Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Aquest projecte es planteja dos objectius fonamentals, per una banda recuperar e integrar els espais urbans de l'entorn de l'Estació de França i de l'antic Baluard del Migdia, i per l’altre connectar dos barris cèntrics, històricament desconnectats en aquest punt: el barri de la Ribera i el barri de la Barceloneta. Els nous espais públics, al peu dels edificis construïts en els darrers anys, acolliran un programa funcional d’estada i passeig i posaran en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb la recuperació de l’antic Baluard del Migdia. L’existència de les estructures arqueològiques de l'antic Baluard del Migdia (segle XVI), la Muralla de Mar i la Contraescarpa de principis del s.XVIII, configuren un nou escenari urbà. El projecte recull i resol l'entorn de l'antic Baluard, creant una balconada mirador i una rampa d'accés restringit per a visites puntuals. Les troballes arqueològiques han permès esbrinar que el mar arribava fins a aquest punt en el s. III i que era apte per a la navegació fins al s. XV, època en la qual es va construir una escullera. La terra va guanyar terreny al mar i en aquesta zona es va construir el Baluard del Migdia i la fortificació marítima entre els s. XVI I XIX. L'actuació realitzada recupera el conjunt arqueològic de l'antic front marítim, mostrant el nivell inferior del fossat original entre muralles i generant al mateix temps, un espai urbà perimetral de la cota superior que permet visualitzar aquest context patrimonial. L’àmbit que limita amb l'antiga Estació de França, ocupat fins aleshores per una zona d’aparcament, es transforma en un espai públic per a vianants, obert i accessible que permet ara connectar amb el barri de la Barceloneta i que incorpora una extensa zona d’estada sota un nou arbrat de floració blanca.
Autor: Lola Domènech i Oliva
Aquest projecte d’urbanització correspon a La Fase 2 de l’àmbit total d’urbanització del P.M.U. dels terrenys de l’Estació de França de Renfe-Rodalies. El projecte global d’urbanització té com a objectiu la creació d’un espai públic per a vianants entre les noves edificacions de Tricéfalo-Vallehermoso i l’edifici del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona. Aquest espai pretén facilitar la comunicació entre els barris del Born i la Barceloneta. El projecte proposa, dins de l’àmbit de Fase 2, la pavimentació de tota la zona amb un únic material en tot el conjunt a base de peces prefabricades de formigó de diferent especejament i trencament de junta. En la zona de la baixada al Fossat es fa un tractament diferenciat amb pedra natural (peça de basalt negre) per qualificar i posar en relleu el recinte arqueològic configurat per el Baluard del migdia, la Muralla i la Contraescarpa. La proposta en el seu conjunt genera una continuïtat de recorreguts a l’entorn de l’edifici del PMHB i l’estació de França, que enllaça amb la Fase 1 ja executada.
Entre l’edifici de PMHB i l’Estació de França es proposa una zona d’estada i d’arbrat amb plantació extensiva amb un paviment sobre base drenant per garantir la màxima permeabilitat i drenatge del subsòl i afavorir en aquest àmbit el millor comportament del subsòl pel creixement de l’arbrat. En el límit amb l’edificació del PMHB es proposa el mateix paviment amb dimensions diferents i sobre llosa de formigó.
A la zona del Baluard es posa en valor les restes arqueològiques. Es fa una baixada al Fossat (d’accés restringit) , fins a la cota + 2,02, amb un paviment de basalt en la rampa d’accés i de matxaca basàltica com a paviment drenant que permet resoldre el drenatge natural de tot el Fossat i donar un tractament unitari al conjunt. L’àmbit del fossat queda delimitat per una part del Baluard del Migdia, la contraescarpa, el límit de l’aparcament de la promoció Tricéfalo-Vallehermoso, i la pròpia baixada al recinte des del carrer Ocata. Al límit entre la Fase 1 i la Fase 2 s’enderroca la tanca provisional executada durant la fase 1 del projecte d’urbanització, donant d’aquesta manera continuïtat a l’espai públic. Aquesta tanca consta d’un sòcol d’uns 80cm d’alt de bloc de formigó on es recolzen uns postes i malla d’acer. El nou límit es resol amb una barana de protecció que delimita tot el perímetre del Baluard i que genera un límit-balcó sobre tot el recinte arqueològic. El recinte arqueològic és tractat com un àmbit d’especial interès en el qual es proposa una il.luminació específica, complementària i de caràcter ornamental que tindrà un funcionament independent de la resta de l’enllumenat públic.
Aquest projecte es planteja dos objectius fonamentals, per una banda recuperar e integrar els espais urbans de l'entorn de l'Estació de França i de l'antic Baluard del Migdia, i per l’altre connectar dos barris cèntrics, històricament desconnectats en aquest punt: el barri de la Ribera i el barri de la Barceloneta. Els nous espais públics, al peu dels edificis construïts en els darrers anys, acolliran un programa funcional d’estada i passeig i posaran en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb la recuperació de l’antic Baluard del Migdia.
L’existència de les estructures arqueològiques de l'antic Baluard del Migdia (segle XVI), la Muralla de Mar i la Contraescarpa de principis del s.XVIII, configuren un nou escenari urbà. El projecte recull i resol l'entorn de l'antic Baluard, creant una balconada mirador i una rampa d'accés restringit per a visites puntuals. Les troballes arqueològiques han permès esbrinar que el mar arribava fins a aquest punt en el s. III i que era apte per a la navegació fins al s. XV, època en la qual es va construir una escullera. La terra va guanyar terreny al mar i en aquesta zona es va construir el Baluard del Migdia i la fortificació marítima entre els s. XVI I XIX. L'actuació realitzada recupera el conjunt arqueològic de l'antic front marítim, mostrant el nivell inferior del fossat original entre muralles i generant al mateix temps, un espai urbà perimetral de la cota superior que permet visualitzar aquest context patrimonial. L’àmbit que limita amb l'antiga Estació de França, ocupat fins aleshores per una zona d’aparcament, es transforma en un espai públic per a vianants, obert i accessible que permet ara connectar amb el barri de la Barceloneta i que incorpora una extensa zona d’estada sota un nou arbrat de floració blanca.
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions Paisatgístiques i Ordenació d’Espais Urbans
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
