Josep Maria Martorell i Codina - Arquitectura Catalana .Cat

Obres (131)

Sobre el mapa

Premiades

Catalogades

Desaparegudes

Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (172)

Primera Reforma de la Botiga Gubern

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

L'immoble constarà de 4 plantes que albergaran un total de 3 habitatges i la seva composició: Planta baixa: Es compon de local comercial, vestíbul d'entrada a l'immoble, donant accés a la circulació vertical, l'escala així com dues cambres destinades a recollida d'escombraries, comptadors d'aigua i electricitat. Planta primera: Es compon d'un habitatge que s'estén entre les dues façanes i una planta superior tenint accés a una terrassa. Planta segona: Complementa amb la planta primera formant un sol habitatge. Plantes tercera i àtic: Es destinaran a habitatge. Sobre els fonaments de formigó arrenquen els pilars metàl·lics i les parets de maó massís. Els forjats seran ceràmics, les càrregues i característiques dels elements resistents es ressenya a l'apartat d'estructura. Les façanes tindran els paraments estucats i es formaran amb una paret exterior de 15 cm. de gruix, càmera d'aire de 10 cms. i envà. Les parets i els sostres de l'interior enguixats i pintats al tremp. Els sanitaris i cuines portaran els paraments verticals de rajoles. El paviment dels habitatges serà de terratzo de 30x30. La fusteria interior i exterior serà de fusta de pi de Flandes de 1ª qualitat pintada a l'esmalt. La instal·lació elèctrica estarà protegida íntegrament per tub Bergman encastat i les seccions dels conductes seran els exigits, les plaques, interruptors, endolls etc. seran de baquelita marca BJ "tipus estrella" i placa televisió. Els muntants tindran les seccions exigides per la companyia subministradora amb informe previ. La instal·lació d'aigua serà de plom per a les instal·lacions d'interiors, i tindran les seccions exigides pel cabal d'ús. Per a les instal·lacions exteriors i els muntants s'empraran canonades de ferro. Tots aquests materials, així com qualsevol altre que intervingui a l'obra serà de primera qualitat i els mètodes constructius a emprar seran els tradicionals en aquesta ciutat.
Farmàcia Gotzens

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte afecta la reforma d'una botiga situada a la cantonada dels carrers de Barcelona i Quintana de Badalona. A l'exterior no s'efectuaran obres importants, sinó només es netejaran els estucs i els marcs de pedra i es col·locaran tres anuncis lluminosos. A l'interior de la botiga es construirà un petit altell amb bigues de formigó i un entaulat de fusta. A aquest altell s'enfilarà mitjançant una petita escala també de fusta que queda detallada als plànols adjunts. Així mateix, es canviarà el paviment, es construiran els aparadors del vestíbul i els armaris- prestatgeries i es modificaran alguns altres elements.
Rellotgeria J. Roca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Juan Luis Heredero

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Editorial CEAC

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte fa referència a la construcció d'una casa composta de planta, soterranis, planta baixa i un pis, destinada a oficines. Es procedirà al rebaix general del solar fins a una profunditat de 3,20 metres per sota de la rasant del carrer. Un cop efectuada aquesta excavació i transportades les terres a l'abocador, començaran els treballs de fonamentació pròpiament dits. Els murs perimetrals del soterrani es construiran de formigó en mas de 200 gr. de ciment per metre cúbic, impermeabilitzat, i de gruix constant a tota l'alçada del soterrani, segons s'indiqui als plans. La fonamentació dels pilars es realitzarà mitjançant sabates de formigó armat de 2,35 x 2,35 metres de base, 0,60 m, d'alçada a la perifèria i 1,20 m. d'alçada a la trobada amb el pilar de fonamentació, la part de pilar que va enterrat tindrà una secció quadrada de 0,80 x 0,80 m. A les façanes principal i postarior de planta baixa ia la posterior del soterrani, es col·locaran sengles finestrals formats per peces prefabricades de formigó, en elements tipus "SAS" de 20 x 40 cms., que es col·locaran en obra armant les unions i massitzant-les després amb morter de ciment Portland. Aquests finestrals tindran un 20% de la seva superfície que serà precticable mitjançant l'acoblament d'uns bastidors metàl·lics segons sistema que en el moment oportú indicaran els Arquitectes Directors de l'obra. La coberta de l'edifici serà de plaques de fibrociment tipus "Granada", sobre corretges de fusta, les quals es recolzaran als paredons construïts amb aquesta finalitat. Les plantes baixa i 1ª s'enrajolaran amb mosaic hidràulic 15x30 cms. 3, Per evitar les esquerdes que es produirien a causa de la dilatació, es deixaran juntes de dilatació a cada 4 m. Les escales seran de formigó armat. Els esglaons i farcits es revestiran de marbre.
Institut Ramon Berenguer IV

Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina

El projecte original correspon a un Institut Laboral encarregat pel Ministeri d’Educació, dins un programa de desenvolupament endegat després de la postguerra. L’edifici s’articula en forma d’una gran H que dóna lloc a un pati d’entrada i a un pati posterior més petit. Les dues ales laterals que flanquegen el primer recinte es destinen a aules, mentre que la part posterior acull les dependències comunes. La planta s’organitza extensivament, seguint un esquema de corredors axials que donen accés a cada part del programa. Les cobertes de les aules segueixen dos tipus, segons la seva posició: un primer tipus en dents de serra, amb el vessant de directriu circular, i un segon tipus amb una coberta de teula amb dos vessants desiguals, un cos baix adossat i les obertures als tancaments laterals. El conjunt reflecteix un exercici d’aplicació estricta d’alguns principis del moviment modern, abans de la revisió que els mateixos autors durien a terme durant la dècada següent.
Edifici d'Habitatges Roger de Flor

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

En aquest edifici reapareixen els mateixos problemes que tenien els arquitectes del GATCPAC amb les ordenances de l'Eixample de Barcelona, on la profunditat edificable i les mitgeres els obligaven a fer servir petits patis de ventilació. En aquest cas, es va introduir una innovació important en projectar l'edifici com si fossin dos blocs paral·lels, separats per un gran pati intermedi de ventilació de 5 m d'amplada. Aquesta nova distribució assegura que tots els habitatges disposen de dues façanes i ventilació creuada, però s'ha hagut de renunciar a una part de la superfície construïda que permet edificabilitat. Els murs de càrrega són paral·lels a la façana, sense reculades de cap mena. Les façanes són de maó vist, i les de la planta baixa de maó vist vidriat. Les finestres al carrer són de fusteria metàl·lica amb persianes enrotllables; les de les altres façanes són de fusta amb persianes de llibret de lama ampla. Els balcons tenen l'ampit davanter massís, que forma una L amb el voladís, i està revestit de rajola blanca, conformant una composició molt abstracta, estil Bauhaus: una trama uniforme de taques blanques sobre un llenç absolutament pla de color vermell. Les persianes i les baranes són de color blau, i la fusteria metàl·lica s'ha pintat de negre.
Grup Escolar El Timbaler del Bruc

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte fa referència a la construcció d'un grup escolar doble capaç per a 6 aules masculines, 6 aules femenines i un parvulari. Com a element comú a tots dos elements se situa una aula gran convertible en gimnàs i sala d'actes. Així mateix, en cadascuna de les seccions es preveu una aula auxiliar destinada a treballs manuals o a tasques i una secció de direcció, secretaria i sala de professors. Atesa l'exigüitat del terreny de què inicialment es disposava, el grup escolar va haver de ser disposat forçosament a diverses plantes. Aquesta disposició, a més de l'avantatge que implica des del punt de vista d'estalvi de terreny, comporta així mateix una reducció de superfícies de circulació i, en cas que es decidís instal·lar-la, un estalvi en la instal·lació i en el manteniment de calefacció i altres serveis. La disposició de pisos sovint té l'inconvenient de la impossibilitat de ventilació i il·luminacions transversals a les aules. Per obviar aquest inconvenient es van disposar només dues aules per planta, aules on es penetra directament des de cada replà de l'escala. D'aquesta manera no només se suprimeixen passadissos, que són els espais morts i inservibles de les escoles, sinó que s'aconsegueix que les aules tinguin sempre de la ventilació i doble il·luminació. Alhora aquesta disposició facilita la construcció d'àmplies terrasses annexes a cada aula i amb una individualització absoluta. Aquest tema semblava important perquè, ja des del principi, es va intentar donar a l'escola una doble possibilitat de classes a l'interior de les aules i classes a l'aire lliure. D'aquesta manera cada terrassa annexa a l'aula queda força tancada, independitzada, tractada més com un pati que com una terrassa, amb la qual cosa es fa molt apta per a la utilització de la classe a l'aire lliure, així com per a la possible ampliació de l'espai escolar , comunicant-ho amb la part annexa d'aula. A la planta baixa se situen exclusivament els serveis directius d'ambdues seccions, les aules especials (treballs manuals i tasques) i l'espai destinat indistintament a gimnàs i sala d'actes, que té un doble accés, des de cadascuna de les seccions, que comunica així mateix a zones al descobert per facilitar la pràctica de la gimnàstica. També a la planta baixa se situa el parvulari, cilindre d'estructura metàl·lica i tancament de vidre, disposat segons una disposició diríem lleugerament informal, per facilitar-hi no una vida de tipus purament escolar, sinó un ambient més aviat d'intimitat familiar. L'estructura és tota ella de formigó armat amb tancaments de maó buida o obertures d'estructura metàl·lica. Tot l'exterior està revestit amb plaqueta de vidre de color blanc, excepte les caixes de l'escala que tenen un lleuger color torrat. Els paviments interiors són de mosaic hidràulic, els de les terrasses de ceràmica i els exteriors de formigó.
Església Parroquial Provisional de Sant Sebastià

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Guardiola

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte fa referència a la construcció d'una casa-xalet al carrer de Colom cantonada al carrer de Santo Domingo, d'Argentona (Barcelona), per a Esteban Guardiola Ferrer. El pressupost aproximat d'aquestes obres és de 250.000 ptes. S'efectuarà el moviment de terres i l'obertura de trinxeres per a les fonamentacions i els claveguerons que marquen els plànols adjunts. L'estructura general serà de ferro; sostres ceràmics i murs de maó. Les façanes principal i posterior seran revocades i pintades a la calç. La coberta de l'edifici es farà mitjançant plaques de fibrociment ondulades recolzades sobre bigues de forn armat. Els paraments interiors s'enguixaran a bona vista i pintaran al tremp. la fusteria serà de fusta de pi de Sòria de 1a qualitat i excepte als buits exteriors que serà de fusteria metàl·lica. Annex al xalet es construeix un garatge amb cabuda per a dos cotxes i entrada directa des del carrer de Santo Domingo amb una coberta de fibrociment sobre estructura general de murs de maó. A la mateixa construcció del garatge se situen els safareigs i trasters.
Illa de Cases Pallars

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici respon al propòsit de racionalitzar l’habitatge social a partir del referent de l’illa Cerdà. El bloc tipus conté quatre habitatges, amb un petit celobert al mig que serveix els dormitoris. Cada bloc queda clarament separat del bloc veí per un tall que conté l’escala i els safarejos. L’habitatge tipus consta de dues crugies, una per als dormitoris i l’altra per a la cuina i els serveis. El conjunt, de PB + 5, crea una façana ritmada gràcies a la diferenciació volumètrica dels cossos. El projecte té cura simultàniament de totes les escales de treball: des dels estàndards de l’habitatge mínim fins al control de la forma urbana.
Grup d'Habitatges Radio Barcelona / Loreto Burdeus

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Grup d'habitatges entre el Carrer de Loreto i el Carrer de Burdeus de Barcelona.
Mútua Metal·lúrgica d'Assegurances

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte té per objecte la modificació i ampliació dels consultoris mèdics que la Mútua Metal·lúrgica d'Assegurances té emplaçats al carrer d'Anselmo Clavé 2. Es tracta de construir un pis intermedi a l'alçada útil de la planta baixa i distribuir la concurrència de pacients en dos miccles d'assistència mèdica, un a cada pis. Per això caldrà enderrocar diversos elements, substituir un envà actualment existent per un mur de 0,15, la qual cosa exigirà construcció de fonaments, obrir obertures en diversos murs, segons queda degudament assenyalat als plànols que s'acompanyen, suprimir un petit grup de sanitaris que està situat en allò que haurà de ser arrencada d'escala i un altell al qual s'arriba per l'accelerada metàl·lica de cargol, la qual es conserva amb lleugeres modificacions. Així mateix, les finestres de les façanes s'hauran de modificar i dividir horitzontalment en dos elements independents que es puguin practicar cadascun des del seu pis corresponent. També es modificarà radicalment la vidriera que comunica amb el vestíbul d'entrada a l'edifici per permetre l'accés al vestíbul del personal i s'hi col·locaran vidres gravats de la millor qualitat perquè puguin prendre il·luminació natural un grup de sanitaris i el vestíbul superior. L'entrada del públic i la sala d'espera de planta baixa tindran totes les parets revestides de rajoles fins a una alçada de 2m. per això caldrà conservar i restaurar el revestiment existent, també de rajoles. No es preveu cap modificació ni adaptació dels actuals bancs de fusta. Les portes que condueixen al consultori i al vestíbul de personal es conservaran degudament pintades i restaurades i amb lleugeres modificacions els detalls de les quals proporcionarà el director de l'obra. L'envà que separa la sala d'espera del consultori està actualment ocupat per uns armaris de fusta subjectats a ell. Els consultoris i dependències mèdiques de planta baixa es repararan en allò que afecti de paleta, guixeria, pintura i revestiments, deixant-los en perfecte estat. Els esglaons de l'escala del públic tindran la petjada de granit artificial (color Figueres) i la contrapetja de rajoles de color. El gruix de la petjada serà de 7cm. i en ella no es disposarà cap motllura terminal. La pavimentació del replà s'ha projectat amb peces de 40x40cm. del mateix granit artificial. L'arrambador de l'escala serà de rajoles de color d'1,30m. d'alçada. Es col·locarà un passamà de fusta al parament de la dreta. L'escala de servei serà la mateixa que actualment s'utilitza per pujar a l'altell actual, però adaptant-la a la nova alçada. La sala d'espera de l'altell i el vestíbul corresponent es pavimentaran amb peces de mosaic hidràulic de primera qualitat, del color i les característiques que indiqui la direcció de l'obra. Els bancs i el quiosc del conserge d'aquesta sala tampoc no es construiran. Totes les parets seran revestides de rajoles de color, fins a una alçada d'1,80m. Les portes seran llises i construïdes amb un doble tauler contraxapat. La barana del vestíbul i la del final de l'escala seran de tub de ferro d'1,1/2” com a passamà, soldat a barilles de ferro verticals de 12cm. material d'igueles o millors característiques. Les parets es revestiran de rajoles, fins a una alçada de 1.80m. també de doble tauler contraxapejat. A cada consultori s'instal·larà uns pila de porcellana amb aixetes especials de palanca. m. L'envà de separació dels dos serveis sanitaris de planta baixa serà de pagès de vidre a partir de 1.80m. que separen els WC i els urinaris dels lavabos tindran una alçada de 1.80m, Totes les portes d'aquests grups de sanitaris seran llises i construïdes a base d'un doble tauler de fusta contraxapejada. Per a la perfecta ventilació dels sanitaris de planta baixa es construirà encastat al mur del vestíbul central de l'edifici un tub de ventilació que comunicarà amb tots dos sanitaris i que acabarà al terrat de l'edifici. Al llarg de tot el recorregut, es deixarà el mur afectat en perfecte estat i pintat com la resta de les habitacions corresponents. Els sanitaris de l'altell es ventilaran mitjançant una petita finestra circular oberta a la façana i en comunicació amb el buit de la primera finestra de la sala d'espera. Es construirà el perfecte desguàs d'aquests grups fins a la claveguera, aprofitant, si és possible, els trams de claveguerons existents. La instal·lació elèctrica constarà de 20 punts lluminosos, la situació dels quals s'indica als plànols. A més s'instal·laran dos endolls a cada consultori de l'altell. Aquests i els interruptors se situaran als punts que indiqui la direcció de l'obra.
Fàbrica PIHER Badalona (Fase 1)

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Un complex industrial, destinat als fabricants de peces electròniques, estava format per dos edificis: La gran zona de tallers i un edifici de serveis complementaris més petit. La primera estava formada per una sèrie de cobertes metàl·liques de fort pendent, que proporcionaven una font uniforme de llum del nord i ampli espai per a les instal·lacions. Els murs extrems són angulars com la forma de serra de la teulada amb obertures al sud. Les oficines s'incorporen dins del mateix volum de l'edifici del taller, al llarg de la nau al nord. El menjador i els vestidors s'allotgen a l'edifici de serveis més petit. Uns anys més tard aquest edifici va ser desmantellat i traslladat a una altra ciutat, Tudela, i allí es va tornar a erigir per a la mateixa empresa.
Conjunt d'Habitatges Passeig Maragall / Sagnier

Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas

Aquest projecte fa referència a la construcció de 100 habitatges en dos blocs, situat un al carrer Maragall, i l'altre al carrer Luis de Sagnier. S'obriran les rases necessàries per a la fonamentació dels murs de càrrega. Aquestes rases tindran 60 cm. d'amplada i la seva profunditat, aproximadament, serà d'uns 2,00 metres, i aquestes dimensions poden variar segons el parer de l'arquitecte director, segons sigui la resistència del terreny. Es realitzarà el moviment de terres necessari per efectuar la xarxa de claveguerons que assenyalen els plànols i que es descriu al lloc corresponent d'aquesta memòria. S'efectuaran els rebaixos i terraplenats que necessitin fins a aconseguir les rasants indicades als plànols respectius. Un cop determinada la resistència del terreny i les dimensions exactes de les rases, s'han d'emplenar amb formigó ciclopi de 200 Kgs. de ciment Portland per metre cúbic, amb un 30% de paredats. Les parets interiors de càrrega, de façanes a patis i mitgeres es construiran de fàbrica de maó ceràmic massís rebut amb morter mixt de calç greix i ciment Portland. Les parets de façanes al carrer i jardí, seran de maó ceràmic corrent vist, fins i tot els paraments interiors de vestíbuls de la planta baixa, excepte els murs de tancament de l'Agència, que seran de maó ordinari revestit de "Vitraico" i els ampits de l'entresòl del Passeig de Maragall que es revestiran de gres de 2 x 2 cm. Els pilars de la planta baixa seran de formigó armat buixardat. Els envans de distribució interior es faran mitjançant maó maó buit amb guix comú. Les divisòries dels habitatges es construiran amb paredó de maó doble buit de 10 cms. de gruix, excepte la central de cada bloc, que seran de maó massís de 15 cms. de gruix, sent el morter igual a l'utilitzat per als murs de càrrega.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Illa de Cases Pallars
Ampliació Editorial CEAC

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Grup Escolar Germans Amat

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Josep Pratmarsó i Parera

A Terrassa existia des de feia temps la necessitat d'escolaritzar un gran nombre de nens i nenes que pertanyien a famílies immigrants. Per resoldre aquest problema l'ajuntament va adquirir tres solars situats a la perifèria de la ciutat, precisament a les zones on la població en edat escolar estava més desatesa. Analitzant aquesta situació, es podrien trobar determinats paral·lelismes polítics i socials amb el programa d'escolarització nacional catalana que proposaven la Generalitat Republicana i el GATCPAC a la dècada de 1930. Per als tres grups escolars es va redactar un programa comú i es va plantejar la necessitat d'estandarditzar la quantitat més gran possible d'elements constructius per reduir al màxim el cost de construcció. A partir d'aquestes premisses i per aconseguir la màxima simplicitat i claredat distributiva, els arquitectes van proposar diferenciar els diferents blocs i patis de joc, connectar els blocs mitjançant la sala d'actes-gimnàs, orientar i ventilar tan bé com sigui possible les aules, normalitzar els elements constructius i simplificar al màxim lestructura. Tenint en compte aquestes directrius, els projectes van acabar essent el resultat de l’adaptació del programa escolar al terreny. El sistema estructural s'ha estandarditzat per als tres grups escolars i s'ha utilitzat un entramat ortogonal uniforme de formigó armat que es manifesta a l'exterior per donar aire de sinceritat constructiva al conjunt. Aquesta decisió respon a motius econòmics, però també culturals, ja que segueix els postulats del Grup R de “rescat” del moviment modern que s'havia desenvolupat durant la República. A més, l'ús de murs de càrrega hauria dificultat la construcció de grans finestrals. La funció específica de cada edifici, en canvi, s'expressa a través dels tancaments, que poden ser opacs o transparents en funció de les necessitats espacials i lumíniques de l'interior (paraments cecs a les sales d'actes i molt de vidre a les aules).
Grup Escolar Baró de Viver

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest projecte fa referència a la construcció d'un grup escolar a dues seccions de cinc aules cadascuna, per a nois i noies independentment. A més d'aquestes deu aules, es va projectar una sala d'actes per utilitzar així mateix com a gimnàs en una zona intermèdia, que pogués ser usada indistintament per les dues seccions. Així mateix, hi ha un parvulari al costat de la secció de noies. Cada secció es compon d'un vestíbul, una secció directiva (director, secretari, sala de professors, vestidors i lavabos), i cinc aules, les quals tenen totes una prolongació a l'exterior amb un porxo de "bruch", que permet fàcilment la ampliació de la zona d'aules, així com fer còmodament classe a l'exterior. D'aquesta manera l'escola permet una organització d'ensenyament a l'aire lliure. El parvulari està format per una sala única, on s'annexen un petit vestíbul d'espera, un sanitari i un office per a preparació. de menjars i farinetes i per a la cura higiènica dels nens. Atès que l'extensió de solar de què es disposava era prou àmplia, es va pensar des del principi a disposar el projecte en una sola planta. Aquesta disposició té els avantatges enormes de l'eliminació d'escales i de la possibilitat d'un contacte immediat i directe des de les aules al jardí. Però, en canvi, té l'inconvenient de l'abundància d'espai destinat a circulacions horitzontals que, si bé en part hagués pogut salvar-se amb la supressió de passadissos i la utilització de vestíbuls intermedis de major utilització pedagògica, és de solució difícil i complicada en el cas de disposar de tantes aules i estar com en aquest cas forçat a una determinada orientació. Tota l'estructura de l'edifici és a base d'una retícula de peus drets i jàsseres de formigó armat amb parets de maó vist. La coberta és una successió de terrats a la catalana. En general el formigó s'ha deixat vist en la mateixa qualitat, tal com surt del cofre. A banda del formigó i del totxo, només s'ha utilitzat la ceràmica vidriada per a revestiment d'ampits. El paviment és de mosaic hidràulic blanc amb motes negres, els paviments exteriors són de formigó ("pedregalet"). Els esglaons també són de formigó. Al tancament exterior s'alternen els elements prefabricats de formigó i la paret de maó. Sobre les zones exteriors de les aules se situa un porxo amb estructura metàl·lica i coberta de "bruch". Per a la circulació exterior des de cada vestíbul a la sortida d'actes i des de les entrades a cadascun dels vestíbuls, es fa sota un porxo així mateix d'estructura metàl·lica amb coberta de plaques de fibrociment ondulades. La jardineria a excepció de dos petits parterres verds, es reserva exclusivament a masses d'arbres situats estratègicament per assolir zones importants d'ombra. La separació visual entre la zona de nois i la de noies s'ha aconseguit amb una escultura de Moisès Villelia sobre un parterre verd darrere la vidriera del vestíbul de la secció de noies. Es tracta d'una escultura extraordinàriament interessant a base d'elements de tubs de fibrociment verticals.
Edifici d'Habitatges Calvet

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges Calvet
Illa d'Habitatges Escorial

Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas, Manuel Ribas i Piera

La mansana té establerta la típica ordenació d'edificis alineats al llarg dels carrers circumdants amb grans profunditats d'edificació al voltant d'un pati central, en part també edificable. La proposta urbanística va consistir a trencar aquest esquema tancat i obrir l'interior com a espai públic relacionat amb els carrers, intentant, però, no contradir la realitat morfològica d'aquests carrers. És a dir, es va tractar d'unir tres premisses fonamentals: millorar les condicions higièniques dels habitatges en profunditat que es donaven a la urbanització tradicional; integrar l'ús públic els espais interiors de la mansana, trencant la reincidència formal dels carrers; mantenir, no obstant això, el caràcter urbà dels carrers adjacents que pertanyen a una xarxa urbana molt característica d'un barri barceloní. Per a això es van organitzar dos edificis lineals seguint l'alineació de dos carrers i es va obrir l'espai interior cap al carrer Escorial que té un caràcter menys local. Enmig d'aquest espai es va situar l'edifici alt que acumula en alçada bona part de l'edificabilitat de la mansana. Els tipus d'habitatge s'adeqüen a l'evident exigència morfològica general: els edificis lineals agrupen habitatges aparellats amb accés per escala per a cada dues d'elles (de 80 i 90 m2), l'edifici alt correspon a habitatges en dues plantes amb accés per passadissos longitudinals, (100 m2). L'acabat exterior de l'edifici alt és de formigó i rajola blanc i el dels edificis baixos és de maó massís i gelosies ceràmiques.
Casa Luján

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

L'objecte del present projecte és la construcció d'un petit habitatge unifamiliar al terme municipal de Palau de Plegamans. Aprofitant el desnivell del terreny respecte a la carretera, es construeix un local cobert i petita cambra destinats a garatge i traster en semisoterrani i sobre aquests s'aixeca l'habitatge compost de dos nuclis formats per estada-menjador i cuina un i dormitoris, vestidor i lavabo l'altre, tots dos units pel vestíbul d'accés. Els murs de càrrega són íntegrament de maó vist i la coberta està formada per volta paredada i terrat a la catalana. El paviment interior serà de mosaic hidràulic i el de les terrasses de rajola mecànica. Els paraments interiors seran enguixats i pintats íntegrament. La fusteria serà de 1ª qualitat. Els materials de construcció necessaris per a l'obra són: 3,Tm. de ciment; 1,Tm- de calç; 2,50 Tm. de guix; 20 m3. de grava i sorra; 25 m3. de maons; 0,8 m3. de fusta; 0,5 Tm. de ferro en estructura; 0,2 Tm. de ferro en altres elements i 2kg. de conductors elèctrics.
Planta de Visat i Administració del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Navas de Tolosa 296

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Orpí

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

Aquesta casa de vacances està situada a un terreny molt alt del Figaró, amb unes vistes extraordinàries sobre tota la vall del Congost. El pendent, el solejament i les vistes van recomanar fer una casa lineal seguint una mica les corbes de nivell. El moviment de terres necessari per situar la casa i el garatge es va aprofitar al màxim cobrint tots dos edificis amb terrat "a la catalana", de manera que s'obtenen pràcticament els dos únics espais plans de tot el jardí. Aquests terrats empalmen insensiblement amb el terreny i només les roques i la mateixa vegetació natural serveixen de límit entre ells. La major part de parets estan fetes segons la tècnica tradicional de la regió: maçoneria amb pedra ordinària i trossos de maó, amb els cantons també de maó. A l'exterior a més de la maçoneria, s'ha utilitzat el formigó a les baranes, a la protecció de les guies de les persianes corredisses i als topalls d'aquestes persianes. On el formigó va haver de ser posteriorment foradat per a la fixació de la barana metàl·lica, es va superposar una peça ceràmica vidrada de color caramel, en inclinació de 45º per tapar el forat i els desperfectes del formigó. Tota la fusteria de l'obra, tant l'interior com l'exterior, és de pi envernissat en color natural. El paviment és de peces de mosaic hidràulic alternant el blanc i el negre. Tots els mobles són sèries normals fabricats per "Best-form", "Aresta", i "H-mobles", o pertanyen a l'artesania popular de Catalunya. Les parets interiors o són de maçoneria o van revocades i pintades al tremp en color blanc, excepte el volum central de la xemeneia que és de color vermell pompeià. Les instal·lacions elèctriques sobre les parets de maçoneria van sense encastar en tub de ferro. Tota la jardineria s'ha tractat amb l'intent de deixar la muntanya gairebé al seu estat natural.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Navas de Tolosa 296
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Illa d'Habitatges Escorial
Projecte i Direcció d'una Casa de 27 Habitatges Lepant I

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Bloc de Pisos Via Augusta - Muntaner

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El punt de partida del programa era el projecte d'un grup d'habitatges d'una superfície de l'ordre dels 200 m2., en una zona cèntrica de Barcelona, en un solar formant cantonada i pràcticament orientat al migdia. Segons l'esquema tradicional que correspon al tipus de vida de l'alta burgesia del país: zones de dia, nit i serveis amb la coneguda independència de circulacions. La façana va ser projectada amb dues idees fonamentals, és a dir: l'adequació formal exacta a una determinada tecnologia i l'intent de reduir i minimitzar l'escala excessiva del conjunt. Pel que fa a la primera idea, cal indicar que la façana forma una pantalla independent de tot l'edifici, amb estructura sustentant pròpia. Això es va fer perquè, atesa l'actual baixa qualitat de la mà d'obra a la construcció, va semblar interessant assajar aquesta independència, que permet dedicar a la feina més compromesa de la façana un sol equip especialitzat durant un temps mínim. Del sòl arrenquen una sèrie de pilars encarats amb el mòdul estructural de tot l'edifici. D'aquests pilars arrenca una lleugera estructura metàl·lica que sosté tota la façana. galeries. A aquestes reculades correspon, lògicament, un pilar en planta baixa, sobre el qual se situa una petita estructura en triangle que sosté aquestes reculades. De l'estructura metàl·lica de façana es pengen en sec les peces de pedra que constitueixen la barana i la tapa dels enrotllaments de les persianes que tanquen exteriorment totes les terrasses. Aquestes peces es posen al màxim, excepte als punts on passa l'estructura, on seria pràcticament impossible. Per tapar aquests punts, se superposen unes tapajuntes de pedra artificial blanca. La longitud d'aquests tapajuntes varien segons que tapin només fins al gruix del forjat o fins al gruix de la jàssera en voladís que sosté aquest forjat. A les dues baranes superiors, que no tenen cap protecció contra l'aigua de pluja, es posen altres tapajuntes a la unió de cada peça. Pel que fa a la segona idea, es va considerar que, per un mínim de continuïtat de l'ambient urbà, calia reduir amb detalls una altra escala, l'escala excessiva del bloc. En general, una part molt important de l'arquitectura moderna peca d'oferir al contacte i a la vista immediata de l'home un tipus de superfícies i textures pensades per a una visió no tan propera o segons un procés de disseny massa abstracte, massa compost sobre el dibuix del projecte. La preocupació contra aquest fet ha estat bàsica a l'obra que ens ocupa, encara que no estem gaire segurs dels resultats positius obtinguts, perquè potser encara l'escala general del bloc sembla dominar d'una manera excessiva.
34 Habitatges Camèlies 54-56

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges en Cooperativa Lepant II

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Fàbrica PIHER Badalona (Fase 2)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Grup d'Habitatges al Polígon Milans del Bosch

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Conjunt de cinc blocs aïllats de vivendes socials que ocupa tota una illa del polígon Milans del Bosch. Quatre dels cinc blocs tenen cinc plantes d'alçada i, el cinquè, deu. L'estructura de tots és de murs de càrrega perpendiculars a les façanes. Els habitatges són tots iguals. Una de les principals preocupacions dels arquitectes es trobava en la distribució dels blocs a l'illa, que es va anar modificant fins a l'últim moment. Al final es va decidir situar-los de manera que formessin una gran plaça de 85 x 40 metres. Van enjardinar aquesta plaça amb molts arbres i la van urbanitzar amb elements de caràcter regionalista. No hi ha serveis ni locals comercials, perquè el pla director els agrupa en un centre comercial que abasteix tot el polígon. Els blocs de cinc plantes tenen diversos nuclis d'escala, amb dos habitatges per replà, les façanes són de maó vist, la coberta de teula àrab, i els cèrcols i brancals de formigó armat vist. El bloc de deu plantes té un únic nucli d'escala amb ascensors que dóna uns corredors exteriors que estan situats a 50 cm per sota del nivell dels habitatges per preservar la intimitat dels llogaters. Aquests corredors estan situats a la façana nord i estan protegits visualment per una gelosia de formigó. Les altres façanes d'aquest bloc estan revestides de ceràmica blanca, deixant els cèrcols i les caixes de persiana vists.
Habitatges Bori i Fontestà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Freixa 46

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Mas Sorrà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Institut Laboral de Móra d'Ebre

MBM Arquitectes, Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Max Cahner

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges en Cooperativa Lepant II
Habitatges Meridiana

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici, orientat de nord a sud, recolza els habitatges a banda i banda i deixa quatre patis ben folgats per on respiren les estances interiors. Un sistema estructural de pantalles de formigó permet encaixar amb una gran netedat quatre habitatges per replà, i cada habitatge s’organitza en dues crugies: la més petita conté la cuina, el menjador i la sala d’estar, mentre que la més gran conté els dormitoris. Un sistema de variants per a les obertures permet esbiaixar les finestres cap al sud i modelar el gran pla de façana com un teixit variat i tridimensional, on la plaqueta ceràmica es combina amb el formigó dels cèrcols i dels díedres que sostenen les tribunes.
Habitatges Secretari Coloma 79-87

Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

En un solar a la cantonada d'una poma en sistema d'urbanització tancada contínua, s'ha intentat crear un cert espai interior enjardinat, que aglutini una petita unitat d'habitatge. Aquest jardí interior té un caràcter molt urbà i es comunica amb el carrer mitjançant un porxo on se situa el control general d'entrada, doncs l'accés a tots els habitatges es fa exclusivament des del jardí. En el conjunt hi ha diversos habitatges, que corresponen fonamentalment a dos tipus: el de tres dormitoris i el de quatre, amb algun corresponent a aquest darrer tipus. ampliada amb un altre dormitori, gràcies a les especials possibilitats de la seva situació. A tots els habitatges s'ha intentat crear al costat de la façana la típica "galeria coberta" tradicionalment utilitzada a Barcelona a les façanes dels patis interiors. al llarg de tota la façana, tancat per una màmpara lleugera i envidriada. Aquesta mampara s'ha fet amb una estructura de fusta, amb plafons de vidre i fibrociment. tancaments (persiana arrollable) estan situats a la façana interior. A l'exterior hi ha només uns tendals plegables corresponents a les finestres de les sales d'estar. Els avantatges d'aquesta galeria coberta són múltiples: creació d'un espai d'aïllament, obtenció d'uns racons habitables on es poden refugiar moltes activitats de la família que normalment no disposen d'un lloc especial (costura, estudi de nens, espai per guardar-hi certs elements domèstics, etc...), ampliació de la zona d'estar, creació d'un pas auxiliar entre dormitoris i estada de molta utilitat, etc.
Casa i Piscina a Can Bordoi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Alberg Canyamars Xanascat

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Tallers i Habitatges La Vanguardia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Locals Industrials Pere IV

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Plurifamiliar Espar-Ticó

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Gama

Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Comte Borrell 87-89

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Edifici entre mitgeres emplaçat a l'Eixample de Barcelona. El caràcter i l'escala dels edificis de la zona –la majoria de principis de segle– van motivar el disseny de la façana per aconseguir la seva adequació a l'entorn urbà evitant concessions historicistes. Per a això es van utilitzar les "tribunes" vidriades tradicionals com peces sobreposades al pla de façana. L'eix fonamental al voltant del qual es resolen les diferents plantes és un complex de circulacions verticals format per dues escales situades simètricament als costats d'un pati central d'il·luminació i ventilació. A les plantes baixes s'incorpora una tercera escala d'accés exclusiva pes locals comercials, que ocupen una important superfície a causa de la influència comercial del proper mercat de Sant Antoni.
Bloc d'Habitatges al Polígon Sant Martí

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Església Parroquial de Sant Sebastià

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges de Renda Limitada i Locals Comercials Xaudiera
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Comte Borrell 87-89
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Casa Plurifamiliar Espar-Ticó
Editorial Destino Badalona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Restaurant la Mariona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Interiorisme

Restaurant la Mariona
Parròquia de Crist Redemptor

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

La parròquia del Crist Redemptor és un edifici annex a un antic conjunt parroquial d´un barri popular de Barcelona. Es col·loca en un lateral de les dependències existents delimitant, per la part del darrere, un petit pati interior que permet l'entrada de llum a certs punts de la capella alhora que genera un espai de comunicació entre l'església antiga i la nova. En el seu encaix al solar, l'equip d'arquitectes va decidir endarrerir el volum construït uns metres respecte l'alineació del carrer per atorgar més espai al transeünt, mitjançant una plaça que remet a les places tradicionals dels pobles, on els feligresos es reunien en sortir de missa. Tot i que, actualment, aquest espai quedi tancat quan no se celebren actes a la capella, permet donar un “respir” als veïns, acostumats als sinuosos, petits i inclinats carrers del barri. Una plaça plana, enlairada uns metres del terra per separar-se de sorolls i camins quotidians, un lloc de reunió amb bancs i murs d'obra. La planta s'aixeca en una sola nau, de caràcter industrial, amb una estructura porticada en forma de cintres triangulades de fusta. Les façanes i murs són de maó tradicional color terra i els acabats en acer, així com els pilars que suporten una jàssera de formigó a un lateral de la capella, estan pintats de color vermellós. Aquestes tonalitats cercades aporten homogeneïtat visual a l'espai. La coberta és inclinada a dues aigües. L'acabat es duu a terme amb teula ceràmica, perquè es tracta d'un material de proximitat i acord als materials del conjunt de l'església. Excepcionalment, i per aportar llum zenital a l'espai interior, al centre de la coberta es col·loquen unes franges de teules transparents que permeten l'entrada de llum. Tot el conjunt es recolza sobre un tauler de fusta i s'aïlla amb una capa de fibra de vidre.
Habitatges Muntanya

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Heredero

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Tredòs és una petita localitat propera a l’estació d’esquí de Vaquèira, a 1.200 metres d’altitud. La casa, emplaçada a mig pendent de la muntanya, respon a un programa de vacances per a una família nombrosa. El projecte disposa una sèrie de terrasses a mitja falda del pendent, que afavoreixen l’accés a peu i les activitats a l’aire lliure. L’habitatge pròpiament dit consta de quatre peces quadrades separades per una escletxa en creu, on es disposen unes escales de trams curts que connecten fluidament tots els àmbits de la casa. El nucli és format per quatre llars de foc a les plantes inferiors i quatre banys a la planta superior, i culmina en les quatre xemeneies de la coberta. Els vuit cossos prismàtics resultants queden clarament diferenciats en el volum exterior. La coberta a quatre aiguavessos i els paraments de color gris terrós permeten integrar la casa al paisatge sense necessitat de recórrer a la imitació de llenguatges vernaculars.
Casa Galileu Rosés

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Parròquia de la Sagrada Família

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El conjunt arquitectònic està format per dos edificis: la rectoria i l'església. Aquesta última està dividida en tres cossos que són: la nau principal, l'altar del Santíssim i la sagristia, units per una torre que fa de campanar. Els edificis estan rodejats per un gran finestral a la part superior, sense cap més obertura; les parets de totxo vist i les arestes romes. A l'interior de la nau principal hi ha columnes de totxo i una estructura metàl·lica que la cobreix. Tots els edificis són de quatre vessants fibrociment i coronats per una claraboia en forma de llanternó. Tots els materials de construcció: bigues metàl·liques formigó i totxo; són vistos, sense cap tipus de falsejament. Total absència d'elements ornamentals. (a excepció de les tres talles, que representen la Sagrada Família, situades en la part de l'altar major- veure fitxa) L'engrandiment i importància que pren un nou barri a Igualada, el "Poble Sec", provoca la necessitat d'una nova església parroquial. El projecte fou realitzat per l'equip d'arquitectes compost per : Josep Mª Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, dirigint les obres aquest últim. Edifici representatiu de l'arquitectura religiosa postconciliar.
Casa Muntanya

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Sant Jordi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’escola dona resposta a un programa d’ensenyament experimental en què les activitats personalitzades prenen molta importància. El conjunt s’organitza al voltant d’un espai central, de doble alçària, destinat al desenvolupament expressiu, i l’accés a les diverses dependències comunes de la planta baixa té lloc per mitjà d’uns recorreguts que eviten les disposicions seriades o en bateria, amb la finalitat que cada àmbit de treball tingui una identitat pròpia. A la planta primera hi ha les aules, si bé els espais de circulació són entesos també com llocs de treball i d’aprenentatge. La planta coberta acull la pista esportiva, i les terrasses i els recorreguts, inclosos els dos ponts d’acer formats per les graderies, responen al seu ús com a indret d’esbarjo. L’estructura es resol amb un forjat reticular, susceptible de ser retallat per qualsevol punt, i suportat per uns pilars d’acer que passen desapercebuts entre els tancaments.
Casa de Pisos Buscarons

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Apartaments per als Mestres de l'Escola Sant Jordi (Fase 1)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Edifici de 12 habitatges (110 m2) per als mestres de l’escola "Sant Jordi", al poble de Pineda. S’entra a través d’un espai porticat que enllaça el carrer amb un pati semipúblic posterior. Des d’aquest espai es dona accés als dos habitatges situats a aquesta planta. A través d’una escala amb trams continus, que divideix l’edifici transversalment, es puja a la planta 2ª, on un carrer obert a la muntanya permet entrar als 5 habitatges en dúplex que ocupen aquesta planta i la inferior. Des d’aquest passadís obert, i mitjançant dos escales metàl·liques sobreposades a la façana com un objecte independent, s’entra als 5 habitatges en dúplex que ocupen les dos plantes superiors. Gracies a aquest esquema de circulacions s’ha arribat a l’eliminació de la caixa d’escala, d’excessiva adequació a una tipologia urbana en desacord amb el caràcter de la zona. Amb això es singularitza l’accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Casa de Pisos Buscarons
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Casa Galileu Rosés
Habitatges de Renda Limitada i Locals Comercials Xaudiera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Ampliació del Despatx MBM

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Barberà del Vallès

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Fàbrica PIHER Badalona (Fase 3)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Tot el complexe industrial i els seus serveis s'inclouen dins de un únic contenidor de 31m x 51m x 17m, amb unes dimensions que venen determinades per l'ocupació permesa del solar i per consideracions d'adequació urbana més que per anàlisi funcionals. La complexa rel.lació entre les naus de fabricació i les oficines, amb serveis i accesos, es resol, per tant, dins d'aquest envolvent general, que es caracteritza per un revestimient unitàri de planxa de ferro, sólament interromput per les petites finestres rasgades que, més que uns elements d'iluminació i ventilació, són simples referències a l'exterior, de valor psicològic. El rígit volum paralelepipèdic s'altera sólament per l'escala contínua de la façada O i per el succesiu voladis de cada pis que actúa de protecció de les finestres. Dins d'aquest volum hi ha tres plantes de fabricació a les que s'accedeix per la mencionada escala, que és alhora un medi de comunicació visual unificador dels tres ambients.
Fàbrica Molfort's

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Fàbrica PIHER Granollers

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Àngel Sallent 112

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Reforma i Ampliació de l'Edifici Comercial Serras

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Fàbrica Giró

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Institut Abat Oliba

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Garbí

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Construcció d'una escola de nova planta, construïda en tres fases, per Parvulari Primària, Secundària i Batxillerat per a un total de 1300 alumnes aproximadament. La construcció de la primera fase es va desenvolupar d'acord amb l'equip de pedagogs, amb la idea que l'arquitectura havia de col·laborar al procés educacional, creant a l'alumne la plena consciència de pertànyer responsablement a una comunitat. Totes les dependències es van agrupar al voltant d'una plaça central coberta d'ús múltiple, encara que fonamentalment utilitzada com a menjador,. L'organització tenia una certa analogia urbana: la plaça central comunitària que aglutinava al seu voltant els diversos àmbits més privatitzats. Al poc temps es va decidir transformar i ampliar l'edifici en tres fases successives, en les quals es va intentar no modificar el concepte inicial. L'espai comú, amb la seva analogia urbana, es va mantenir, però la imatge de plaça es va transformar en la d'una successió de carrers i placetes interiors i exteriors. La tècnica d'ampliació va ser simplement additiva, gràcies al fet que l'edifici no tenia cap rigidesa compositiva i podia créixer segons una morfologia gairebé imprevista, en certa manera relacionada amb les formes populars. Aquest aspecte ve subratllat pels materials i sistemes de construcció usats: parets de maó, aplacats de ceràmica tradicional, formigó i fusta natural.
Habitatges Crescent de Viladecans (Fase 1)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Segona Reforma de la Botiga Gubern

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines
Conjunt Residencial Bonanova

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El solar està situat a una zona residencial d'alt nivell econòmic. Les ordenances urbanfstiques fixen un tipus d'edificació aïllada d'elevada densitat que configura gairebé sense excepció la persistència de blocs longitudinals perpendiculars al carrer, sense permetre que els espais sobrants adquireixin cap expressió ni tinguin cap ús adequat. solar va permetre organitzar dos edificis en L que marquessin una successió despais lliures utilitzables. Per això, es va haver de lluitar fins a superar les dificultats d'una interpretació excessivament literal de les ordenances municipals, tot i que es reduïa considerablement el volum edificable. Segurament aquesta disposició urbanística sigui l'assoliment més característic del conjunt. la plenta dels habitatges respon a un esquema que els mateixos arquitectes han utilitzat alguna altra vegada. Hi ha dos tipus de nuclis de distribució fixos i pràcticament inalterables que són el de dos dormitoris amb bany intermedi (disposats de manera que amb el simple enderrocament d'un envà el conjunt de converteix en una petita suite d'un sol dormitori) i el de la cuina amb dormitori de servei. Aquests nuclis (2 del primer tipus i 1 del segon) es col·loquen a la planta d'acord amb l'especial disposició de l'edifici i la resta es tracta com un espai continu (on es poden desenvolupar els diversos programes del rebedor, estar i menjador o qualsevol altre que adopti la imaginació de l'usuari) sense forma gaire específica. Així, doncs, la part de vida col·lectiva de l'habitatge és com un espai sobrant, una sala de passos perduts, un passadís amb protuberàncies de diversa funcionalitat.
Grup d'Apartaments al Golf de Pals

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un bloc allargat situat en una pineda i orientat de muntanya a mar. És format per dues crugies separades per un corredor d’accés. Els apartaments s’organitzen en tres tipus. Els més petits queden al nivell més alt, la qual cosa afavoreix l’escalonament i les vistes. Els de la planta baixa connecten directament amb l’exterior. La rigidesa de la planta contrasta amb la varietat de la secció, que busca una bona integració amb l’entorn i emfasitza la individualitat i el caràcter propi de cada apartament. Les façanes són arrebossades de color rosat, combinat amb algunes parts blanques, i les arestes queden remarcades per rivets de peces ceràmiques.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Conjunt Residencial Bonanova
Habitatges Vallseca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici Comercial Ilurogar

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d´un edifici comercial dedicat a la venda de mobiliari, objectes de regal i articles d´esport nàutic. El volum és determinat exclusivament per les màximes possibilitats d'edificació de la zona i les alineacions dels carrers existents. L'entorn urbà no té cap característica especial, tret del fet que la façana principal és immediata a l'autopista de la costa Barcelona-Mataró. Aquest volum sense funcionalitat de detall específica s'intenta assimilar a una simple superfície contínua sense les ruptures que representa el pas d'una planta a una altra. Per això, se subdivideix en quatre sectors que van ascendint en cargol, amb mínimes diferències de nivell. D'aquesta manera, el visitant va circulant per tot el conjunt sense canviar de planta i segons una fluència contínua. Al centre, hi ha una circulació ràpida vertical, la forma de la qual geomètrica serveix també per generar l'esquema general dels sectors ascendents en creu esvàstica. Exteriorment ledifici té laspecte dun objecte únic amb autonomia plàstica. L'absència d'obertures concentra l'atenció sobre la planta baixa, íntegrament de vidre, que adquireix el valor d'aparador. La subdivisió de la vidriera no venia exigida per cap raó funcional: s'ha fet amb tota arbitrarietat, seguint el ritme del cant dels violoncels de l'allegretto de la Setena Simfonia da Beethoven. Un gran anunci lluminós manté l?atenció i accentua el caràcter de símbol des de la carretera i l?entorn més llunyà. A la rigorosa geometria del volum se li han superposat les instal·lacions d'aire condicionat la presència de les quals s'emfatitza a la planta coberta, que es pot convertir temporalment en exposició a l'aire lliure.
Escola Thau

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici consta de dos cossos ben separats, situats a dues cotes diferents d’un terreny en pendent. El cos inferior acull l’ensenyament infantil i primari i té tres plantes, de manera que les aules del parvulari es troben a la planta baixa i tenen sortida directa al pati d’esbarjo. El cos superior, elevat dues plantes respecte del de sota, acull l’ensenyament secundari. Les aules ocupen les façanes ben assolellades (sud-est i sudoest), mentre que a les façanes a nord-est i nord-oest s’hi emplacen les escales d’accés i connexió de totes les plantes, en uns volums vidriats i diferenciats del cos principal de l’edifici. El conjunt queda articulat per mitjà d’unes grades que serveixen a les activitats a l’aire lliure de tota l’escola. El plantejament general es guia per l’economia i la racionalitat de la solució estructural i per una atenció molt acurada envers les condicions de l’ensenyament i les interrelacions entre les diferents parts del programa.
Habitatge Unifamiliar Martí Salavedra

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Rocafort 246

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges Rocafort 246
Clínica Augusta

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatge Plurifamiliar Rambla 48

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Escola Thau
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Clínica Augusta
Habitatges Costa 59

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Astúries 37
Habitatges Astúries 37

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Almirall

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edificis d'Habitatges Caponata

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Grup de 34 habitatges (112 m2), organitzats en tres edificis independents que delimiten entre ells una plaça i un passatge amb coberta de vidre. El barri on està situat té carrers molt estrets que no aconsegueixen definir espais utilitzables. La col·locació d’aquests espais a l’interior del propi solar és una certa participació a la qualitat urbana de l’entorn. Els habitatges són tots ells de dues plantes, retranquejats cadascun en dos plans a diferent alçada, amb la qual cosa la circulació vertical es fa en trams d'escala de molt poca longitud, creant una certa continuïtat gairebé horitzontal. Els accessos es redueixen així a dos únics plànols: la planta baixa a nivell de plaça i passatge i la segona amb un passadís continu integrat als mateixos edificis.
Sabateria Canal

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Jericó 27

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges Jericó 27
Habitatges La Salut

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

És el primer projecte de l’estudi MBM que abasta una illa de cases sencera, amb un programa d’habitatges socials i un règim de gestió en cooperativa. L’illa presenta una forma irregular a causa de la traça tangencial de la riera de la Salut. El projecte manté rigorosament l’alineació exterior dels quatre carrers i crea una plaça interior a la qual només s’accedeix per dues cantonades oposades. Els blocs es configuren en una doble crugia amb un pati interior que inclou els nuclis de comunicació verticals, als quals s’arriba des de la plaça, a través d’uns porxos. La configuració del conjunt emfasitza el caràcter semipúblic del sistema d’espais de l’interior de l’illa, que són tractats com una xarxa de recorreguts irregulars i situats a diferents nivells. Els habitatges dels blocs interiors, com també els comerços de la planta baixa, donen la façana a aquest sistema interior d’espais, dotat d’un gran caràcter urbà gràcies al tractament dels volums i de les façanes.
Illa de Cases Martí l'Humà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El projecte parteix de la voluntat d’aconseguir una relació més estreta entre l’habitatge i l’espai públic en un context urbà. L’illa de cases forma part d’un vell cinturó industrial que a poc a poc s’ha anat incorporant al teixit residencial de la ciutat, la qual cosa ha obligat a importants processos de renovació dels edificis. En aquest cas, la part de l’illa que es pot renovar forma una L que abasta gairebé el total de la seva superfície. El projecte estableix dos blocs d’habitatges separats per un carrer interior que funciona com a espai semipúblic, vinculat alhora als habitatges i a la xarxa viària general de la ciutat. El bloc exterior, que dóna façana als dos carrers més importants, inclou quatre nivells d’habitatges en vuit plantes, mentre que el bloc interior inclou dos nivells d’habitatges en quatre plantes. El conjunt forma així un arc ben orientat al sud, i és possible d’il·luminar i ventilar bé tots els habitatges sense necessitat de patis. Al bloc més alt, les plantes baixes es reserven als comerços, mentre que les del bloc més baix incorporen alguns jardins privats. Als habitatges de la planta primera s’hi accedeix directament des del carrer, mentre que l’accés als habitatges superiors té lloc per mitjà de corredors oberts orientats al nord, per sobre dels dos carrers principals.
Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Eduardo Conde 50

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Conjunt de 50 habitatges (100 - 150 m2), organitzats en dos edificis, articulats pel cos d'escala i ascensors, que s'obren a un jardí interior compartit a l'hora per un altre edifici del carrer Vives i Tutó. Un dels dos edificis s'organitza al llarg d'un passatge vidriat amb doble galeria d’accés als habitatges. L'altre, amb façana al carrer Eduard Conde, és una successió lineal d'apartaments que en contacte amb la mitjanera S, es desdobla en dos per mantenir la continuïtat amb l'edifici veí. L’accés es fa a través d'unes galeries obertes al jardí. Els habitatges són de dos plantes, subdividides cada una en dos plans a diferent nivell, amb el que la circulació vertical es fa en trams d'escala de molt poca longitud, creant una certa continuïtat quasi horitzontal. Els habitatges mes alts augmenten amb una tercera planta, subdividida en una habitació coberta i una terrassa a l'aire lliure.
Escola Costa i Llobera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Escola per 900-1050 alumnes distribuïts en 16 unitats d'EGB, 6 unitats de BUP, 1 COU i 6 unitats de pre-escolar. Aqueta escola es desenvolupa en tres edificis independents entorn d'una plaça comú. La forta pendent del terreny fa que sota aquesta plaça aparegui un nivell destinat a usos comuns variables, en el front del qual es situa el parvulari. Per evitar que aquest nivell esdevingués un soterrani, s'hi ha introduït penetracions de llum, la principal a través d'una escalinata en diagonal que relaciona planta comú central i plaça descoberta. Cada edifici té una escala lineal doblada per una altra exterior. Les aules, que ocupen la resta de la planta, són obertes i es privatitzen girant les parets diagonalment i interposant-hi una mampara de suro i la zona de penjadors per a la roba. A la planta baixa de l'edifici de BUP hi ha la biblioteca i les zones comuns, que disposen d'entrada independent des del carrer perquè puguin ser utilitzades pels veïns del barri.
Francfort Serinyà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines

Es tractava de resoldre el programa d'un "francfort" en un local comercial tipus d'un edifici convencional. Un local comercial – tipus: una planta inhòspita, profunda i estreta (3,90 m.) inadequadament alta (3,90 m.), il·luminada exclusivament a través de tota la façana. Resoldre el programa d'un “francfort”: inserir al local bàsicament el conglomerat de maquinàries en la millor disposició de relacions que el bon funcionament aconsella. La idea central del projecte ha estat dissenyar un objecte globalitzador del pes específic del programa funcional, dotar-lo d'autonomia formal i dipositar-lo al local, tractant epidérnicament els elements restants com un fons. La façana intenta protegir l'interior del fort sol a què es troba exposat, per mitjà d'un "brise soleil" enllistonat que manté el plànol de façana, dins de la pràctica i el repertori de tecnologies utilitzades històrica i amb freqüència, aculturalrnent pels industrials del país.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edificis d'Habitatges Caponata
Premi FAD

Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura

Habitatges La Salut
Reforma de la Planta 5 i Incorporació del Club Social i Sala d'Activitats

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Sant Jordi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Eduardo Conde 50
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Escola Costa i Llobera
Casa Serras

Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

La casa és ubicada en un solar amb força pendent, que va de carrer a carrer. El programa, molt ampli, abasta 620 metres quadrats i inclou un petit museu de cotxes antics. La solució planteja dos cossos separats, formats per una estructura metàl·lica que sosté les diferents lloses i crea un gàlib que conté tant els espais interiors com els exteriors. El nivell dels dormitoris i el museu adopta la forma d’un basament. A la planta superior, per on s’hi accedeix, tots dos cossos s’uneixen per formar el gran espai de l’estar. El projecte investiga un ordre formal que integra la imatge cúbica de la casa, la lògica de les circulacions, la independència dels tancaments de la sala d’estar respecte a l’estructura i una adaptació ben ajustada al pendent del solar. Des de l’entrada, la casa pot ser llegida com una escalinata de diversos trams que, després d’accedir ordenadament a cada part del programa, va parar a la part inferior, on hi ha la piscina.
Condicionament Interior per la Biblioteca Modest Salse i Camarasa

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Intervenció sobre la Sortida del Cambril de la Verge de Montserrat

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Condicionament Interior de l'Antiga Biblioteca Pere de Montcada

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Catalunya

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Condicionament Interior de la Biblioteca Joan Rigau i Sala

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Escola Catalunya
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Rehabilitació de la Masia i Construcció de la Biblioteca Can Sumarro
Rehabilitació del Palau Pascual i Pons

Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Miquel Espinet i Mestre, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Antoni Ubach i Nuet

Entre els anys 1890 i 1891, l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia va construir per al Sr. Sebastià Pascual i per al seu cunyat D. Alexandre Pons dos palaus contigus als solars núm. 2 i 4 del Passeig de Gràcia. L’evident contacte entre ambdós propietaris va permetre a Sagnier construir els dos edificis amb evidents unions organitzatives però sobretot estilístiques. Durant el transcurs dels anys fins a l'inici del projecte van ser moltes i de diferent transcendència les obres que es van fer deixant sobre l’edifici innumerables cicatrius. Tot i el lamentable estat de l’edifici, l’Ajuntament de Barcelona el té inscrit en el seu catàleg d’edificis a conservar pel seu valor testimonial del modernisme català. Estant així les coses, es van decidir a redactar el projecte d’ampliació, restauració i transformació. Els principals trets d’aquesta intervenció tan àmplia i complexa van ser, en primer lloc, unificar els dos antics palaus en un sol edifici, l’accés al qual és des del Passeig de Gràcia. L’abast d’aquesta unificació passa per remodelar els accessos verticals, ascensors i escala, al voltant d’un pati de llum que és un dels punts de més alt interès del projecte. En segon lloc, emprendre les obres per rejovenir el sistema constructiu de l’edifici. En tercer lloc, s’amplia la cinquena planta sobre l’antiga coberta aprofitant l’obertura sota la barbacana. La introducció de la galeria en el rencontre entre la façana i la coberta tendeix a millorar l’esveltesa de l’edifici. Els criteris de restauració de la façana són varis: reintegrar el pinacle de base ortogonal, reparar tots els elements deteriorats, reposar algunes finestres gòtiques que estaven mutilades i integrar a l’esquema configuratiu les façanes construïdes sobre les antigues andanes del carrer Casp i la Ronda Universitat com de les obertures de la planta baixa un cop consolidat el caràcter comercial d’aquestes. Hem volgut mantenir la dualitat entre l’edifici antic i modern amb la coexistència del vestíbul original en planta baixa, executat en pedra de Montjuic i estucs, amb el pati vertical construït amb formigó blanc entès com una versió de pedra tecnològica, i restaurar amb una actitud recuperadora les poques peces de la planta primera que han aconseguit sobreviure fins els nostres dies. La lluminària de l’antic vestíbul ha estat dissenyada per Miguel Milá.
Rehabilitació de la Masia i Construcció de la Biblioteca Can Sumarro

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines

Can Sumarro és una masia situada en el cor vell de L'Hospitalet de Llobregat, en una àrea ocupada encara avui per altres masies recuperades per a Ús cívic i per alguns carrers de velles casetes de planta i pis alineades en filera. l'eix urbà de l'àrea és el correr Xipreret. Can Sumarro, el cos mes antic de la qual és del S. XVI, és I'única masia que conserva uno part important del seu entorn de camps i horts, encara lliure. En aquesta masia donada en el seu dia a la ciutat pel seu últim ocupant, el metge Dr. Prats, cedida per l'Ajuntament, la Generalitat ha instal·lat una biblioteca de la seva xarxa amb capacitat per a 180 lectors i 36.450 volums. El conjunt de la masia constava de dos cossos d'edificació independents relacionats per un pati tancat. L'edifici principal de dues plantes constava a la vegada de dos cossos: el nucli central del S. XVI orientat, com a totes les masies, al S., obert a un pati que donava accés a la casa, recollit, solejat i Iimitat per un mur cobert de verd i flors, i un altre nucli lateral allargat, de construcció posterior destinat possiblement a magatzematge en la seva planta baixa. El cos secundari, una sola nau com de doble alçada, amb estructura de dos arcs timpà, havia estat sens dubte el paller i graner de la casa. La intervenció ha consistit en: - Conservar, del nucli més antic de la casa, tal com estaven les dues sales centrals de les dues plantes, l'escala i les habitacions de l'angle S.O. per memòria del que havia estat l'edifici. - Convertir el pati que relacionava els dos cossos de l'edifici en l'area d'accés a la biblioteca, (canviant així radicalment el tradicional accés a la masia per la seva façana S.) i en el cor del conjunt. Per això s'han afegit a cada un dels edificis una nova crugia -paral·leles entre sí i idèntiques en estructura i configuració- en forma de porxo obert al S. la que correspon a l'antic paller i en forma de galeria envidriada l'anexa a l'ala lateral de l'edifici principal. - El paller, restaurada la seva coberta de llata per canal, i obert en la mateixa un lluernari tamisat i lineal en la carenera, s'ha convertit en biblioteca infantil. La seva capacitat s1ha augmentat amb dos balcons per a prestatgeries i lectura, alineats al llarg de les seves dues façanes longitudinals. - La masia s1ha destinat a biblioteca d 1adults. La crugia afegida en el pati alberga una rampa de dos trams que permet repetir en la planta alta una organització d'espais superposada i idèntica a la de la planta baixa. Les dues plantes del cos lateral, buidades dels elements obsolets i irracionals de la vello estructura que el fragmentaven innecessàriament, s'ha convertit en dues sales de lectura diàfanes. Amb les petites i velles finestres la de la planta alta; oberta radicalment al pati anex, l'inferior, mitjançant un apuntalament al llarg de quasi tota la seva longitud (18 m.). Així el pati replè de verd s'incorpora visualment a l'espai interior. La crugia situada al N., en les dues plantes s'ha dedicat a sales de lectura especialitzada. - Els interiors s'han tractat amb el màxim repecte als elements recuperables i els destinats pròpiament a biblioteca s'han organitzat segons els esquemes adoptats per a les biblioteques de la xarxa i equipat amb els mobles, paviments i lluminàries especialment dissenyats per a elles.
Reforma de la Sala d'Espectacles de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
La Tenda Animació

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Interiorisme

La Tenda Animació
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració

Rehabilitació del Palau Pascual i Pons
Escola Mestres Montaña

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Projecte i Direcció de la Biblioteca Vicente Aleixandre

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Parc de la Creueta del Coll

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L'àrea objecte d'aquest projecte estava pràcticament buida sense cap significació especial i sense cap ordre urbà. Correspon a un turó que havia estat parcialment ocupat per l'explotació industrial d'una pedrera. Aquest espai buit i abandonat semblava molt adequat per projectar-hi un parc públic al servei del veí barri de la Teixonera. Per a això calia precisar zones específiques d'ús col·lectiu i traçar bones línies de comunicació entre el barri i el parc. La transformació del gran forat que la pedrera va deixar, es fa a partir de dues idees: adaptar les pendents del nord del terreny, amb una especial però lleu repoblació forestal, entre camins sinuosos que van marcant espais habilitats per a l'ús veïnal, i subratllar teatralment la part central, que és la més profunda i la que manté més records topogràfics del planter. Aquest sector s'integra al paisatge urbà amb un llac a dos nivells que, a banda d'oferir diverses oportunitats lúdiques i esportives, és un escenari molt adequat perquè una gran escultura de Chillida marqui el centre compositiu, reflectint-se retòricament a l'aigua. El parc té dues línies d'accés, des del nord i des del sud. Un itinerari que permet contemplar la complexa geografia de l'entorn i comunicar directament l'espai públic amb les dues unitats veïnals més properes, de manera que s'asseguren les activitats que el propi disseny del parc predisposa.
Ampliació i Incorporació d'una Sala Polivalent i Vestíbuls a l'Edifici d'Oficines Nestlé

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El nou edifici d'oficines de Nestlé a Esplugues, Barcelona, és en realitat una ampliació d'un complex d'edificis força nou construït als anys setanta. Els paràmetres del disseny es van determinar després d'un període de llargues discussions que van implicar consideracions d'espai, imatge i manteniment plantejades pel client i les restriccions volumètriques imposades per les lleis urbanístiques locals influïdes per les carreteres circumdants i l'autopista propera. Aquestes, juntament amb les condicions visuals i solars del solar, van determinar l'emplaçament definitiu del nou edifici i la seva forma. Els edificis existents constaven d'un bloc d'oficines rectangular de vuit plantes situat sobre un N.E.-S.W. eix paral·lel a la carretera principal i un pavelló de dues plantes al nord-oest que conté laboratoris a la planta baixa i menjador a dalt amb vistes a un increïble jardí ben cuidat, gairebé suís en la seva perfecció. Tres soterranis sota l'edifici d'oficines albergaven una zona d'aparcament per als empleats, que en ser insuficient es complementava amb una gran superfície d'aparcament a l'oest del solar. Una petita escola bressol va completar el complex d'edificis situat al nord-est del solar molt allunyat dels edificis principals. Una de les principals preocupacions del client va ser que el nou edifici proporcionés condicions de treball gairebé idèntiques als empleats que les que ofereix l'oficina existent per evitar situacions conflictives i permetre la lliure circulació de personal i mobiliari d'oficina entre els dos edificis. Això va definir un mòdul bàsic d'1,20 m. per a divisions internes desplaçades en relació a la xarxa estructural per evitar conflictes amb les columnes. La superfície total d'aquest edifici sobre rasant és de poc més de 7.000 m2. Una primera proposta dels clients d'unir el nou edifici a l'existent formant un bloc en forma de L va tenir el mèrit de facilitar la comunicació entre les dues zones. Tanmateix, els arquitectes van assenyalar que això donaria ombra als jardins, bloquejaria la vista des dels menjadors de la finca boscosa cap al sud i donaria un caràcter radicalment diferent al nou espai d'oficines mirant al nord o al sud en lloc de l'est o l'est. Oest. Les raons van convèncer fàcilment el client d'acceptar un edifici separat en un N.E.-S.W. eix a l'Oest del solar al costat de l'autovia (actuant com a barrera acústica al trànsit) per connectar amb un passadís a l'entrada existent a ras de terra. Aquesta nova ubicació dels edificis va permetre construir sis soterranis sota el jardí, cinc d'aparcament amb 380 cotxes per als dos blocs d'oficines, i un, el primer soterrani, per a 900 m2. sala de conferències pública i un complex de cuina i menjador experimental i docent. La forma del nou edifici d'oficines de nou plantes es va determinar situant-lo el més lluny possible de l'edifici existent per garantir la màxima quantitat de llum solar matinal i major amplada de la pista del jardí. Això fa que l'edifici hagi d'adaptar la seva forma rectangular bàsica a les línies de façana legals orientades a les inclinacions dels carrers laterals i de l'autovia. Això dóna a l'edifici una forma reconeixible que correspon al seu lloc. Aquesta forma està encara més mutilada amb dues grans "excavacions" de tres pisos. Un a terra a l'angle sud per "rebre" el pas cobert entre els dos edificis d'oficines i significar l'entrada. L'altre es troba a la part superior de l'edifici a l'angle nord per formar un balcó gegant (a escala amb l'autopista), amb vistes al llarg de l'avinguda Diagonal que forma l'entrada principal a Barcelona per sota. Aquestes dues "excavacions" emfatitzen la sensació de lloc i donen un caràcter personal al que d'altra manera podria ser un altre edifici d'oficines de mur cortina de vidre. Les primeres propostes per a la façana d'aquest edifici contenien una pell exterior de persianes controlades separades del vidre amb una passarel·la metàl·lica a graella de manteniment, que permetria que l'aire calent fluís cap amunt i allunyés del vidre. No obstant això, aquesta proposta es va abandonar a favor del mur cortina normal, ja que el client volia evitar possibles problemes de manteniment i el posterior deteriorament de la imatge de l'empresa. El cost addicional de l'aire condicionat produït per una paret de vidre al clima de Barcelona no va ser considerat significatiu pels enginyers. Tenint en compte aquesta base, s'ha dut a terme el disseny del mur cortina de vidre límits tecnològics i estètics extrems: la forma prismàtica es destaca per la reducció absoluta dels montants de suport a una junta plana de neoprè; es va trobar que l'efecte mirall del vidre tintat amb doble vidre estava menys deformat amb l'ús d'un vidre manufacturat italià importat; l'efecte "piscina" dels vidres tintats a les oficines interiors es va reduir mitjançant l'ús de vidre transparent corresponent a la profunditat del fals sostre, permetent així a l'usuari l'oportunitat de veure el color natural real de la llum del dia; vidre transparent També s'utilitzava davant de la llosa del terra, on evidentment no era necessari els vidres tintats, i els suports d'acer del mur cortina estan al descobert i pintats de groc per afegir un cert efecte decoratiu funcional a la façana; El vidre de color gris s'utilitza per enfrontar els gruixos de les parets finals, la base i el sostre per expressar la seva funció diferent. El pas cobert entre els dos edificis d'oficines és mig túnel i mig pont quan passa pel jardí últim quan sobrevola la rampa del garatge i sobre la pista del jardí enfonsada que permet un accés directe al centre de conferències. És d'acer, vidre transparent, maons de vidre i rajoles blanques per permetre que s'incorpori completament al jardí el fatiga de l'efecte túnel el terra s'eleva cap al centre creant una alçada variable. Això també va permetre espai per a l'estructura i l'aire condicionat. Des d'aquest passadís de vidre, una branca triangular permet que una escala d'acer i vidre baixi amb llum natural al centre de conferències que hi ha sota el jardí. Els murs de contenció estan revestits amb bandes de gres rústic i polit. Aquest material es va escollir per emfatitzar la connotació clàssica de la base de l'edifici. La resta de parets estan cobertes de fòrmica blanca que conté el vestíbul principal, vidre negre a les sales de projecció posterior i cabines de translació, i cortines vermelles per obrir el vestíbul als vestíbuls que l'envolten. Aquests vestíbuls s'il·luminen des del jardí enfonsat, de l'aparcament i d'un pou de llum de maó de vidre que arriba a totes les plantes d'aparcament de sota. Els pisos del vestíbul i els vestíbuls circumdants s'unifiquen com un espai flexible amb una catifa de palla, mentre que les zones d'accés tenen un terrat verd intens, talla en rajoles de 10x10. Aquesta reducció de la mida normal de la rajola de terrazo dóna un paviment més uniforme. La sala de conferències s'ha girat en un eix del 45% per permetre una millor proporció entre la zona de la taula de conferències i el públic i per desdibuixar els límits de la sala per permetre un ús més flexible per a recepcions i diferents mides de públic. El pati del jardí s'ha mantingut el més senzill possible tenint en compte que es veu principalment des de les oficines de dalt. Tanmateix, s'ha introduït un itinerari que permet fer una passejada pel jardí per permetre una passejada a l'hora de dinar. S'ha afegit aigua a la zona ombrejada per reflectir la llum del cel i facilitar la connexió visual amb les plantes inferiors de l'edifici existent. En resum, la principal preocupació dels arquitectes era evitar l'anònim "bloc d'oficines de mur cortina internacional" i crear una sensació de lloc. relacionat tant amb els edificis existents i el seu entorn immediat com amb la seva posició de comandament a l'entrada de Barcelona.
Illa de Cases Can Borrell

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un conjunt de 200 habitatges socials en una illa de cases del nou eixample de Mollet, format per una trama de 100 x 100 metres, amb les quatre façanes orientades als quatre punts cardinals. La solució dóna una resposta diferent a cadascuna de les quatre cares, en funció de l’orientació i del caràcter urbà de cada carrer. Els blocs al sud i a l’oest estan formats per dues alçàries d’habitatges en dúplex; als de baix s’hi accedeix des de l’interior de l’illa i als de dalt per mitjà d’un corredor elevat que s’escapa de l’escaire de la cantonada. A la banda est es dobla el bloc, amb accessos verticals des del passatge interior i habitatges d’un sol nivell que donen a banda i banda. El bloc nord també té habitatges d’un sol nivell, i s’hi accedeix des del pati interior. El conjunt emfasitza les façanes sud i oest de l’illa, les úniques que tenen comerços, i reitera la voluntat de donar un caràcter públic al pati a través dels accessos des de l’interior.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

Illa de Cases Can Borrell
Projecte de 200 Habitatges Socials La Maquinista

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Institut Manuel Vázquez Montalbán

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Exposició "Barcelona, Cent Anys de Fires 1888-1988"

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Barcelona, 100 anys de Fires és una exposició històrica-retrospectiva que recull l'esperit firal de Barcelona al llarg de 100 anys d'Exposicions Universals i Fires. La trama argumental s'ha materialitzat a través de tres grans blocs amb llenguatges autònoms que comparteixen els 3.000 m2. del Palau Rius i Taulet del recinte firal: L'espai central està dominat i seccionat longitudinalment per un "travelling" format per una reproducció tridimensional de l'Arc de Triomf de l'Exposició del 1988, un baldaquí lluminós format pels raigs i el perfil del Palau Nacional de l'Exposició del 29 i un mur perforat per un "vidi-wall" que reprodueix amb la última tecnologia audiovisual l'actualitat del 1988. Aquest conjunt és la façana interior de l'exposició la formalització espaial i semàntica del corpus argumental. El segon bloc està format per una iuxtaposició rígida de murs que ressegueixen el sòcol perimetral del Palau i suporten el discurs cronològic dels documents gràfics per explicar l'evolució empresarial i estètica firaire. Es l'exposició pròpiament històrica-cronològica. L'últim bloc està format per una selecció significativa d'objectes i productes agrupats temàticament, que s'interfereixen anàrquicament amb la rígida lectura cronològica perimetral, distendint el simbolisme emblemàtic de l'espai central. És la mostra de mostres. Aquesta exposició ha comportat un període d'estudi d'un any, un buidat documental de 2.000 objectes, productes, fotos, etc., dels quals han estat seleccionats 900. Es va inaugurar el dia 30 de maig de 1988 i es va cloure el dia 5 de juny de 1988. L'han visitada 270.000 persones.
EU Mies Award

Seleccionat

Parc de la Creueta del Coll
Pla d'Ordenació Sector Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Sobre les 13 hectàrees que prèviament havien ocupat les casernes (1943-93), opaques als plans que —de manera intensiva i canviant (1955, 1971 i 1980)— havien densificat la trama gasiva de l’eixample, s’obrí la primera oportunitat contemporània de concebre ex novo tot un gran fragment de la nova ciutat. El procés comportà negociacions intenses amb l’Administració militar, en les quals també es veieren implicades peces de la ciutat antiga, i de seguida fou situat per l’alcaldia sota la batuta d’un «indiscutible» Bohigas, a fi de superar-hi les limitacions que el planejament havia demostrat i per tal d’entendre aquella oportunitat des d’una lògica de projecte. L’ordenament executat conservà algunes peces militars (finalment abatudes), establí una envoltant definida a les cares nord i est, ubicà aparcaments soterrats i un ampli parc públic i treballà les relacions amb latrama urbana per dilatar-la i donar-hi continuïtats matisades, sense perdre, però, una certa autonomia del conjunt per si mateix. S’hi havien d’encabir 60.000 m2 de sostre, sobretot residencial. Per sort, la gestió peça per peça fracassà i calgué la formació d’una empresa ad hoc, que executaria tot el procés. El projecte defineix una «U» de sis nivells, amb ordenances tan precises com un metaprojecte, que encara amb una gran concavitat al nord la relació amb l’eix principal i penetra al parc amb dues torres de 16 nivells, presidint-lo i inserint-se en una làmina d’aigua que el centra. El parc s’hi desenvolupa amb recursos tradicionals d’arbrat, jardineria i tanques al carrer i desplega un gran espai central polaritzat per l’estany, una illa i una gran pèrgola que donen la rèplica, com a buit, al ple marcat pels edificis. Malgrat els matisos ben contemporanis del llenguatge i alguns jocs volumètrics, com les torres dissociades, l’actitud general importa d’un neoclassicisme centreeuropeu la matriu d’una bellesa basada en l’ordre, l’homogeneïtat i la repetició.
Gala de Presentació de Canal+ al Palau Sant Jordi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Gran Premi d'Interiorisme

Gala de Presentació de Canal+ al Palau Sant Jordi
Port Olímpic

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Es tracta d'un port que ha de complir tres objectius: ser una bona base esportiva i de lleure marítim, acollir les complexes exigències de les competicions marítimes i, sobre tot, ser un bon escenari d'un nou centre d'activitat ciutadana, un focus actiu que reculli alguns dels aspectes vitalitzadors del nou barri de la Nova Icària. La làmina d'aigua del port es divideix en dos dàrsenes: la interior de 255 m.x193 m. i la exterior de 360 m. x 75 m. amb una capacitat total de 670 amarres. Entre les dos dàrsenes, el moll de serveis de 52 m. d'amplada, inclou un aparcament (180 places), una zona de reparació d'embarcacions i els serveis de recepció, control i subministrament de combustible. Al voltant d'aquestes dos dàrsenes s'organitza un gran espai perimetral que ha de servir per a les necessitats del port, però que ha de ser també un nou centre d'activitats urbanes. Aquest espai perimetral es subdivideix en dos nivells: els molls, entre les cotes 1,70 m. i 22,50 m. i el passeig elevat a la cota 7 m., aproximadament.
Escola del Veïnat

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

L’escola adopta una crugia circular d’una sola planta que gira al voltant d’un petit pati d’esbarjo, que serveix el parvulari. Cada aula té comunicació amb aquest pati, d’una banda, i amb el recinte arbrat de l’exterior, de l’altra. Les aules es cobreixen amb dos vessants que permeten incorporar una tarja elevada de ventilació creuada. La crugia circular es trenca en dues parts ben diferenciades, la de l’escola de primària i la del parvulari. Les escletxes que queden entre totes dues parts canalitzen l’accés des del carrer i el pas a la pista esportiva, situada en un recinte annex. Dos elements sobresurten en alçària: la torre circular de la biblioteca, situada al costat de l’entrada, i el cos de la sala polivalent, amb una coberta prismàtica més alta que la resta, de planxa ondulada pintada de color fosc, com la resta de cobertes. L’estructura combina pilastres de maó amb bigues i suports de formigó, i a cada lloc s’adapta a les peculiaritats del programa, i no a l’inrevés.
Escola Municipal de Vela

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Les principals dependències de l'Escola Municipal de Vela estan col·locades sota el passeig elevat del Nord Est, amb la intenció de no ocupar ni entorpir la globalitat del gran espai unitari dels molls. El magatzem es concentra en un edifici que actua com terminal del passeig elevat del Nord Est i com a frontissa d'unió amb el conjunt lineal del trencaones. És un edifici amb dos cossos, amb façanes de color blanc i brillant, rematades amb un conjunt de 24 piràmides que resolen alhora els problemes d’il·luminació i de ventilació permanent i els de protecció contra l'aigua. El conjunt de piràmides delimita una plaça relativament privatitzada per els exercicis preparatoris de la pràctica de la navegació des de la que es pot sortir en rampa directament al mar sense tenir que creuar el port fins a la bocana. L’edifici de l'Escola Municipal de Vela és com un símbol distintiu, apreciable a gran distància, com una explicació intel·ligible i inclús retòrica de les estructures formals del port.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Espais Urbans

Port Olímpic
Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Planificació urbana d'una àrea de 79 Ha. per a la Vila Olímpica de Barcelona 1992 amb 2.500 vivendes. Transformació del front marítim incloent-hi 107.200 m2 de parcs i 130.000 m² per a les instal·lacions del Port Olímpic (739 amarres). El treball de MBM en aquest projecte va ser principalment el disseny urbà de tot el sector, la autoria d'alguns edificis de vivendes, el Parc del Litoral i el Port Olímpic, que inclou l'edifici de recepció del Port (Capitania del Port) i l'Escola Municipal de Vela. MBM també es va encarregar de la supervisió dels 32 projectes dels edificis de vivendes dels altres arquitectes i de la coordinació de tots els treballs d'arquitectura, paisatgisme i enginyeria, incloent-hi les vies ràpides, el traçat ferroviari, el metro i les infraestructures.
Parc del Litoral

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Franja verda contínua de gairebé 2 km de longitud que separa les dues direccions d’accés i de sortida de la ciutat i que inclou, amb solucions diferents, el Cinturó del Litoral com a via ràpida segregada. Està dividit en tres parcs: el Parc de les Cascades per sobre la boca del túnel del Cinturó del Litoral amb escultures de Auke de Vries i Antoni Llena, el Parc del Port, que connecta directament amb el Port Olímpic i queda protegit del soroll de la circulació per dues barreres perimetrals de massa verda compacta d’arbres i un passeig porxat, i el Parc d'Icària, el centre d'atenció del qual és un llac que té la forma de la illa grega d'Icària, i que està situat al mateix nivell baix de la Ronda, que en aquest tram emergeix de sota terra i cinc ponts de fusta que travessen la ronda lligant la ciutat amb el parc i el mar.
Habitatges Can Folch

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

És l'àrea compresa entre el carrer Wellington, l'avinguda del Litoral i el passeig de Carles I, on havia existit l'antiga fàbrica Folch, de la qual es conserva una magnífica xemeneia de maó. L'element bàsic d'aquest conjunt és el gran edifici corb de 235 m. de longitud, amb façana còncava al parc de Carles I. Passa en forma de pont sobre el carrer Francesc d'Aranda i a manera de pòrtic sobre la vorera del propi passeig per tenir una façana més llarga que continuï amb poca interrupció la corba del "Clos del Mig" , amb la qual cosa s'aconsegueix una composició clara i contundent de la vora oest de la Vila Olímpica. Un edifici perpendicular a l'avinguda del Litoral sobre un pòrtic fortament ritmat -- amb ritmes perpendiculars a la façana, tipologia relativament insòlita però amb precedents tan diversos com els porxos de les Drassanes gòtiques de Barcelona, els de Pouillon a la reconstrucció del Vieux Port de Marsella o, salvant les distàncies, els pilotis de les Unitées de Le Corbusier -- i una pèrgola amb façana a aquesta avinguda delimiten una plaça comercial deprimida, a la cota on s'aixeca l'antiga xemeneia. El parc i els carrers queden perimetralment ben definits, malgrat diverses penetracions visuals, i l'interior es recupera per a un espai públic recollit, però no aïllat dels grans eixos viaris.
Palau Nou de La Rambla

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Carles Buxadé i Ribot, Jordi Frontons, David Mackay, Joan Margarit i Consarnau, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Edifici de nova planta de 7.043 m2 i 54 m. de façana a la Rambla, una de les artèries més importants i actives, ubicada en el cor de la Ciutat Vella de Barcelona. En el planteig urbanístic s'ha tingut en compte la relació de l'edifici amb l'entorn arquitectònic i el disseny d'unes façanes que s'integrin correctament en el conjunt, però que determinin un nou nivell de qualitat. L'edifici esta destinat a usos terciaris: locals comercials, oficines i aparcament per a 800 cotxes, un dels primers exemples de pàrquing robotitzat d'aquest tamany en tot el món.
Cerimònia del Premis Laus 92

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines, Albert Puigdomènech i Alonso
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Efímers - Muntatges Ambientals Corresponents a Accions de Curta Durada

Cerimònia del Premis Laus 92
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents

Palau Nou de La Rambla
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents

Noves Façanes per a El Corte Inglés
Noves Façanes per a El Corte Inglés

Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso, Elías Torres Tur

Els grans magatzems creixen i la ciutat sol·licita una nova façana. Vam passar diversos mesos intentant trobar una façana palatina civil, amb torre o campanar, com les dels altres edificis de la Plaça Catalunya; incorporant records d'edificis de Nova York (Wollworth, Rockefeller Center)..., de la Rinascente de Roma, o d'algun de F. Gehry a Boston, o uns altres més tranquils… La façana construïda és de granit de color beix salmó, com les lletres amb el logo en la coronació de la cantonada. El sòcol que cobreix la planta baixa i l'aler continu que el protegeix són de llautó. En la mateixa cantonada l'aler s'aixeca com l'ala d'un barret. La cantonada sud de l'ampliació és projecte de l'estudi d'arquitectura MBM, amb anells horitzontals en les tres últimes plantes. I en canvi, en un parell d'hores de treball va aparèixer amb facilitat la façana de l'interior de l’illa. És la façana que recobreix les escales d'evacuació i els conductes d'instal·lacions i està revestida de planxes d'alumini encunyades com la persiana del radiador de l'automòbil Seat 600. Una cosa similar es dona a les façanes dels patis de l'eixample barcelonina: elementals i útils, tan poc necessitades de representació i ostentació com els passa a les façanes dels carrers. Les planxes i el granit de les façanes dels carrers tenen la mateixa mesura per a encaixar unes amb unes altres quan es troben.
Projecte Urbà de l'Illa d'en Robador

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest edifici està dins del Projecte urbà de l’illa del carrer d’en Robador. Té façanes als carrers de Sant Rafael, Sadurní, Sant Josep Oriol, a la Rambla del Raval i a una plaça. L’edifici té diferents alçàries: l’ala paral·lela a la Rambla té planta baixa i cinc, l’ala perpendicular té planta baixa i cinc, i el cos comú, planta baixa i sis.Hi ha dues plantes d’aparcament al soterrani. A la planta baixa hi ha un pas de vianants entre la nova plaça i el c. Sadurní que permet la comunicació des de la Rambla.Hi ha dos nuclis d’accessos: un a la façana del c. Sant Rafael i l’altre al pas de vianants. (Memòria sobre un dels edificis centrals del projecte).
Escola d’Educació Infantil i Primària Vila Olímpica

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Construcció d’un edifici de nova planta per a ubicar-hi un Centre d’Educació Infantil i Primària de 2 línies per a 450 alumnes amb una superfície total construïda de 3.600 m2. La proposta inicial de la orientació que creem que ha de tenir el projecte del Centre d’Educació Infantil i Primària "Vila Olímpica", ha tingut en compte la voluntat de aconseguir un bon projecte, de qualitat arquitectònica per que pugui col·laborar a la bona qualitat de l’ensenyament a partir d’uns criteris constructius rigorosos que permetin la construcció del centre i el seu manteniment posterior amb uns costos continguts, dins de les previsions raonables. El projecte es basa en els següents punts: • Implantar l'edificació aproximadament sobre els nivells actuals del terreny per tal d'evitar costos de moviments de terres i perquè el desnivell existent entre les plataformes del solar i les rasants de l'avinguda Salvador Espriu i del carrer Jaume Vicens i Vives permeten optimitzar la protecció dels vents de mar i del soroll del trànsit de les vies ràpides de la Ronda del Litoral. • Proposar un edifici de dues plantes, per tal d'alliberar terrenys per als patis de joc i camp d'esport i alhora estalviar costos de construcció reduint les superfícies de fonaments i de coberta. • Organitzar l'edifici en una planta en forma de L, oberta en diagonal cap a migdia i, per tant, d'esquena al carrer Carmen Amaya. Així s'aconsegueix protegir l'escola del brogit del trànsit d'aquest carrer, molt agreujat pel pas de camions i pel seu soroll d'arrencada a causa dels dos semàfors situats en una pujada forta, al costat del Centre Abraham. • Situar el camp d'esports al Nord, fora de l'àmbit de les aules per evitar les distraccions a les hores de classe i possibilitar-ne un ús independent, si calgués. • Optar per incorporar l'Escola Bressol a la resta de tot el centre d'educació, situant-lo a la planta baixa d'un dels seus cossos i compartint l'edifici. La finalitat és doble: aconseguir un centre integrat, que és pedagògicament interessant i reduir els costos de construcció. • Orientar bé totes les aules. No hi ha cap aula gran que miri cap al Nord ni cap a Ponent. Totes tenen accés directe al jardí i als patis de joc; els pàrvuls i l'Escola Bressol perquè són a la planta baixa, i les aules de primària a través d'un carrer interior i escales comunes. • Situar l'entrada del Centre al carrer Carmen Amaya perquè facilita l'accés a peu pla del Parvulari i de l'Escola Bressol. Prop de l'entrada, a la planta baixa hi ha l'administració. • Col·locar les aules especialitzades de Primària (música i audiovisuals, plàstica i informàtica) a la planta pis en un lloc ben relacionat amb la resta de les aules. • Organitzar l'extrem de l'ala Nord-Est de l'edifici, que és una cua de la L, amb el menjador i la cuina arran de terra i el gimnàs, a sobre. Així el gimnàs està al mateix nivell que les aules de Primària. Un sistema de rampes connecta el gimnàs i el camp d'esports. El menjador pot ser usat per a altres activitats si convé i pot, també, extendre’s, en cas de necessitat, cap el vestíbul d'entrada. • Col·locar el porxo per a activitats de lleure a l'ombra i a recer de la pluja al costat del camp d'esports, sense interferir en les activitats docents de les aules. • Donada la proximitat de l'edifici al mar i a les platges, proposem un edifici en el que, tot i estar composat per volums a diferents alçades, hi predomini l'horitzontalitat. Per tant, les cobertes de l'edifici, tot i ser planes són prou inclinades (5%) per assolir la millor estanqueïtat a la pluja i una bona vista de l'edifici a vol d'ocell. • Els murs de tancament de l'edifici estaran aïllats per la part exterior i acabats amb estuc. Les parts inferiors d'aquests murs seran de totxo vidrat, i la part superior es rematarà amb un ràfec per a la seva protecció i conservació. • Utilitzar en els interiors de l'edifici materials resistents a l'erosió que se sol produir en una escola infantil, acústicament adequats, de bon envelliment i de fàcil manteniment, encara que no siguin els més barats possibles. Creiem en la bondat i l'eficàcia econòmica d'un manteniment fàcil.
Campus de la Ciutadella de la UPF

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Rehabilitació d’una antiga caserna militar per a ubicar-hi un edifici universitari amb capacitat per a 3000 alumnes i 200 professors, Aquest és un dels edificis del campus de la Ciutadella del conjunt de la Universitat Pompeu Fabra implantada en diversos edificis escampats a Ciutat Vella. L’edifici perimetral originari, es destina a aules serveis i deganat. Els dos cossos nous d’aules i departaments, ubicats al gran pati central, s’han tractat amb llenguatges actuals. L’aulari és un edifici paral·lelepipèdic d’estructura de formigó i façana de mur cortina molt llis i tens − sense elements metàl·lics a la vista − donant al pati. L’edifici de departaments, en contrast, és un prisma flotant amb acabat de façana de taulons de fusta, deixats de serra, i finestram lineal continu horitzontal interromput, cada dos departaments, per un plec sortint d’alumini blanc. El gran pati central esta cobert per una teulada en dents de serra, amb vidre al nord i constituirà l’espai privilegiat de vida col·lectiva dels estudiants.
Premio Década

Guardonat / Premiat

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Campus de la Ciutadella de la UPF
El Corte Inglés (Francesc Macià)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Parc del Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Habitatges Parc del Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Comissaria Central dels Mossos d'Esquadra

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta de l’edifici que ha d’allotjar una Comissaria de Policia (Mossos d’Esquadra) i les oficines del Servei Català de Trànsit. Està ubicat a la plaça d'Espanya, en el punt de creuament de la Gran Via i del Paral·lel, dues vies importants de l’Eixample. La proposta es basa en dos cossos autònoms, alineats cada un d’ells a les dues avingudes perimetrals i un espai central que actua de gran vestíbul de recepció. Les façanes s’estructuren amb un sistema modular que permet modificar-se segons la variació de necessitats internes. Sobre aquesta modulació s’estenen unes faixes contínues de plaques fotovoltaiques. L’emplaçament és molt significatiu i serà motiu d’una reconsideració urbanística de tota la plaça d’Espanya.
Edifici d'Oficines per a la UGT

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Projecte d’un edifici d’oficines amb planta en L i diferents alçades, de 9.238 m2 ubicat dins un solar que forma part del conjunt del “Projecte Urbà de l’illa del carrer d’en Robador i el seu entorn” promogut per Foment Ciutat Vella. Te façanes als carrers de Sant Rafael, Sadurní, Sant Josep Oriol, la Rambla del Raval i a una nova plaça situada entre l’edifici i l’hotel. Al soterrani hi ha 2 plantes d’aparcament, que ocupen el perímetre de l’edifici d’oficines, així com el de la nova plaça i l’hotel. L’edifici ha estat projectat per poder tenir diverses formes d’us, des de l’ocupació per part d’una sola institució a una subdivisió més fragmentada de l’espai. La planta baixa es discontínua amb un forat que fa de pas de vianants entre la nova plaça i el carrer Sadurní, que permet la comunicació directa des de la Rambla del Raval a l’illa d’habitatges i els comerços de la planta baixa així com al nou edifici de la Filmoteca de Catalunya a la Plaça Salvador Seguí.
Ampliació de l'Escola Costa i Llobera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Abans de l’ampliació, l’escola era un conjunt de tres edificis de planta rectangular situats a l’entorn d’un espai comú, un gran terrat a l’aire lliure que mira cap a Barcelona, que funciona com a centre de l’escola i espai d’esbarjo. L’ampliació consisteix en un quart edifici de volum similar als existents, projectat utilitzant els mateixos criteris compositius i constructius dels edificis actuals, amb la finalitat d’obtenir un conjunt amb coherència volumètrica i topogràfica que acollirà en el seu conjunt un total de 910 alumnes dels 3 als 17 anys (de parvulari a 2on de batxillerat). El nou edifici es distribueix en planta baixa, dues plantes pis i soterrani – sala polivalent i gimnàs –, que coincideixen amb els nivells dels forjats actuals. A nivell de planta baixa es construeix un pont que connecta, perforant el nou edifici, el pati actual amb el de l’ampliació, i forma un gran espai lliure al voltant dels edificis. Aquesta planta queda dividida pel pas de connexió. La planta primera i la segona es connecten per una banda amb l’edifici existent més pròxim mitjançant uns ponts vidrats i per l’altra amb el jardí exterior a través d’unes escales i un pont metàl·lics. La planta baixa i les dues plantes pis es comuniquen a través d’una escala vidrada similar a les dels altres edificis de l’escola. A la planta soterrani, al mateix nivell que l’entrada principal de l’escola actual, hi ha l’espai polivalent/gimnàs, amb els vestidors corresponents, que es desenvolupa parcialment sota el pati de joc.
Auditori i Sala Gaudí a La Casa Milà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’adequació dels soterranis de La Pedrera per a Auditori i Sala Gaudí, intenta ser molt neutra i respectuosa amb el que queda de l’obra original. No es tracta d’una restauració que intenti tornar-ho tot a l’origen. Es tracta de no afegir, de ser neutre i discret i d’evitar imitacions gaudinianes. Calia assumir els reforços estructurals necessaris, el pas de les instal·lacions i complir les actuals normatives. Auditori Caixa Catalunya: 185 butaques, llotges laterals per 78 seients extensible al pati exterior de 110 m², dos cabines de traducció simultània, una sala de control, tres pantalles per sessions cinematogràfiques i audiovisuals, i un escenari amb una tarima tècnica per conferències, col·loquis, espectacles teatrals o musicals de petit format. Sala Gaudí: 92 seients, una sala de control interconnectada amb les cabines de traducció i control de l’Auditori, una pantalla i un espai per espectacles i actes polivalents sense un escenari fix. Espais generals: Una rampa/vestíbul d’entrada, un cancell, dos guarda-robes, vuit lavabos, un lavabo per minusvàlids, dues zones de camerinos amb lavabos, dutxes i vestuaris, una cuina-office i una sala d’invitats.
Estació de Metro L3: Liceu

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El projecte té com a objectiu dissenyar una estació molt lluminosa i neta pensant que és un espai col·lectiu amb una altíssima densitat de circulació diària. Les parets i sostres de les andanes estan revestits d’uns plafons de vidre il·luminats que porten impreses les fulles de plataner que cobreixen La Rambla. S’ha volgut traduir al carrer subterrani les virtuts espaials i ambientals de l’entorn urbà.
La Casa dels Xuklis

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest edifici està concebut per a acollir les famílies amb nens malalts de càncer de fora de la ciutat que segueixen un tractament a Barcelona. La Casa dels Xuklis és un projecte pioner a Europa liderat per la Fundació de Nenes i Nens amb Càncer i nascut de la iniciativa de l’AFANOC. Va un pas més enllà dels centres Maggie's d'Escòcia ja que afegeix a la planta baixa una residència amb pati. La construcció de la residència es basa en la tipologia del pati – la casa grega, l’atri romà, el pati islàmic, el claustre cristià – que dona resposta a diferents costums culturals i socials. Hem identificat els quatre pavellons amb les quatre estacions de l’any i les quatre orientacions del dia. La residència proporciona allotjament a 25 famílies en «habitatges individuals» de 30 m2, situats al voltant del pati. Cada llar té una coberta inclinada articulada per garantir una ventilació creuada que elimina els perills de l'aire condicionat per a aquests malalts. També compta amb un Centre de Dia independent que permet a les famílies no residents gaudir d'un espai més domèstic on relaxar-se i comunicar-se amb les altres famílies, malalts i cuidadors professionals del centre i on reben assistència i suport mèdic especialitzat. L’edifici, de 1.989 m2, està situat en un terreny cedit per la Diputació de Barcelona i està envoltat de jardins.
La Torre Blanca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un edifici de 19 plantes i dos soterranis amb diferents tipologies d'habitatges: pisos senzills o dúplex i d'un, dos, tres i quatre dormitoris. Els habitatges estan agrupats al voltant d'un carrer vertical i s'articulen mitjançant tres "places urbanes" situades una a nivell de carrer, una altra al centre de la torre i al llarg de quatre plantes, i la tercera a la part alta de l'edifici amb un "skyline” esglaonat a la part superior, sense instal•lacions mecàniques perquè estan situades a cada planta per donar servei als habitatges respectius. L'edifici es tracta com una figura geomètrica pura: el prisma, amb excepcions puntuals on es produeixen buits que corresponen a espais d'ús comunitari: vestíbuls, habitatges dúplex, terrassa comunitària, piscina i solàrium perquè tinguin il•luminació natural. La façana es compon d'una sèrie d'elements horitzontals repetitius que només s'interrompen en les interseccions amb els buits i els elements de les escales generals de l'edifici.
Edifici d'Oficines RBA

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici d’oficines de 19.000 m2, 17 plantes i 4 soterranis es troba al nou districte del 22@ del barri del Poblenou. Té un pas de vianants que travessa l’edifici en les tres primeres plantes, dues entrades en plata baixa i dos nuclis d’accessos verticals. A les plantes intermèdies, hi ha els espais més públics, amb un auditori i terrassa per a les activitats socials de l’editorial i els despatxos de direcció i la biblioteca se situen a les plantes superiors. L’edifici exhibeix dues corrents gramaticals, una relacionada amb la forma i l’escala de l’edifici, i l’altra amb el detall de les seves façanes camaleòniques. La primera, té a veure amb la forma irregular del volum de l’edifici que estava predeterminada per l’ordenació urbanística del solar. En base a això, ens vam adonar que projectant una simple composició rectangular a la façana principal orientada a l’oest a l’estil del pintor Piet Mondrian el rectangle de les plantes superiors, podia flotar sobre la base. La terrassa que quedava entre els dos rectangles, es podria convertir en un espai idoni per a les activitats socials de l’empresa a l’aire lliure. El rectangle inferior, en canvi, podia detallar-se a una escala més humana en contrast amb l’escala metropolitana del rectangle superior. La segona, planteja les diverses solucions que es podien adoptar en quant a l’orientació de les façanes. L’estreta façana orientada al nord, que dona a l’avinguda Diagonal, no requeria cap element de protecció i podia ser totalment de vidre. En canvi, la llarga façana orientada a l’oest, tenia que protegir-se del calor i la intensa llum del sol de la tarda. Per això, es van col·locar uns brise-soleil a cada planta, i unes mampares de vidre serigrafiades, que protegeixen el vidre lleugerament entintat de les finestres horitzontals, que introdueixen una relació més humana amb el carrer. A l’estreta façana sud, unes terrasses horitzontals eviten la penetració vertical del sol de migdia. La façana est, resguardada per l’edifici d’oficines situat a deu metres de distancia, no necessitava protecció solar. Un altre factor que es va tenir en compte, va ser la referencia al passat industrial del barri, expressada mitjançant el senzill marc estructural amb perfils blancs d’alumini i panells lleugers de ceràmica de color, en al·lusió a les escasses fàbriques de maó encara existents.
Disseny Hub Barcelona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici es composa de dues parts: una subterrània (aprofitant el canvi de nivell provocat per la urbanització de la plaça de les Glòries) i una altra que emergeix sobre el nivell +14,50 m. Aquesta última és un paral·lelepípede tallat en biaixos amb la mateixa amplada que el carrer Àvila, de manera que fa de final i d’indicador de les relacions Eixample-plaça sense tancar les vistes del gran parc central. La coberta del subterrani té el tractament i l’ús d’espai públic, relacionat, per tant, amb el futur projecte de la plaça de les Glòries. La catifa verda és un dels components primordials i s'ha fet amb elements naturals que garanteixen la sostenibilitat i el fàcil manteniment. El grafisme lluminós i la pèrgola complementen la plaça urbana situada a l'altra banda de l'edifici, al costat de l'Avinguda Meridiana. El bar restaurant s’exterioritza al nivell +6,98 m. i ofereix un atractiu a l’espai públic. El llac és un subratllat compositiu que relaciona els diversos nivells. L’Institut Català d’Energia (ICAEN), un cop processat l’edifici, ha emès el certificat de qualificació energètica amb una classificació A.
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Seleccionat. Categoria: Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Privada

La Torre Blanca

Arxiu (13)

Dibuix

Perspectiva del conjunts del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic.

© Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (178)

Llibre

Vet aquí el que penso / Josep Martorell i Codina.

Barcelona : Viena, 2009.
Llibre

Les Escoles bressol de Barcelona : solucions arquitectòniques al servei dels infants / [textos: Institut d'Educació (Dolors Cabrera ... [et al.]) i Josep Martorell].

Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació, DL 2009.
Llibre

Recomanacions als futurs arquitectes / [Alfons Soldevila, ed. ; Oscar Tusquets, Lluís Clotet, Josep Martorell, Enric Sòria, Federico Correa, Albert Viaplana].

Barcelona : Edicions UPC : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 2007.
Llibre

Martorell, Bohigas, Mackay : MBM : fiaschi.

Firenze : Alinea, 2001.
Llibre

Landscape of recreation (II) : amusement parks / [author: Francisco Asensio Cerver ; text: Antonio Dueñas ... et al.].

Barcelona : the Author, DL 1995.
Llibre

Aspectes bàsics del projecte de conclusions / [Josep Martorell].

[Barcelona? : Congrès d'Arquitectes de Catalunya?], 1981.
Llibre

Guia d'arquitectura de Menorca / Josep Martorell.

Barcelona : Gaya Ciencia, DL 1980.
Llibre

Temas de arquitectura escolar, 1972 / Martorell, Bohigas, Mackay.

[s.l.] : [s.n.], 1972.
Llibre

Plan especial de ordenación de la zona sud-oeste de Montjuïc / Antonio Bonet, Martorell y Bohigas.

Barcelona : Seix Barral, DL 1969.
Llibre

La Arquitectura moderna / Gillo Dorfles ; revisión y apéndice por Oriol Bohigas y José Ma Martorell.

Barcelona : Seix Barral, 1957.
Article de Revista

Guia d'arquitectura de Menorca : parte 2a / Josep Martorell.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 135 (1979), p. 2-65
Article de Revista

Guia d'arquitectura de Menorca : parte 1a / Josep Martorell.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 134 (1979), p. 2-60
Article de Revista

El Congrés d'Arquitectes de Catalunya va seguint els seus passos / Josep Martorell.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 144 (gen.-febr. 1981), p. 38-39
Article de Revista

Edifici de vivendas ; Vivenda unifamiliar : O. Bohigas Guardiola, D. Mackay Goodchild, J.Ma. Martorell Codina.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 124 (1977), p. 14-15
Article de Revista

Bloque de viviendas.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 118 (nov. 1976), p. 20-21
Article de Revista

Rehabilitación del Cuartel de Roger de Llúria para la Universidad Pompeu Fabra : Barcelona : Josep Martorell, Oriol Bohigas y David Mackay.

Conarquitectura No 6 (oct. 2002), p. 12-20
Article de Revista

Concurso de anteproyectos de edificio complementario del Palacio Municipal.

Cuadernos de Arquitectura N. 34 (1958), p. 14-22.
Article de Revista

Concurso de anteproyectos para nueva sede social del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares.

Cuadernos de Arquitectura N. 29-30 (1957), p. 1-40.
Article de Revista

Edifici de vivendes Martí l'Humà.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 156 (gen.-febr.-març 1983), p. [20]-21
Article de Revista

L'Urbanisme dibuixat de l'era Cantallops / per Josep Martorell.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 144 (gen.-febr. 1981), p. 71-73
Article de Revista

Grupo de viviendas : O. Bohigas Guardiola, D.J. Mackay Goodchild, J.Ma. Martorell Codina.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 103 (jul.-agosto 1974), p. 40-41
Article de Revista

Anteproyecto de edificio comercial : O. Bohigas Guardiola, D. Mackay Goodchild, J.M. Martorell Codina.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 91-92 (sept.-oct. 1972), p. 17
Article de Revista

Fábrica de productos electrónicos "Piher" en Granollers (Barcelona).

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 82 (mayo-jun. 1971), p. 87-90
Article de Revista

Proyecto de edificio para viviendas : O. Bohigas Guardiola, D. Mackay, J. Ma. Martorell Codina.

Cuadernos de Arquitectura N. 78/1 (1970), p. 32
Article de Revista

Viajes Barcino.

Cuadernos de Arquitectura N. 38 (4o trim. 1959), p. 29
Article de Revista

La Escuela : aspectos de un problema / Jose Ma. Martorell.

Cuadernos de Arquitectura N. 35 (1er. trim. 1959), p. 5-7
Article de Revista

Cinco casas urbanas.

Cuadernos de Arquitectura N. 22 (jun. 1955), p. 23-27.
Article de Revista

Rehabilitación de un antiguo cuartel militar como facultad universitaria. Barcelona : MBM Arquitectes: Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay.

On diseño No 228 (2001), p. 190-207
Article de Revista

Entrevista a Josep M. Martorell.

D'a : Revista Balear d'arquitectura N. 7 (1991), p. 68-76
Article de Revista

Facultad de Ciencias Jurídicas de la UPF en Barcelona.

Oficinas Año XXXIV, n. 231 (Sep. 2001), p. 57-68
Article de Revista

The Experience of the Villa Olímpica in Barcelona / Josep Martorell.

Lotus N. 71 (Feb. 1992), p. 112-115
Article de Revista

Tienda de relojería.

Cuadernos de Arquitectura N. 25 (1º trim. 1956), p. 16
Article de Revista

Participació de l'urbanisme a la integració dels immigrants / per Josep M. Martorell.

Serra d'or Any VIII, n. 11 (Nov. 1966), p. 21-26
Article de Revista

Una Historia de MBM / Josep Martorell.

On diseño No 141 (1993), p. 106-143
Article de Revista

Model de ciutat o ciutat model / Federico Correa Ruiz, Eduard Bru i Bistuer, Antoni Llagostera Fernandez, Josep Martorell, Bernardo de Sola Susperregui.

Barcelona : Metrópolis Mediterránia 2a època, n. 25 (Març-Abr. 1995), p. 49-57
Article de Revista

La Nestlé se amplia.

Arquitectura Viva N. 6 (Jun. 1989), p. 29-31
Article de Revista

Casa Almirall : Martorell, Bohigas, Mackay arquitectes.

A+U : architecture and urbanism N. 120, 09/80 (Sep. 1980), p. 45-48
Article de Revista

Una Casa en la comarca del Vallés.

Hogares Modernos N. 60 (Jul. 1971), p. 60-64
Article de Revista

Cierta nostalgia de lo pompeyano.

Casa Viva N. 31(1984), p. 58-62
Article de Revista

Groupe d'apartaments, Santa Agueda, Benicasim.

Architecture d'aujourd'hui N. 149 (Avr.-Mai 1970), p. 72-75
Article de Revista

Kochstrasse, isolato n. 4.

Casabella Anno XLV, n. 471 (Lug.-Ago 1981), p. 40-41
Article de Revista

Martorell, Bohigas, Mackay.

Casabella Anno XLIX, n. 513 (Mag. 1985), p. 18-19
Article de Revista

Proyecto para Friedrichstadt sur, Berlín, manzana 4.

Arquitecturas Bis No 36-37 (abr.-jun. 1981), p. 12-21
Article de Revista

La Nouvelle Amiens : MBM.

Ur No 2 (Mayo 1985), p. 11-15
Article de Revista

Testimonianze di Martorell, Bohigas e Mackay.

Architettura : Cronache E Storia Anno XIV, n. 154 (Ago. 1968) p. 308-316
Article de Revista

Catalans à Berlin : projet d'ordonnancement de quatre îlots, Quartier Friedrichstadt, Berlin : concours IBA : Martorell, Bohigas et Mackay, architects.

Architecture d'aujourd'hui N. 217 (Oct. 1981), p. 26-27
Article de Revista

École maternelle, primaire et secondaire, Barcelone / photos: Català-Roca.

Architecture d'aujourd'hui N. 204 (Sep. 1979), p. 50-52
Article de Revista

Deux immeubles a Barcelone : Martorell, Bohigas, Mackay, architects.

Architecture d'aujourd'hui N. 220 (Avr. 1982), p. XXXIII
Article de Revista

Casa Almirall, La Garriga, Spain : architects: Martorell, Bohigas, Mackay.

Architectural Review Vol. CLXVIII, n. 1004 (Oct. 1980), p. 231-232
Article de Revista

MBM and the Barcelona school / Charles Jencks.

Architectural Review Vol. CLXI, n. 961 (Mar. 1977), p. 159-165
Article de Revista

Martorell, Bohigas, Mackay.

Progressive Architecture N. 8 (Aug. 1987), p. 88-97
Article de Revista

Barcelona school.

Architectural Review Vol. CLXI, n. 961 (Mar. 1977), p. [151]-158
Article de Revista

Zur Barcelona-schule = a propos de l'école de Barcelone = on the Barcelona school / Oriol Bohigas.

Bauen + Wohnen N. 1(Jan. 1978), p. 12-18
Article de Revista

Escuela Sant Jordi en Pineda.

Mobelart N. 23 (Nov. 1974), p. 28-31
Article de Revista

L'Escalier de vie : école "Costa i Llobera", Barcelone.

Architecture d'aujourd'hui N. 216 (Sep. 1981), p. 68-69
Article de Revista

Uno Schema per quattro case = A Basic concept for four houses : Oriol Bohigas, David Mackay, Josep Martorell.

Lotus N. 22 (1979), p. 20-22
Article de Revista

Seis proyectos del estudio M.B.M.

Arquitectura : Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid Año LXIV, VI Época, n. 245 (Nov.-Dec. 1983), p. 35-46
Article de Revista

Vivienda unifamiliar en L'Ametlla del Vallés.

Mobelart N. 11 (Set. 1973), p. 45-47
Article de Revista

Escuela Garbí.

Mobelart N. 23 (Nov. 1974), p. 25-31
Article de Revista

Un Chalet.

Hogares Modernos N. 56 (Mar. 1971), p. 98-104
Article de Revista

Housing at Martí l'Humà : Martorell, Bohigas, Mackay.

A+U : architecture and urbanism N. 163, 04/84 (Apr. 1984), p. 96-98
Article de Revista

Martorell, Bohigas, Mackay.

A+U : architecture and urbanism N. 09/73 (Sep. 1973), p. 84-102
Article de Revista

Iluro building : Mataró, Barcelona, Spain : 1974.

A+U : architecture and urbanism N. 84, 11/77 (Nov. 1977), p. 42-47
Article de Revista

Casa Martí : Sant Jordi d'Alfama, Ametlla de Mar, Tarragona, Spain : 1972-1974.

A+U : architecture and urbanism N. 82, 09/77 (Set. 1977) p. 67-72
Article de Revista

Recent works of Martorell, Bohigas, Mackay.

A+U : architecture and urbanism N. 225, 06/89 (June 1989), p. 67-130
Article de Revista

Dos agrupaciones de viviendas en Sarrià : Martorell, Bohigas, Mackay.

Croquis N. 9/10 (Mayo-Jul. 1983), p. 24-31
Article de Revista

Edificio de viviendas : barrio de Sarrià, Barcelona.

Croquis N. 13 (Nov. 1983-Ene. 1984), p. 78-80
Article de Revista

Casa de viviendas en Barcelona : arquitectos: José M. Martorell y Oriol Bohigas.

Revista Nacional de Arquitectura Año XII, n. 126 (Jun. 1952), p. 5
Article de Revista

Grupo de viviendas obreras : arquitectos: Oriol Bohigas, José M. Martorell.

Arquitectura : Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid Año 3, n. 28 (Abr. 1961), p. 19-22
Article de Revista

Tienda en Badalona : José M. Martorell, Oriol Bohigas, arquitectos.

Revista Nacional de Arquitectura Año XIII, n. 137 (Mayo 1953), p. 21
Article de Revista

Case per operai a Barcellona.

Domus N. 377 (Abr. 1961), p. 1-2
Article de Revista

House near Barcelona, La Garriga.

Architectural Review Vol. CLXVIII, n. 1002 (Aug. 1980), p. 98-99
Article de Revista

Fábrica de productos electrónicos Phier en Badalona, Barcelona.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 82 (mayo-jun. 1971), p. 81-86
Article de Revista

Grupo de apartamentos en el golfo de Pals, Gerona.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 99 (nov.-dic. 1973), p. 28-30
Article de Revista

Grupo escolar "El Timbaler del Bruch", Barcelona.

Cuadernos de Arquitectura N. 51 (1er. trim. 1963), p. 14-16
Article de Revista

Casa de pisos en la calle Valseca, Barcelona.

Jano No 8 (jul.-agosto 1973), p. 27
Article de Revista

Fábrica de productos textiles "Giró Hermanos" en Badalona.

Jano No 8 (jul.-agosto 1973), p. 25-26
Article de Revista

Edificio comercial "Serras", Granollers.

Jano No 8 (jul.-agosto 1973), p. 24
Article de Revista

Grupo de apartamentos en el Golf de Pals.

Jano No 30 (Sept. 1975), p. 16-21
Article de Revista

Casa Luján en Palau de Plegamans, Barcelona.

Hogar y Arquitectura N. 41 (Jul.-Ago. 1962), p. 30-32
Article de Revista

Casa Arpí [sic] en Le [sic] Figaró, Barcelona.

Hogar y Arquitectura N. 41 (Jul.-Ago. 1962), p. 26-29
Article de Revista

Progetto per la città olimpica Barcellona : Martorell, Bohigas, Mackay, Puigdomènech.

Domus N. 702 (Feb. 1989), p. 40-49
Article de Revista

Martorell Bohigas Mackay : isolato residenziale, Mollet/Barcellona.

Domus N. 695 (Giu. 1988), p. 29-39
Article de Revista

Una Manzana casi-cerrada para unas calles casi-corredor : viviendas en Mollet del Vallés : arquitectos: Martorell, Bohigas, Mackay.

A V Monografías = Monographs N. 11 (1987), p. 40-43
Article de Revista

Apartment, Barcelona.

A+U : architecture and urbanism N. 79, 07/77 (July 1977), p. 94-95
Article de Revista

Grupo de apartamentos en Benicassim, Castellón.

Hogar y Arquitectura N. 91 (Nov.-Dic. 1970), p. 17-25
Article de Revista

Casa Heredero, Tredos, Valle de Aran, Lerida.

Hogar y Arquitectura N. 89 (Jul.-Ago. 1970), p. 8-15
Article de Revista

Editorial "Destino" en Badalona, Barcelona.

Hogar y Arquitectura N. 78 (Sep.-Oct. 1968), p. 116-121
Article de Revista

Casa de renta limitada en la ronda Guinardo, esquina calle Lepanto.

Hogar y Arquitectura N. 62 (Ene.-Feb. 1966), p. 18-23
Article de Revista

Ascensores, patios, parkings y livings : cuatro casas de vecinos en Sarrià : edificio de viviendas en la calle Eduardo Conde esquina con la calle Caponata del barrio de Sarrià de Barcelona : Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay.

Arquitecturas Bis No 51 (sept. 1985), p. 13-17
Article de Revista

Escuela "Thau". Barcelona, 1972-1973

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 112 (1976), p. 13-17
Article de Revista

Grupo de viviendas en Riudellots de la Selva (Girona).

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 108 (marzo 1975), p. 24-27
Article de Revista

Berlin, projecte MBM.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme Núm.145 (març-abr. 1981), p. 5-7
Article de Revista

Visado de planos y administración, planta 4a.

Cuadernos de Arquitectura N. 48 (2o trim. 1962), p. 32-35
Article de Revista

Grupo escolar "Barón de Viver", Barcelona.

Cuadernos de Arquitectura N. 51 (1er. trim. 1963), p. 12-13
Article de Revista

Fabrica Phier S.A. (2a etapa), Badalona.

Cuadernos de Arquitectura N. 59 (1r. trim. 1965), p. 22-23
Article de Revista

Restaurante "La Mariona".

Cuadernos de Arquitectura N. 71 (1r. trim. 1969), p. 34-35
Article de Revista

Escuela Catalunya, Calle Lleida, s/n. Sant Adrià de Besós.

On diseño No 52 (1984), p. 12-15
Article de Revista

Una Casa helicoidal en La Garriga : la casa Almirall.

On No 1(1979)
Article de Revista

La Discreta formalidad de una agencia bancaria.

On No 14 (1980)
Article de Revista

Ampliación edificio de oficinas : Martorell, Bohigas, Mackay, arquitectos, Lluís Pau, interiorista.

On diseño No 91 (1988), p. 35-51
Article de Revista

Casa Heredero.

Revista Nacional de Arquitectura N. 185 (Mayo 1957), p. 25-27
Article de Revista

Casa Guardiola en Argentona, Barcelona 1955.

Revista Nacional de Arquitectura N. 185 (Mayo 1957), p. 23-24
Article de Revista

MBM Recreation : two swimming pool-parks in Catalonia.

Architectural Review V. CLXXXIII, n. 1092 (Feb. 1988), p. [69]-73
Article de Revista

Housing at Eduard Conde : Martorell, Bohigas, Mackay.

A+U : architecture and urbanism N. 163, 04/84 (Apr. 1984), p. 99-101
Article de Revista

2o Concurso de anteproyectos para la sede del Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares.

Cuadernos de Arquitectura N. 32 (1958), p. 5-27
Article de Revista

Tres escuelas en Tarrasa, (1960)

Cuadernos de Arquitectura N. 47 (1er. trim. 1962), p. 23-28
Article de Revista

Casas Serras : Canovelles, Vallès Oriental.

Croquis N. 5/6 (Nov. 1982-Gen 1983), p. 35-37
Article de Revista

La Villa in Gabbia.

Casa Vogue N. 120/121 (Lug.-Ago. 1981), p. 82-87
Article de Revista

Martorell, Bohigas, Mackay.

Architecture d'aujourd'hui N. 177 (Jan.-Fevr. 1975), p. 74-89
Article de Revista

Antonio Bonet, J.M. Martorell, Oriol Bohigas : plan especial de Montjuic.

Zodiac N. 15 (Dic. 1965), p. 50-53
Article de Revista

Pour un urbanisme du pavé et de l'égout : pour un urbanisme de transformation fonctionelle de l'architecture / par Oriol Bohigas.

Techniques et Architecture N. 307 (Dec. 1975-Jan.1976), p. 94-103
Article de Revista

Obras y proyectos : una evolución de la tipología escolar de los últimos 15 años a través de la producción del taller M/B/M.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 89 (mayo-jun. 1972), p. 38-49
Article de Revista

Escuelas Sant Jordi, Pineda, Barcelona : Oriol Bohigas y José Ma Martorell, arquitectos.

Cuadernos de Arquitectura N. 75 (1er. trim. 1970), p. 33-38
Article de Revista

Casa Heredero Tredos, Valle de Aran : Oriol Bohigas y José M. Martorell, arquitectos.

Cuadernos de Arquitectura N. 75 (1er. trim. 1970), p. 25-32
Article de Revista

[Martorell, Bohigas, Mackay].

Nueva Forma N. 86 (Mar. 1973), p. 64-141
Article de Revista

Aportaciones de la cultura arquitectònica catalana : equipo: Martorell, Bohigas, Mackay / Antonio Fernández Alba.

Nueva Forma N. 86 (Mar. 1973), p. 63-64
Article de Revista

Martorell/Bohigas/Mackay : 1974-1988.

Croquis Año VII, n. 34 (Jul. 1988)
Article de Revista

Oriol Bohigas : medalla de oro de la arquitectura 1990.

Arquitectos N. 119 (1990)
Article de Revista

5 edificios aislados

Cuadernos de Arquitectura N. 27 (3o trim. 1956), p. 1-8
Article de Revista

L'Olimpico Bohigas : I grandi progetti di Barcellona.

Casabella Anno LI, n. 533 (Mar. 1987), p. 36-39
Article de Revista

Mutua metalúrgica : J. M. Martorell, Oriol Bohigas, arquitectos.

Cuadernos de Arquitectura N. 40 (2o. trim. 1960), p. 12-17
Article de Revista

Maó : la ciudad sobre el puerto : propuesta para una cornisa.

Arquitecturas Bis No 50 (jun. 1985), p. 20-27
Article de Revista

El Café-restaurante de la Exposición Internacional / por J.M. Martorell.

Cuadernos de Arquitectura N. 52-53 (2o y 3er. trim. 1963), p. 15-25
Article de Revista

Iglesia parroquial de San Sebastián : Barcelona (Verdún) : arquitectos: José Ma Martorell, Oriol Bohigas.

Cuadernos de Arquitectura N. 45 (3r trim. 1961), p. 29
Article de Revista

Fábrica PIHER, S.A. : Badalona 1958-1959 : Arquitectos: José M. Martorell, Oriol Bohigas.

Cuadernos de Arquitectura N. 41 (3er. trim. 1960), p. 13-15
Article de Revista

Casa plurifamiliar : Oriol Bohigas, José M. Martorell, arquitectos.

Cuadernos de Arquitectura N. 34 (1958), p. 33
Article de Revista

Plan especial de ordenación de Montjuïc : arquitectos: O. Bohigas, A. Bonet y J.M. Martorell / Marcial Echenique.

Cuadernos de Arquitectura N. 61 (3er. trim. 1965), p. 40-46
Article de Revista

Josep Martorell : que els carrers passin.

Ab : Arquitectes de Barcelona N. 26 (Ago. 1990), p. 22-23
Article de Revista

Facultad de derecho, Barcelona : Martorell, Bohigas & Mackay.

A V Monografías = Monographs N. 87-88 (Ene.-Abr. 2001), p. 106-109
Article de Revista

Una Nube de cerchas : facultad de derecho de la universidad Pompeu Fabra de Barcelona / Vicenç Font, Carme Grau, Enric Ribadulla.

Cercha 3a época. n. 59 (Abr. 2001), p. 32-42
Article de Revista

Casa de renta en Barcelona : arquitectos: José Ma Martorell, Oriol Bohigas.

Revista Nacional de Arquitectura N. 200 (agosto 1958), p. 20
Article de Revista

Josep Martorell.

Anthropos N. 28 (Jul.-Ago. 1983)
Article de Revista

La Nova Icària : da villaggio olimpico a quartiere marittimo / Josep Martorell.

Au : Arredo Urbano Anno 11, n. 44 (Mag.-Lug. 1991), p. 98-115
Article de Revista

Casa de pisos.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 97 (jul.-agosto 1973), p. 5
Article de Revista

Vivienda unifamiliar. Valle de Arán, Lerida.

Cuadernos de Arquitectura N. 73 (3o trim. 1969), p. 27
Article de Revista

Conversa amb Le Corbusier a propòsit de l'exposició de París / Josep M. Martorell.

Serra d'or 2a època, any V, n. 3 (Març 1963), p. 22-27
Article de Revista

Edificio industrial : O. Bohigas Guardiola, D. Mackay Goodchild, J. M. Martorell Codina.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 84 (sept.-oct. 1971), p. 27
Article de Revista

Edificio di abitazioni a Barcellona.

Architettura : Cronache E Storia Anno V, n. 46 (Ago. 1959), p. 258-259
Article de Revista

Casa Orpí en el Figaró.

Cuadernos de Arquitectura N. 50 (4o trim. 1962), p. 8-9
Article de Revista

Grupo de viviendas en la calle Navas de Tolosa.

Cuadernos de Arquitectura N. 54 (4o trim. 1963), p. 10-12
Article de Revista

Casa Luján en Palau de Plegamans, Barcelona.

Cuadernos de Arquitectura N. 50 (4o trim. 1962), p. 10-11
Article de Revista

Centro escolar, Sant Adrià del Besós, Barcelona.

Croquis N. 17 (1984), p. 46-51
Article de Revista

Instituto laboral de Sabiñánigo (Huesca).

Cuadernos de Arquitectura N. 36 (2o trim. 1959), p. 13-17
Article de Revista

Instituto laboral de Sabiñánigo.

Revista Nacional de Arquitectura N. 203 (Nov. 1958), p. 23-26
Article de Revista

Casa Guardiola en Argentona : arquitectos: O. Bohigas Guardiola, J.Ma Martorell Codina.

Cuadernos de Arquitectura N. 33 (1958), p. 18-19
Article de Revista

Grupo de viviendas para obreros de una factoría metalúrgica, Barcelona : arquitectos: O. Bohigas Guardiola y J. M.a Martorell Codina.

Cuadernos de Arquitectura N. 44 (2o trim. 1961), p. 12-14
Article de Revista

Una escuela pública de vanguardia : la escuela Timbaler del Bruc de Oriol Bohigas y Josep Martorell (Barcelona, 1957) / Isabel Durá Gúrpide.

Rita Nº 6 (2016) 2340-9711
Article de Revista

Una encuesta sobre la arquitectura de hoy con Oriol Bohigas y J.M. Martorell / J.J.Tharrats.

Revista de actualidades, arte y letras Nº 146 (1955)
Article de Revista

Un Nou tros de ciutat més enllà del 92 : extracte de la memòria tècnica del projecte.

Habitatge N. 6-7 (set. 1986) .b15901300
Article de Revista

Actualidad de la arquitectura catalana / por Oriol Bohigas.

Arquitecturas Bis N. 13-14 (Mayo- Jul. 1976), p. 2-26
Article de Revista

Architektur im Gespräch : Bericht aus Barcelona = a propos d'architecture : rapport sur Barcelone = on architecture : raport from Barcelona.

Bauen + Wohnen N. 1(Jan. 1978), p. 9-28
Article de Revista

El parque del Migdia y sus edificios. Girona : MBM. Arquitectes, Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila y Francesc Gual.

On diseño No 239 (2003), p. 158-171
Article de Revista

Escuela secundaria. Hellersdorf, Berlin : MBM Arquitectos, Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila y Francesc Gual.

On diseño No 247 (2003), p. 154-167
Article de Revista

Concurso de anteproyectos de dos colegios mayores masculinos, Universidad de Barcelona.

Cuadernos de Arquitectura N. 20 (dic. 1954), p. 2-7.
Article de Revista

Unidad de viviendas en la calle Escorial, Barcelona : premio Fad de Arquitectura, 1962.

Hogar y Arquitectura N. 47 (Jul.-Ago. 1963), p. 23-34
Article de Revista

Grupo de viviendas en Barcelona : arquitectos: José M. Ribas Casas, Francisco Mitjans, Antonio Perpiñà, Oriol Bohigas, José M. Martorell, José Alemany.

Arquitectura : Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid Año 3, n. 34 (Oct. 1961), p. 18-20
Article de Revista

Bloques de viviendas A(65) y B(92) del Grupo de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, situado en la calle Escorial de Barcelona.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 89 (mayo-jun. 1972), p. 74-82
Article de Revista

J.M. Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay.

Zodiac N. 15 (Dic. 1965), p. 102-111
Article de Revista

MB.

Nueva Forma N. 83 (Dic. 1972), p. 5-62
Article de Revista

Grupo Escorial, Barcelona : premio FAD 1962 : Mitjans, A. Perpiñà, J.M. Ribas Casas, J.M. Martorell, O. Bohigas, J. Alemany.

Cuadernos de Arquitectura N. 54 (4o trim. 1963), p. 5-9
Article de Revista

6 edificios construidos recientemente en Barcelona.

Cuadernos de Arquitectura N. 28 (4o.trim. 1956), p. 14-21.
Article de Revista

[Textos breus de L. Peña Ganchegui, O Bohigas, J. Martorell, D. Mackay, E. Donato].

Quaderns d'arquitectura i urbanisme N. 156 (gen.-febr.-març 1983)
Article de Revista

Concurso de anteproyectos para la ampliación de la sede social en Barcelona del C.O.C.A.C.B.

Arquitecturas Bis N. 17-18 (Jul.-Sept. 1977), p. 1-27
Article de Revista

Concurso de anteproyectos del edificio para la ampliación de la sede social en Barcelona del COACB.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 115 (jul. 1976), p. 22-28
Article de Revista

Diez años de exposiciones : interiorismo efimero : Pau, Martorell, Bohigas, Mackay / texto: Lluís Pau.

Diseño Interior N. 8 (Oct. 1991), p. 20-33
Article de Revista

El Universo. De infinito a infinito : Lluís Pau y Martorell/Bohigas/Mackay.

On diseño No 137 (1992), p. 174-189
Article de Revista

Exposición conmemorativa Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona : Lluis Pau, Estudio IDP.

On diseño No 184 (1997), p. 150-157
Article de Revista

Mon de la Mort.

Diseño Interior N. 76 (1998), p. 100-101
Article de Revista

Exposición Dennis Hopper : Lluís Pau, diseñador y Martorell/Bohigas/Mackay/Puigdomènech, arquitectos.

On diseño No 153 (1994), p. 112-115
Article de Revista

Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Lluis Pau.

On diseño No 49 (1984)
Article de Revista

Oficina de información y turismo en Lloret de Mar. Girona.

On diseño No 86 (1987), p. 33-36
Article de Revista

La Feria de las ferias : Martorell, Bohigas, Mackay y Lluís Pau.

On diseño No 96 (1988), p. 65-74
Article de Revista

Catalunya en la España moderna : 1714-1983.

On No 46 (1983)
Article de Revista

Objetos enmarcados : Addicional, un nuevo look para tiendas de diseño.

Ardi Año III, n.17 (Set.-Oct. 1990), p. 138-143
Article de Revista

Caixa d'estalvis, Mataró, near Barcelona : architects: Martorell, Bohigas, Mackay, designer: Lluís Pau.

Architectural Review Vol. CLXVIII, n. 1004 (Oct. 1980), p. 229-230
Article de Revista

Shoe shop, Granollers, Barcelona.

Architectural Review Vol. CLXIX, n. 2 (Feb. 1981), p. 110-111
Article de Revista

Barcellona dopo Gaudí e il GATCPAC.

Architettura : Cronache E Storia Anno V, n. 46 (Ago. 1959), p. 247-265

Rutes i Apunts (18)

Rutes 28

10 anys de guardonats als Premios Década
Rutes 47

Arquitectures per l’educació a la Barcelona metropolitana
per Paolo Sustersic
Rutes 59

Barcelona: retícules urbanes dels 60
per Sílvia Martínez Palou
Apunts 8

Cap a un habitar cooperatiu
per Cristina Gamboa
Rutes 78

Els premiats pel FAD 1958-1969
Rutes 81

Els premiats pel FAD 1970-1979
Rutes 5

Habitatge d’alta muntanya a la Vall d’Aran
Rutes 21

J.J.O.O. BCN ’92: Edificis singulars a la Vila Olímpica de Barcelona
Rutes 20

J.J.O.O.: Habitatge col·lectiu a la Vila Olímpica de Barcelona
Rutes 27

La petjada de Joan Miró a Barcelona
per Dolors Rodríguez Roig
Rutes 14

Nous paradigmes d’habitatge a la Barcelona burgesa
per Jorge Vidal
Rutes 42

Patrimoni modern a la vora de l’Ebre
per Enric Roig
Rutes 79

Seguint l’empremta del Grup R a Barcelona
Apunts 4

Torna la decoració
per Xavier Sust
Apunts 5

Tornar al GATCPAC, cent anys després
per Carolina B. García-Estévez
Rutes 11

Un segle d’habitatge col·lectiu a Girona
Apunts 3

Una possible “Escola de Barcelona”
per Oriol Bohigas
Rutes 48

Vicky Cristina Barcelona

Sobre el projecte

Qui som

Directors:

Comissió Documental:

Col·laboradors:

Col·laboradors Externs:

Amb el suport de:

Entitats Col·laboradores:

Disseny i Programació:

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Grup Escolar Baró de Viver Sol·licita la imatge

Grup Escolar El Timbaler del Bruc Sol·licita la imatge

Alçat dels Habitatges Can Folch. Sol·licita la imatge

Alçat de la xemeneia del recinte dels Habitatges Can Folch. Sol·licita la imatge

Esbós de la pèrgola d'accés als magatzems de l'Escola Municipal de Vela. Sol·licita la imatge

Esbós de la Coberta de l'Escola Municipal de Vela Sol·licita la imatge

Alçat de l'accés a l'Escola Municipal de Vela. Sol·licita la imatge

Perspectives de l'Escola Municipal de Vela Sol·licita la imatge

Persperctiva de l'interior d'una aula de l'Institut Ramon Berenguer IV. Sol·licita la imatge

Perspectiva de l'accés a l'Institut Ramon Berenguer IV. Sol·licita la imatge

Perspectiva de la piscina exterior de l'Institut Ramon Berenguer IV. Sol·licita la imatge

Perspectiva de l'interior de Institut Ramon Berenguer IV. Sol·licita la imatge

Perspectiva del conjunts del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic. Sol·licita la imatge

En Imatges

Obres (131)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (172)

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Ampliació del Despatx MBM

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Grup Escolar Baró de Viver
Sol·licita la imatge

Grup Escolar El Timbaler del Bruc
Sol·licita la imatge

Alçat dels Habitatges Can Folch.
Sol·licita la imatge

Alçat de la xemeneia del recinte dels Habitatges Can Folch.
Sol·licita la imatge

Esbós de la pèrgola d'accés als magatzems de l'Escola Municipal de Vela.
Sol·licita la imatge

Esbós de la Coberta de l'Escola Municipal de Vela
Sol·licita la imatge

Alçat de l'accés a l'Escola Municipal de Vela.
Sol·licita la imatge

Perspectives de l'Escola Municipal de Vela
Sol·licita la imatge

Persperctiva de l'interior d'una aula de l'Institut Ramon Berenguer IV.
Sol·licita la imatge

Perspectiva de l'accés a l'Institut Ramon Berenguer IV.
Sol·licita la imatge

Perspectiva de la piscina exterior de l'Institut Ramon Berenguer IV.
Sol·licita la imatge

Perspectiva de l'interior de Institut Ramon Berenguer IV.
Sol·licita la imatge

Perspectiva del conjunts del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic.
Sol·licita la imatge