparadors del vestíbul i els armaris- prestatgeries i es modificaran alguns altres elements.
Rellotgeria J. Roca

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Juan Luis Heredero

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Editorial CEAC

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte fa referència a la construcció d'una casa composta de planta, soterranis, planta baixa i un pis, destinada a oficines. Es procedirà al rebaix general del solar fins a una profunditat de 3,20 metres per sota de la rasant del carrer. Un cop efectuada aquesta excavació i transportades les terres a l'abocador, començaran els treballs de fonamentació pròpiament dits. Els murs perimetrals del soterrani es construiran de formigó en mas de 200 gr. de ciment per metre cúbic, impermeabilitzat, i de gruix constant a tota l'alçada del soterrani, segons s'indiqui als plans. La fonamentació dels pilars es realitzarà mitjançant sabates de formigó armat de 2,35 x 2,35 metres de base, 0,60 m, d'alçada a la perifèria i 1,20 m. d'alçada a la trobada amb el pilar de fonamentació, la part de pilar que va enterrat tindrà una secció quadrada de 0,80 x 0,80 m. A les façanes principal i postarior de planta baixa ia la posterior del soterrani, es col·locaran sengles finestrals formats per peces prefabricades de formigó, en elements tipus "SAS" de 20 x 40 cms., que es col·locaran en obra armant les unions i massitzant-les després amb morter de ciment Portland. Aquests finestrals tindran un 20% de la seva superfície que serà precticable mitjançant l'acoblament d'uns bastidors metàl·lics segons sistema que en el moment oportú indicaran els Arquitectes Directors de l'obra. La coberta de l'edifici serà de plaques de fibrociment tipus "Granada", sobre corretges de fusta, les quals es recolzaran als paredons construïts amb aquesta finalitat. Les plantes baixa i 1ª s'enrajolaran amb mosaic hidràulic 15x30 cms. 3, Per evitar les esquerdes que es produirien a causa de la dilatació, es deixaran juntes de dilatació a cada 4 m. Les escales seran de formigó armat. Els esglaons i farcits es revestiran de marbre.
Exposició "Gaudí" al Tinell

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Sostres i Maluquer
Institut Ramon Berenguer IV

Martorell-Bohigas, Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina

El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.
Edifici d'Habitatges Roger de Flor

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

En aquest edifici reapareixen els mateixos problemes que tenien els arquitectes del GATCPAC amb les ordenances de l'Eixample de Barcelona, on la profunditat edificable i les mitgeres els obligaven a fer servir petits patis de ventilació. En aquest cas, es va introduir una innovació important en projectar l'edifici com si fossin dos blocs paral·lels, separats per un gran pati intermedi de ventilació de 5 m d'amplada. Aquesta nova distribució assegura que tots els habitatges disposen de dues façanes i ventilació creuada, però s'ha hagut de renunciar a una part de la superfície construïda que permet edificabilitat. Els murs de càrrega són paral·lels a la façana, sense reculades de cap mena. Les façanes són de maó vist, i les de la planta baixa de maó vist vidriat. Les finestres al carrer són de fusteria metàl·lica amb persianes enrotllables; les de les altres façanes són de fusta amb persianes de llibret de lama ampla. Els balcons tenen l'ampit davanter massís, que forma una L amb el voladís, i està revestit de rajola blanca, conformant una composició molt abstracta, estil Bauhaus: una trama uniforme de taques blanques sobre un llenç absolutament pla de color vermell. Les persianes i les baranes són de color blau, i la fusteria metàl·lica s'ha pintat de negre.
Grup Escolar El Timbaler del Bruc

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte fa referència a la construcció d'un grup escolar doble capaç per a 6 aules masculines, 6 aules femenines i un parvulari. Com a element comú a tots dos elements se situa una aula gran convertible en gimnàs i sala d'actes. Així mateix, en cadascuna de les seccions es preveu una aula auxiliar destinada a treballs manuals o a tasques i una secció de direcció, secretaria i sala de professors. Atesa l'exigüitat del terreny de què inicialment es disposava, el grup escolar va haver de ser disposat forçosament a diverses plantes. Aquesta disposició, a més de l'avantatge que implica des del punt de vista d'estalvi de terreny, comporta així mateix una reducció de superfícies de circulació i, en cas que es decidís instal·lar-la, un estalvi en la instal·lació i en el manteniment de calefacció i altres serveis. La disposició de pisos sovint té l'inconvenient de la impossibilitat de ventilació i il·luminacions transversals a les aules. Per obviar aquest inconvenient es van disposar només dues aules per planta, aules on es penetra directament des de cada replà de l'escala. D'aquesta manera no només se suprimeixen passadissos, que són els espais morts i inservibles de les escoles, sinó que s'aconsegueix que les aules tinguin sempre de la ventilació i doble il·luminació. Alhora aquesta disposició facilita la construcció d'àmplies terrasses annexes a cada aula i amb una individualització absoluta. Aquest tema semblava important perquè, ja des del principi, es va intentar donar a l'escola una doble possibilitat de classes a l'interior de les aules i classes a l'aire lliure. D'aquesta manera cada terrassa annexa a l'aula queda força tancada, independitzada, tractada més com un pati que com una terrassa, amb la qual cosa es fa molt apta per a la utilització de la classe a l'aire lliure, així com per a la possible ampliació de l'espai escolar , comunicant-ho amb la part annexa d'aula. A la planta baixa se situen exclusivament els serveis directius d'ambdues seccions, les aules especials (treballs manuals i tasques) i l'espai destinat indistintament a gimnàs i sala d'actes, que té un doble accés, des de cadascuna de les seccions, que comunica així mateix a zones al descobert per facilitar la pràctica de la gimnàstica. També a la planta baixa se situa el parvulari, cilindre d'estructura metàl·lica i tancament de vidre, disposat segons una disposició diríem lleugerament informal, per facilitar-hi no una vida de tipus purament escolar, sinó un ambient més aviat d'intimitat familiar. L'estructura és tota ella de formigó armat amb tancaments de maó buida o obertures d'estructura metàl·lica. Tot l'exterior està revestit amb plaqueta de vidre de color blanc, excepte les caixes de l'escala que tenen un lleuger color torrat. Els paviments interiors són de mosaic hidràulic, els de les terrasses de ceràmica i els exteriors de formigó.
Casa Guardiola

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte fa referència a la construcció d'una casa-xalet al carrer de Colom cantonada al carrer de Santo Domingo, d'Argentona (Barcelona), per a Esteban Guardiola Ferrer. El pressupost aproximat d'aquestes obres és de 250.000 ptes. S'efectuarà el moviment de terres i l'obertura de trinxeres per a les fonamentacions i els claveguerons que marquen els plànols adjunts. L'estructura general serà de ferro; sostres ceràmics i murs de maó. Les façanes principal i posterior seran revocades i pintades a la calç. La coberta de l'edifici es farà mitjançant plaques de fibrociment ondulades recolzades sobre bigues de forn armat. Els paraments interiors s'enguixaran a bona vista i pintaran al tremp. la fusteria serà de fusta de pi de Sòria de 1a qualitat i excepte als buits exteriors que serà de fusteria metàl·lica. Annex al xalet es construeix un garatge amb cabuda per a dos cotxes i entrada directa des del carrer de Santo Domingo amb una coberta de fibrociment sobre estructura general de murs de maó. A la mateixa construcció del garatge se situen els safareigs i trasters.
Església Parroquial Provisional de Sant Sebastià

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Al polígon que constitueix el terme parroquial, l'administració que va estudiar el planejament no va preveure l'espai necessari per instal·lar un temple parròquia. Conseqüència, la construcció d'aquest edifici, que és una solució d'emergència per evitar continuar celebrant la missa dominical al mig del carrer, s'ha fet sobre un terreny públic destinat a espai verd situat fora dels límits urbans del barri. Es tractava de proporcionar de la manera més ràpida possible, un espai cobert on celebrar els actes litúrgics que la vida parroquial exigeix i uns locals per a despatxos parroquials. Pel Temple: Nau de planta rectangular de 9 x 29,5 m. Estructura de fusta (peus drets i encavallades). Coberta d'Uralita. Murs de tancament de plaques de Durisol de 10 cm. gruix. Paviment de rajola mecànica. Celorras de llistons de fusta deixats de serra i separats els uns dels altres. Presbiteri sobre tarima de fusta aixecada 15 cm. sobre el nivell general. Altar de formigó vist. Parament corb en fons altar d'envà de panderete vist. Il·luminació general per finestres altes de fusta. Il·luminació del presbiteri per dues grans vidrieres amb vidres de colors. Portes d´entrada de fusta solapada. Pila d'aigua beneïda de formigó. Per als despatxos parroquials i sagristia: Construcció de dues crugies i planta rectangular. Estructura de parets de càrrega de fàbrica de maó i sostre de biguetes de formigó i revoltons. Coberta de terrat a la catalana. Acabat exterior amb arrebossat i blancat. Paviment de rajola mecànica. Interiors arrebossats en guix i pintats al tremp. Pas d'unió entre la nau i la sagristia amb coberta plana de formigó i tancaments laterals de finestrals de formigó. El conjunt es completa amb un espai exterior limitat per un poig de formigó de 40 cm. d'alçada dins del qual estan pavimentats amb pedregalet els passos a les entrades al temple i als despatxos. La resta se subdivideix en diversos parterres amb arbres i un espai engravat. Al costat de l'entrada, una creu de quatre braços exempta de formigó armat.
Mútua Metal·lúrgica d'Assegurances

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte té per objecte la modificació i ampliació dels consultoris mèdics que la Mútua Metal·lúrgica d'Assegurances té emplaçats al carrer d'Anselmo Clavé 2. Es tracta de construir un pis intermedi a l'alçada útil de la planta baixa i distribuir la concurrència de pacients en dos miccles d'assistència mèdica, un a cada pis. Per això caldrà enderrocar diversos elements, substituir un envà actualment existent per un mur de 0,15, la qual cosa exigirà construcció de fonaments, obrir obertures en diversos murs, segons queda degudament assenyalat als plànols que s'acompanyen, suprimir un petit grup de sanitaris que està situat en allò que haurà de ser arrencada d'escala i un altell al qual s'arriba per l'accelerada metàl·lica de cargol, la qual es conserva amb lleugeres modificacions. Així mateix, les finestres de les façanes s'hauran de modificar i dividir horitzontalment en dos elements independents que es puguin practicar cadascun des del seu pis corresponent. També es modificarà radicalment la vidriera que comunica amb el vestíbul d'entrada a l'edifici per permetre l'accés al vestíbul del personal i s'hi col·locaran vidres gravats de la millor qualitat perquè puguin prendre il·luminació natural un grup de sanitaris i el vestíbul superior. L'entrada del públic i la sala d'espera de planta baixa tindran totes les parets revestides de rajoles fins a una alçada de 2m. per això caldrà conservar i restaurar el revestiment existent, també de rajoles. No es preveu cap modificació ni adaptació dels actuals bancs de fusta. Les portes que condueixen al consultori i al vestíbul de personal es conservaran degudament pintades i restaurades i amb lleugeres modificacions els detalls de les quals proporcionarà el director de l'obra. L'envà que separa la sala d'espera del consultori està actualment ocupat per uns armaris de fusta subjectats a ell. Els consultoris i dependències mèdiques de planta baixa es repararan en allò que afecti de paleta, guixeria, pintura i revestiments, deixant-los en perfecte estat. Els esglaons de l'escala del públic tindran la petjada de granit artificial (color Figueres) i la contrapetja de rajoles de color. El gruix de la petjada serà de 7cm. i en ella no es disposarà cap motllura terminal. La pavimentació del replà s'ha projectat amb peces de 40x40cm. del mateix granit artificial. L'arrambador de l'escala serà de rajoles de color d'1,30m. d'alçada. Es col·locarà un passamà de fusta al parament de la dreta. L'escala de servei serà la mateixa que actualment s'utilitza per pujar a l'altell actual, però adaptant-la a la nova alçada. La sala d'espera de l'altell i el vestíbul corresponent es pavimentaran amb peces de mosaic hidràulic de primera qualitat, del color i les característiques que indiqui la direcció de l'obra. Els bancs i el quiosc del conserge d'aquesta sala tampoc no es construiran. Totes les parets seran revestides de rajoles de color, fins a una alçada d'1,80m. Les portes seran llises i construïdes amb un doble tauler contraxapat. La barana del vestíbul i la del final de l'escala seran de tub de ferro d'1,1/2” com a passamà, soldat a barilles de ferro verticals de 12cm. material d'igueles o millors característiques. Les parets es revestiran de rajoles, fins a una alçada de 1.80m. també de doble tauler contraxapejat. A cada consultori s'instal·larà uns pila de porcellana amb aixetes especials de palanca. m. L'envà de separació dels dos serveis sanitaris de planta baixa serà de pagès de vidre a partir de 1.80m. que separen els WC i els urinaris dels lavabos tindran una alçada de 1.80m, Totes les portes d'aquests grups de sanitaris seran llises i construïdes a base d'un doble tauler de fusta contraxapejada. Per a la perfecta ventilació dels sanitaris de planta baixa es construirà encastat al mur del vestíbul central de l'edifici un tub de ventilació que comunicarà amb tots dos sanitaris i que acabarà al terrat de l'edifici. Al llarg de tot el recorregut, es deixarà el mur afectat en perfecte estat i pintat com la resta de les habitacions corresponents. Els sanitaris de l'altell es ventilaran mitjançant una petita finestra circular oberta a la façana i en comunicació amb el buit de la primera finestra de la sala d'espera. Es construirà el perfecte desguàs d'aquests grups fins a la claveguera, aprofitant, si és possible, els trams de claveguerons existents. La instal·lació elèctrica constarà de 20 punts lluminosos, la situació dels quals s'indica als plànols. A més s'instal·laran dos endolls a cada consultori de l'altell. Aquests i els interruptors se situaran als punts que indiqui la direcció de l'obra.
Illa de Cases Pallars

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici respon al propòsit de racionalitzar l’habitatge social a partir del referent de l’illa Cerdà. El bloc tipus conté quatre habitatges, amb un petit celobert al mig que serveix els dormitoris. Cada bloc queda clarament separat del bloc veí per un tall que conté l’escala i els safarejos. L’habitatge tipus consta de dues crugies, una per als dormitoris i l’altra per a la cuina i els serveis. El conjunt, de PB + 5, crea una façana ritmada gràcies a la diferenciació volumètrica dels cossos. El projecte té cura simultàniament de totes les escales de treball: des dels estàndards de l’habitatge mínim fins al control de la forma urbana.
Grup d'Habitatges Radio Barcelona / Loreto Burdeus

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Grup d'habitatges entre el Carrer de Loreto i el Carrer de Burdeus de Barcelona.
Fàbrica PIHER Badalona (Fase 1)

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Un complex industrial, destinat als fabricants de peces electròniques, estava format per dos edificis: La gran zona de tallers i un edifici de serveis complementaris més petit. La primera estava formada per una sèrie de cobertes metàl·liques de fort pendent, que proporcionaven una font uniforme de llum del nord i ampli espai per a les instal·lacions. Els murs extrems són angulars com la forma de serra de la teulada amb obertures al sud. Les oficines s'incorporen dins del mateix volum de l'edifici del taller, al llarg de la nau al nord. El menjador i els vestidors s'allotgen a l'edifici de serveis més petit. Uns anys més tard aquest edifici va ser desmantellat i traslladat a una altra ciutat, Tudela, i allí es va tornar a erigir per a la mateixa empresa.
Conjunt d'Habitatges Passeig Maragall / Sagnier

Martorell-Bohigas, Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas

Aquest projecte fa referència a la construcció de 100 habitatges en dos blocs, situat un al carrer Maragall, i l'altre al carrer Luis de Sagnier. S'obriran les rases necessàries per a la fonamentació dels murs de càrrega. Aquestes rases tindran 60 cm. d'amplada i la seva profunditat, aproximadament, serà d'uns 2,00 metres, i aquestes dimensions poden variar segons el parer de l'arquitecte director, segons sigui la resistència del terreny. Es realitzarà el moviment de terres necessari per efectuar la xarxa de claveguerons que assenyalen els plànols i que es descriu al lloc corresponent d'aquesta memòria. S'efectuaran els rebaixos i terraplenats que necessitin fins a aconseguir les rasants indicades als plànols respectius. Un cop determinada la resistència del terreny i les dimensions exactes de les rases, s'han d'emplenar amb formigó ciclopi de 200 Kgs. de ciment Portland per metre cúbic, amb un 30% de paredats. Les parets interiors de càrrega, de façanes a patis i mitgeres es construiran de fàbrica de maó ceràmic massís rebut amb morter mixt de calç greix i ciment Portland. Les parets de façanes al carrer i jardí, seran de maó ceràmic corrent vist, fins i tot els paraments interiors de vestíbuls de la planta baixa, excepte els murs de tancament de l'Agència, que seran de maó ordinari revestit de "Vitraico" i els ampits de l'entresòl del Passeig de Maragall que es revestiran de gres de 2 x 2 cm. Els pilars de la planta baixa seran de formigó armat buixardat. Els envans de distribució interior es faran mitjançant maó maó buit amb guix comú. Les divisòries dels habitatges es construiran amb paredó de maó doble buit de 10 cms. de gruix, excepte la central de cada bloc, que seran de maó massís de 15 cms. de gruix, sent el morter igual a l'utilitzat per als murs de càrrega.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Illa de Cases Pallars
Ampliació Editorial CEAC

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Grup Escolar Germans Amat

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Josep Pratmarsó i Parera

A Terrassa existia des de feia temps la necessitat d'escolaritzar un gran nombre de nens i nenes que pertanyien a famílies immigrants. Per resoldre aquest problema l'ajuntament va adquirir tres solars situats a la perifèria de la ciutat, precisament a les zones on la població en edat escolar estava més desatesa. Analitzant aquesta situació, es podrien trobar determinats paral·lelismes polítics i socials amb el programa d'escolarització nacional catalana que proposaven la Generalitat Republicana i el GATCPAC a la dècada de 1930. Per als tres grups escolars es va redactar un programa comú i es va plantejar la necessitat d'estandarditzar la quantitat més gran possible d'elements constructius per reduir al màxim el cost de construcció. A partir d'aquestes premisses i per aconseguir la màxima simplicitat i claredat distributiva, els arquitectes van proposar diferenciar els diferents blocs i patis de joc, connectar els blocs mitjançant la sala d'actes-gimnàs, orientar i ventilar tan bé com sigui possible les aules, normalitzar els elements constructius i simplificar al màxim lestructura. Tenint en compte aquestes directrius, els projectes van acabar essent el resultat de l’adaptació del programa escolar al terreny. El sistema estructural s'ha estandarditzat per als tres grups escolars i s'ha utilitzat un entramat ortogonal uniforme de formigó armat que es manifesta a l'exterior per donar aire de sinceritat constructiva al conjunt. Aquesta decisió respon a motius econòmics, però també culturals, ja que segueix els postulats del Grup R de “rescat” del moviment modern que s'havia desenvolupat durant la República. A més, l'ús de murs de càrrega hauria dificultat la construcció de grans finestrals. La funció específica de cada edifici, en canvi, s'expressa a través dels tancaments, que poden ser opacs o transparents en funció de les necessitats espacials i lumíniques de l'interior (paraments cecs a les sales d'actes i molt de vidre a les aules).
Grup Escolar Baró de Viver

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte fa referència a la construcció d'un grup escolar a dues seccions de cinc aules cadascuna, per a nois i noies independentment. A més d'aquestes deu aules, es va projectar una sala d'actes per utilitzar així mateix com a gimnàs en una zona intermèdia, que pogués ser usada indistintament per les dues seccions. Així mateix, hi ha un parvulari al costat de la secció de noies. Cada secció es compon d'un vestíbul, una secció directiva (director, secretari, sala de professors, vestidors i lavabos), i cinc aules, les quals tenen totes una prolongació a l'exterior amb un porxo de "bruch", que permet fàcilment la ampliació de la zona d'aules, així com fer còmodament classe a l'exterior. D'aquesta manera l'escola permet una organització d'ensenyament a l'aire lliure. El parvulari està format per una sala única, on s'annexen un petit vestíbul d'espera, un sanitari i un office per a preparació. de menjars i farinetes i per a la cura higiènica dels nens. Atès que l'extensió de solar de què es disposava era prou àmplia, es va pensar des del principi a disposar el projecte en una sola planta. Aquesta disposició té els avantatges enormes de l'eliminació d'escales i de la possibilitat d'un contacte immediat i directe des de les aules al jardí. Però, en canvi, té l'inconvenient de l'abundància d'espai destinat a circulacions horitzontals que, si bé en part hagués pogut salvar-se amb la supressió de passadissos i la utilització de vestíbuls intermedis de major utilització pedagògica, és de solució difícil i complicada en el cas de disposar de tantes aules i estar com en aquest cas forçat a una determinada orientació. Tota l'estructura de l'edifici és a base d'una retícula de peus drets i jàsseres de formigó armat amb parets de maó vist. La coberta és una successió de terrats a la catalana. En general el formigó s'ha deixat vist en la mateixa qualitat, tal com surt del cofre. A banda del formigó i del totxo, només s'ha utilitzat la ceràmica vidriada per a revestiment d'ampits. El paviment és de mosaic hidràulic blanc amb motes negres, els paviments exteriors són de formigó ("pedregalet"). Els esglaons també són de formigó. Al tancament exterior s'alternen els elements prefabricats de formigó i la paret de maó. Sobre les zones exteriors de les aules se situa un porxo amb estructura metàl·lica i coberta de "bruch". Per a la circulació exterior des de cada vestíbul a la sortida d'actes i des de les entrades a cadascun dels vestíbuls, es fa sota un porxo així mateix d'estructura metàl·lica amb coberta de plaques de fibrociment ondulades. La jardineria a excepció de dos petits parterres verds, es reserva exclusivament a masses d'arbres situats estratègicament per assolir zones importants d'ombra. La separació visual entre la zona de nois i la de noies s'ha aconseguit amb una escultura de Moisès Villelia sobre un parterre verd darrere la vidriera del vestíbul de la secció de noies. Es tracta d'una escultura extraordinàriament interessant a base d'elements de tubs de fibrociment verticals.
Edifici d'Habitatges Calvet

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges Calvet
Illa d'Habitatges Escorial

Martorell-Bohigas, Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas, Manuel Ribas i Piera

La mansana té establerta la típica ordenació d'edificis alineats al llarg dels carrers circumdants amb grans profunditats d'edificació al voltant d'un pati central, en part també edificable. La proposta urbanística va consistir a trencar aquest esquema tancat i obrir l'interior com a espai públic relacionat amb els carrers, intentant, però, no contradir la realitat morfològica d'aquests carrers. És a dir, es va tractar d'unir tres premisses fonamentals: millorar les condicions higièniques dels habitatges en profunditat que es donaven a la urbanització tradicional; integrar l'ús públic els espais interiors de la mansana, trencant la reincidència formal dels carrers; mantenir, no obstant això, el caràcter urbà dels carrers adjacents que pertanyen a una xarxa urbana molt característica d'un barri barceloní. Per a això es van organitzar dos edificis lineals seguint l'alineació de dos carrers i es va obrir l'espai interior cap al carrer Escorial que té un caràcter menys local. Enmig d'aquest espai es va situar l'edifici alt que acumula en alçada bona part de l'edificabilitat de la mansana. Els tipus d'habitatge s'adeqüen a l'evident exigència morfològica general: els edificis lineals agrupen habitatges aparellats amb accés per escala per a cada dues d'elles (de 80 i 90 m2), l'edifici alt correspon a habitatges en dues plantes amb accés per passadissos longitudinals, (100 m2). L'acabat exterior de l'edifici alt és de formigó i rajola blanc i el dels edificis baixos és de maó massís i gelosies ceràmiques.
Casa Luján

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

L'objecte del present projecte és la construcció d'un petit habitatge unifamiliar al terme municipal de Palau de Plegamans. Aprofitant el desnivell del terreny respecte a la carretera, es construeix un local cobert i petita cambra destinats a garatge i traster en semisoterrani i sobre aquests s'aixeca l'habitatge compost de dos nuclis formats per estada-menjador i cuina un i dormitoris, vestidor i lavabo l'altre, tots dos units pel vestíbul d'accés. Els murs de càrrega són íntegrament de maó vist i la coberta està formada per volta paredada i terrat a la catalana. El paviment interior serà de mosaic hidràulic i el de les terrasses de rajola mecànica. Els paraments interiors seran enguixats i pintats íntegrament. La fusteria serà de 1ª qualitat. Els materials de construcció necessaris per a l'obra són: 3,Tm. de ciment; 1,Tm- de calç; 2,50 Tm. de guix; 20 m3. de grava i sorra; 25 m3. de maons; 0,8 m3. de fusta; 0,5 Tm. de ferro en estructura; 0,2 Tm. de ferro en altres elements i 2kg. de conductors elèctrics.
Habitatges Navas de Tolosa 296

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

El plantejament econòmic del projecte obligava al màxim aprofitament del solar, situant en planta el nombre més gran possible d'habitatges de 60 a 70 metres quadrats de superfície cadascun. Va ser, doncs, necessari fer un cos volat, pràcticament al voltant de tota la línia de façana del solar. Donada la inclinació a 45 graus de la zona del xamfrà i la necessitat de mantenir als habitatges un paral·lelisme de crugies, el cos volat del xamfrà, avança amb suports a 45 graus. Aquesta exigència purament constructiva és precisament allò que dóna tot el joc expressiu del formigó armat de la planta baixa. Sobre aquesta base de formigó que constitueix la planta baixa i els semisoterranis, es recolzen els murs de maó vist, amb tendència a ser absolutament massissos a la zona orientada més al nord i oberts a la sud. La rematada de la casa es fa amb una coberta de teula que aprofita al màxim les possibilitats d'edificació que ofereixen les ordenances municipals de Barcelona, i es correspon clarament a l'estructura en planta i evita el desordre volumètric consavit que provoquen els àtics i sobreàtics reculats . A la façana només s'utilitza el maó, el formigó i la ceràmica. El maó als paraments massissos. El formigó als suports de planta baixa i els canals de la coberta. La ceràmica vidriada, en qualitats i dibuixos tradicionals de Catalunya, en el revestiment d'elements sense acabat propi: sofita de les volades, faixa extrema dels forjats de sostre, ampits de finestres i balcons, etc. Les baranes dels balcons són de passamà de ferro, utilitzant el sistema tradicional del "tirabussó" retorçat en fred. És un sistema que, independentment del possible valor decoratiu, té l'avantatge d'augmentar segons l'eix feble el moment d'inèrcia del passamà, amb la qual cosa, tot i utilitzar seccions petites, es rigiditza prou en tots dos sentits. Les caixes de les persianes aclaparables són uns simples davantals de granit artificial de color rosa, recolzats sobre el mur mitjançant unes orelles solidàries del mateix material. Als interiors de vestíbuls i caixes d'escala s'ha deixat el totxo vist amb vernís brillant. Els paviments d'entrades i escales són de marbre blanc. La il·luminació es fa amb simples globus de vidre opal i llums de mina amb protecció de reixa i vidre encastades als murs.
Casa Orpí

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquesta casa de vacances està situada a un terreny molt alt del Figaró, amb unes vistes extraordinàries sobre tota la vall del Congost. El pendent, el solejament i les vistes van recomanar fer una casa lineal seguint una mica les corbes de nivell. El moviment de terres necessari per situar la casa i el garatge es va aprofitar al màxim cobrint tots dos edificis amb terrat "a la catalana", de manera que s'obtenen pràcticament els dos únics espais plans de tot el jardí. Aquests terrats empalmen insensiblement amb el terreny i només les roques i la mateixa vegetació natural serveixen de límit entre ells. La major part de parets estan fetes segons la tècnica tradicional de la regió: maçoneria amb pedra ordinària i trossos de maó, amb els cantons també de maó. A l'exterior a més de la maçoneria, s'ha utilitzat el formigó a les baranes, a la protecció de les guies de les persianes corredisses i als topalls d'aquestes persianes. On el formigó va haver de ser posteriorment foradat per a la fixació de la barana metàl·lica, es va superposar una peça ceràmica vidrada de color caramel, en inclinació de 45º per tapar el forat i els desperfectes del formigó. Tota la fusteria de l'obra, tant l'interior com l'exterior, és de pi envernissat en color natural. El paviment és de peces de mosaic hidràulic alternant el blanc i el negre. Tots els mobles són sèries normals fabricats per "Best-form", "Aresta", i "H-mobles", o pertanyen a l'artesania popular de Catalunya. Les parets interiors o són de maçoneria o van revocades i pintades al tremp en color blanc, excepte el volum central de la xemeneia que és de color vermell pompeià. Les instal·lacions elèctriques sobre les parets de maçoneria van sense encastar en tub de ferro. Tota la jardineria s'ha tractat amb l'intent de deixar la muntanya gairebé al seu estat natural.
Planta de Visat i Administració del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

En formular l'encàrrec de distribuir, acabar i moblar una planta de l'edifici del Col·legi d'Arquitectes, aquesta estava pràcticament acabada d'estructura, finestres i tancaments exteriors, revestiment d'ampits, paviment, cel-ras i instal·lacions d'aire condicionat i electricitat. Les dependències a situar-hi eren les corresponents a la secció del visat de plànols i administració, secció bàsica i fonamental en el funcionament del Col·legi, perquè s'hi realitza la tasca d'inspecció i conformació de projectes, que constitueix pròpiament l'activitat de la institució. Als Concursos d'Avantprojectes de l'edifici el programa establert per a aquestes seccions era el següent: Visat: Sala d'espera i presentació de treballs, despatx de Vocal de Torn, despatx de l'arquitecte Cap del Visat, oficina, arxiu i fitxers. Administració: Despatxos del Tresorer i del Contador, Caixa, oficina de comptabilitat, entrega de treballs. Des de les dates de convocatòria del Concurs fins al de l'encàrrec que comentem, les necessitats d'aquestes seccions ja es van veure extraordinàriament multiplicades, sobretot pel que fa a la capacitat de les oficines i al nombre d'arquitectes encarregats del visat. A partir dels primers croquis es va comprovar que l'espai que es disposava era molt insuficient i que per desenvolupar-ho eficaçment -com corresponia a la importància de la secció- calia ocupar una altra planta. Es van realitzar diverses consultes amb la Junta d'Obres i es va acordar limitar-se a la planta disponible i, en canvi, suprimir de la secció la Sala d'espera, el despatx del Vocal de Torn i el del Comptador i ampliar tant com sigui possible el vestíbul general amb l'eventual utilització del replà de l'escala. Es va suggerir així mateix la possibilitat d'utilitzar el Club com a ampliació de la zona d'espera de la secció de visat, encara que ja es va veure l'inconvenient de la seva manca de proximitat, inconvenient que, per altra banda, en aquell estat avançat de la construcció, no ja es podia afrontar vàlidament. D'acord amb el programa, es van establir dues unitats en certa manera independents: visat i administració. La primera es va estructurar seguint l'ordre rigorós de la marxa dels papers: taulell de presentació de documents-registre d'entrada-personal auxiliar de visat-arxiu i fitxers metàl·lics-arquitectes que realitzen el visat de plànols-caixa-mostrador de lliurament de documents . Enmig d'aquesta unitat hi ha el despatx aïllat de l'arquitecte en cap, que és l'únic que té accés directe des del vestítol per facilitar-ne les consultes personals. En aquest sentit, i d‟acord amb un criteri general d‟organització del treball d‟aquesta secció, es va procurar evitar el contacte directe del públic amb els arquitectes que realitzen personalment el visat. L'altra unitat la constitueix l'oficina general d'administració, comunicada amb el despatx del tresorer, una altra de les dues úniques peces que tenen accés directe des del vestíbul. Totes dues unitats se separen amb el passadís d'entrada del personal, que és, així mateix, la zona per on el vestíbul es comunica amb l'exterior, és a dir, amb les vistes cap a les torres romanes i la façana neogòtica de la Catedral. Donada l'exigüitat de l'espai disponible es va pensar, com hem dit, ampliar el vestíbul amb el replà d'escala. Aquesta solució que permetia adaptar un espai per a zona de revisió i preparació de documents per part dels col·legiats, implicava, en canvi, la impossibilitat d'aïllar totalment el conjunt d'oficines -durant les hores que no fossin d'atenció al públic- de les circulacions verticals per desembocar en aquell replà, l'escala i els ascensors. la Junta d'Obres va indicar els inconvenients que això comportava i la necessitat destablir un tancament efectiu. Amb aquest criteri, es va arribar a una solució intermèdia, consistent a envair el replà només amb aquells elements que fossin massissos i que comportessin, per tant, un tancament fix i separar la zona lliure amb una simple mampara de vidre sense muntants ni travessers i una porta "Securit” que almenys unís visualment els dos espais ja que no podien ser-ho materialment. El moblament es va disposar de manera que facilités aquesta sensació i que, alhora, permetés en la mesura del possible alguna utilització efectiva del replà. Per això es van situar dos bancs iguals, un a cada costat de l'esmentada mampara de vidre.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Navas de Tolosa 296
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Illa d'Habitatges Escorial
Projecte i Direcció d'una Casa de 27 Habitatges Lepant I

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Bloc de Pisos Via Augusta - Muntaner

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El punt de partida del programa era el projecte d'un grup d'habitatges d'una superfície de l'ordre dels 200 m2., en una zona cèntrica de Barcelona, en un solar formant cantonada i pràcticament orientat al migdia. Segons l'esquema tradicional que correspon al tipus de vida de l'alta burgesia del país: zones de dia, nit i serveis amb la coneguda independència de circulacions. La façana va ser projectada amb dues idees fonamentals, és a dir: l'adequació formal exacta a una determinada tecnologia i l'intent de reduir i minimitzar l'escala excessiva del conjunt. Pel que fa a la primera idea, cal indicar que la façana forma una pantalla independent de tot l'edifici, amb estructura sustentant pròpia. Això es va fer perquè, atesa l'actual baixa qualitat de la mà d'obra a la construcció, va semblar interessant assajar aquesta independència, que permet dedicar a la feina més compromesa de la façana un sol equip especialitzat durant un temps mínim. Del sòl arrenquen una sèrie de pilars encarats amb el mòdul estructural de tot l'edifici. D'aquests pilars arrenca una lleugera estructura metàl·lica que sosté tota la façana. galeries. A aquestes reculades correspon, lògicament, un pilar en planta baixa, sobre el qual se situa una petita estructura en triangle que sosté aquestes reculades. De l'estructura metàl·lica de façana es pengen en sec les peces de pedra que constitueixen la barana i la tapa dels enrotllaments de les persianes que tanquen exteriorment totes les terrasses. Aquestes peces es posen al màxim, excepte als punts on passa l'estructura, on seria pràcticament impossible. Per tapar aquests punts, se superposen unes tapajuntes de pedra artificial blanca. La longitud d'aquests tapajuntes varien segons que tapin només fins al gruix del forjat o fins al gruix de la jàssera en voladís que sosté aquest forjat. A les dues baranes superiors, que no tenen cap protecció contra l'aigua de pluja, es posen altres tapajuntes a la unió de cada peça. Pel que fa a la segona idea, es va considerar que, per un mínim de continuïtat de l'ambient urbà, calia reduir amb detalls una altra escala, l'escala excessiva del bloc. En general, una part molt important de l'arquitectura moderna peca d'oferir al contacte i a la vista immediata de l'home un tipus de superfícies i textures pensades per a una visió no tan propera o segons un procés de disseny massa abstracte, massa compost sobre el dibuix del projecte. La preocupació contra aquest fet ha estat bàsica a l'obra que ens ocupa, encara que no estem gaire segurs dels resultats positius obtinguts, perquè potser encara l'escala general del bloc sembla dominar d'una manera excessiva.
34 Habitatges Camèlies 54-56

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges en Cooperativa Lepant II

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

La idea fonamental del projecte és agrupar una sèrie de vivendes de petita superfície al voltant d'un ampli pati central, donant a aquest pati, no el caràcter d'un simple pou de ventilació, sinó un espai de convivència i circulació. La forma d'aquest pati és la que simplement resulta de col·locar els mateixos tipus d'habitatges en successió ordenada, seguint aproximadament les línies del solar. Aquest espai resultant s'ha tractat amb l'intent d'obtenir un cert ambient de plaça urbana. Així, els diferents compartiments s'han fraccionat i diferenciat, intentant una fluent continuïtat d'espais, de manera que mai no apareguin alhora els seus límits definitius, amb la qual cosa es té una mica la renovació de la continuïtat d'un carrer o d'una successió de petites places. Així mateix, al compartiment més ampli, s'ha situat una petita font, que formalment recorda alguns elements tradicionals dels nostres pobles i que centra una possible vida comunitària del conjunt. A banda d'aquestes consideracions d'ordre psicològic, aquest espai central serveix per al joc de nens, les reunions dels copropietaris agrupats en cooperativa, etc. La resta del projecte està gairebé supeditat totalment a aquesta idea fonamental. Dues consideracions més a tenir en compte són: La necessitat d'utilitzar un tipus d'habitatge que ja estava experimentat amb èxit en aquesta mateixa organització cooperativa i el desig d'utilitzar fins a les últimes conseqüències un sistema constructiu molt simple i econòmic (paret de maó vist i estructura inferior de formigó armat). Aplicant aquests tres criteris, la resta del projecte es va resoldre gairebé automàticament. La façana, sobretot, és un resultat gairebé no meditat. Segurament, fins i tot, excessivament no meditat, perquè potser té massa aridesa, i un punt d'insultant menyspreu a les possibles qualitats formals del carrer.
Fàbrica PIHER Badalona (Fase 2)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Està situat paral·lelament a l'anterior, té igualment cinc naus, en aquest cas de 45 m de llargada i es desenvolupa a diferents nivells. Les dues naus situades al nord tenen dues plantes, les dues situades al sud, quatre i la central, una sola. Aquesta disposició permet l'obtenció d'una bona il·luminació natural, perquè cadascun dels cossos assoleix una profunditat màxima de 20 m, amb vidrieres a ambdues cares i la planta inferior es pot il·luminar. cenitalment pel centre. Amb aquesta disposició es pot prescindir del sistema de coberta utilitzat a l'edifici anterior on tota la llum de dia havia d'entrar-hi. El nou edifici ha estat construït amb tècniques anàlogues a l'anterior: estructura portant de formigó armat, estructura de coberta metàl·lica, murs de maó a cara vista i finestrals de formigó. des de les sales de treball. El sistema d'accessos verticals s'obté per una torre annexa al nou edifici, al tester 0 de la nau central, dins l'espai que aquest separa de l'anterior. elevador i , defasats en altura segons els trams d'escala, els serveis sanitaris. Aquesta torre constitueix un element singular en el conjunt i precisament per la singularitat que representa la responsabilitat de la direcció de l'empresa a el pla més alt d'aquesta torre s'ha disposat a l'espai de treball d'aquesta direcció en una posició dominant. que és l'atomitzador corresponent al procés de fabricació de les ceràmiques tècniques. L'ampliació d'aquest edifici, pensat inicialment per a una sola planta, ha exigit una solució d'escales perimetrals per obtenir els accessos a les plantes superiors. L'antiga coberta, de lleugeríssimes pendents, ha quedat inclosa a l'interior del nou volum, com ho acusen unes fissures horitzontals als paraments de façana. Aquests paraments s'han seguit tractant, com en el moment inicial, amb petites obertures prodigades al ritme que exigeix la funció de l'espai interior. que són els accessos generals al conjunt industrial de PIHER.
Grup d'Habitatges al Polígon Milans del Bosch

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

La distribució de blocs que es va donar com a definitiva en aquesta illa, després d'unes converses amb els arquitectes de l'obra, consistia en un element en direcció E6 de 10 plantes i 5 elements en direcció N-S de 5 plantes. Quan es procedia al replanteig definitiu de l'obra, es van plantejar més clars i definitius els dubtes sobre la validesa d'aquest tipus d'ordenació. Es va comprovar que el formalisme d'uns blocs paral·lels era en aquest cas incongruent i que s'hi ocupava inútilment tot el solar, sense possibilitat de crear un ambient realment urbà. D'acord amb els mateixos tècnics de la comissió, es va convenir una lleugera modificació del pla que, malgrat la poca importància, feia canviar totalment el concepte urbanístic del conjunt. Dos dels cinc blocs situats a la direcció E-O es van unir formant un de sol i es va col·locar en direcció N-S. Només amb això, es va eliminar la successió de xicotets espais rectangulars i es va formar una gran plaça central de 85x40m. que, com a element urbà fonamental, ha vitalitzat el conjunt. Aquesta plaça s'ha tractat, seguint aquest mateix criteri, amb elements i textures molt urbanes: Una font de formigó al centre, dues zones d'arbrat simètric (plàtans), uns espais pavimentats i una successió de bancs que determinin espais de repòs, tertúlies i jocs. Els blocs de cinc plantes disposen de diverses escales amb dos habitatges per replà. Són de maó i coberta de teula, amb cèrcols i canals de formigó. Cada bloc presenta en el tractament de façanes alguna alteració de ritmes o algun element accessori que el personalitza (baranes massisses, alternança de buits, etc.). El conjunt comprèn 230 habitatges. No hi ha cap servei ni comerç perquè no estaven previstos a l'ús d'aquesta parcel·la ja que, segons el pla general, es concentren en un proper nucli comercial que serveix tot el polígon. Cade habitatge té 75m2. En la distribució s'ha intentat concentrar molt les instal·lacions sense perdre la independència de circulacions entre els dormitoris i la neteja. El menjador i la cuina s'uneixen en un únic ambient, però es manté la cuina i aïllada visualment.
Habitatges Freixa 46

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Bori i Fontestà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Mas Sorrà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Institut Laboral de Móra d'Ebre

MBM Arquitectes, Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Max Cahner

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges en Cooperativa Lepant II
Habitatges Meridiana

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici, orientat de nord a sud, recolza els habitatges a banda i banda i deixa quatre patis ben folgats per on respiren les estances interiors. Un sistema estructural de pantalles de formigó permet encaixar amb una gran netedat quatre habitatges per replà, i cada habitatge s’organitza en dues crugies: la més petita conté la cuina, el menjador i la sala d’estar, mentre que la més gran conté els dormitoris. Un sistema de variants per a les obertures permet esbiaixar les finestres cap al sud i modelar el gran pla de façana com un teixit variat i tridimensional, on la plaqueta ceràmica es combina amb el formigó dels cèrcols i dels díedres que sostenen les tribunes.
Habitatges Secretari Coloma 79-87

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

En un solar a la cantonada d'una poma en sistema d'urbanització tancada contínua, s'ha intentat crear un cert espai interior enjardinat, que aglutini una petita unitat d'habitatge. Aquest jardí interior té un caràcter molt urbà i es comunica amb el carrer mitjançant un porxo on se situa el control general d'entrada, doncs l'accés a tots els habitatges es fa exclusivament des del jardí. En el conjunt hi ha diversos habitatges, que corresponen fonamentalment a dos tipus: el de tres dormitoris i el de quatre, amb algun corresponent a aquest darrer tipus. ampliada amb un altre dormitori, gràcies a les especials possibilitats de la seva situació. A tots els habitatges s'ha intentat crear al costat de la façana la típica "galeria coberta" tradicionalment utilitzada a Barcelona a les façanes dels patis interiors. al llarg de tota la façana, tancat per una màmpara lleugera i envidriada. Aquesta mampara s'ha fet amb una estructura de fusta, amb plafons de vidre i fibrociment. tancaments (persiana arrollable) estan situats a la façana interior. A l'exterior hi ha només uns tendals plegables corresponents a les finestres de les sales d'estar. Els avantatges d'aquesta galeria coberta són múltiples: creació d'un espai d'aïllament, obtenció d'uns racons habitables on es poden refugiar moltes activitats de la família que normalment no disposen d'un lloc especial (costura, estudi de nens, espai per guardar-hi certs elements domèstics, etc...), ampliació de la zona d'estar, creació d'un pas auxiliar entre dormitoris i estada de molta utilitat, etc.
Alberg Canyamars Xanascat

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest complexe d'edificis, seu de colonies de vacances amb capacitat per dos grups de 72 nens, esta situat a la finca "Mas Silvestre", propietat de la Caixa d'Estalvis de Sabadell. A solell en un turó de la serralada costanera catalana, amb una cota mitja de 320 m. sobre el nivell del mar, queda, en la seva major part, protegida dels vents del Montseny i té zones de bosc, cultius i vinyes abandonades. L'edifici n'ocupa la part alta, adaptant-se a la topografia del terreny. S'ha concebut en tres cossos diferenciats -dos de dormitoris i un de serveis comuns- unificats relacionats per uns porxos i disposats de manera que incorporessin un gran espai central exterior -el pati-, limitat al S. pels porxos i al N. pel bosc. La unificació dels diferents edificis es fa palesa amb la coberta de teula a dos vessants que es manté de forma orgànicament contínua i permet desenvolupar diferent número de pisos segons l 'alçada variable respecte al terreny. L'edifici s'ha projectat des de la voluntad de flexibilitzar la planta, pensant en la possibilitat de diferents tipus de funcionament. Al desconcentrar la planta s'ha volgut fondre l'edifici en el paisatge, adaptant-lo a la topografia i garantint, d'altra banda, el contacte permanent de tots els seus àmbits amb la natura. El pati esta envoltat d 'edificacions per totes les seves cares, menys per la N. que limita amb el bosc. Així, insensiblement, el bosc s'uneix i es fon amb les construccions. L'entrada a l'edifici es realitza pel S. Atravessant un porxo s'accedeix als dos cossos de dormitoris (sala d'instructors, dormitoris dels nens, sanitaris i un espai comú amb lavabos i penjadors per a la roba, que esdevé l'element aglutinant de cada cos), i a la zona de direcció (dormitori i estudi del director, sala i dormitoris per a convidats, amb la possibilitat de funcionament independent). Cada cos de l'edifici comunica amb l'espai a l'aire lliure a través d'un porxo per a l'esbarjo cobert i la realització de treballs manuals. En un angle de la planta, amb vistes al pati central, hi ha dos menjadors convertibles en sales de reunions i un tercer, petit, per a convidats. Constitueixen, amb totes les estades de servei, el tercer cos independent al qual s'hi accedeix a través del porxo general. En aquest cos ha semblat oportú situar una infermeria per garantir l'atenció als nens malalts en cas d'absencia de la resta de la colònia. El sistema constructiu és molt simple. amb murs de totxo, arrebossats i pintats interiorment i exteriorment, que segueixen una modulació estricte de 5 m. que intensifica l'aspecte unitari general del conjunt, per sobre de la mobilitat de la planta. L'accés a la finca es produeix pel camí ja existent que des de l'entrada l'atravessa totalment en direcció a Canyamars. En front de l'edifici i a l'altra banda del camí, muntanya avall, hi ha una zona esportiva amb piscina, camp de jocs, pista i vestuaris.
Casa i Piscina a Can Bordoi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Aquesta gran masia tenia un programa inusual en què els propietaris l'exigien oberta als amics i a tothom i que aquest caràcter s'havia de traduir en termes arquitectònics. Els arquitectes van prendre tres decisions fonamentals "a priori" abans de l'anàlisi detallada del programa: 1) Emplaçar la casa de manera que s'incorpori i completi el conjunt d'edificis existents. 2) Dissenyar un edifici dins d'un edifici -l'interior amb un orgànic pla responent a les necessitats del programa detallat, l'exterior de planta rectangular formal que respon a l'escala del conjunt constructiu adjunt. L'espai intermedi integral entre l'envoltant interior i exterior serveix per a la protecció climàtica, ajuda al canvi d'escala entre els edificis nous i els antics, i és una resposta estètica psicològica als clients que volen tenir una casa "oberta" substituint el paret de barrera exterior habitual amb un espai protegit, tant a l'interior com a l'exterior. 3) Es va optar per una estructura d'estructura d'acer per donar una major llibertat a l'hora de planificar els elements de diferents mides requerits pel programa en nivells de sòl separats. El programa detallat preveia allotjament per a una família amb cinc fills (habitacions compactes i gran sala d'estar flexible) i habitacions per a les relacions i amics propers, juntament amb un petit pis per a un sacerdot visitant per atendre la comunitat religiosa que passa el rumor a un dels edificis existents. El programa incloïa un gran garatge per allotjar els diferents vehicles agrícolas. Finalment un refugi format per un ampli dormitori comunitari i serveis independents de la resta de la casa, per a grups visitants de joves.
Tallers i Habitatges La Vanguardia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Locals Industrials Pere IV

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L'edifici té un simple bloc longitudinal per instal·lar a les seves diverses plantes una sèrie de petites indústries lleugeres. El bloc és perpendicular al carrer (un carrer-corredor de tipus tradicional en un suburbi industrial de Barcelona), per la qual cosa la il·luminació i la ventilació naturals es realitza exclusivament pels seus extrems. Aquests extrems són totalment vidrats, protegits exteriorment per persianes graduables de fibrociment. Entre el vidre i les persianes hi ha un passadís exterior que serveix perquè es produeixi un eficaç aïllament contra el sol, per a la fàcil neteja dels vidres i per al maneig manual de les persianes. Es tracta d'una construcció molt econòmica tractada tota ella amb materials molt simples: estructura reticulada de formigó a les naus industrials i parets massisses així mateix de formigó al pou de circulacions comunes verticals. Aquest bloc és un primer element d'un conjunt més extens que ha de substituir unes velles i denses edificacions industrials que avui ocupen una extensió que gairebé arriba a 1Ha.
Casa Plurifamiliar Espar-Ticó

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El programa bàsic consistia a agrupar en un únic bloc residencial, un complex conjunt familiar, compost per vuit matrimonis, cadascun amb necessitats diverses, tant a la quantitat com en la qualitat d'espai. Un principi d'ordenació va ser la possibilitat de maclar tres tipus diversos: vivenda en una planta, vivenda en duplex i vivenda en àtic. La juxtaposició de tots ells -que admetia interferències i canvis de distribució- i la possibilitat de variar les obertures i terrassa de façana, dins d'uns certs límits conjuntius, van facilitar la creació de vuit habitatges completament diferents. El llenguatge utilitzat tant en el tractament dels espais comuns com de les façanes intenta una coherència radical d'elements. Hi ha una certíssima sèrie d'invariants que es repeteixen sistemàticament en cada accident diferent de la composició. Els únics materials utilitzats són el maó, el marbre blanc i la fusteria de fusta de guillotina, amb persianes de plàstic. Els elements formals de la façana han tingut una forta repercussió a l'arquitectura barcelonina dels darrers anys, i han estat freqüentment utilitzats dins de l'expressionisme de l'Escola de Barcelona.
Edifici d'Habitatges Gama

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Comte Borrell 87-89

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Edifici entre mitgeres emplaçat a l'Eixample de Barcelona. El caràcter i l'escala dels edificis de la zona –la majoria de principis de segle– van motivar el disseny de la façana per aconseguir la seva adequació a l'entorn urbà evitant concessions historicistes. Per a això es van utilitzar les "tribunes" vidriades tradicionals com peces sobreposades al pla de façana. L'eix fonamental al voltant del qual es resolen les diferents plantes és un complex de circulacions verticals format per dues escales situades simètricament als costats d'un pati central d'il·luminació i ventilació. A les plantes baixes s'incorpora una tercera escala d'accés exclusiva pes locals comercials, que ocupen una important superfície a causa de la influència comercial del proper mercat de Sant Antoni.
Bloc d'Habitatges al Polígon Sant Martí

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Església Parroquial de Sant Sebastià

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges de Renda Limitada i Locals Comercials Xaudiera
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Comte Borrell 87-89
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Casa Plurifamiliar Espar-Ticó
Editorial Destino Badalona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El bloc de magatzem és de dues plantes, de 5m. d'alçada, amb pilars de retícula de 10 m. Està situada de manera que entre ell i la fàbrica confrontant hi ha un pati d'accés i càrrega. Els serveis són com els dits que penetren als magatzems des d'aquest pati. L'habitatge-porteria està situat al fons, en una zona enjardinada entre el magatzem i l'autopista, però relacionada amb els nuclis de servei a través d'una petita cantina, de la qual té cura el porter mateix. Les torres de servei també estan preparades per accedir al terrat, on està prevista la possible situació de les oficines, que constituiran un cos totalment autònom. S'utilitza la rajola per a aquests "dits" de serveis perquè es considera un material de més fàcil manipulació per als elements complexos, d'escala petita i perquè s'establia una relació de textura i color amb la fàbrica veïna. El maó en canvi no s'utilitza en el bloc de magatzems perquè es va considerar que no es podria obtenir d'igual color i qualitat quan hagués de procedir-se a ampliar-lo i pel fet de tractar-se d'una estructura de peus drets de formigó i no de parets de càrrega com els serveis. Al seu lloc s'utilitzen materials que permetin millor el control de certes condicions tècniques i amb un acabat unificable: blocs aïllants de formigó i planxa de ferro galvanitzada i pintada. Les futures oficines seran també de maó i seran com un edifici independent construït sobre l'actual terrat, tractat com un solar lliure sense cap interferència estructural. Així, la plàstica dels “dits” de servei se superposarà i rematarà la rígida estructura del bloc de magatzems.
Restaurant la Mariona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Interiorisme

Restaurant la Mariona
Parròquia de Crist Redemptor

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

La parròquia del Crist Redemptor és un edifici annex a un antic conjunt parroquial d´un barri popular de Barcelona. Es col·loca en un lateral de les dependències existents delimitant, per la part del darrere, un petit pati interior que permet l'entrada de llum a certs punts de la capella alhora que genera un espai de comunicació entre l'església antiga i la nova. En el seu encaix al solar, l'equip d'arquitectes va decidir endarrerir el volum construït uns metres respecte l'alineació del carrer per atorgar més espai al transeünt, mitjançant una plaça que remet a les places tradicionals dels pobles, on els feligresos es reunien en sortir de missa. Tot i que, actualment, aquest espai quedi tancat quan no se celebren actes a la capella, permet donar un “respir” als veïns, acostumats als sinuosos, petits i inclinats carrers del barri. Una plaça plana, enlairada uns metres del terra per separar-se de sorolls i camins quotidians, un lloc de reunió amb bancs i murs d'obra. La planta s'aixeca en una sola nau, de caràcter industrial, amb una estructura porticada en forma de cintres triangulades de fusta. Les façanes i murs són de maó tradicional color terra i els acabats en acer, així com els pilars que suporten una jàssera de formigó a un lateral de la capella, estan pintats de color vermellós. Aquestes tonalitats cercades aporten homogeneïtat visual a l'espai. La coberta és inclinada a dues aigües. L'acabat es duu a terme amb teula ceràmica, perquè es tracta d'un material de proximitat i acord als materials del conjunt de l'església. Excepcionalment, i per aportar llum zenital a l'espai interior, al centre de la coberta es col·loquen unes franges de teules transparents que permeten l'entrada de llum. Tot el conjunt es recolza sobre un tauler de fusta i s'aïlla amb una capa de fibra de vidre.
Habitatges Muntanya

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Heredero

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Tredòs és una petita localitat propera a l’estació d’esquí de Vaquèira, a 1.200 metres d’altitud. La casa, emplaçada a mig pendent de la muntanya, respon a un programa de vacances per a una família nombrosa. El projecte disposa una sèrie de terrasses a mitja falda del pendent, que afavoreixen l’accés a peu i les activitats a l’aire lliure. L’habitatge pròpiament dit consta de quatre peces quadrades separades per una escletxa en creu, on es disposen unes escales de trams curts que connecten fluidament tots els àmbits de la casa. El nucli és format per quatre llars de foc a les plantes inferiors i quatre banys a la planta superior, i culmina en les quatre xemeneies de la coberta. Els vuit cossos prismàtics resultants queden clarament diferenciats en el volum exterior. La coberta a quatre aiguavessos i els paraments de color gris terrós permeten integrar la casa al paisatge sense necessitat de recórrer a la imitació de llenguatges vernaculars.
Casa Galileu Rosés

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Parròquia de la Sagrada Família

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El conjunt arquitectònic està format per dos edificis: la rectoria i l'església. Aquesta última està dividida en tres cossos que són: la nau principal, l'altar del Santíssim i la sagristia, units per una torre que fa de campanar. Els edificis estan rodejats per un gran finestral a la part superior, sense cap més obertura; les parets de totxo vist i les arestes romes. A l'interior de la nau principal hi ha columnes de totxo i una estructura metàl·lica que la cobreix. Tots els edificis són de quatre vessants fibrociment i coronats per una claraboia en forma de llanternó. Tots els materials de construcció: bigues metàl·liques formigó i totxo; són vistos, sense cap tipus de falsejament. Total absència d'elements ornamentals. (a excepció de les tres talles, que representen la Sagrada Família, situades en la part de l'altar major- veure fitxa) L'engrandiment i importància que pren un nou barri a Igualada, el "Poble Sec", provoca la necessitat d'una nova església parroquial. El projecte fou realitzat per l'equip d'arquitectes compost per : Josep Mª Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, dirigint les obres aquest últim. Edifici representatiu de l'arquitectura religiosa postconciliar.
Casa Muntanya

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L'ordenació arquitectònica de la mateixa ve determinada per la coberta: dos quadrats -suport de teulades a quatre vessants- alineats segons els seus diagonals de manera que se sobreposen pels dos vèrtexs contigus. Sota aquesta coberta es disposen les diferents dependències sense quedar un paral·lelisme rígid amb el perímetre. Aquesta independència de perímetres dóna lloc a zones cobertes exteriors, que en alguns casos són mutilades per evitar volades excessives. El garatge, de planta quadrada i també coberta a quatre vessants, està separat del conjunt de la casa però alineat pel diagonal amb l'eix que formen les diagonals dels dos quadrats bases de la casa.
Escola Sant Jordi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’escola dona resposta a un programa d’ensenyament experimental en què les activitats personalitzades prenen molta importància. El conjunt s’organitza al voltant d’un espai central, de doble alçària, destinat al desenvolupament expressiu, i l’accés a les diverses dependències comunes de la planta baixa té lloc per mitjà d’uns recorreguts que eviten les disposicions seriades o en bateria, amb la finalitat que cada àmbit de treball tingui una identitat pròpia. A la planta primera hi ha les aules, si bé els espais de circulació són entesos també com llocs de treball i d’aprenentatge. La planta coberta acull la pista esportiva, i les terrasses i els recorreguts, inclosos els dos ponts d’acer formats per les graderies, responen al seu ús com a indret d’esbarjo. L’estructura es resol amb un forjat reticular, susceptible de ser retallat per qualsevol punt, i suportat per uns pilars d’acer que passen desapercebuts entre els tancaments.
Casa de Pisos Buscarons

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Apartaments per als Mestres de l'Escola Sant Jordi (Fase 1)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Edifici de 12 habitatges (110 m2) per als mestres de l’escola "Sant Jordi", al poble de Pineda. S’entra a través d’un espai porticat que enllaça el carrer amb un pati semipúblic posterior. Des d’aquest espai es dona accés als dos habitatges situats a aquesta planta. A través d’una escala amb trams continus, que divideix l’edifici transversalment, es puja a la planta 2ª, on un carrer obert a la muntanya permet entrar als 5 habitatges en dúplex que ocupen aquesta planta i la inferior. Des d’aquest passadís obert, i mitjançant dos escales metàl·liques sobreposades a la façana com un objecte independent, s’entra als 5 habitatges en dúplex que ocupen les dos plantes superiors. Gracies a aquest esquema de circulacions s’ha arribat a l’eliminació de la caixa d’escala, d’excessiva adequació a una tipologia urbana en desacord amb el caràcter de la zona. Amb això es singularitza l’accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Casa de Pisos Buscarons
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Casa Galileu Rosés
Habitatges de Renda Limitada i Locals Comercials Xaudiera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d'un intent d'integrar tant com sigui possible el carrer i els edificis, dins de l'estructura rígida de l'Eixample de Barcelona i, alhora, contribuir a donar camins de solució al problema dels xamfrans de les pomes barcelonines la forma de les quals a 45º ha arribat a crear complexes i difícils tipologies. La planta entresòl té un accés públic directe que la integra al´ambient del carrer, amb una zona de circulació i un petit espai d´estada al´aire lliure. Tot això està tractat amb evident timidesa perquè el plantejament econòmic general així ho exigia. D'altra banda, en comptes de fer un edifici amb façana plana lineal, s'han projectat dos blocs relativament aïllats però ben connectats amb les veïnes mitgeres. Pot ser un element de composició urbana espacial a una zona de molt poc atractiu visual.
Ampliació del Despatx MBM

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Barberà del Vallès

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Fàbrica PIHER Badalona (Fase 3)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Tot el complexe industrial i els seus serveis s'inclouen dins de un únic contenidor de 31m x 51m x 17m, amb unes dimensions que venen determinades per l'ocupació permesa del solar i per consideracions d'adequació urbana més que per anàlisi funcionals. La complexa rel.lació entre les naus de fabricació i les oficines, amb serveis i accesos, es resol, per tant, dins d'aquest envolvent general, que es caracteritza per un revestimient unitàri de planxa de ferro, sólament interromput per les petites finestres rasgades que, més que uns elements d'iluminació i ventilació, són simples referències a l'exterior, de valor psicològic. El rígit volum paralelepipèdic s'altera sólament per l'escala contínua de la façada O i per el succesiu voladis de cada pis que actúa de protecció de les finestres. Dins d'aquest volum hi ha tres plantes de fabricació a les que s'accedeix per la mencionada escala, que és alhora un medi de comunicació visual unificador dels tres ambients.
Fàbrica Molfort's

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Fàbrica PIHER Granollers

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

La nau de fabricació és un paral·lelepípede de 46m x 46m x 3m, suspès a 5m d'alçada, sobre una planta lliure, sense cap tancament fix. La idea fonamental és, per tant, la següent: un contenidor absolutament tancat amb estructura de peus drets de ferro en retícula de 9m x 9m, que, en estar elevat sobre el terra, determina, a sota seu, un altre espai contenidor molt més flexible per a accessos, serveis, magatzems dexpedició i oficines. L'espai superior, com hem dit, és tancat absolutament, sense ventilació ni il·luminació natural, només amb alguna zona de façana practicable per a l'accés de maquinària. Sobre la coberta plana -considerada també com un terra, és a dir un element continu de resistència uniforme- està situada la central d'acondicionament d'aire i altres implantacions tècniques. Els conductes entre aquestes implantacions i l'espai contenidor passen sempre per l'exterior prioritzant la coberta i els tancaments verticals i es reuneixen a una cambra inferior registrable que separa les dues plantes. El conjunt té, doncs, les característiques duna màquina gegantina. No és un edifici tradicional on s'ha superposat una plàstica més o menys falsament maquinista, sinó un conjunt de condicions artificials regulables i una sèrie d'elements bàsics d'un procés de producció, endollats amb generalitat pluriutilitzable a un espai uniforme, plurifuncional, sense especialitat determinant. De totes maneres -acceptant la referència superficial a la plàstica maquinista-, aquest caràcter ve subratllat pel tractament dels elements exteriors: paraments i tubs de planxa de ferro pintat de color de plata brillant. La relació funcional i plàstica entre els dos elements fonamentals de composició –oficines, amb serveis i accessos, i naus de fabricació– és aquí molt clara i molt senzilla. La planta inferior és lliure i els tancaments poden variar segons les necessitats mentre no excedeixin el rectangle de sostre constituït per la planta superior de fabricació. Les comunicacions necessàries entre determinats sectors de la planta baixa i l'alta (accessos de personal, trasllat de mercaderia, control de i des de les oficines, etc.) són extremadament fàcils i directes. La forma general de l'edifici ve determinada per les condicions urbanístiques del solar, pels usos i la forma de la zona lliure del mateix i per consideracions d'escala paisatgística, més que no pas per una anàlisi del procés de fabricació. (Hi ha projectada una segona fase la realització de la qual explicaria millor aquesta referència a l'entorn).
Edifici d'Habitatges Àngel Sallent 112

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Aquesta casa és un conjunt de 84 habitatges, de estàndard senzill ia l'abast d'economies febles. Els habitatges, sensiblement iguals tots, tenen una superfície al voltant de 70 m2. i es componen de tres dormitoris, un bany, una estança, una cuina amb petit racó menjador i una terrassa safareig estenedor. La casa està construïda en un solar ubicat a l'extrem O. de Terrassa. Ocupa la meitat d'una poma i queda limitat per l'avinguda Angel Sallent a l'O., on té una façana d'uns 80 m., el carrer Antonino Pío al S., els predis veïns a l'E. i el carrer Blasco de Garay al N. La seva qualificació urbanística preveia la construcció en poma tancada. Tot i això, des de la superfície del solar, 2.300 m2., i el fet d'ocupar la meitat d'una poma, es va sol·licitar a l'Ajuntament la construcció d'un sol edifici, independent. La solució, que no arriba a la totalitat de l'edificabilitat prevista, intenta resoldre, perdent el mínim de volum construïble, els problemes següents: relació correcta del nou edifici amb la resta de construccions de l'illa, unitat de l'edifici malgrat les diferents alçades reguladores atribuïdes als tres carrers a què dóna façana el solar, fusió de l'àtic dins del cos de l'edifici sense aparició de reculades, integració dels espais exteriors a l'edifici (carrers i interior de l'illa), integració de l'edifici en el context urbà. La forma del solar i la seva dimensió dominant al llarg de la façana a l'av. A. Sallent, via important i àmplia, va suggerir un edifici lineal. Així, unes columnes d'habitatges superposats es juxtaposen en crugies paral·leles des del carrer Blasco de Garay al carrer Antonino Pío. Els murs de càrrega separen els habitatges i en faciliten l'obertura a O (carrer) ia E (interior de l'illa). La linealitat de l'edifici era, així mateix, la millor solució en relació amb l'orientació. L'accés als diferents habitatges es fa a través d'unes galeries-corredor, situades a la façana interior, a les quals s'arriba per tres nuclis d'accessos verticals d'escala i ascensor, un a cada extrem, al costat dels carrers Antonino Pío i Blasco de Garay i el tercer cap al centre. Aquestes galeries-corredor donen una solució de doble façana interior que, alhora que creen un espai més ric i ambigu a la zona de contacte visual amb les altres construccions de la poma, possibiliten una zona de vida, expansió immediata dels habitatges i de relació entre veïns. L'edifici, a més, als extrems N i S, està separat de les construccions veïnes i així l'espai lliure interior comunica directament amb els carrers. És l´accés directe als nuclis d´escales i ascensors. Aquesta penetració del carrer cap a l'interior s'accentua d'una manera explícita pel lloc important que cap a l'edifici dóna pas, fins i tot per a vehicles, des de l'av. A. Sallent. En comptes d'estar l'edifici a l'alineació oficial de l'Av. A. Sallent, està endarrerit 3 m. per situar-lo al pla de l'àtic i absorbir-lo en la unitat lineal de tot el conjunt. Aquest desplaçament d'alineació insinua la creació d'un espai anterior a l'edifici, que es concreta i es formalitza mitjançant els endarreriments successius de crugies a la part de l'edifici propera al carrer Antonino Pío. Aquest moviment en planta està relacionat amb la successió d'alçades diverses, que s'inicia amb 5 plantes al costat del carrer Antonino Pío, per assolir el màxim de 9 plantes al centre de la façana ponent i disminuir fins a les 7, al costat del carrer Blasc de Garay. La coberta a doble vessant, amb carener o pendent únic, segons la direcció bàsica N/S, s'adapta sense solució de continuïtat al nombre de plantes de cada crugia i és un dels elements més significatius de l'edifici per la unitat que aconsegueix. A més, la seva sinuositat defineix un contorn sense rigidesa que estableix una comunicació espacial sense ruptures amb la resta d'edificacions de la zona, més baixes per les altures reguladores dels carrers contigus a l'av. A. Sallent i molt fragmentades pel tipus de parcel·lació- . La casa està construïda segons el sistema tradicional de murs de càrrega, tancaments de maó a cara vista i coberta de teula àrab. La façana a ponent, on s'obren totes les estances tenen protecció de persianes de corda, imprescindible pel sol ortogonal de l'estiu.
Reforma i Ampliació de l'Edifici Comercial Serras

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

En un solar de 5 m. de façana al carrer Anselm Clavé (antiga carretera de Barcelona a Vic) i 12,80 m. al carrer de l'Esperança (de 6 m d'amplada) hi havia una botiga de dues plantes dedicada a la venda de confeccions i peces de gènere de punts per a homes, dones, nens i nenes. És un dels llocs més cèntrics i comercials de Granollers, a escassos metres de la plaça de l'Ajuntament, la Porxada del qual barroca ha estat el nucli del mercat setmanal comarcal. Calia construir un nou edifici sense que es deixés de vendre i atendre el públic. Aquest fet explica la lentitud de les obres que van exigir estintolaments curosos, excavació d'una planta de soterranis, substitució dels sostres existents, tancaments de obertures... tot això interferint-se a l'ús del vell edifici i de les zones que parcialment anaven construint-se. L'edifici és un contenidor únic, cec, que només s'obre a l'exterior per la planta que està en contacte amb el terra a través dels aparadors. L'edifici havia de ser destinat, íntegrament, a la venda i calia trobar una solució de continuïtat interior sense perdre espais. L'exigüitat del solar no ho permetia. Cada planta està subdividida en dos nivells diferents: un d'uns 2/3 de la superfície, 80 cm. més baix que la resta, separats d'una graderia de la màxima amplitud. El segon nivell enllaça amb el nivell baix de la planta superior mitjançant un tram d'escala, gairebé sense barana, oberta als espais immediats inferiors. Aquesta successió d'espais petits i grans, a diferents nivells, units alternativament per graderies i trams lineals d'escala permet una continua de zones, només possible en un esquema d'envolupant única. A més, la comunicació vertical amb intenció de servei està assegurada per un ascensor contigu als trams lineals d'escala obert sempre a la subzona alta. La pell exterior de l'edifici és una envoltant de planxa metàl·lica acanalada, en gris molt fosc, amb uns signes lluminosos que de nit publiquen la presència del comerç i una escala de cargol exterior per a possibles emergències. Aquesta escala singularitza l'edifici alhora que dóna una referència a la seva autèntica escala interior. La coberta, un sostre pla, estableix la comunicació entre l'interior de l'edifici i l'escala d'emergències i inclou els climatitzadors del sistema de calefacció, refrigeració i ventilació de l'edifici.
Fàbrica Giró

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Institut Abat Oliba

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

La idea de l'edifici consisteix essencialment en un element central, la sala comuna, al voltant de la qual funcionen les diverses activitats de l'escola. A diferència de les escoles Garbí i Sant Jordi de Pineda, aquesta sala s'ha escalonat fins a comunicar les dues primeres plantes, millorant la visibilitat des de les galeries i la seva incorporació a la sala, alhora que se'n beneficia la circulació general. Les aules estan agrupades per parells amb zones intermèdies de servei.
Escola Garbí

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Construcció d'una escola de nova planta, construïda en tres fases, per Parvulari Primària, Secundària i Batxillerat per a un total de 1300 alumnes aproximadament. La construcció de la primera fase es va desenvolupar d'acord amb l'equip de pedagogs, amb la idea que l'arquitectura havia de col·laborar al procés educacional, creant a l'alumne la plena consciència de pertànyer responsablement a una comunitat. Totes les dependències es van agrupar al voltant d'una plaça central coberta d'ús múltiple, encara que fonamentalment utilitzada com a menjador,. L'organització tenia una certa analogia urbana: la plaça central comunitària que aglutinava al seu voltant els diversos àmbits més privatitzats. Al poc temps es va decidir transformar i ampliar l'edifici en tres fases successives, en les quals es va intentar no modificar el concepte inicial. L'espai comú, amb la seva analogia urbana, es va mantenir, però la imatge de plaça es va transformar en la d'una successió de carrers i placetes interiors i exteriors. La tècnica d'ampliació va ser simplement additiva, gràcies al fet que l'edifici no tenia cap rigidesa compositiva i podia créixer segons una morfologia gairebé imprevista, en certa manera relacionada amb les formes populars. Aquest aspecte ve subratllat pels materials i sistemes de construcció usats: parets de maó, aplacats de ceràmica tradicional, formigó i fusta natural.
Habitatges Crescent de Viladecans (Fase 1)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El tema fonamental era inserir un conjunt d'habitatges al mateix centre de la trama urbana d'un poble (entre l'Ajuntament i la Parròquia), però precisament en un carrer físicament força depauperat per haver estat bloquejat per la presència d'una antiga fàbrica. Amb aquestes premisses es va plantejar la necessitat de vitalitzar el caràcter del carrer, alineant-hi els edificis, però, alhora, crear uns porxos i uns espais interiors enjardinats i per a vianants que afegissin un interès al paisatge urbà. Es tracta d'un grup d'habitatges econòmics i el sistema constructiu emprat, doncs, s'ajusta a les exigències de baix cost. La rajola és l'element fonamental. Les façanes s'estructuren en una successió de pilars en ritme regular, dels quals uns són estructurals i altres no, els quals, per acusar-ne el paper real, no arriben al sostre. Aquests últims serveixen simplement per tapar la visió dels estenedors des de l'exterior. La curvatura de les façanes ve així acusada per la successió de pilars, la diferent altura dels quals afegeix un cert aire de ruïna romàntica enmig d'una composició geomètrica classicitzant. El conjunt del projecte inclou un bloc d'habitatges, perpendicular a aquest edifici, i situat al carrer Jaume Abril, que encara no ha estat construït.
Segona Reforma de la Botiga Gubern

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines
Conjunt Residencial Bonanova

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El solar està situat a una zona residencial d'alt nivell econòmic. Les ordenances urbanfstiques fixen un tipus d'edificació aïllada d'elevada densitat que configura gairebé sense excepció la persistència de blocs longitudinals perpendiculars al carrer, sense permetre que els espais sobrants adquireixin cap expressió ni tinguin cap ús adequat. solar va permetre organitzar dos edificis en L que marquessin una successió despais lliures utilitzables. Per això, es va haver de lluitar fins a superar les dificultats d'una interpretació excessivament literal de les ordenances municipals, tot i que es reduïa considerablement el volum edificable. Segurament aquesta disposició urbanística sigui l'assoliment més característic del conjunt. la plenta dels habitatges respon a un esquema que els mateixos arquitectes han utilitzat alguna altra vegada. Hi ha dos tipus de nuclis de distribució fixos i pràcticament inalterables que són el de dos dormitoris amb bany intermedi (disposats de manera que amb el simple enderrocament d'un envà el conjunt de converteix en una petita suite d'un sol dormitori) i el de la cuina amb dormitori de servei. Aquests nuclis (2 del primer tipus i 1 del segon) es col·loquen a la planta d'acord amb l'especial disposició de l'edifici i la resta es tracta com un espai continu (on es poden desenvolupar els diversos programes del rebedor, estar i menjador o qualsevol altre que adopti la imaginació de l'usuari) sense forma gaire específica. Així, doncs, la part de vida col·lectiva de l'habitatge és com un espai sobrant, una sala de passos perduts, un passadís amb protuberàncies de diversa funcionalitat.
Grup d'Apartaments al Golf de Pals

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un bloc allargat situat en una pineda i orientat de muntanya a mar. És format per dues crugies separades per un corredor d’accés. Els apartaments s’organitzen en tres tipus. Els més petits queden al nivell més alt, la qual cosa afavoreix l’escalonament i les vistes. Els de la planta baixa connecten directament amb l’exterior. La rigidesa de la planta contrasta amb la varietat de la secció, que busca una bona integració amb l’entorn i emfasitza la individualitat i el caràcter propi de cada apartament. Les façanes són arrebossades de color rosat, combinat amb algunes parts blanques, i les arestes queden remarcades per rivets de peces ceràmiques.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Conjunt Residencial Bonanova
Habitatges Vallseca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici Comercial Ilurogar

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d´un edifici comercial dedicat a la venda de mobiliari, objectes de regal i articles d´esport nàutic. El volum és determinat exclusivament per les màximes possibilitats d'edificació de la zona i les alineacions dels carrers existents. L'entorn urbà no té cap característica especial, tret del fet que la façana principal és immediata a l'autopista de la costa Barcelona-Mataró. Aquest volum sense funcionalitat de detall específica s'intenta assimilar a una simple superfície contínua sense les ruptures que representa el pas d'una planta a una altra. Per això, se subdivideix en quatre sectors que van ascendint en cargol, amb mínimes diferències de nivell. D'aquesta manera, el visitant va circulant per tot el conjunt sense canviar de planta i segons una fluència contínua. Al centre, hi ha una circulació ràpida vertical, la forma de la qual geomètrica serveix també per generar l'esquema general dels sectors ascendents en creu esvàstica. Exteriorment ledifici té laspecte dun objecte únic amb autonomia plàstica. L'absència d'obertures concentra l'atenció sobre la planta baixa, íntegrament de vidre, que adquireix el valor d'aparador. La subdivisió de la vidriera no venia exigida per cap raó funcional: s'ha fet amb tota arbitrarietat, seguint el ritme del cant dels violoncels de l'allegretto de la Setena Simfonia da Beethoven. Un gran anunci lluminós manté l?atenció i accentua el caràcter de símbol des de la carretera i l?entorn més llunyà. A la rigorosa geometria del volum se li han superposat les instal·lacions d'aire condicionat la presència de les quals s'emfatitza a la planta coberta, que es pot convertir temporalment en exposició a l'aire lliure.
Escola Thau

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici consta de dos cossos ben separats, situats a dues cotes diferents d’un terreny en pendent. El cos inferior acull l’ensenyament infantil i primari i té tres plantes, de manera que les aules del parvulari es troben a la planta baixa i tenen sortida directa al pati d’esbarjo. El cos superior, elevat dues plantes respecte del de sota, acull l’ensenyament secundari. Les aules ocupen les façanes ben assolellades (sud-est i sudoest), mentre que a les façanes a nord-est i nord-oest s’hi emplacen les escales d’accés i connexió de totes les plantes, en uns volums vidriats i diferenciats del cos principal de l’edifici. El conjunt queda articulat per mitjà d’unes grades que serveixen a les activitats a l’aire lliure de tota l’escola. El plantejament general es guia per l’economia i la racionalitat de la solució estructural i per una atenció molt acurada envers les condicions de l’ensenyament i les interrelacions entre les diferents parts del programa.
Habitatge Unifamiliar Martí Salavedra

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Rocafort 246

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges Rocafort 246
Clínica Augusta

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L'edifici que ressenyem es va projectar l'any 1968 com una primera etapa d'un edifici que havia de doblar pràcticament l'actualment construït, per enderrocament de la vella clínica en servei. Un canvi posterior de propòsit de l'entitat, i com a solució conjuntural, va obligar a estudiar l'annexió parcial d'una nova crugia d'edifici que servís d'unió entre la vella construcció en servei i la nova projectada. El cos que s'hi afegia havia de dotar d'escala d'accés al vell edifici (que s'havia quedat sense) i habilitar un muntacamillas que permetés comunicar els nivells del vell edifici (no coincidents amb el nou) amb la nova planta de quiròfans que havia d'atendre les necessitats dels dos edificis. Es tracta d'una construcció entre mitgeres amb façana al carrer Madrazo en una de les pomes tancades subproducte de l'eixample Cerdà, la que delimiten els c. Madrazo, Saragossa, Sant Eusebi i l'Avda. del Príncep d'Astúries, La solució arquitectònica es redueix a una doble comesa. 1. Donar unitat, coherència i fluïdesa de funcionament a la superposició de tres usos diferents: l'aparcament de l'edifici que ocupa els tres soterranis, un dispensari per als associats a nivell de carrer i la clínica de traumatologia a les sis plantes restants i 2. Dotar la clínica d'una façana urbana al carrer de Madrazo entre edificis destinats a habitatges. L'elecció d'una estructura convencional de peus drets i jàsseres de ferro laminat ha permès deixar les plantes pràcticament lliures. Només apareix com a element fix el nucli de comunicacions verticals inicials: dues muntacamillas, una escala de servei, un ascensor de servei i un parell de muntacàrregues. Aquest conjunt per la seva situació i capacitat havia estat pensat des de l'inici per servir la totalitat de l'edifici, quan es doblegués la primera etapa per enderrocament de la vella clínica en servei del carrer Saragossa. Posteriorment van quedar incorporats com a elements fixos l'escala projectada per al vell edifici i el muntacamillas de connexió entre aquell i els nous quiròfans. La planta baixa de l'edifici està ocupada pel dispensari i els accessos independents a cadascuna de les zones de diferent ús. accés directe i independent a l'aparcament; l'accés al dispensari, l'accés a la clínica i encara un accés a l'escala del vell edifici situada a la crugia parcial afegida al projecte inicial. El primer soterrani permet, a més, l'entrada d'ambulàncies directament a peu de muntacamillas i així es poden evitar estacionaments incòmodes i desagradables al carrer davant de l'edifici. La planta de dispensaris s'organitza a partir d'un esquema de circumval·lació al qual queden inserides dues zones d'espera. La totalitat de les sales de cura són a linterior del circuit amb portes independents i oposades dentrada i sortida. La secció de radiologia adjacent al circuit també permet un ordenament clar i independent d'entrades i sortides. Aquesta disposició en planta dels diversos elements dels dispensaris -recepció, sales de cura, passos de circumval·lació, zones d'espera, secció de radiologia, control de sortida- aconsegueix una total autonomia de les entrades i sortides de les visites als diferents dispensaris i un perfecte control de totes les accions. Per a casos de necessitat, un dispensari d'urgència comunica directament amb la zona d'entrada i de recepció. En el conjunt de plantes que constitueixen la clínica s'intercala entre la primera, destinada a quiròfans i cures intensives, i la resta una entreplanta de 1,75 d'alçada Iibre que permet la ubicació dels equips de condicionament i serveis especials de la planta inferior, la zona asèptica, independentment de la resta del sistema. La planta de quiròfans i cures intensives té un petit espai públic a la sortida dels muntacamillas i la resta és totalment de treball clínic. Aquest espai públic comunica amb una estada en façana per als familiars dels accidentats que estiguin a les cures intensives. Aquests ocupen la zona més propera a la façana al carrer. Tenen quatre cabines indilliduals i els serveis d'atenció i control permanent corresponents. Les cabines estan separades de la façana per un passadís des d'on els familiars poden veure i comunicar telefònicament amb el malalt. La zona de quiròfans és a la part interior de l'edifici i ocupa tota la profunditat del solar. Un ampli pas perpendicular a la façana alinea de banda dos quiròfans simètrics separats pels lavabos de cirurgians i la zona d'instrumental i autoclau ia l'altre les sales de preparació i anestèsia de malalts prèvia a l'entrada a quiròfans i una sala especial per a tractament de guixos. Des del fons, un lloc de control domina absolutament tots els moviments de la zona. En comunicació amb l'escala de serveis i al fons, darrere dels quiròfans, hi ha els vestidors del personal especialitzat de la zona i una sala de relax. Les circulacions que permet la distribució de la planta fan possible un perfecte control del grau d'asèpsia que cada element de la planta requereix. Sobre l'entreplanta d'instal·lacions se superposen les plantes destinades a habitacions. El seu esquema és en espina: les habitacions d'un llit amb façana al carrer Madraza i les de dos llits amb façana al pati interior d'illa s'alineen a banda i banda d'un distribuïdor longitudinal, que connecta especialment a través d'uns buits amb els immediats inferior i superior. Cada habitació té una antecambra amb armaris robers i entrada als serveis sanitaris propis. A totes les habitacions està prevista la utilització d'un sofà-llit per a un acompanyant en cas que es requereixi. El nucli de muntacamilles i ascensor de servei, escala, unitat d'infermeria, office de planta i altres serveis generals s'ubiquen a la xarnera que uneix el nou edifici amb l'espai de la vella clínica, encara en servei, i que pot ocupar a la seva dia la segona etapa de ledifici. Un lloc de infermera de planta situat entre el vestíbul comú d'habitacions i el nucli de serveis controla tots els moviments de la mateixa. La darrera planta, com a àtic, està destinada als serveis generals de la clínica. Al costat de la façana anterior la cuina i un menjador per a personal clínic o visitants. Al costat de la posterior els serveis de lavabo, planxat i control de roba. El cos d'edifici afegit posteriorment a la fase inicial i que ubica fonamentalment l'escala de la clínica antiga del carrer de Saragossa i el muntacamillas per a accés a la nova planta de quiròfans, té alguns espais sobrants que s'han utilitzat com a serveis annexos: direcció mèdica, adreça d'infermeres, metges de guàrdia... Com es diu a l'inici d'aquesta breu descripció l'estructura en planta lliure permet utilitzar els paraments de façana únicament com a tancament sense missió estructural alguna i les obertures s'han disposat sense cap condicionament estructural. La composició de les façanes és la síntesi d'unes exigències internes d'ús de l'edifici i de les semàntiques que la presència del mateix immers en el teixit urbà semblava que requerien. El llenç massís del carrer Madrazo amb buits rectangulars disposats com es veu a la documentació gràfica, s'interromp a la planta a nivell de carrer per donar lloc a un porxo amb fons de mur de pavès que s'articula sinuosament en planta per situar el més clarament possible els accessos a les zones de diferent ús de ledifici. L'entrada a l'escala de l'edifici vell enclavada a la composició de l'edifici nou hi introdueix evidentment un element de contradicció i ambigüitat.
Habitatge Plurifamiliar Rambla 48

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Escola Thau
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Clínica Augusta
Habitatges Costa 59

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Astúries 37
Habitatges Astúries 37

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edificis d'Habitatges Caponata

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Grup de 34 habitatges (112 m2), organitzats en tres edificis independents que delimiten entre ells una plaça i un passatge amb coberta de vidre. El barri on està situat té carrers molt estrets que no aconsegueixen definir espais utilitzables. La col·locació d’aquests espais a l’interior del propi solar és una certa participació a la qualitat urbana de l’entorn. Els habitatges són tots ells de dues plantes, retranquejats cadascun en dos plans a diferent alçada, amb la qual cosa la circulació vertical es fa en trams d'escala de molt poca longitud, creant una certa continuïtat gairebé horitzontal. Els accessos es redueixen així a dos únics plànols: la planta baixa a nivell de plaça i passatge i la segona amb un passadís continu integrat als mateixos edificis.
Casa Almirall

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Sabateria Canal

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Jericó 27

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges Jericó 27
Habitatges La Salut

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

És el primer projecte de l’estudi MBM que abasta una illa de cases sencera, amb un programa d’habitatges socials i un règim de gestió en cooperativa. L’illa presenta una forma irregular a causa de la traça tangencial de la riera de la Salut. El projecte manté rigorosament l’alineació exterior dels quatre carrers i crea una plaça interior a la qual només s’accedeix per dues cantonades oposades. Els blocs es configuren en una doble crugia amb un pati interior que inclou els nuclis de comunicació verticals, als quals s’arriba des de la plaça, a través d’uns porxos. La configuració del conjunt emfasitza el caràcter semipúblic del sistema d’espais de l’interior de l’illa, que són tractats com una xarxa de recorreguts irregulars i situats a diferents nivells. Els habitatges dels blocs interiors, com també els comerços de la planta baixa, donen la façana a aquest sistema interior d’espais, dotat d’un gran caràcter urbà gràcies al tractament dels volums i de les façanes.
Illa de Cases Martí l'Humà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El projecte parteix de la voluntat d’aconseguir una relació més estreta entre l’habitatge i l’espai públic en un context urbà. L’illa de cases forma part d’un vell cinturó industrial que a poc a poc s’ha anat incorporant al teixit residencial de la ciutat, la qual cosa ha obligat a importants processos de renovació dels edificis. En aquest cas, la part de l’illa que es pot renovar forma una L que abasta gairebé el total de la seva superfície. El projecte estableix dos blocs d’habitatges separats per un carrer interior que funciona com a espai semipúblic, vinculat alhora als habitatges i a la xarxa viària general de la ciutat. El bloc exterior, que dóna façana als dos carrers més importants, inclou quatre nivells d’habitatges en vuit plantes, mentre que el bloc interior inclou dos nivells d’habitatges en quatre plantes. El conjunt forma així un arc ben orientat al sud, i és possible d’il·luminar i ventilar bé tots els habitatges sense necessitat de patis. Al bloc més alt, les plantes baixes es reserven als comerços, mentre que les del bloc més baix incorporen alguns jardins privats. Als habitatges de la planta primera s’hi accedeix directament des del carrer, mentre que l’accés als habitatges superiors té lloc per mitjà de corredors oberts orientats al nord, per sobre dels dos carrers principals.
Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Costa i Llobera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Escola per 900-1050 alumnes distribuïts en 16 unitats d'EGB, 6 unitats de BUP, 1 COU i 6 unitats de pre-escolar. Aqueta escola es desenvolupa en tres edificis independents entorn d'una plaça comú. La forta pendent del terreny fa que sota aquesta plaça aparegui un nivell destinat a usos comuns variables, en el front del qual es situa el parvulari. Per evitar que aquest nivell esdevingués un soterrani, s'hi ha introduït penetracions de llum, la principal a través d'una escalinata en diagonal que relaciona planta comú central i plaça descoberta. Cada edifici té una escala lineal doblada per una altra exterior. Les aules, que ocupen la resta de la planta, són obertes i es privatitzen girant les parets diagonalment i interposant-hi una mampara de suro i la zona de penjadors per a la roba. A la planta baixa de l'edifici de BUP hi ha la biblioteca i les zones comuns, que disposen d'entrada independent des del carrer perquè puguin ser utilitzades pels veïns del barri.
Habitatges Eduardo Conde 50

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Conjunt de 50 habitatges (100 - 150 m2), organitzats en dos edificis, articulats pel cos d'escala i ascensors, que s'obren a un jardí interior compartit a l'hora per un altre edifici del carrer Vives i Tutó. Un dels dos edificis s'organitza al llarg d'un passatge vidriat amb doble galeria d’accés als habitatges. L'altre, amb façana al carrer Eduard Conde, és una successió lineal d'apartaments que en contacte amb la mitjanera S, es desdobla en dos per mantenir la continuïtat amb l'edifici veí. L’accés es fa a través d'unes galeries obertes al jardí. Els habitatges són de dos plantes, subdividides cada una en dos plans a diferent nivell, amb el que la circulació vertical es fa en trams d'escala de molt poca longitud, creant una certa continuïtat quasi horitzontal. Els habitatges mes alts augmenten amb una tercera planta, subdividida en una habitació coberta i una terrassa a l'aire lliure.
Francfort Serinyà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines

Es tractava de resoldre el programa d'un "francfort" en un local comercial tipus d'un edifici convencional. Un local comercial – tipus: una planta inhòspita, profunda i estreta (3,90 m.) inadequadament alta (3,90 m.), il·luminada exclusivament a través de tota la façana. Resoldre el programa d'un “francfort”: inserir al local bàsicament el conglomerat de maquinàries en la millor disposició de relacions que el bon funcionament aconsella. La idea central del projecte ha estat dissenyar un objecte globalitzador del pes específic del programa funcional, dotar-lo d'autonomia formal i dipositar-lo al local, tractant epidérnicament els elements restants com un fons. La façana intenta protegir l'interior del fort sol a què es troba exposat, per mitjà d'un "brise soleil" enllistonat que manté el plànol de façana, dins de la pràctica i el repertori de tecnologies utilitzades històrica i amb freqüència, aculturalrnent pels industrials del país.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edificis d'Habitatges Caponata
Premi FAD

Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura

Habitatges La Salut
Reforma de la Planta 5 i Incorporació del Club Social i Sala d'Activitats

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Sant Jordi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Escola Costa i Llobera
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Eduardo Conde 50
Casa Serras

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

La casa és ubicada en un solar amb força pendent, que va de carrer a carrer. El programa, molt ampli, abasta 620 metres quadrats i inclou un petit museu de cotxes antics. La solució planteja dos cossos separats, formats per una estructura metàl·lica que sosté les diferents lloses i crea un gàlib que conté tant els espais interiors com els exteriors. El nivell dels dormitoris i el museu adopta la forma d’un basament. A la planta superior, per on s’hi accedeix, tots dos cossos s’uneixen per formar el gran espai de l’estar. El projecte investiga un ordre formal que integra la imatge cúbica de la casa, la lògica de les circulacions, la independència dels tancaments de la sala d’estar respecte a l’estructura i una adaptació ben ajustada al pendent del solar. Des de l’entrada, la casa pot ser llegida com una escalinata de diversos trams que, després d’accedir ordenadament a cada part del programa, va parar a la part inferior, on hi ha la piscina.
Condicionament Interior per la Biblioteca Modest Salse i Camarasa

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Intervenció sobre la Sortida del Cambril de la Verge de Montserrat

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Catalunya

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Condicionament Interior de l'Antiga Biblioteca Pere de Montcada

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Condicionament Interior de la Biblioteca Joan Rigau i Sala

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Escola Catalunya
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Rehabilitació de la Masia i Construcció de la Biblioteca Can Sumarro
Rehabilitació del Palau Pascual i Pons

Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Miquel Espinet i Mestre, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Antoni Ubach i Nuet

Entre els anys 1890 i 1891, l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia va construir per al Sr. Sebastià Pascual i per al seu cunyat D. Alexandre Pons dos palaus contigus als solars núm. 2 i 4 del Passeig de Gràcia. L’evident contacte entre ambdós propietaris va permetre a Sagnier construir els dos edificis amb evidents unions organitzatives però sobretot estilístiques. Durant el transcurs dels anys fins a l'inici del projecte van ser moltes i de diferent transcendència les obres que es van fer deixant sobre l’edifici innumerables cicatrius. Tot i el lamentable estat de l’edifici, l’Ajuntament de Barcelona el té inscrit en el seu catàleg d’edificis a conservar pel seu valor testimonial del modernisme català. Estant així les coses, es van decidir a redactar el projecte d’ampliació, restauració i transformació. Els principals trets d’aquesta intervenció tan àmplia i complexa van ser, en primer lloc, unificar els dos antics palaus en un sol edifici, l’accés al qual és des del Passeig de Gràcia. L’abast d’aquesta unificació passa per remodelar els accessos verticals, ascensors i escala, al voltant d’un pati de llum que és un dels punts de més alt interès del projecte. En segon lloc, emprendre les obres per rejovenir el sistema constructiu de l’edifici. En tercer lloc, s’amplia la cinquena planta sobre l’antiga coberta aprofitant l’obertura sota la barbacana. La introducció de la galeria en el rencontre entre la façana i la coberta tendeix a millorar l’esveltesa de l’edifici. Els criteris de restauració de la façana són varis: reintegrar el pinacle de base ortogonal, reparar tots els elements deteriorats, reposar algunes finestres gòtiques que estaven mutilades i integrar a l’esquema configuratiu les façanes construïdes sobre les antigues andanes del carrer Casp i la Ronda Universitat com de les obertures de la planta baixa un cop consolidat el caràcter comercial d’aquestes. Hem volgut mantenir la dualitat entre l’edifici antic i modern amb la coexistència del vestíbul original en planta baixa, executat en pedra de Montjuic i estucs, amb el pati vertical construït amb formigó blanc entès com una versió de pedra tecnològica, i restaurar amb una actitud recuperadora les poques peces de la planta primera que han aconseguit sobreviure fins els nostres dies. La lluminària de l’antic vestíbul ha estat dissenyada per Miguel Milá.
Rehabilitació de la Masia i Construcció de la Biblioteca Can Sumarro

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines

Can Sumarro és una masia situada en el cor vell de L'Hospitalet de Llobregat, en una àrea ocupada encara avui per altres masies recuperades per a Ús cívic i per alguns carrers de velles casetes de planta i pis alineades en filera. l'eix urbà de l'àrea és el correr Xipreret. Can Sumarro, el cos mes antic de la qual és del S. XVI, és I'única masia que conserva uno part important del seu entorn de camps i horts, encara lliure. En aquesta masia donada en el seu dia a la ciutat pel seu últim ocupant, el metge Dr. Prats, cedida per l'Ajuntament, la Generalitat ha instal·lat una biblioteca de la seva xarxa amb capacitat per a 180 lectors i 36.450 volums. El conjunt de la masia constava de dos cossos d'edificació independents relacionats per un pati tancat. L'edifici principal de dues plantes constava a la vegada de dos cossos: el nucli central del S. XVI orientat, com a totes les masies, al S., obert a un pati que donava accés a la casa, recollit, solejat i Iimitat per un mur cobert de verd i flors, i un altre nucli lateral allargat, de construcció posterior destinat possiblement a magatzematge en la seva planta baixa. El cos secundari, una sola nau com de doble alçada, amb estructura de dos arcs timpà, havia estat sens dubte el paller i graner de la casa. La intervenció ha consistit en: - Conservar, del nucli més antic de la casa, tal com estaven les dues sales centrals de les dues plantes, l'escala i les habitacions de l'angle S.O. per memòria del que havia estat l'edifici. - Convertir el pati que relacionava els dos cossos de l'edifici en l'area d'accés a la biblioteca, (canviant així radicalment el tradicional accés a la masia per la seva façana S.) i en el cor del conjunt. Per això s'han afegit a cada un dels edificis una nova crugia -paral·leles entre sí i idèntiques en estructura i configuració- en forma de porxo obert al S. la que correspon a l'antic paller i en forma de galeria envidriada l'anexa a l'ala lateral de l'edifici principal. - El paller, restaurada la seva coberta de llata per canal, i obert en la mateixa un lluernari tamisat i lineal en la carenera, s'ha convertit en biblioteca infantil. La seva capacitat s1ha augmentat amb dos balcons per a prestatgeries i lectura, alineats al llarg de les seves dues façanes longitudinals. - La masia s1ha destinat a biblioteca d 1adults. La crugia afegida en el pati alberga una rampa de dos trams que permet repetir en la planta alta una organització d'espais superposada i idèntica a la de la planta baixa. Les dues plantes del cos lateral, buidades dels elements obsolets i irracionals de la vello estructura que el fragmentaven innecessàriament, s'ha convertit en dues sales de lectura diàfanes. Amb les petites i velles finestres la de la planta alta; oberta radicalment al pati anex, l'inferior, mitjançant un apuntalament al llarg de quasi tota la seva longitud (18 m.). Així el pati replè de verd s'incorpora visualment a l'espai interior. La crugia situada al N., en les dues plantes s'ha dedicat a sales de lectura especialitzada. - Els interiors s'han tractat amb el màxim repecte als elements recuperables i els destinats pròpiament a biblioteca s'han organitzat segons els esquemes adoptats per a les biblioteques de la xarxa i equipat amb els mobles, paviments i lluminàries especialment dissenyats per a elles.
Reforma de la Sala d'Espectacles de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
La Tenda Animació

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Interiorisme

La Tenda Animació
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració

Rehabilitació del Palau Pascual i Pons
Projecte i Direcció de la Biblioteca Vicente Aleixandre

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Mestres Montaña

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Parc de la Creueta del Coll

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L'àrea objecte d'aquest projecte estava pràcticament buida sense cap significació especial i sense cap ordre urbà. Correspon a un turó que havia estat parcialment ocupat per l'explotació industrial d'una pedrera. Aquest espai buit i abandonat semblava molt adequat per projectar-hi un parc públic al servei del veí barri de la Teixonera. Per a això calia precisar zones específiques d'ús col·lectiu i traçar bones línies de comunicació entre el barri i el parc. La transformació del gran forat que la pedrera va deixar, es fa a partir de dues idees: adaptar les pendents del nord del terreny, amb una especial però lleu repoblació forestal, entre camins sinuosos que van marcant espais habilitats per a l'ús veïnal, i subratllar teatralment la part central, que és la més profunda i la que manté més records topogràfics del planter. Aquest sector s'integra al paisatge urbà amb un llac a dos nivells que, a banda d'oferir diverses oportunitats lúdiques i esportives, és un escenari molt adequat perquè una gran escultura de Chillida marqui el centre compositiu, reflectint-se retòricament a l'aigua. El parc té dues línies d'accés, des del nord i des del sud. Un itinerari que permet contemplar la complexa geografia de l'entorn i comunicar directament l'espai públic amb les dues unitats veïnals més properes, de manera que s'asseguren les activitats que el propi disseny del parc predisposa.
Ampliació i Incorporació d'una Sala Polivalent i Vestíbuls a l'Edifici d'Oficines Nestlé

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El nou edifici d'oficines de Nestlé a Esplugues, Barcelona, és en realitat una ampliació d'un complex d'edificis força nou construït als anys setanta. Els paràmetres del disseny es van determinar després d'un període de llargues discussions que van implicar consideracions d'espai, imatge i manteniment plantejades pel client i les restriccions volumètriques imposades per les lleis urbanístiques locals influïdes per les carreteres circumdants i l'autopista propera. Aquestes, juntament amb les condicions visuals i solars del solar, van determinar l'emplaçament definitiu del nou edifici i la seva forma. Els edificis existents constaven d'un bloc d'oficines rectangular de vuit plantes situat sobre un N.E.-S.W. eix paral·lel a la carretera principal i un pavelló de dues plantes al nord-oest que conté laboratoris a la planta baixa i menjador a dalt amb vistes a un increïble jardí ben cuidat, gairebé suís en la seva perfecció. Tres soterranis sota l'edifici d'oficines albergaven una zona d'aparcament per als empleats, que en ser insuficient es complementava amb una gran superfície d'aparcament a l'oest del solar. Una petita escola bressol va completar el complex d'edificis situat al nord-est del solar molt allunyat dels edificis principals. Una de les principals preocupacions del client va ser que el nou edifici proporcionés condicions de treball gairebé idèntiques als empleats que les que ofereix l'oficina existent per evitar situacions conflictives i permetre la lliure circulació de personal i mobiliari d'oficina entre els dos edificis. Això va definir un mòdul bàsic d'1,20 m. per a divisions internes desplaçades en relació a la xarxa estructural per evitar conflictes amb les columnes. La superfície total d'aquest edifici sobre rasant és de poc més de 7.000 m2. Una primera proposta dels clients d'unir el nou edifici a l'existent formant un bloc en forma de L va tenir el mèrit de facilitar la comunicació entre les dues zones. Tanmateix, els arquitectes van assenyalar que això donaria ombra als jardins, bloquejaria la vista des dels menjadors de la finca boscosa cap al sud i donaria un caràcter radicalment diferent al nou espai d'oficines mirant al nord o al sud en lloc de l'est o l'est. Oest. Les raons van convèncer fàcilment el client d'acceptar un edifici separat en un N.E.-S.W. eix a l'Oest del solar al costat de l'autovia (actuant com a barrera acústica al trànsit) per connectar amb un passadís a l'entrada existent a ras de terra. Aquesta nova ubicació dels edificis va permetre construir sis soterranis sota el jardí, cinc d'aparcament amb 380 cotxes per als dos blocs d'oficines, i un, el primer soterrani, per a 900 m2. sala de conferències pública i un complex de cuina i menjador experimental i docent. La forma del nou edifici d'oficines de nou plantes es va determinar situant-lo el més lluny possible de l'edifici existent per garantir la màxima quantitat de llum solar matinal i major amplada de la pista del jardí. Això fa que l'edifici hagi d'adaptar la seva forma rectangular bàsica a les línies de façana legals orientades a les inclinacions dels carrers laterals i de l'autovia. Això dóna a l'edifici una forma reconeixible que correspon al seu lloc. Aquesta forma està encara més mutilada amb dues grans "excavacions" de tres pisos. Un a terra a l'angle sud per "rebre" el pas cobert entre els dos edificis d'oficines i significar l'entrada. L'altre es troba a la part superior de l'edifici a l'angle nord per formar un balcó gegant (a escala amb l'autopista), amb vistes al llarg de l'avinguda Diagonal que forma l'entrada principal a Barcelona per sota. Aquestes dues "excavacions" emfatitzen la sensació de lloc i donen un caràcter personal al que d'altra manera podria ser un altre edifici d'oficines de mur cortina de vidre. Les primeres propostes per a la façana d'aquest edifici contenien una pell exterior de persianes controlades separades del vidre amb una passarel·la metàl·lica a graella de manteniment, que permetria que l'aire calent fluís cap amunt i allunyés del vidre. No obstant això, aquesta proposta es va abandonar a favor del mur cortina normal, ja que el client volia evitar possibles problemes de manteniment i el posterior deteriorament de la imatge de l'empresa. El cost addicional de l'aire condicionat produït per una paret de vidre al clima de Barcelona no va ser considerat significatiu pels enginyers. Tenint en compte aquesta base, s'ha dut a terme el disseny del mur cortina de vidre límits tecnològics i estètics extrems: la forma prismàtica es destaca per la reducció absoluta dels montants de suport a una junta plana de neoprè; es va trobar que l'efecte mirall del vidre tintat amb doble vidre estava menys deformat amb l'ús d'un vidre manufacturat italià importat; l'efecte "piscina" dels vidres tintats a les oficines interiors es va reduir mitjançant l'ús de vidre transparent corresponent a la profunditat del fals sostre, permetent així a l'usuari l'oportunitat de veure el color natural real de la llum del dia; vidre transparent També s'utilitzava davant de la llosa del terra, on evidentment no era necessari els vidres tintats, i els suports d'acer del mur cortina estan al descobert i pintats de groc per afegir un cert efecte decoratiu funcional a la façana; El vidre de color gris s'utilitza per enfrontar els gruixos de les parets finals, la base i el sostre per expressar la seva funció diferent. El pas cobert entre els dos edificis d'oficines és mig túnel i mig pont quan passa pel jardí últim quan sobrevola la rampa del garatge i sobre la pista del jardí enfonsada que permet un accés directe al centre de conferències. És d'acer, vidre transparent, maons de vidre i rajoles blanques per permetre que s'incorpori completament al jardí el fatiga de l'efecte túnel el terra s'eleva cap al centre creant una alçada variable. Això també va permetre espai per a l'estructura i l'aire condicionat. Des d'aquest passadís de vidre, una branca triangular permet que una escala d'acer i vidre baixi amb llum natural al centre de conferències que hi ha sota el jardí. Els murs de contenció estan revestits amb bandes de gres rústic i polit. Aquest material es va escollir per emfatitzar la connotació clàssica de la base de l'edifici. La resta de parets estan cobertes de fòrmica blanca que conté el vestíbul principal, vidre negre a les sales de projecció posterior i cabines de translació, i cortines vermelles per obrir el vestíbul als vestíbuls que l'envolten. Aquests vestíbuls s'il·luminen des del jardí enfonsat, de l'aparcament i d'un pou de llum de maó de vidre que arriba a totes les plantes d'aparcament de sota. Els pisos del vestíbul i els vestíbuls circumdants s'unifiquen com un espai flexible amb una catifa de palla, mentre que les zones d'accés tenen un terrat verd intens, talla en rajoles de 10x10. Aquesta reducció de la mida normal de la rajola de terrazo dóna un paviment més uniforme. La sala de conferències s'ha girat en un eix del 45% per permetre una millor proporció entre la zona de la taula de conferències i el públic i per desdibuixar els límits de la sala per permetre un ús més flexible per a recepcions i diferents mides de públic. El pati del jardí s'ha mantingut el més senzill possible tenint en compte que es veu principalment des de les oficines de dalt. Tanmateix, s'ha introduït un itinerari que permet fer una passejada pel jardí per permetre una passejada a l'hora de dinar. S'ha afegit aigua a la zona ombrejada per reflectir la llum del cel i facilitar la connexió visual amb les plantes inferiors de l'edifici existent. En resum, la principal preocupació dels arquitectes era evitar l'anònim "bloc d'oficines de mur cortina internacional" i crear una sensació de lloc. relacionat tant amb els edificis existents i el seu entorn immediat com amb la seva posició de comandament a l'entrada de Barcelona.
Illa de Cases Can Borrell

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un conjunt de 200 habitatges socials en una illa de cases del nou eixample de Mollet, format per una trama de 100 x 100 metres, amb les quatre façanes orientades als quatre punts cardinals. La solució dóna una resposta diferent a cadascuna de les quatre cares, en funció de l’orientació i del caràcter urbà de cada carrer. Els blocs al sud i a l’oest estan formats per dues alçàries d’habitatges en dúplex; als de baix s’hi accedeix des de l’interior de l’illa i als de dalt per mitjà d’un corredor elevat que s’escapa de l’escaire de la cantonada. A la banda est es dobla el bloc, amb accessos verticals des del passatge interior i habitatges d’un sol nivell que donen a banda i banda. El bloc nord també té habitatges d’un sol nivell, i s’hi accedeix des del pati interior. El conjunt emfasitza les façanes sud i oest de l’illa, les úniques que tenen comerços, i reitera la voluntat de donar un caràcter públic al pati a través dels accessos des de l’interior.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

Illa de Cases Can Borrell
Projecte de 200 Habitatges Socials La Maquinista

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Institut Manuel Vázquez Montalbán

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Exposició "Barcelona, Cent Anys de Fires 1888-1988"

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Barcelona, 100 anys de Fires és una exposició històrica-retrospectiva que recull l'esperit firal de Barcelona al llarg de 100 anys d'Exposicions Universals i Fires. La trama argumental s'ha materialitzat a través de tres grans blocs amb llenguatges autònoms que comparteixen els 3.000 m2. del Palau Rius i Taulet del recinte firal: L'espai central està dominat i seccionat longitudinalment per un "travelling" format per una reproducció tridimensional de l'Arc de Triomf de l'Exposició del 1988, un baldaquí lluminós format pels raigs i el perfil del Palau Nacional de l'Exposició del 29 i un mur perforat per un "vidi-wall" que reprodueix amb la última tecnologia audiovisual l'actualitat del 1988. Aquest conjunt és la façana interior de l'exposició la formalització espaial i semàntica del corpus argumental. El segon bloc està format per una iuxtaposició rígida de murs que ressegueixen el sòcol perimetral del Palau i suporten el discurs cronològic dels documents gràfics per explicar l'evolució empresarial i estètica firaire. Es l'exposició pròpiament històrica-cronològica. L'últim bloc està format per una selecció significativa d'objectes i productes agrupats temàticament, que s'interfereixen anàrquicament amb la rígida lectura cronològica perimetral, distendint el simbolisme emblemàtic de l'espai central. És la mostra de mostres. Aquesta exposició ha comportat un període d'estudi d'un any, un buidat documental de 2.000 objectes, productes, fotos, etc., dels quals han estat seleccionats 900. Es va inaugurar el dia 30 de maig de 1988 i es va cloure el dia 5 de juny de 1988. L'han visitada 270.000 persones.
EU Mies Award

Seleccionat

Parc de la Creueta del Coll
Pla d'Ordenació Sector Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Sobre les 13 hectàrees que prèviament havien ocupat les casernes (1943-93), opaques als plans que —de manera intensiva i canviant (1955, 1971 i 1980)— havien densificat la trama gasiva de l’eixample, s’obrí la primera oportunitat contemporània de concebre ex novo tot un gran fragment de la nova ciutat. El procés comportà negociacions intenses amb l’Administració militar, en les quals també es veieren implicades peces de la ciutat antiga, i de seguida fou situat per l’alcaldia sota la batuta d’un «indiscutible» Bohigas, a fi de superar-hi les limitacions que el planejament havia demostrat i per tal d’entendre aquella oportunitat des d’una lògica de projecte. L’ordenament executat conservà algunes peces militars (finalment abatudes), establí una envoltant definida a les cares nord i est, ubicà aparcaments soterrats i un ampli parc públic i treballà les relacions amb latrama urbana per dilatar-la i donar-hi continuïtats matisades, sense perdre, però, una certa autonomia del conjunt per si mateix. S’hi havien d’encabir 60.000 m2 de sostre, sobretot residencial. Per sort, la gestió peça per peça fracassà i calgué la formació d’una empresa ad hoc, que executaria tot el procés. El projecte defineix una «U» de sis nivells, amb ordenances tan precises com un metaprojecte, que encara amb una gran concavitat al nord la relació amb l’eix principal i penetra al parc amb dues torres de 16 nivells, presidint-lo i inserint-se en una làmina d’aigua que el centra. El parc s’hi desenvolupa amb recursos tradicionals d’arbrat, jardineria i tanques al carrer i desplega un gran espai central polaritzat per l’estany, una illa i una gran pèrgola que donen la rèplica, com a buit, al ple marcat pels edificis. Malgrat els matisos ben contemporanis del llenguatge i alguns jocs volumètrics, com les torres dissociades, l’actitud general importa d’un neoclassicisme centreeuropeu la matriu d’una bellesa basada en l’ordre, l’homogeneïtat i la repetició.
Gala de Presentació de Canal+ al Palau Sant Jordi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Gran Premi d'Interiorisme

Gala de Presentació de Canal+ al Palau Sant Jordi
Port Olímpic

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Es tracta d'un port que ha de complir tres objectius: ser una bona base esportiva i de lleure marítim, acollir les complexes exigències de les competicions marítimes i, sobre tot, ser un bon escenari d'un nou centre d'activitat ciutadana, un focus actiu que reculli alguns dels aspectes vitalitzadors del nou barri de la Nova Icària. La làmina d'aigua del port es divideix en dos dàrsenes: la interior de 255 m.x193 m. i la exterior de 360 m. x 75 m. amb una capacitat total de 670 amarres. Entre les dos dàrsenes, el moll de serveis de 52 m. d'amplada, inclou un aparcament (180 places), una zona de reparació d'embarcacions i els serveis de recepció, control i subministrament de combustible. Al voltant d'aquestes dos dàrsenes s'organitza un gran espai perimetral que ha de servir per a les necessitats del port, però que ha de ser també un nou centre d'activitats urbanes. Aquest espai perimetral es subdivideix en dos nivells: els molls, entre les cotes 1,70 m. i 22,50 m. i el passeig elevat a la cota 7 m., aproximadament.
Escola del Veïnat

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

L’escola adopta una crugia circular d’una sola planta que gira al voltant d’un petit pati d’esbarjo, que serveix el parvulari. Cada aula té comunicació amb aquest pati, d’una banda, i amb el recinte arbrat de l’exterior, de l’altra. Les aules es cobreixen amb dos vessants que permeten incorporar una tarja elevada de ventilació creuada. La crugia circular es trenca en dues parts ben diferenciades, la de l’escola de primària i la del parvulari. Les escletxes que queden entre totes dues parts canalitzen l’accés des del carrer i el pas a la pista esportiva, situada en un recinte annex. Dos elements sobresurten en alçària: la torre circular de la biblioteca, situada al costat de l’entrada, i el cos de la sala polivalent, amb una coberta prismàtica més alta que la resta, de planxa ondulada pintada de color fosc, com la resta de cobertes. L’estructura combina pilastres de maó amb bigues i suports de formigó, i a cada lloc s’adapta a les peculiaritats del programa, i no a l’inrevés.
Escola Municipal de Vela

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Les principals dependències de l'Escola Municipal de Vela estan col·locades sota el passeig elevat del Nord Est, amb la intenció de no ocupar ni entorpir la globalitat del gran espai unitari dels molls. El magatzem es concentra en un edifici que actua com terminal del passeig elevat del Nord Est i com a frontissa d'unió amb el conjunt lineal del trencaones. És un edifici amb dos cossos, amb façanes de color blanc i brillant, rematades amb un conjunt de 24 piràmides que resolen alhora els problemes d’il·luminació i de ventilació permanent i els de protecció contra l'aigua. El conjunt de piràmides delimita una plaça relativament privatitzada per els exercicis preparatoris de la pràctica de la navegació des de la que es pot sortir en rampa directament al mar sense tenir que creuar el port fins a la bocana. L’edifici de l'Escola Municipal de Vela és com un símbol distintiu, apreciable a gran distància, com una explicació intel·ligible i inclús retòrica de les estructures formals del port.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Espais Urbans

Port Olímpic
Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Planificació urbana d'una àrea de 79 Ha. per a la Vila Olímpica de Barcelona 1992 amb 2.500 vivendes. Transformació del front marítim incloent-hi 107.200 m2 de parcs i 130.000 m² per a les instal·lacions del Port Olímpic (739 amarres). El treball de MBM en aquest projecte va ser principalment el disseny urbà de tot el sector, la autoria d'alguns edificis de vivendes, el Parc del Litoral i el Port Olímpic, que inclou l'edifici de recepció del Port (Capitania del Port) i l'Escola Municipal de Vela. MBM també es va encarregar de la supervisió dels 32 projectes dels edificis de vivendes dels altres arquitectes i de la coordinació de tots els treballs d'arquitectura, paisatgisme i enginyeria, incloent-hi les vies ràpides, el traçat ferroviari, el metro i les infraestructures.
Habitatges Can Folch

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

És l'àrea compresa entre el carrer Wellington, l'avinguda del Litoral i el passeig de Carles I, on havia existit l'antiga fàbrica Folch, de la qual es conserva una magnífica xemeneia de maó. L'element bàsic d'aquest conjunt és el gran edifici corb de 235 m. de longitud, amb façana còncava al parc de Carles I. Passa en forma de pont sobre el carrer Francesc d'Aranda i a manera de pòrtic sobre la vorera del propi passeig per tenir una façana més llarga que continuï amb poca interrupció la corba del "Clos del Mig" , amb la qual cosa s'aconsegueix una composició clara i contundent de la vora oest de la Vila Olímpica. Un edifici perpendicular a l'avinguda del Litoral sobre un pòrtic fortament ritmat -- amb ritmes perpendiculars a la façana, tipologia relativament insòlita però amb precedents tan diversos com els porxos de les Drassanes gòtiques de Barcelona, els de Pouillon a la reconstrucció del Vieux Port de Marsella o, salvant les distàncies, els pilotis de les Unitées de Le Corbusier -- i una pèrgola amb façana a aquesta avinguda delimiten una plaça comercial deprimida, a la cota on s'aixeca l'antiga xemeneia. El parc i els carrers queden perimetralment ben definits, malgrat diverses penetracions visuals, i l'interior es recupera per a un espai públic recollit, però no aïllat dels grans eixos viaris.
Parc del Litoral

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Franja verda contínua de gairebé 2 km de longitud que separa les dues direccions d’accés i de sortida de la ciutat i que inclou, amb solucions diferents, el Cinturó del Litoral com a via ràpida segregada. Està dividit en tres parcs: el Parc de les Cascades per sobre la boca del túnel del Cinturó del Litoral amb escultures de Auke de Vries i Antoni Llena, el Parc del Port, que connecta directament amb el Port Olímpic i queda protegit del soroll de la circulació per dues barreres perimetrals de massa verda compacta d’arbres i un passeig porxat, i el Parc d'Icària, el centre d'atenció del qual és un llac que té la forma de la illa grega d'Icària, i que està situat al mateix nivell baix de la Ronda, que en aquest tram emergeix de sota terra i cinc ponts de fusta que travessen la ronda lligant la ciutat amb el parc i el mar.
Palau Nou de La Rambla

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Carles Buxadé i Ribot, Jordi Frontons, David Mackay, Joan Margarit i Consarnau, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Edifici de nova planta de 7.043 m2 i 54 m. de façana a la Rambla, una de les artèries més importants i actives, ubicada en el cor de la Ciutat Vella de Barcelona. En el planteig urbanístic s'ha tingut en compte la relació de l'edifici amb l'entorn arquitectònic i el disseny d'unes façanes que s'integrin correctament en el conjunt, però que determinin un nou nivell de qualitat. L'edifici esta destinat a usos terciaris: locals comercials, oficines i aparcament per a 800 cotxes, un dels primers exemples de pàrquing robotitzat d'aquest tamany en tot el món.
Cerimònia del Premis Laus 92

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines, Albert Puigdomènech i Alonso
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Efímers - Muntatges Ambientals Corresponents a Accions de Curta Durada

Cerimònia del Premis Laus 92
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents

Palau Nou de La Rambla
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents

Noves Façanes per a El Corte Inglés
Noves Façanes per a El Corte Inglés

Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso, Elías Torres Tur

Els grans magatzems creixen i la ciutat sol·licita una nova façana. Vam passar diversos mesos intentant trobar una façana palatina civil, amb torre o campanar, com les dels altres edificis de la Plaça Catalunya; incorporant records d'edificis de Nova York (Wollworth, Rockefeller Center)..., de la Rinascente de Roma, o d'algun de F. Gehry a Boston, o uns altres més tranquils… La façana construïda és de granit de color beix salmó, com les lletres amb el logo en la coronació de la cantonada. El sòcol que cobreix la planta baixa i l'aler continu que el protegeix són de llautó. En la mateixa cantonada l'aler s'aixeca com l'ala d'un barret. La cantonada sud de l'ampliació és projecte de l'estudi d'arquitectura MBM, amb anells horitzontals en les tres últimes plantes. I en canvi, en un parell d'hores de treball va aparèixer amb facilitat la façana de l'interior de l’illa. És la façana que recobreix les escales d'evacuació i els conductes d'instal·lacions i està revestida de planxes d'alumini encunyades com la persiana del radiador de l'automòbil Seat 600. Una cosa similar es dona a les façanes dels patis de l'eixample barcelonina: elementals i útils, tan poc necessitades de representació i ostentació com els passa a les façanes dels carrers. Les planxes i el granit de les façanes dels carrers tenen la mateixa mesura per a encaixar unes amb unes altres quan es troben.
Projecte Urbà de l'Illa d'en Robador

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest edifici està dins del Projecte urbà de l’illa del carrer d’en Robador. Té façanes als carrers de Sant Rafael, Sadurní, Sant Josep Oriol, a la Rambla del Raval i a una plaça. L’edifici té diferents alçàries: l’ala paral·lela a la Rambla té planta baixa i cinc, l’ala perpendicular té planta baixa i cinc, i el cos comú, planta baixa i sis.Hi ha dues plantes d’aparcament al soterrani. A la planta baixa hi ha un pas de vianants entre la nova plaça i el c. Sadurní que permet la comunicació des de la Rambla.Hi ha dos nuclis d’accessos: un a la façana del c. Sant Rafael i l’altre al pas de vianants. (Memòria sobre un dels edificis centrals del projecte).
Escola d’Educació Infantil i Primària Vila Olímpica

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Construcció d’un edifici de nova planta per a ubicar-hi un Centre d’Educació Infantil i Primària de 2 línies per a 450 alumnes amb una superfície total construïda de 3.600 m2. La proposta inicial de la orientació que creem que ha de tenir el projecte del Centre d’Educació Infantil i Primària "Vila Olímpica", ha tingut en compte la voluntat de aconseguir un bon projecte, de qualitat arquitectònica per que pugui col·laborar a la bona qualitat de l’ensenyament a partir d’uns criteris constructius rigorosos que permetin la construcció del centre i el seu manteniment posterior amb uns costos continguts, dins de les previsions raonables. El projecte es basa en els següents punts: • Implantar l'edificació aproximadament sobre els nivells actuals del terreny per tal d'evitar costos de moviments de terres i perquè el desnivell existent entre les plataformes del solar i les rasants de l'avinguda Salvador Espriu i del carrer Jaume Vicens i Vives permeten optimitzar la protecció dels vents de mar i del soroll del trànsit de les vies ràpides de la Ronda del Litoral. • Proposar un edifici de dues plantes, per tal d'alliberar terrenys per als patis de joc i camp d'esport i alhora estalviar costos de construcció reduint les superfícies de fonaments i de coberta. • Organitzar l'edifici en una planta en forma de L, oberta en diagonal cap a migdia i, per tant, d'esquena al carrer Carmen Amaya. Així s'aconsegueix protegir l'escola del brogit del trànsit d'aquest carrer, molt agreujat pel pas de camions i pel seu soroll d'arrencada a causa dels dos semàfors situats en una pujada forta, al costat del Centre Abraham. • Situar el camp d'esports al Nord, fora de l'àmbit de les aules per evitar les distraccions a les hores de classe i possibilitar-ne un ús independent, si calgués. • Optar per incorporar l'Escola Bressol a la resta de tot el centre d'educació, situant-lo a la planta baixa d'un dels seus cossos i compartint l'edifici. La finalitat és doble: aconseguir un centre integrat, que és pedagògicament interessant i reduir els costos de construcció. • Orientar bé totes les aules. No hi ha cap aula gran que miri cap al Nord ni cap a Ponent. Totes tenen accés directe al jardí i als patis de joc; els pàrvuls i l'Escola Bressol perquè són a la planta baixa, i les aules de primària a través d'un carrer interior i escales comunes. • Situar l'entrada del Centre al carrer Carmen Amaya perquè facilita l'accés a peu pla del Parvulari i de l'Escola Bressol. Prop de l'entrada, a la planta baixa hi ha l'administració. • Col·locar les aules especialitzades de Primària (música i audiovisuals, plàstica i informàtica) a la planta pis en un lloc ben relacionat amb la resta de les aules. • Organitzar l'extrem de l'ala Nord-Est de l'edifici, que és una cua de la L, amb el menjador i la cuina arran de terra i el gimnàs, a sobre. Així el gimnàs està al mateix nivell que les aules de Primària. Un sistema de rampes connecta el gimnàs i el camp d'esports. El menjador pot ser usat per a altres activitats si convé i pot, també, extendre’s, en cas de necessitat, cap el vestíbul d'entrada. • Col·locar el porxo per a activitats de lleure a l'ombra i a recer de la pluja al costat del camp d'esports, sense interferir en les activitats docents de les aules. • Donada la proximitat de l'edifici al mar i a les platges, proposem un edifici en el que, tot i estar composat per volums a diferents alçades, hi predomini l'horitzontalitat. Per tant, les cobertes de l'edifici, tot i ser planes són prou inclinades (5%) per assolir la millor estanqueïtat a la pluja i una bona vista de l'edifici a vol d'ocell. • Els murs de tancament de l'edifici estaran aïllats per la part exterior i acabats amb estuc. Les parts inferiors d'aquests murs seran de totxo vidrat, i la part superior es rematarà amb un ràfec per a la seva protecció i conservació. • Utilitzar en els interiors de l'edifici materials resistents a l'erosió que se sol produir en una escola infantil, acústicament adequats, de bon envelliment i de fàcil manteniment, encara que no siguin els més barats possibles. Creiem en la bondat i l'eficàcia econòmica d'un manteniment fàcil.
Campus de la Ciutadella de la UPF

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Rehabilitació d’una antiga caserna militar per a ubicar-hi un edifici universitari amb capacitat per a 3000 alumnes i 200 professors, Aquest és un dels edificis del campus de la Ciutadella del conjunt de la Universitat Pompeu Fabra implantada en diversos edificis escampats a Ciutat Vella. L’edifici perimetral originari, es destina a aules serveis i deganat. Els dos cossos nous d’aules i departaments, ubicats al gran pati central, s’han tractat amb llenguatges actuals. L’aulari és un edifici paral·lelepipèdic d’estructura de formigó i façana de mur cortina molt llis i tens − sense elements metàl·lics a la vista − donant al pati. L’edifici de departaments, en contrast, és un prisma flotant amb acabat de façana de taulons de fusta, deixats de serra, i finestram lineal continu horitzontal interromput, cada dos departaments, per un plec sortint d’alumini blanc. El gran pati central esta cobert per una teulada en dents de serra, amb vidre al nord i constituirà l’espai privilegiat de vida col·lectiva dels estudiants.
Premio Década

Guardonat / Premiat

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Campus de la Ciutadella de la UPF
El Corte Inglés (Francesc Macià)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Parc del Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Habitatges Parc del Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Comissaria Central dels Mossos d'Esquadra

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta de l’edifici que ha d’allotjar una Comissaria de Policia (Mossos d’Esquadra) i les oficines del Servei Català de Trànsit. Està ubicat a la plaça d'Espanya, en el punt de creuament de la Gran Via i del Paral·lel, dues vies importants de l’Eixample. La proposta es basa en dos cossos autònoms, alineats cada un d’ells a les dues avingudes perimetrals i un espai central que actua de gran vestíbul de recepció. Les façanes s’estructuren amb un sistema modular que permet modificar-se segons la variació de necessitats internes. Sobre aquesta modulació s’estenen unes faixes contínues de plaques fotovoltaiques. L’emplaçament és molt significatiu i serà motiu d’una reconsideració urbanística de tota la plaça d’Espanya.
Edifici d'Oficines per a la UGT

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Projecte d’un edifici d’oficines amb planta en L i diferents alçades, de 9.238 m2 ubicat dins un solar que forma part del conjunt del “Projecte Urbà de l’illa del carrer d’en Robador i el seu entorn” promogut per Foment Ciutat Vella. Te façanes als carrers de Sant Rafael, Sadurní, Sant Josep Oriol, la Rambla del Raval i a una nova plaça situada entre l’edifici i l’hotel. Al soterrani hi ha 2 plantes d’aparcament, que ocupen el perímetre de l’edifici d’oficines, així com el de la nova plaça i l’hotel. L’edifici ha estat projectat per poder tenir diverses formes d’us, des de l’ocupació per part d’una sola institució a una subdivisió més fragmentada de l’espai. La planta baixa es discontínua amb un forat que fa de pas de vianants entre la nova plaça i el carrer Sadurní, que permet la comunicació directa des de la Rambla del Raval a l’illa d’habitatges i els comerços de la planta baixa així com al nou edifici de la Filmoteca de Catalunya a la Plaça Salvador Seguí.
Ampliació de l'Escola Costa i Llobera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Abans de l’ampliació, l’escola era un conjunt de tres edificis de planta rectangular situats a l’entorn d’un espai comú, un gran terrat a l’aire lliure que mira cap a Barcelona, que funciona com a centre de l’escola i espai d’esbarjo. L’ampliació consisteix en un quart edifici de volum similar als existents, projectat utilitzant els mateixos criteris compositius i constructius dels edificis actuals, amb la finalitat d’obtenir un conjunt amb coherència volumètrica i topogràfica que acollirà en el seu conjunt un total de 910 alumnes dels 3 als 17 anys (de parvulari a 2on de batxillerat). El nou edifici es distribueix en planta baixa, dues plantes pis i soterrani – sala polivalent i gimnàs –, que coincideixen amb els nivells dels forjats actuals. A nivell de planta baixa es construeix un pont que connecta, perforant el nou edifici, el pati actual amb el de l’ampliació, i forma un gran espai lliure al voltant dels edificis. Aquesta planta queda dividida pel pas de connexió. La planta primera i la segona es connecten per una banda amb l’edifici existent més pròxim mitjançant uns ponts vidrats i per l’altra amb el jardí exterior a través d’unes escales i un pont metàl·lics. La planta baixa i les dues plantes pis es comuniquen a través d’una escala vidrada similar a les dels altres edificis de l’escola. A la planta soterrani, al mateix nivell que l’entrada principal de l’escola actual, hi ha l’espai polivalent/gimnàs, amb els vestidors corresponents, que es desenvolupa parcialment sota el pati de joc.
Auditori i Sala Gaudí a La Casa Milà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’adequació dels soterranis de La Pedrera per a Auditori i Sala Gaudí, intenta ser molt neutra i respectuosa amb el que queda de l’obra original. No es tracta d’una restauració que intenti tornar-ho tot a l’origen. Es tracta de no afegir, de ser neutre i discret i d’evitar imitacions gaudinianes. Calia assumir els reforços estructurals necessaris, el pas de les instal·lacions i complir les actuals normatives. Auditori Caixa Catalunya: 185 butaques, llotges laterals per 78 seients extensible al pati exterior de 110 m², dos cabines de traducció simultània, una sala de control, tres pantalles per sessions cinematogràfiques i audiovisuals, i un escenari amb una tarima tècnica per conferències, col·loquis, espectacles teatrals o musicals de petit format. Sala Gaudí: 92 seients, una sala de control interconnectada amb les cabines de traducció i control de l’Auditori, una pantalla i un espai per espectacles i actes polivalents sense un escenari fix. Espais generals: Una rampa/vestíbul d’entrada, un cancell, dos guarda-robes, vuit lavabos, un lavabo per minusvàlids, dues zones de camerinos amb lavabos, dutxes i vestuaris, una cuina-office i una sala d’invitats.
Estació de Metro L3: Liceu

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El projecte té com a objectiu dissenyar una estació molt lluminosa i neta pensant que és un espai col·lectiu amb una altíssima densitat de circulació diària. Les parets i sostres de les andanes estan revestits d’uns plafons de vidre il·luminats que porten impreses les fulles de plataner que cobreixen La Rambla. S’ha volgut traduir al carrer subterrani les virtuts espaials i ambientals de l’entorn urbà.
La Casa dels Xuklis

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest edifici està concebut per a acollir les famílies amb nens malalts de càncer de fora de la ciutat que segueixen un tractament a Barcelona. La Casa dels Xuklis és un projecte pioner a Europa liderat per la Fundació de Nenes i Nens amb Càncer i nascut de la iniciativa de l’AFANOC. Va un pas més enllà dels centres Maggie's d'Escòcia ja que afegeix a la planta baixa una residència amb pati. La construcció de la residència es basa en la tipologia del pati – la casa grega, l’atri romà, el pati islàmic, el claustre cristià – que dona resposta a diferents costums culturals i socials. Hem identificat els quatre pavellons amb les quatre estacions de l’any i les quatre orientacions del dia. La residència proporciona allotjament a 25 famílies en «habitatges individuals» de 30 m2, situats al voltant del pati. Cada llar té una coberta inclinada articulada per garantir una ventilació creuada que elimina els perills de l'aire condicionat per a aquests malalts. També compta amb un Centre de Dia independent que permet a les famílies no residents gaudir d'un espai més domèstic on relaxar-se i comunicar-se amb les altres famílies, malalts i cuidadors professionals del centre i on reben assistència i suport mèdic especialitzat. L’edifici, de 1.989 m2, està situat en un terreny cedit per la Diputació de Barcelona i està envoltat de jardins.
La Torre Blanca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un edifici de 19 plantes i dos soterranis amb diferents tipologies d'habitatges: pisos senzills o dúplex i d'un, dos, tres i quatre dormitoris. Els habitatges estan agrupats al voltant d'un carrer vertical i s'articulen mitjançant tres "places urbanes" situades una a nivell de carrer, una altra al centre de la torre i al llarg de quatre plantes, i la tercera a la part alta de l'edifici amb un "skyline” esglaonat a la part superior, sense instal•lacions mecàniques perquè estan situades a cada planta per donar servei als habitatges respectius. L'edifici es tracta com una figura geomètrica pura: el prisma, amb excepcions puntuals on es produeixen buits que corresponen a espais d'ús comunitari: vestíbuls, habitatges dúplex, terrassa comunitària, piscina i solàrium perquè tinguin il•luminació natural. La façana es compon d'una sèrie d'elements horitzontals repetitius que només s'interrompen en les interseccions amb els buits i els elements de les escales generals de l'edifici.
Edifici d'Oficines RBA

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici d’oficines de 19.000 m2, 17 plantes i 4 soterranis es troba al nou districte del 22@ del barri del Poblenou. Té un pas de vianants que travessa l’edifici en les tres primeres plantes, dues entrades en plata baixa i dos nuclis d’accessos verticals. A les plantes intermèdies, hi ha els espais més públics, amb un auditori i terrassa per a les activitats socials de l’editorial i els despatxos de direcció i la biblioteca se situen a les plantes superiors. L’edifici exhibeix dues corrents gramaticals, una relacionada amb la forma i l’escala de l’edifici, i l’altra amb el detall de les seves façanes camaleòniques. La primera, té a veure amb la forma irregular del volum de l’edifici que estava predeterminada per l’ordenació urbanística del solar. En base a això, ens vam adonar que projectant una simple composició rectangular a la façana principal orientada a l’oest a l’estil del pintor Piet Mondrian el rectangle de les plantes superiors, podia flotar sobre la base. La terrassa que quedava entre els dos rectangles, es podria convertir en un espai idoni per a les activitats socials de l’empresa a l’aire lliure. El rectangle inferior, en canvi, podia detallar-se a una escala més humana en contrast amb l’escala metropolitana del rectangle superior. La segona, planteja les diverses solucions que es podien adoptar en quant a l’orientació de les façanes. L’estreta façana orientada al nord, que dona a l’avinguda Diagonal, no requeria cap element de protecció i podia ser totalment de vidre. En canvi, la llarga façana orientada a l’oest, tenia que protegir-se del calor i la intensa llum del sol de la tarda. Per això, es van col·locar uns brise-soleil a cada planta, i unes mampares de vidre serigrafiades, que protegeixen el vidre lleugerament entintat de les finestres horitzontals, que introdueixen una relació més humana amb el carrer. A l’estreta façana sud, unes terrasses horitzontals eviten la penetració vertical del sol de migdia. La façana est, resguardada per l’edifici d’oficines situat a deu metres de distancia, no necessitava protecció solar. Un altre factor que es va tenir en compte, va ser la referencia al passat industrial del barri, expressada mitjançant el senzill marc estructural amb perfils blancs d’alumini i panells lleugers de ceràmica de color, en al·lusió a les escasses fàbriques de maó encara existents.
Disseny Hub Barcelona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici es composa de dues parts: una subterrània (aprofitant el canvi de nivell provocat per la urbanització de la plaça de les Glòries) i una altra que emergeix sobre el nivell +14,50 m. Aquesta última és un paral·lelepípede tallat en biaixos amb la mateixa amplada que el carrer Àvila, de manera que fa de final i d’indicador de les relacions Eixample-plaça sense tancar les vistes del gran parc central. La coberta del subterrani té el tractament i l’ús d’espai públic, relacionat, per tant, amb el futur projecte de la plaça de les Glòries. La catifa verda és un dels components primordials i s'ha fet amb elements naturals que garanteixen la sostenibilitat i el fàcil manteniment. El grafisme lluminós i la pèrgola complementen la plaça urbana situada a l'altra banda de l'edifici, al costat de l'Avinguda Meridiana. El bar restaurant s’exterioritza al nivell +6,98 m. i ofereix un atractiu a l’espai públic. El llac és un subratllat compositiu que relaciona els diversos nivells. L’Institut Català d’Energia (ICAEN), un cop processat l’edifici, ha emès el certificat de qualificació energètica amb una classificació A.
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Seleccionat. Categoria: Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Privada

La Torre Blanca

Arxiu (14)

Dibuix

Perspectiva del conjunts del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic.

© Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

Audiovisual (7)

17:37

Entrevista a Oriol Bohigas
13:20

TV3 - Divendres - Oriol Bohigas, impulsor del museu Disseny Hub BCN
1:11:22

Cicle "Ateneistes singulars": Oriol Bohigas
32:18

El matí - Oriol Bohigas, vist per dos deixebles
31:18

Elogio de la luz #09: Oriol Bohigas, pasión por la ciudad
5:38

ORIOL BOHIGAS Fundación Arquia
21:01

TV3 - Els Matins - Oriol Bohigas: "A Barcelona li falta un canvi d'orientació del turisme"

Bibliografia (200)

Llibre

Elogi de la modernitat / Oriol Bohigas ; introducció i selecció d'Ignasi Aragay.

Barcelona : Arcàdia, 2015.
Enregistrament Audiovisual

Oriol Bohigas [enregistrament de vídeo] / entrevistado por Luis Fernández-Galiano ; idea y producción: Fundación Arquia ; fotografías: MBM Arquitectes ... [et al.] ; producido por Media 3.14 para Fundación Arquia.

Barcelona : Fundación Arquia, DL 2014.
Llibre

Refer la memòria : dietaris complets / Oriol Bohigas.

Barcelona : RBA La Magrana, cop. 2014.
Llibre

Passar comptes: dietari de records III / Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 2012.
Llibre

Enric Miralles, 1972-2000 / edición de Josep M. Rovira ; con contribuciones de Oriol Bohigas ... [et al.].

Barcelona : Fundación Caja de Arquitectos, cop. 2011.
Llibre

Oriol Bohigas.

Toledo : Escuela de Arquitectura de la UCLM : Ledoria, DL 2011.
Llibre

European housing concepts 1990-2010 / Luisella Gelsomino, Ottorino Marinoni ; essays by Oriol Bohigas ... [et al.].

Bologna : Compositori, cop. 2009.
Llibre

El pasado activo : del uso interesado de la historia para el entendimiento y la construcción de la ciudad / Fernando de Terán ; prólogo de Oriol Bohigas.

Madrid : Akal, cop. 2009.
Llibre

Vet aquí el que penso / Josep Martorell i Codina.

Barcelona : Viena, 2009.
Llibre

Barcelona Madrid arquitecturas / [Fabián Gabriel Pérez, ed. ; Oriol Bohigas ... et al.].

Barcelona : Edicions UPC : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 2007.
Llibre

Conversa al voltant del llibre "Artigues & Sanabria" / Oriol Bohigas ... [et al.].

Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya : Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, 2007.
Llibre

Saper credere in architettura : trentaquattro domande a Oriol Bohigas / a cura di Chiara Mocci e Alessandra Faraone.

Napoli : CLEAN, cop. 2007.
Llibre

Converses a Barcelona : el plaer de viure a la ciutat / [Jordi Hereu, Oriol Bohigas] ; diàlegs transcrits per Xavier Febrés.

Barcelona : La Magrana, 2007.
Enregistrament Audiovisual

Arquitecturas [enregistrament de vídeo]. 1 = Arquitectures. 1 = Architectures. 1 / una colección propuesta por Stan Neumann y Richard Copans ; edición y complementos dirigidos por Gonzalo Herralde.

[Barcelona] : Editrama, DL 2007.
Llibre

José Antonio Coderch : casas = houses.

Barcelona : Gili, DL 2006.
Llibre

Conversa al voltant del llibre "Josep Lluís Mateo: obras/proyectos/escritos" / Oriol Bohigas, Joan Roig.

Barcelona : Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, 2006.
Llibre

Artigues & Sanabria / [autors: Ramon Artigues i Ramon Sanabria ; edició a cura de: Nicola Castelletti ; textos: Oriol Bohigas, Francisco Mangado].

[Lleida] : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Lleida, DL 2006.
Enregistrament Audiovisual

La Formación del arquitecto [enregistrament de vídeo] : Simposio Internacional : Barcelona, 21, 22 i 23 abril 2005 = The education of an architect : International Symposium : Barcelona, 21, 22 & 23 april 2005 / director = editor: Lluís Ortega.

Barcelona : COAC : Quaderns d'arquitectura i urbanisme ; [S.l.] : KinderGarten Chats, cop. 2005.
Llibre

Epistolario : 1951-1994 / Oriol Bohigas ; edición de Antonio Pizza y Martha Torres ; traducción de Martha Torres y Rolando del Guerra.

Murcia : Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de la Región de Murcia : Consejería de Educación y Cultura de la Región de Murcia : Fundación CajaMurcia, 2005.
Llibre

Catalunya destruïda / Xavier Barral i Altet ; epíleg d'Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 2005.
Llibre

Contra la incontinencia urbana : reconsideración moral de la arquitectura y la ciudad / Oriol Bohigas.

Barcelona : Electa : [Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis], cop. 2004.
Llibre

Eclecticismo y vanguardia : y otros escritos / Ignasi de Solà-Morales ; prólogo de Oriol Bohigas.

Barcelona ; Naucalpan ; Amadora : Gili, cop. 2004.
Llibre

Comillas : preludio de la modernidad / María del Mar Arnús ; fotografías de Manuel García-Martín ... [et al. ; prólogo de Oriol Bohigas].

Sant Lluís, Menorca : Triangle Postals, cop. 2004.
Llibre

Contra la incontinència urbana : reconsideració moral de l'arquitectura i la ciutat / Oriol Bohigas.

[Barcelona] : Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona, cop. 2004.
Llibre

Urbanismo : homenaje a Giuseppe Campos Venuti / [textos de]: Alfonso Álvarez Mora, Oriol Bohigas, Jesús Gago, Eduardo Leira, Juan Luis de las Rivas, Fernando Roch ; coodinadores de la edición: Alfonso Álvarez Mora y María A. Castrillo Romón.

[Valladolid] : Instituto Universitario de Urbanística de la Universidad de Valladolid : Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, cop. 2004.
Llibre

Vila-seca : camí de mar / Oriol Bohigas i Joan M. Pujals ; fotografies d'Iñaki Relanzon i Isard Alfonso.

Barcelona : Viena, DL 2003.
Llibre

Sartoris i Girona, història d'una amistat / [idea, documentació i realització: Arxiu Històric, Demarcació de Girona COAC ; textos: Oriol Bohigas .... et al.].

[Girona] : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, DL 2003.
Llibre

Realismo, urbanidad y fracasos / Oriol Bohigas.

Pamplona : T6, Escuela Técnica Superior de Arquitectura, Universidad de Navarra, cop. 2003.
Enregistrament Audiovisual

Elogio de la luz [Enregistrament de vídeo] : [un viaje por la arquitectura española contemporánea] / director, Juan M. Martín de Blas ; con la colaboración de Manuel Vicent ; producción, Ángel F. Leñador.

Valladolid : Divisa Home Vídeo ; [Madrid] : Radio Televisión Española, cop. 2003.
Llibre

Cartes de la baralla : epistolari públic sobre cultura i política / Oriol Bohigas.

Barcelona : Columna, 2003.
Llibre

Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968) / Oriol Bohigas, ... [et al.] ; coordinació a cura de Manuel Ribas Piera.

[Barcelona] : Ajuntament de Barcelona, Imatge i Producció Editorial, 2002.
Llibre

Gaudí 2002 : miscel·lània / Oriol Bohigas ... [et al.] ; director: Daniel Giralt-Miracle ; coordinador: Rossend Casanova.

Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Planeta, cop. 2002.
Llibre

Ciutat de la justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat : propostes de la segona fase del concurs d'idees.

2002
Llibre

Hereu i Español : [obra 1990-2000] / fotografies de Josep M. Oliveras ... [et al.] ; text de Oriol Bohigas.

Girona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, 2002.
Llibre

Invitación a la arquitectura : diálogos con Oriol Bohigas, Juan Navarro Baldeweg, Oscar Tusquets, Albert Viaplana y Peter G. Rowe : [cinco reflexiones sobre la arquitectura que nos rodea] / edición de Joaquim Español.

Barcelona : RBA, DL 2002.
Llibre

Reculls 6 : textos d'arquitectura i urbanisme / [coordinació i selecció: Joan Enric Vilardell i Santacana, Ángeles Morlá].

[Palma de Mallorca] : Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears, 2001.
Llibre

Barcelona de viatge : la ciutat des del bus turístic = Barcelona de viaje : la ciudad desde el bus turístico = Barcellona in viaggio : la città dal bus turistico = Barcelone en voyage : la ville depuis le bus turistique = Barcelona on tour : the city from the tourist bus / fotografies de Massimo Cova ; amb un pròleg d'Oriol Bohigas.

Barcelona : Mediterrània, 2001.
Llibre

Martorell, Bohigas, Mackay : MBM : fiaschi.

Firenze : Alinea, 2001.
Llibre

Projecte Casa Barcelona / [responsables de l'edició: Laura Arenas, Eduard Tolosa ; textos: Ben van Berkel, Josep Blanchart, Oriol Bohigas, David Chipperfield, Toyo Ito, Ignacio Paricio, Dominique Perrault].

Barcelona : Construmat, DL 2001.
Llibre

Proyecto Casa Barcelona / [responsables de la edición: Laura Arenas, Eduard Tolosa ; textos: Ben van Berkel, Josep Blanchart, Oriol Bohigas, David Chipperfield, Toyo Ito, Ignacio Paricio, Dominique Perrault].

Barcelona : Construmat, DL 2001.
Llibre

Spanien : Architektur im 20. Jahrhundert / herausgegeben von Antón Capitel und Wilfried Wang ; Mit Beiträgen von Oriol Bohigas ... [et al.] ; sowie Projekttexten von Andrea Buchner ... [et al.] ; redaktion Andrea Buchner.

Frankfurt am Main : Deutsches Architektur-Museum ; München [etc.] : Prestel, cop. 2000.
Llibre

Arquitectes en el paisatge / Rosa Barba, Enric Batlle, Oriol Bohigas, Eduard Bru, Antoni Casamor, Jordi Garcès, Manuel Gausa, Enric Miralles, Joaquim Sabaté, Enric Serra, Manuel de Solà-Morales, Miquel Vidal ; a cura de Joaquim Español.

Girona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, 2000.
Llibre

Josep Maria Sostres, 1915-1984 / Michele Bonino ; introduzione di Ignasi de Solà-Morales / con un'intervista a Oriol Bohigas.

Torino : CELID, 2000.
Llibre

Reculls 5 : textos d'arquitectura i urbanisme / [coordinació i selecció: Joan Enric Vilardell i Santacana, Ángeles Morlá Pérez].

[Palma de Mallorca] : Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears, 2000.
Llibre

Oriol Bohigas : passió per la ciutat / [idea: Juli Capella ; coordinació: Carmina Borbonet].

Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona ; [Milà] : Electa, DL 1999.
Llibre

Reculls 4 : textos d'arquitectura i urbanisme / [coordinació i selecció: Joan Enric Vilardell i Santacana].

[Palma de Mallorca] : Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears, 1999.
Llibre

Oriol Bohigas : pasión por la ciudad / [idea: Juli Capella ; coordinación: Carmina Borbonet].

Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona ; [Milà] : Electa, DL 1999.
Llibre

Beth Galí : architecture and design, 1966-1998 / texts by Jaap Huisman, Oriol Bohigas, Antoni Llena, Antoni Marí ; [edited by Yvònne G.J.M. Joris]

's-Hertogenbosch : Museum Het Kruithuis, cop. 1998
Llibre

La Casa popular mallorquina : influencias de Roma, el Islam y Cataluña / Carlos García-Delgado Segués ; presentación de Oriol Bohigas.

Palma de Mallorca : Olañeta, 1998.
Llibre

Del dubte a la revolució : epistolari públic (1995-1997) / Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 1998.
Llibre

Josep Pratmarsó, arquitecte / Pedro Ondoño i Pilar de la Villa ; textos introductoris: Oriol Bohigas, Cesareo Rodríguez Aguilera, Òscar Tusquets.

Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, DL 1998.
Llibre

Adolf Florensa / textos: Manuel de Solà-Morales, Manuel Ribas Piera, Oriol Bohigas.

Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, DL 1998.
Llibre

Beth Galí : diseño y arquitectura, 1966-1998 / textos de Jaap Huisman, Oriol Bohigas, Antoni Llena, Antoni Marí.

[Barcelona] : Península ; 's-Hertogenbosch : Museum Het Kruithuis, cop. 1998.
Llibre

Modernidad en la arquitectura de la España republicana / Oriol Bohigas.

Barcelona : Tusquets, 1998.
Llibre

Joaquim Gomis : fotógrafo / [textos: Oriol Bohigas, Joan Fontcuberta y Daniel Giralt-Miracle].

[Valencia] : IVAM Centre Julio González : Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, DL 1997.
Llibre

Correa & Milà = Correa et Milà : [arquitectura 1950-1997] / Beth Galí (ed.) ; amb textos de: Oriol Bohigas, Juli Capella, Beatriz de Moura, Rosa Regàs.

Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ; [Madrid] : Ministerio de Fomento, DL 1997.
Llibre

La Ciutat històrica dins la ciutat : seminari sobre mètodes i experiències d'intervenció / Bruno Gabrielli...[et al.].

Girona : Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 1997.
Llibre

Debats centrals = Debates centrales = Débats centraux = Main debates. V. 5, Mutacions : textos originals = Mutaciones : textos originales = Mutations : textes originaux = Mutations : original texts : [DM] / UIA Barcelona 96.

1996
Llibre

Història de la cultura catalana / [... direcció general de Pere Gabriel]. Volum VII, Noucentisme, 1906-1918 / Oriol Bohigas ... [ et al.].

Barcelona : Edicions 62, DL 1996.
Llibre

Espinet & Ubach / introducción: Oriol Bohigas.

Barcelona, México : Gili, cop. 1996.
Llibre

El Present des del futur : epistolari públic (1994-1995) : [cartes obertes d'un gran polemista sobre política i cultura] / Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 1996.
Llibre

El Palau de la Virreina / pròleg d'Oriol Bohigas i Guardiola ; Ramon Alberch i Fugueras, M. Carme Farré i Sanpera ... [et al.].

[Barcelona] : Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions, DL 1995.
Llibre

El tema és Barcelona : converses de Pasqual Maragall amb Josep M. Espinàs, Oriol Bohigas, Ramon Folch, Fabià Estapé i Victòria Camps / Jaume Guillamet.

Barcelona : La Campana, 1995.
Llibre

Landscape of recreation (II) : amusement parks / [author: Francisco Asensio Cerver ; text: Antonio Dueñas ... et al.].

Barcelona : the Author, DL 1995.
Llibre

El Carrer interior amb escales [Microforma] : origen i identificació d'un tipus / tesi doctoral d'Antoni Ubach Nuet ; sota la direcció d'Oriol Bohigas Guardiola.

Barcelona : Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, DL 1994.
Enregistrament Audiovisual

Arquitectura, Siza [Enregistrament de vídeo] / um filme de Jean Lefaux ; uma coporoduçao Radiotelevisao Portuguesa, Institut National de l'Audiovisuel, Virginia Fims e paco Poch A.V. em asociaçao com TV3 Catalunya.

[S.l.] : Rita Filmes : RTP : Virginia Films : INA, cop.1993.
Llibre

La Mirada del arquitecto, anotaciones, paisajes, impresiones : colección Manolo Baquero / introduccion: Santiago Roqueta ; presentacion: Françes [sic] Labastida ; sobre la exposicion: Juan Mur ; coleccionismo y pedagogia: Oriol Bohigas ; izquierda y derecha: Enric Miralles ; La Mirada del arquitecto: Manuel Baquero.

Barcelona : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Barcelona, 1992.
Llibre

Dit o fet : dietari de records II / Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 1992.
Enregistrament Audiovisual

Li agrada com ha quedat Barcelona? [Enregistrament de vídeo] / idea, guió i supervisió: Joaquim M. Puyal i Ortiga ; productor executiu: Ramón Fusté i Peruelo ; producció: Angel Esteban, Francesc Quílez ; realitzador: Emiliano Moro.

[Sant Joan Despí] : TV3, cop. 1992.
Llibre

Ricostruire Barcellona / Oriol Bohigas ; edizione italiana a cura di Lucio Zazzara ; prefazione di Bruno Gabrielli.

Milano : Etas libri, 1992.
Enregistrament Audiovisual

[Entrevista de Júlia Otero a Ricardo Bofill, Federico Correa, Eduard Bru, Oriol Bohigas] [Enregistrament de vídeo] / direcció: Júlia Otero ; realització: Xavier Manich ; producció: Maite Gómez.

[Sant Joan Despí] : TV3, cop. 1992.
Llibre

Arquitectura tradicional de la isla de Mallorca : influencias de Roma, el Islam y Cataluña / Carlos García-Delgado Segués ; presentación de Oriol Bohigas ; prólogo de Gabriel Alomar ; epílogo de José Carlos Llop.

Palma de Mallorca : Olañeta, 1992.
Llibre

Fills de Blade Runner / Josep Maria Montaner ; pròleg d'Oriol Bohigas.

Barcelona : Columna, 1991.
Llibre

Barcelona, escuela de arquitectura, dibujos : selección de dibujos realizados en 1o curso, unidad mañanas, de la ETSAB entre los años 1983-1990 / prólogo: Fernando Juan Ramos Galino ; introducción: Oriol Bohigas ; compilación: Manuel Baquero Briz...[et al.].

Barcelona : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, UPC, 1991.
Llibre

Dibujos : selección de ejercicios realizados en 6o curso de la ETSAB entre los años 1978-1991 / compilación: Enric Soria Badia ; prólogo: Fernando Juan Ramos Galino ; introducción: Oriol Bohigas.

Barcelona : Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, Universidad Politécnica de Cataluña, DL 1991.
Llibre

Jardins de Catalunya / Manuel Ribas i Piera ; amb la col.laboració de Miquel Vidal i Pla ; fotografies de Marta Povo ; pròleg d'Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 1991.
Llibre

La Mirada del arquitecto, anotaciones, paisajes, impresiones : colección Manolo Baquero / presentación: Jose Laborda ; coleccionismo y pedagogia: Oriol Bohigas ; izquierda y derecha: Enric miralles ; la mirada del arquitecto: Manuel Baquero.

[Zaragoza?] : Bienal Zaragoza de Arquitectura y Urbanismo, 1991.
Llibre

Sobre arquitectura : conversaciones con Kenneth Frampton, Oriol Bohigas, Rafael Moneo, Jaume Bach, Gabriel Mora, Cesar Portela / [Oscar Tenreiro]

Caracas : Nave, cop. 1990.
Llibre

Barcelona : arquitectura y ciudad 1980-1992 / introducciones de : Oriol Bohigas, Peter Buchanan, Vittorio Magnago Lampugnani.

Barcelona [etc.] : Gili, cop. 1990.
Llibre

Combat d'incerteses : dietari de records / Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 1989.
Llibre

El Pueblo Español / textos: Sílvio Martínez, Oriol Bohigas, Josep Maria Carandell, Joan Domènech i Polo ; fotografía: Martí Pié.

Barcelona ; Madrid : Lunwerg, DL 1989.
Llibre

El Modernismo y su tiempo : arquitectura y decoración en las islas / Donald G. Murray, Miguel Seguí Aznar ; presentación de Oriol Bohigas.

Palma de Mallorca : Olañeta, 1989.
Llibre

Barcelona, hermenèutica, disseny : curs / Oriol Bohigas, Juan Manuel Bonet, Gillo Dorfles, Hans Rudolf Picard, Eugeni Trias, Friedrich Wolfzettel.

Barcelona : Fundació Caixa de Pensions, 1989.
Llibre

Amsterdam : an architectural lesson / edited by Maarten Kloos ; photographs by Jan Derwig ; [Bernard Huet, Oriol Bohigas, Rob Krier ... et al.].

Amsterdam : THOTH Pub., cop. 1988.
Llibre

Abstracció i empatia : una contribució a la psicologia de l'estil / Wilhelm Worringer ; traducció d'Àngels Planella ; edició a cura de J.F. Yvars ; pròleg d'Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62 : Diputació de Barcelona, 1987.
Llibre

Garcés-Sòria / [Texto... de Garcés-Sòria] ; introducción Oriol Bohigas.

Barcelona : Gili, 1987.
Llibre

Reconstrucción de Barcelona / Oriol Bohigas.

Madrid : MOPU, Dirección General de Arquitectura y Edificación, 1986.
Llibre

Oriol Bohigas, Òscar Tusquets / conversa transcrita per Xavier Febrés.

Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Laia, 1986.
Llibre

Reconstrucció de Barcelona / Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 1985.
Llibre

Un Museu al carrer : lletres, imatges i tècniques dels rètols comercials a Catalunya / Enric Satué ; viatge fotogràfic d'Enric Satué i Claret Serrahima ; Sextina de Joan Brossa, pròleg d'Oriol Bohigas.

Barcelona : Diputació de Barcelona, 1984.
Llibre

Reseña y catálogo de la arquitectura modernista / Oriol Bohigas ; ampliación y revisión... por Antonio González y Raquel Lacuesta.

Barcelona : Lumen, 1983.
Llibre

Miguel Angel Roca / texts by Jorge Glusberg & Oriol Bohigas.

London : Academy Editions, 1981.
Llibre

Intervención urbana = urban intervention : Barcelona 1980-81 / Barba, Van Bellingen, Wade ; prólogo: Oriol Bohigas.

Barcelona : [els autors], DL 1981.
Enregistrament Audiovisual

Pre-modernitat, modernitat i post-modenitat a l'obra d'Asplund [Enregistrament vídeo] / conferència d'Oriol Bohigas.

[Barcelona : COAC, 1981].
Llibre

La Arquitectura moderna / Gillo Dorfles ; apéndices por Oriol Bohigas y Beth Galí.

Barcelona : Ariel, 1980.
Llibre

Historia de las tipologias arquitectónicas / Nikolaus Pevsner ; prólogo de Oriol Bohigas.

Barcelona : Gili, DL 1979.
Llibre

Arquitectura i urbanisme durant la República / Oriol Bohigas.

Barcelona : DOPESA 2, 1978.
Llibre

Proceso y erótica del diseño / Oriol Bohigas.

Barcelona : La Gaya Ciencia, 1978.
Llibre

Once arquitectos / Oriol Bohigas.

Barcelona : La Gaya Ciencia, 1976.
Llibre

Arquitectura, historia y teoría de los signos : el Symposium de Castelldefels / Oriol Bohigas... [et al.] ; edición a cargo de Tomàs Llorens.

Barcelona : La Gaya Ciencia, 1974.
Llibre

Arquitectura de Barcelona / J. Emili Hernàndez-Cros, Gabriel Mora, Xavier Pouplana ; [introducción Oriol Bohigas].

Barcelona : Gaya Ciencia, 1973.
Llibre

Reseña y catálogo de la arquitectura modernista / Oriol Bohigas.

Barcelona : Lumen, 1973.
Llibre

Arquitectura española de la Segunda República / Oriol Bohigas.

Barcelona : Tusquets, 1973.
Llibre

Arquitectura y represión / Miguel Aguiló Alonso... [et al.].

Madrid : Cuadernos para el diálogo, 1973.
Llibre

Arquitectura de Barcelona / J. Emili Hernàndez-Cros, Gabriel Mora, Xavier Pouplana ; [introducción Oriol Bohigas].

Barcelona : A.T.E., 1972.
Llibre

Proceso y erótica del diseño / Oriol Bohigas.

Barcelona : La Gaya Ciencia, 1972.
Llibre

Temas de arquitectura escolar, 1972 / Martorell, Bohigas, Mackay.

[s.l.] : [s.n.], 1972.
Llibre

Polèmica d'arquitectura catalana / Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 1970.
Llibre

Arquitectura española de la Segunda República / Oriol Bohigas.

Barcelona : Tusquets, cop. 1970.
Llibre

Plan especial de ordenación de la zona sud-oeste de Montjuïc / Antonio Bonet, Martorell y Bohigas.

Barcelona : Seix Barral, DL 1969.
Llibre

Iniciació a l'arquitectura / Nikolaus Pevsner ; [traducció Joan Antoni Roig i Fransitorra] ; pròleg d'Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 1969.
Llibre

Contra una arquitectura adjetivada / Oriol Bohigas.

Barcelona : Seix Barral, 1969.
Llibre

Les Escoles tècniques superiors i l'estructura professional / Oriol Bohigas.

Barcelona : Nova Terra, 1968.
Llibre

Arquitectura española contemporánea / Luis Domenech Girbau ; introducción Oriol Bohigas / colaboraciones Vittorio Gregotti, Alexandre Cirici-Pellicer.

Barcelona : Blume, 1968.
Llibre

Arquitectura modernista / texto: Oriol Bohigas ; fotografías: Leopoldo Pomés ; introducción: Bruno Zevi.

Barcelona : Lumen, [1968].
Llibre

La Obra del arquitecto Francisco de P. Nebot : exposición / Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares, Comisión de Cultura ; [Oriol Bohigas].

Barcelona : Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares, DL 1966.
Llibre

Lérida, ciudad colina : un grave problema de Lérida : ¿qué debe hacerse en el Canyeret? / trabajo en colaboración de arquitectos: Luis Doménech, Ramón Mª Puig, Oriol Bohigas ; escritor: José Mª Espinàs ; fotógrafo: Ton Sirera.

1965
Llibre

Propuesta de plan especial para la ordenación de la costa de la provincia de Tarragona / [equipo básico de trabajo: Oriol Bohigas Guardiola ... [et al.].

Barcelona : CEDEC, DL 1965.
Llibre

Barcelona entre el plà Cerdà i el barraquisme / Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 1963.
Llibre

Barcelona entre el plà Cerdà i el barraquisme / Oriol Bohigas.

Barcelona : Edicions 62, 1963.
Llibre

Tres ensayos sobre la obra de Armando Cardona Torrandell / Cesáreo Rodríguez-Aguilera, José Maria Castellet, Oriol Bohigas.

Barcelona : B. Xifre : M. Lerin, 1963.
Llibre

Tres ensayos polémicos sobre la pintura de Todó / Oriol Bohigas, J.M. Castellet, Cesáreo Rodríguez-Aguilera ; prólogo de Fernando Chueca.

Barcelona : Joaquín Horta, DL 1961.
Llibre

Momentos estelares de la arquitectura / [textos : Oriol Bohigas].

Barcelona : Rocalla, 1961.
Llibre

La Arquitectura moderna / Gillo Dorfles ; revisión y apéndice por Oriol Bohigas y José Ma Martorell.

Barcelona : Seix Barral, 1957.
Article de Revista

Critical Barcelona

Area N. 90 (Gen.-Feb. 2007)
Article de Revista

Pautes per a un altre internacionalisme / Oriol Bohigas

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme N. 250 (Estiu 2006) 0211-9595
Article de Revista

Un profesional sin angustia : entrevista a Clorindo Testa / Oriol Bohigas.

Arquitecturas Bis N. 35 (Enero-Marzo 1981)
Article de Revista

La arquitectura moderna en una nueva historia del arte en Italia / Oriol Bohigas.

Arquitecturas Bis Nº 40 (nov.-dic. 1981)
Article de Revista

El Modernisme y la arquitectura española del siglo XIX / Oriol Bohigas, Rafael Moneo.

Arquitecturas bis Nº 1 (mayo 1974)
Article de Revista

Venècia, una Biennale nova / Oriol Bohigas

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme N. 251 (Tardor 2006) 0211-9595
Article de Revista

¿Málaga? España entera : la desaparición de una ciudad ochocentista / Oriol Bohigas.

Arquitecturas bis Nº 2 (jul. 1974)
Article de Revista

Bohigas segons Bohigas.

Carrer de la Ciutat N. 1 (Ene. 1978)
Enregistrament Audiovisual

[L'Actualité du rationalisme [enregistrament de vídeo] / Alberto Sartoris ; presentació: Oriol Bohigas].
Article de Revista

Referències bibliogràfiques = Bibliographical references / Oriol Bohigas.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 248 (Des. 2005) 0211-9595
Llibre

Els Altis i baixos de l'arquitectura catalana / per Oriol Bohigas.
Premsa

"Sert ha esta l'arquitecte més important del segle XX a l'Estat espanyol" : Oriol Bohigas disserta sobre l'arquitectura moderna dels anys 30 en el congrés Docomomo dedicat al Gatcpac. Un model d'urbanisme antielitista.

Punt 27 oct. 2005
Article de Revista

Moisés Gallego: des de quatre punts de vista / Oriol Bohigas

Informació i Debat (Abr. 2006) 1134-0223
Article de Revista

Els peculiars / Oriol Bohigas

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme N. 249 (Primavera 2006) 0211-9595
Article de Revista

Interview with Oriol Bohigas / Odile Hénault.

Rassegna Year XI, n. 37 (Mar. 1989)
Article de Revista

Hi ha tasques que, si no les fa el Col·legi, no les farà ningú : entrevista a Oriol Bohigas sobre aspectes que relacionen la seva biografia amb la història del COAC /[entrevistadors: Enric Granell i Antoni Ramon].

Informació i Debat (Març 2008) 1134-0223
Article de Revista

Ungers o l'abstracció discreta / Oriol Bohigas.

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme N. 256 (Hivern 2007) 0211-9595
Article de Revista

Nuestros arquitectos jóvenes se definen / Oriol Bohigas.

Destino N. 776 (21 jun. 1952)
Article de Revista

Pagano, avui / Oriol Bohigas.

Quaderns d'arquitectura i urbanisme N. 257 (hivern 2008) 0211-9595
Article de Revista

Arquitectura en América : Columbus, In. : una colección de arquitectura moderna / Oriol Bohigas.

Jano Nº 49 (jul.-agosto 1977)
Article de Revista

Les noies nues de Niemeyer / Oriol Bohigas.

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme N. 254 (Estiu 2007) 0211-9595
Article de Revista

La Huella del expresionismo en la arquitectura moderna española / por Oriol Bohigas.

CAU Nº 18 (1973)
Article de Revista

Diccionari Bohigas : visions, obsessions i raons / Oriol Malló.

Temps N. 413 (Maig 1992), p. 19-21
Article de Revista

Palladianismo y Greek Revival : comentarios al Neoclasicismo inglés (I) / por Oriol Bohigas.

CAU Nº 22 (1973)
Article de Revista

Militancia moderna : Josep Maria Sostres, 1915-1984 / Oriol Bohigas.

Arquitectura viva. Nº 173 (2015) 0214-1256
Article de Revista

Lérida, ciudad colina : un grave problema de Lérida : ¿qué debe hacerse en el Canyeret? / trabajo en colaboración de arquitectos: Luis Doménech, Ramón Mª Puig, Oriol Bohigas ; escritor: José Mª Espinàs ; fotógrafo: Ton Sirera.

Arquitectura : Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid Año 7, n. 76 (abr.1965)
Article de Revista

Artigues y Sanabria: proyectos y obras : 1980-1991.

On diseño No 120 (1991)
Article de Revista

Barcelone : rupture et continuité : 1970-19.. : d'après un entretien avec Oriol Bohigas / André Barey.

AAM : archives d'architecture moderne N. 14 (1978), p. 32-43
Article de Revista

Lo monumental en la ciudad / Oriol Bohigas.

CAU Nº 26 (jul.-ag. 1974)
Article de Revista

Conversando con Oriol Bohigas : del realismo crítico al pragmatismo coherente / Ernest Redondo, Joaquín Moya.

Ega : Revista de Expresión Gráfica Arquitectónica Año 20, nº 26 (2015) 1133-6137
Article de Revista

El Fin del urbanismo : una nueva ley del suelo en España / Oriol Bohigas.

Arquitectura Viva N. 53 (Mar.-Abr. 1997), p. 112
Article de Revista

Història contínua i no pas sotraquejada / Oriol Bohigas.

Avenç N. 161 (Jul.-Ag. 1992), p. 6
Article de Revista

Unidad residencial Friedrichstadt / Oriol Bohigas.

A V Monografías = monographs Nº 2 (1985) 0213-487x
Article de Revista

Construcciones : Lluís Clotet e Ignacio Paricio.

A V Monografías = Monographs N. 43 (1993)
Article de Revista

Barcelona olímpica.

A V Monografías = Monographs N. 37 (1992)
Article de Revista

Luis Peña Ganchegui : Medalla de oro de la arquitectura 2004.

Arquitectos : Información del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España N. 172, 4/04 (2004), p. 56-77
Article de Revista

Revitalizar el "Casco antiguo".

Casa Viva N. 115 (1992), p. 56-65
Article de Revista

Edificio de viviendas para maestros en Pineda, Barcelona.

Nueva Forma N. 53 (Jun. 1970), p. 22-23
Article de Revista

Vanguardia crítica : Bonell y la revisión del Movimiento Moderno / Oriol Bohigas.

Arquitectura Viva N. 28 (Ene.-Feb. 1993), p. 17-21
Article de Revista

Cinque finestre sulla plaça Reial / a cura di Patrizia Falcone.

Casa Vogue N. 229 (Apr. 1991) p. 180-189
Article de Revista

Barcelona enseña : Bach/Mora, Bonell, Ferrater, Freixes, Garcès/Sòria, Llinàs.

Arquitectura Viva N. 56 (Sep.-Oct. 1997), p. 17-63
Article de Revista

El Arte de construir? / Oriol Bohigas.

On diseño No 141 (1993), p. 144-167
Article de Revista

Cuatro casas de Gabriel Mora / Oriol Bohigas.

Jano Nº 51(oct. 1977)
Article de Revista

Premios de arquitectura y decoración / Oriol Bohigas.

Revista de actualidades, arte y letras Nº 371 (1959)
Article de Revista

El prometedor urbanismo barcelonés y sus fallos / por Oriol Bohigas.

Revista de actualidades, arte y letras Nº 336 (1958)
Article de Revista

"Haute couture" i "prêt-à-porter" / Oriol Bohigas

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme N. 252 (Hivern 2006) 0211-9595
Article de Revista

Más sobre el Plan Diagonal / por Oriol Bohigas.

Revista de actualidades, arte y letras Nº 312 (1958)
Article de Revista

La memoria fértil / Luis Fernández-Galiano.

Arquitectura Viva N. 163 (2014) 0214-1256
Article de Revista

José Antonio Coderch : casas = houses / [editor invitado: Rafael Díez].

2G : Revista Internacional de Arquitectura = International Architecture Review N. 33, 2005/I (2005)
Article de Revista

La Lleida de l'estudi S.D.P. / per Oriol Bohigas.

Serra d'or Any XI, n. 121 (Oct. 1969), p. 63-65
Article de Revista

Miradas próximas : Moneo, Bohigas y Eisenman recuerdan a Aldo Rossi.

Arquitectura Viva N. 56 (Sep.-Oct. 1997), p. 66-68
Article de Revista

Museo de Arte Contemporaneo de Barcelona = Museum of contemporary art of Barcelona : Richard Meier / texto: Oriol Bohigas.

Diseño Interior N. 53 (1996?), p. 56-67
Article de Revista

Oriol Bohigas : entrevista / José Martí Gómez, Josep Bigordà.

Barcelona : Metropolis Mediterrània N. 15 (1990), p. 129-133
Article de Revista

A Portugal també els arquitectes fan la guerra pel seu compte / per Oriol Bohigas.

Serra d'or Any X, n. 101 (15 Feb. 1968), p. 59-61
Article de Revista

Josep Maria Jujol / Oriol Bohigas.

Arquitecturas Bis N. 12 (Marzo 1976), p. 6-10
Article de Revista

Enseñanza.

Arquitectura : Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid N. 297 (1r trim. 1994), p. 8-39
Article de Revista

Fragment d'un diari de memòries / Oriol Bohigas.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 179-180 (Oct.-Nov.-Des. 1988- Gen.-Febr. 1989), p. 28-31
Article de Revista

Rafael Masó, arquitecte gironí / per Oriol Bohigas.

Serra d'or Any XIV, n. 151 (Abr. 1972), p. 19-23
Article de Revista

Oppositions, pero dentro de un orden (almenos académico) : la nueva revista de los neo-racionalistas americanos / Oriol Bohigas.

Arquitecturas Bis Nº 2 (jul. 1974)
Article de Revista

Tres arquitectos opinan / José María Carcasona.

Revista de actualidades, arte y letras Nº 212 (1956)
Article de Revista

La Biblioteca Joan Miró: silenci dins el brogit urbà.

Barcelona : Metròpolis Mediterrània N. 15 (1990), p. 15-17
Article de Revista

Arquitectura / [Oriol Bohigas].

Joc Net (1953)
Article de Revista

Actualitats / Oriol Bohigas.

Serra d'or Any V, n. 7 (Jul. 1963), p. 22-24
Article de Revista

Joan Amigó Barriga otro modernista desconocido / Oriol Bohigas.

Cuadernos de Arquitectura N. 63 (1er. trim. 1966), p. 45-48
Article de Revista

Oíza en "La odisea" : el último premio Principe de Asturias / Oriol Bohigas.

Arquitectura Viva N. 31 (Jul.-Ago. 1993), p. 66-67
Article de Revista

Oriol Bohigas : el rigor del arquitecto / [text de] Menene Gras Balaguer ; fotos: Toni Bernad.

Casa Vogue. España N. 28 (Oct. 1991) p. 60-67
Article de Revista

Esteve Bonell : les édifices publics.

Faces N. 27 (Pri. 1993), p. 4-27
Article de Revista

La Escuela y la arquitectura : cinco lustros de arquitectura escolar / Oriol Bohigas.

Garbí N.13 (Dic. 1950), p. 3-6
Article de Revista

Impressions / Oriol Bohigas.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 205-206 (1994), p. 20-21
Article de Revista

Les preexistències com a discurs estètic / Oriol Bohigas.

Quaderns d'arquitectura i urbanisme N. 259 (hivern 2009) 0211-9595
Article de Revista

De l'interès gremial a la política cultural /Oriol Bohigas.

Quaderns d'arquitectura i urbanisme N. 260 (primavera 2010) 0211-9595
Article de Revista

La arquitectura catalana moderna en seis fechas / Oriol Bohigas.

Revista de actualidades, arte y letras Nº 212 (1956)
Article de Revista

Medalla d'or del COAC per a l'Ajuntament de Barcelona i per a Oriol Bohigas

Informació i Debat (Feb. 2007) 1134-0223
Article de Revista

Tres revistas / por Oriol Bohigas.

Arquitecturas Bis Nº 23-24 (jul.-sept. 1978)
Article de Revista

Problemes urbanístics a les ciutats velles / Oriol Bohigas.

Serra d'or Any VIII, n. 7 (Jul. 1966), p. 61-63
Article de Revista

De Las Vegas a Tenerife / per Oriol Bohigas.

Serra d'or Any XIV, n. 150 (Març 1972), p. 28

Rutes i Apunts (21)

Rutes 28

10 anys de guardonats als Premios Década
Rutes 47

Arquitectures per l’educació a la Barcelona metropolitana
per Paolo Sustersic
Rutes 59

Barcelona: retícules urbanes dels 60
per Sílvia Martínez Palou
Apunts 8

Cap a un habitar cooperatiu
per Cristina Gamboa
Rutes 101

Cooperatives d’habitatge, la possibilitat d’una alternativa
per Cristina Gamboa
Rutes 78

Els premiats pel FAD 1958-1969
Rutes 81

Els premiats pel FAD 1970-1979
Rutes 95

Francesc Mitjans i la gran escala a Barcelona
Rutes 5

Habitatge d’alta muntanya a la Vall d’Aran
Rutes 21

J.J.O.O. BCN ’92: Edificis singulars a la Vila Olímpica de Barcelona
Rutes 20

J.J.O.O.: Habitatge col·lectiu a la Vila Olímpica de Barcelona
Rutes 27

La petjada de Joan Miró a Barcelona
per Dolors Rodríguez Roig
Rutes 80

La primera “Escola de Barcelona” d’Oriol Bohigas
Rutes 14

Nous paradigmes d’habitatge a la Barcelona burgesa
per Jorge Vidal
Rutes 42

Patrimoni modern a la vora de l’Ebre
per Enric Roig
Rutes 79

Seguint l’empremta del Grup R a Barcelona
Apunts 4

Torna la decoració
per Xavier Sust
Apunts 5

Tornar al GATCPAC, cent anys després
per Carolina B. García-Estévez
Rutes 11

Un segle d’habitatge col·lectiu a Girona
Apunts 3

Una possible “Escola de Barcelona”
per Oriol Bohigas
Rutes 48

Vicky Cristina Barcelona

Sobre el projecte

Qui som

Directors:

Comissió Documental:

Col·laboradors:

Col·laboradors Externs:

Amb el suport de:

Entitats Col·laboradores:

Disseny i Programació:

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Grup Escolar Baró de Viver Sol·licita la imatge

Illa de Cases Pallars Sol·licita la imatge

Grup Escolar El Timbaler del Bruc Sol·licita la imatge

Alçat de la xemeneia del recinte dels Habitatges Can Folch. Sol·licita la imatge

Alçat dels Habitatges Can Folch. Sol·licita la imatge

Perspectives de l'Escola Municipal de Vela Sol·licita la imatge

Esbós de la Coberta de l'Escola Municipal de Vela Sol·licita la imatge

Alçat de l'accés a l'Escola Municipal de Vela. Sol·licita la imatge

Esbós de la pèrgola d'accés als magatzems de l'Escola Municipal de Vela. Sol·licita la imatge

Perspectiva de l'interior de Institut Ramon Berenguer IV. Sol·licita la imatge

Perspectiva de l'accés a l'Institut Ramon Berenguer IV. Sol·licita la imatge

Persperctiva de l'interior d'una aula de l'Institut Ramon Berenguer IV. Sol·licita la imatge

Perspectiva de la piscina exterior de l'Institut Ramon Berenguer IV. Sol·licita la imatge

Perspectiva del conjunts del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic. Sol·licita la imatge

Entrevista a Oriol Bohigas

TV3 - Divendres - Oriol Bohigas, impulsor del museu Disseny Hub BCN

Cicle "Ateneistes singulars": Oriol Bohigas

El matí - Oriol Bohigas, vist per dos deixebles

Elogio de la luz #09: Oriol Bohigas, pasión por la ciudad

ORIOL BOHIGAS Fundación Arquia

TV3 - Els Matins - Oriol Bohigas: "A Barcelona li falta un canvi d'orientació del turisme"

En Imatges

Memòria

Obres (132)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (173)

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Ampliació del Despatx MBM

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Grup Escolar Baró de Viver
Sol·licita la imatge

Illa de Cases Pallars
Sol·licita la imatge

Grup Escolar El Timbaler del Bruc
Sol·licita la imatge

Alçat de la xemeneia del recinte dels Habitatges Can Folch.
Sol·licita la imatge

Alçat dels Habitatges Can Folch.
Sol·licita la imatge

Perspectives de l'Escola Municipal de Vela
Sol·licita la imatge

Esbós de la Coberta de l'Escola Municipal de Vela
Sol·licita la imatge

Alçat de l'accés a l'Escola Municipal de Vela.
Sol·licita la imatge

Esbós de la pèrgola d'accés als magatzems de l'Escola Municipal de Vela.
Sol·licita la imatge

Perspectiva de l'interior de Institut Ramon Berenguer IV.
Sol·licita la imatge

Perspectiva de l'accés a l'Institut Ramon Berenguer IV.
Sol·licita la imatge

Persperctiva de l'interior d'una aula de l'Institut Ramon Berenguer IV.
Sol·licita la imatge

Perspectiva de la piscina exterior de l'Institut Ramon Berenguer IV.
Sol·licita la imatge

Perspectiva del conjunts del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic.
Sol·licita la imatge