Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecta per la ETSAB 1994 (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona). Actualment dirigeix el seu estudi d'arquitectura i disseny urbà compaginant l'activitat professional amb la docència. Des de l'any 2017 corregeix l'equip d'urbanització km_ZERO guanyador del Projecte de Reforma de la Rambla de Barcelona. Col·labora amb el Departament de Projectes Urbans de Barcelona des de l'any 1996. Ha treballat en la transformació urbana d'espais públics com el Passeig de Sant Joan, el Baluard del Migdia (Barcelona) i la plaça Major de Manresa, entre altres. Ha realitzat projectes de paisatge i intervenció arqueològica com l'adequació del Fòrum Romà d'Empúries. Professora de projectes del Màster-Postgrau -Perímetres Privats- de l'escola Elisava (Universitat Pompeu Fabra) des de 2006. Directora del workshop d'arquitectura 'A contraluz' els anys 2014 i 2015.
Projectes destacats
.Remodelació de la Rambla de Barcelona premi concurs-ute kmzero (2017-19)
.Edifici d’habitatges_Poblenou -Barcelona (2019)
.Urbanització del passeig de st Joan_Barcelona (2007-2014)
.Urbanització del Baluard del migdia i entorn de l’estació de França (2015-2016)
.habitatge GT_Barcelona
.45 habitatges socials_Manresa-(2006-2013)
.remodelació de la plaça major de manresa-2006
.adequació del Fòrum romà d’Empúries-2002-2009
.habitatge unifamiliar_menorca-2003
.reforma d’una masia-can cama-Eivissa -2007
.àtic sta caterina-2003
L’estudi
Dedicat a l’arquitectura, el disseny interior i el disseny d’espai públic desenvolupa projectes especialment compromesos en el disseny de qualitat, funcional, coherent i respectuós amb l’entorn, aplicant criteris de sostenibilitat i ecodisseny, sense renunciar als conceptes clau i a la bona resolució tècnica. L’estudi té més de 20 anys d’experiència en col·laborar en equips multidisciplinars especialitzats en enginyeria, arqueologia, topografia, geotècnia, biologia y processos de participació ciutadana entre altres.
Obres (5)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (8)
-
Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 1)
Dins de la trama isòtropa de carrers de 20m Cerdà (1859) va planejar unes vies principals de 50m de secció, amb calçada central i voreres amb doble alineació d'arbrat. El Passeig de St Joan és una d'elles. La nova proposta de remodelació d'aquesta via principal planteja dos objectius fonamentals, prioritzar l'ús per als vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella. Per a aconseguir aquests dos objectius s'han considerat tres criteris bàsics d'urbanització: En primer lloc, és clau garantir la continuïtat de la secció al llarg del traçat. La nova secció del bulevard és simètrica i amplia les originals voreres de 12,5m a 17m d'ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb dues noves alineacions d'arbres. La continuïtat del traçat és clau per a garantir la claredat funcional de l'eix al llarg del seu recorregut. En segon lloc, és fonamental adequar l'espai urbà als diferents usos. La nova proposta ha d'acollir la diversitat d'usos fent possible la seva bona convivència. Els 17 m de vorera s'organitzen de manera que 6m queden lliures per al recorregut per als vianants; els 11m restants sota la zona arbrada conformen les zones d'estar (bancs, jocs infantils i terrasses). La reducció dels carrils de circulació, les zones d'estar sota l'arbrat i la segregació del carril bici són aspectes claus d'una remodelació urbana que prioritza l'ús per als vianants sense renunciar a la funcionalitat viària. Finalment, és una premissa clau del projecte potenciar el Passeig de St Joan com a nou corredor verd urbà i sostenible fins al Parc de la Ciutadella. Per això s'incorporen dues noves alineacions d'arbres a banda i banda dels plataners existents, conformant així un àmbit d'ombra natural que acollirà les zones d'estar, jocs infantils i terrasses. La incorporació d'un sistema d'arbustives autòctones acompanyant aquest arbrat i un sistema de paviments mixtos drenants contribueix a enriquir la biodiversitat i sostenibilitat d'aquest eix. Amb la nova proposta, el Passeig de St Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, considerant al mateix temps aspectes clau d'un disseny urbà compromès amb el medi ambient i l'entorn. -
Habitatge Social i Aparcament El Salt
Lola Domènech i Oliva, Antonio Montes Gil
L’edifici resol la continuïtat amb l’entorn urbà. L’espai públic no només envolta l’edifici, sinó que s’hi macla amb ell, per sobre i dins seu. La coberta es transforma en una plaça, resolent l’accés des de una rampa per a vianants sota un voladís i des de una escalinata. L’aparcament s’estén per sota del nivell del carrer i plaça. La planta geometritza la forma irregular del solar. En el pati posterior, un carrer interior connecta els dos extrems de l'edifici. Els accessos a les vivendes s'organitzen en les 3 plantes des de una passera interior. Aquesta garanteix la ventilació creuada a les vivendes, sense necessitat de patis interiors. A la façana, la galeria de lames constitueix una pell unitària, dinàmica i canviant, garanteix protecció visual i solar. A partir de la inflexió de la façana oest, el tancament es resol mitjançant panells prefabricats. A la façana pati, un sistema de panells de vidre permet controlar les vistes i deixar el corredor interior obert i ventilat. -
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions en Espais ExteriorsRemodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 1)Remodelació del Passeig de Sant Joan (Fase 2)
La proposta de remodelació del Passeig de St. Joan es planteja com a objectius fonamentals prioritzar l’ús per a vianants del Passeig i convertir-lo en el nou corredor verd urbà fins al parc de la Ciutadella. La nova secció bulevard és simètrica i amplia les voreres originals de 12,5 a 17m d’ample, mantenint els arbres centenaris existents i acompanyant-los amb un nou sistema d’arbrat i arbustives autòctones. Amb aquesta intervenció, el Passeig de St. Joan ha recuperat el seu valor social com a espai urbà, al mateix temps que ha incorporat aspectes clau de biodiversitat i sostenibilitat.Urbanització de l’Entorn del Baluard del Migdia
Conxita Balcells i Blesa, Lola Domènech i Oliva
Aquest projecte es planteja dos objectius fonamentals, per una banda recuperar e integrar els espais urbans de l'entorn de l'Estació de França i de l'antic Baluard del Migdia, i per l’altre connectar dos barris cèntrics, històricament desconnectats en aquest punt: el barri de la Ribera i el barri de la Barceloneta. Els nous espais públics, al peu dels edificis construïts en els darrers anys, acolliran un programa funcional d’estada i passeig i posaran en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb la recuperació de l’antic Baluard del Migdia. L’existència de les estructures arqueològiques de l'antic Baluard del Migdia (segle XVI), la Muralla de Mar i la Contraescarpa de principis del s.XVIII, configuren un nou escenari urbà. El projecte recull i resol l'entorn de l'antic Baluard, creant una balconada mirador i una rampa d'accés restringit per a visites puntuals. Les troballes arqueològiques han permès esbrinar que el mar arribava fins a aquest punt en el s. III i que era apte per a la navegació fins al s. XV, època en la qual es va construir una escullera. La terra va guanyar terreny al mar i en aquesta zona es va construir el Baluard del Migdia i la fortificació marítima entre els s. XVI I XIX. L'actuació realitzada recupera el conjunt arqueològic de l'antic front marítim, mostrant el nivell inferior del fossat original entre muralles i generant al mateix temps, un espai urbà perimetral de la cota superior que permet visualitzar aquest context patrimonial. L’àmbit que limita amb l'antiga Estació de França, ocupat fins aleshores per una zona d’aparcament, es transforma en un espai públic per a vianants, obert i accessible que permet ara connectar amb el barri de la Barceloneta i que incorpora una extensa zona d’estada sota un nou arbrat de floració blanca.Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)
SeleccionatHabitatge Social i Aparcament El SaltMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais UrbansUrbanització de l’Entorn del Baluard del MigdiaBibliografia (7)
Rutes i Apunts (2)
-
Rutes 62
