Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Conxita Balcells Blesa (Barcelona, 1962), arquitecta i paisatgista, titulada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1990, de la qual n’és professora des de 1993, combinant la seva trajectòria professional amb la docència. També ha participat en conferències i exposicions d’àmbit nacional i internacional.
Ha dedicat la seva trajectòria professional a la redacció i la construcció de projectes, majoritàriament en l'àmbit públic. Els espais de formació (guarderies, escoles, edificis universitaris) i l'habitatge social han estat els projectes més elaborats al seu estudi. Les seves obres cerquen un apropament al sentit de l’arquitectura entesa com un bé patrimonial que enriqueix la nostra societat i dialoga amb el lloc.
Els seus projectes integren des de l'inici criteris de sostenibilitat ambiental, que inclouen la utilització de materials sostenibles i de mesures d’eficiència ecològica que garanteixen els mínims impactes i consums energètics, tant en el procés constructiu com durant el seu cicle de vida.
L’evolució de la seva trajectòria professional l’ha portat a treballar en els últims anys en múltiples projectes d'àmbits diferents. Aquests inclouen habitatges, edificacions escolars, universitàries, de l'àmbit sanitari, judicial i altres equipaments municipals, així com tot un seguit de projectes d'urbanització.
Els seus treballs han estat reconeguts per la professió i la societat civil. Així ho constaten els premis i mencions obtingudes en les diverses convocatòries dels Premis FAD, Biennals d'Arquitectura, Premis Europeus, etc. La seva obra ha estat extensament difosa en publicacions especialitzades i exposada en diferents ciutats (Barcelona, Girona, Londres, Boston, Sant Lluís ...)
Obres (10)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (18)
-
Escola Sant Serni d'Arfa
El Centre d’educació Infantil i Primària Sant Serni d’Arfa està pensada com una escola unitària, que es basa en l’ensenyament d’un únic mestre pels diferents ci¬cles escolars. Per aquest motiu ha estat projectat amb una nova tipologia d’escola. Un cop entesos els diferents requeriments funcionals del nen necessaris per la seva activitat, que la Direcció General de Centres Docents va elaborar molt meticulosament, quedava per resoldre la manera com el mestre podria dur a terme correctament la seva tasca. La proposta, encara que pugui semblar contradictòria, es va iniciar pensant en el mestre. L’escola es va projectar per a ser oberta, flexible i alhora controlable. La posició del mestre ha de permetre controlar tot el que suc¬ceeix a l’escola tant si els alumnes es troben repartits en les diverses aules com si passa momentàniament una estona amb un d’ells. El moviment del terra, així com els plecs de la coberta, marquen clarament l’àmbit de cada activitat. Des de l’accés, un es¬pai obert acompanya les dependències del professor. Ens endinsarem a l’escola pel que podríem anomenar un passadís sense tancament interior, per a trobar, per una banda, les plataformes d’informàtica, plàstica i biblioteca, i per altra, el pati. Al final del petit recorregut i encarant-s’hi, trobem l’aula. El solar és una era que forma un suau pendent orientat a nord i es troba al final del poble. Arribant des del nucli antic hi accedim per l’últim carreró. Els “darreres” de les últimes cases del poble ens insinuen la presència d’un possible nou carrer que podria donar continuïtat a la trama del poble. Es tracta d’un carrer amb unes edificacions que es tanquen sobre elles mateixes i la seva era i que busquen la bona orientació. La tipologia estructural escollida és la llosa massissa de for¬migó sobre suports també de formigó. L’acabat de la coberta és de coure. Els tancaments verticals són de fusta i formigó vist. -
Habitatges Ronda de Dalt
Conxita Balcells i Blesa, Manuel Brullet i Tenas
L’edifici, que forma part del Plà de vores de les rondes, es situa en un solar triangular i de fort pendent en la trobada del Passeig de la Vall d’Hebrón amb l’Avinguda de l’Hospital Militar. Els principals condicionants considerats en el projecte són l’orientació dels habitatges, la topografia natural del solar i el model d’implantació present en aquest tram de la Ronda de Dalt, així com l’optimització de l’aprofitament dels recursos energètics naturals, tant lumínics com climàtics. Aquests arguments determinen la posició de l’edifici en el solar, que es col·loca perpendicular a la Ronda ocupant tot el front de la parcel·la, obtenint així una gran superfície de façana orientada estrictament a sud i alliberant el màxim d’espai en planta en el costat nord per separar-se de la benzinera. Les viviendes, de dues i tres habitacions, s’estructuren diferenciant molt clarament la zona de nit i la zona de dia. Les de tres habitacions, es col·loquen en els extrems del bloc, amb la zona de dia formada pel menjador-sala d’estar i la galeria sobre la façana sud i els dormitoris situats en la façana nord. Les de dues habitacions, es troben en la part central del bloc i tenen tant la zona de dia com la de nit ubicades sobre la façana sud. Les façanes Nord, Est, i Oest són molt massisses, per tal d’aïllar acústicament els habitatges del soroll dels carrers i dotar-los de molta inèrcia tèrmica, mentre que la façana sud es constitueix com una galeria que actua de captador solar selectiu, formada per una pell exterior de lamel·les de fusta i una pell interior tractada amb obertures puntuals. El nucli de comunicacions verticals es construeix amb obra vista i es desplaça en planta lleugerament, fragmentant el bloc, per tal d’eixamplar els replans i també per abastir-los de major il·luminació natural. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaHabitatges Ronda de DaltCementiri Municipal de La Llagosta
Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu
El nou cementiri municipal de la Llagosta s’ha projectat com un equipament públic dins el marc general del futur parc fluvial del riu Besòs. El projecte dóna al cementiri una capacitat de 401 nínxols i 110 columbaris, a la qual s’hi arribaria un cop construïdes les dues fases previstes. A causa de la proximitat del nivell freàtic s’ha descartat la construcció de tombes i panteons soterrats. En la primera fase -que ocupa una superfície de 1.174 m2- s’han construït 201 nínxols i 56 columbaris, una capella ecumènica, una sala d’autòpsies, serveis annexos i aparcaments, i també s’han fixat les pautes del seu futur creixement. El recinte s’organitza a partir d’una sèrie de petits patis de nínxols, que es disposen al llarg de dos eixos principals. Aquesta sèrie de patis podríem dir que dibuixen una catifa. La capella, la morgue, etc. queden intercalats en la successió de patis i compten amb el seu propi ambient recollit. Aquesta organització de l’espai proporciona al recinte una escala humana, lluny de qualsevol retòrica monumental, i permet la fragmentació del conjunt en petits ambients, definits pels murs i la vegetació, darrere dels quals els nínxols queden recollits en espais íntims i diferenciats. D’entre aquest dibuix de murs i patis, només sobresurt el volum geomètric de la coberta de la capella, que fixa una clara referència dins un entorn molt desdibuixat. El recinte s’ha completat amb la plantació de pins i vinya verge, en els patis de nínxols; mimoses i llorers als patis de la capella; xiprers en el camí d’accés; i, al voltant del recinte, s’ha delimitat un espai mitjançant la plantació de llargues fileres de pollancres lombards.Escola Palau
Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu
A partir de la funció pedagògica i social de l’edificació escolar, proposem que la implantació d’aquest nou centre ajudi a vertebrar l’entorn en què es troba, actualment poc configurat des d’un punt de vista urbà. El fet d’optar per un edifici d’una sola planta permet organitzar la vida escolar a través d’un eix central –que dóna accés a totes les dependències- el que actua al mateix temps de zona de trànsit i de trobada, amb una clara vocació de ser utilitzat, si s’escau, amb finalitats pedagògiques. La solució que presentem proposa un sistema modular d’aules i espais de serveis, el qual dóna flexibilitat en els seus usos. Els patis queden determinats per la mateixa disposició de les aules, aconseguint un conjunt articulat i de marcada personalitat. L’accés independent a les pistes esportives i al gimnàs (que pot ser utilitzat de forma polivalent), situats a un extrem del recinte escolar, permet que pugui ser utilitzat fora de l’horari escolar i, potser, relacionat amb el futur complex poliesportiu que es preveu construir a Palau de Plegamans. Aquest plantejament, juntament amb l’elecció de materials per a la construcció (formigó, obra vista, alumini...), optimitza el seu manteniment, tant pel que fa a neteja com a l’envelliment natural de les construccions. També creiem que l’exterior ha de ser tractat amb la vegetació autòctona del Vallès.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaCementiri Municipal de La LlagostaAulari Politècnica 3 de la UdG
Manuel Arguijo i Vila, Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu
En una franja d’ocupació no prevista originalment, les conveniències programàtiques dels espais politècnics s’expandeixen en una relació problemàtica amb un vial perimetral i amb els nivells dels edificis principals (P-1 i P-2). El projecte s’encaixa en aquests condicionants amb modèstia i pulcritud; s’ordena amb un eix ampli i ben dimensionat, d’accessos extrems que el vinculen amb aquells nivells; excava uns patis que qualifiquen la llum i l’ambient serè de l’aulari inferior, i delinea un cos llarg de despatxos que emergeix rítmic i seriat per damunt de la coberta, finalment una cinquena façana del conjunt.Habitatges Socials per a Joves Ali Bei 94-96
Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa
La proposta pretén seguir el model d’altres intervencions a l’Eixample, on edificis d’equipaments es configuren com una excepció en la regularitat de la trama Cerdà. Respondre a la singularitat, evidenciada per la mida, les variacions topogràfiques de la illa i la densitat de l’entorn construït, i respectar la trama Cerdà, han estat els objectius fonamentals. La proposta consisteix en dues peces, una disposada seguint la parcel•la en el sentit del Carrer Ali Bei i l’altre girada 90 graus, amb la façana principal mirant cap al camp de futbol.Centre de Serveis Socials Prosperitat
Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa
Els elements essencials per la definició de la proposta sorgeixen de l’estudi acurat del programa i de l’activitat, que requereixen un alt grau de privacitat, malgrat estar enfrontat a un espai públic. El volum construït ocupa el solar sencer. L’edifici te un alçada variable: al Carrer Enric Casanovas l’alçada màxima és de 14,30 m i al carrer Pablo Iglesias de 14,15 m. La proposta consisteix en un volum cobert amb una pell ventilada i microperforada, que ofereix un bon comportament climàtic, alhora que garanteix la privacitat des de l’exterior. Totes les obertures estan protegides i apareixen com a ombres xineses des del carrer, alhora que creen un gradient de llum confortable a l’interior. La doble pell s’adapta i modela en les diferents façanes.Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció PúblicaCentre de Serveis Socials ProsperitatMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Edificis d’Ús Residencial de Promoció PúblicaHabitatges Socials per a Joves Ali Bei 94-96Centre de Serveis Socials, Casal de Barri i Ludocteca de Can Travi
Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa
Habitatges als Terrenys de l'Estació de França
Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa
L'objecte del projecte és la construcció de 150 habitatges de protecció oficial, amb un local comercial, i dues plantes soterrades destinades a aparcament, situats al carrer Doctor Aiguader de Barcelona. La proposta dóna resposta a l’alta densitat del programa funcional, al mateix temps que adapta i retranqueja en alçada la seva volumetria, entenent el seu entorn immediat i la seva singularitat (confluència de la Ronda Litoral amb el barri del Born, l’estació de França i la Barceloneta a l’altre costat de la Ronda). Es disposen els habitatges segons la millor orientació tot reconeixent l’ombra que provoca el gran volum de l’edifici veí. Es tracta d’un únic volum edificat amb 2 patis centrals on les façanes Nord, Sud i Est ressegueixen el perímetre del solar mentre que la façana Oest pren la direcció dels blocs de la Barceloneta. L’edifici s’organitza a partir de dos nuclis amb una tipologia d’habitatge on es diferencia la part de dia i nit, així com una franja de serveis que es disposa paral·lela al corredor d’accés.Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Edificis amb Ús Residencial. Inclou Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Pública o PrivadaHabitatges als Terrenys de l'Estació de FrançaUrbanització de l’Entorn del Baluard del Migdia
Conxita Balcells i Blesa, Lola Domènech i Oliva
Aquest projecte es planteja dos objectius fonamentals, per una banda recuperar e integrar els espais urbans de l'entorn de l'Estació de França i de l'antic Baluard del Migdia, i per l’altre connectar dos barris cèntrics, històricament desconnectats en aquest punt: el barri de la Ribera i el barri de la Barceloneta. Els nous espais públics, al peu dels edificis construïts en els darrers anys, acolliran un programa funcional d’estada i passeig i posaran en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb la recuperació de l’antic Baluard del Migdia. L’existència de les estructures arqueològiques de l'antic Baluard del Migdia (segle XVI), la Muralla de Mar i la Contraescarpa de principis del s.XVIII, configuren un nou escenari urbà. El projecte recull i resol l'entorn de l'antic Baluard, creant una balconada mirador i una rampa d'accés restringit per a visites puntuals. Les troballes arqueològiques han permès esbrinar que el mar arribava fins a aquest punt en el s. III i que era apte per a la navegació fins al s. XV, època en la qual es va construir una escullera. La terra va guanyar terreny al mar i en aquesta zona es va construir el Baluard del Migdia i la fortificació marítima entre els s. XVI I XIX. L'actuació realitzada recupera el conjunt arqueològic de l'antic front marítim, mostrant el nivell inferior del fossat original entre muralles i generant al mateix temps, un espai urbà perimetral de la cota superior que permet visualitzar aquest context patrimonial. L’àmbit que limita amb l'antiga Estació de França, ocupat fins aleshores per una zona d’aparcament, es transforma en un espai públic per a vianants, obert i accessible que permet ara connectar amb el barri de la Barceloneta i que incorpora una extensa zona d’estada sota un nou arbrat de floració blanca.Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais UrbansUrbanització de l’Entorn del Baluard del MigdiaBibliografia (17)
Societats