COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Novembre 1971.

Professora associada del Departament de Projectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya. 1985-1994.
Professora associada ( Projectes VII ) del Departament de Projectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya. 1994-2004.
Professora cap de grup del curs internacional d’estiu "Barcelona Internacional I: Projectar la Costa", organitzat pel Departament de Projectes d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya. Estiu 1996.
Professora encarregada ( Projectes VII-VIII-IX-X ) del Departament de Projectes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya. Des de 2004 fins a 2006.

Treballa en l’estudi de l’arquitecte Josep Pratmarsó Parera durant el període comprès entre els anys 1968-1974.
Forma part de l’estudi AIXÁS-ARDEVOL-GODIA-LAVIÑA-URGELL-DE LA VILLA, des de l’any 1974 i fins l’any 1980.
Forma part de l’estudi GODIA-LAVIÑA-URGELL-DE LA VILLA, des de l’any 1980 i fins l’any 2000.
Forma part del despatx LAVIÑA – DE LA VILLA, ARQUITECTURA SLP, com a fundadora i sòcia des de l’any 2000.

Premi FAD d’Arquitectura a un edifici d’habitatges al carrer Mañé i Flaquer,17 de Barcelona. Concedit pel Foment de les Arts Decoratives. 1976.
Premi Nacional d’Urbanisme pel Pla Especial de Reforma Interior del sector Can Carreras i Parc de Can Quintana. Barcelona. Accèssit concedit pel Ministeri d’obres Públiques i Urbanisme (MOPU). 1979.
Premi FAD de Restauració a l’adaptació de part d’un edifici industrial per a Col·legi Públic d’E.G.B. de 16 uts. Concedit pel Foment de les Arts Decoratives. 1982.
Selecció Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Adaptació de l’Ajuntament de Les Corts per a seu del Districte 4 de Barcelona. 1989.
Selecció Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Institut Valldemossa a Renfe-Meridiana. Barcelona. 1991.
1er Premi de la 3a Biennal d’Arquitectura de les Comarques Centrals pel Centre d’Assistència Primària a Sta. Margarida de Montbui. 2002.
1r Premi al Projecte de l’Escola d’Agricultura del Campus de la UPC a Castelldefels convocat pel Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Escola Universitària Politècnica de Manresa, Fecsa- Endesa, Gremi d’Electricitat, Fontaneria i Afins del Bages i Berguedà, Cambra de Comerç de Manresa i Fira de Manresa, pel III Premi ECOVIURE a la Construcció Sostenible. 2005.
Menció Premis Construmat 2007 a la Innovació Tecnològica. Residència i Centre de Dia per la Gent Gran a Font Florida. Barcelona.
Finalista VIII Premi Dècada (1997-2007). Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Fundació Oscar Tusquets Blanca. 2007.
Selecció per als Premis Catalunya Construcció 2010, pel Complex Central de la Policia de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, de Sabadell. Selecció per a la Direcció i Execució d’Obra. 2010.
Obra Seleccionada en la 2ª Mostra d’Arquitectura Catalana. Barcelona. Rehabilitació i adequació de l’edifici Calabria 66-78 a Barcelona. 2016.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (6)

  1. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració
    Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

  2. Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Pere Aixàs i Espar, Maria Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Xavier Gomà Presas, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Per a la seva construcció es van adaptar part de les naus dels tallers utilitzats per l’empresa automobilística FIAT; edificació , segons sembla, projectada per J.A. Coderch, però que no va dirigir les obres. El projecte el va encarregar el Ministerio de Educación y Ciencia, però va ser gestionat per l’Ajuntament de Barcelona, propietari dels terrenys i de l’edificació, que va considerar, junt amb l’Associació de Veïns, conservar part de les naus en planta baixa pel nou programa educatiu, donant compliment als requisits normatius establerts, quedant la resta de superfície i edifici per resoldre d’altres dèficits d’equipaments pel Barri de Les Corts. El projecte pren com a punt de sortida aconseguir dos objectius prioritaris: Per una part, una escola que pedagògica i arquitectònicament no pateixi pel fet de ser conseqüència de l’aprofitament de l’edifici existent, pensat per una finalitat molt diferent. I, per una altra, que la solució adoptada sigui conseqüència de l'estudi en profunditat de la totalitat de la propietat municipal, encara que el projecte de l’escola només desenvolupi una part del conjunt. La solució projectada contempla els següents aspectes: Manté l’aparença de les naus industrials en dent de serra, al cos principal, alliberant-lo d’afegits que desvirtuaven la seva visió. No s’amaguen les naus industrials, sino que es completen i esdevenen l’element visual bàsic del conjunt. Manté la tanca com element separador entre l’escola i els carrers del voltant. Potencia la rampa entre el primer nivell i la coberta global. L’escola es vincula amb el barri, donant front al pati i zona d’accés. Destinar la resta de l’edificació respectada, però no destinada a l’escola, per resoldre els dèficits d’equipaments del barri de Les Corts. L’escola es vincula al barri. Posar en valor l’estructura formal interior existent, perfectament compatible amb el nou programa docent. La presència d’espais lliures entre edificacions es destinen a activitats pedagògiques complementàries, com a prolongació exterior de les aules. La distribució de les aules i les dependències complementàries es projecten al llarg de dos eixos paral·lels que formalitzen dos corredors ortogonals, units entre sí mitjançant l’espai destinat als serveis, higiènics i vestuaris, i a l’accés vertical fins a la planta coberta.

  3. Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona

    Maria Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Josep Urgell i Beltrán

    Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona

    Una façana llarguíssima (250ml) i en una situació compromesa: porta d’entrada a la Vila Olímpica des de la ciutat, enmarcant juntament a la façana corba de MBM les dos torres icòniques del port olímpic. Tres singularitats en el desenvolupament de la façana totes elles en l’extrem Nord: 1. Edifici de major altura en el seu extrem. 2. Edifici pont sobre el Carrer Doctor Trueta. 3. “Absorció” de part de l’edifici existent d’oficines que va obligar a un esforç de contenció i rigors compositius capaç d’absorbir tot els “accidents” en un concepte unitari i ordenat de la façana concebuda com a límit i presentació del barri.

  4. CAP Vila Olímpica

    Maria Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Josep Urgell i Beltrán

    CAP Vila Olímpica

    El CAP es dissenya com una caixa perforada en el seu interior per un pati que resolt la il·luminació i ventilació de totes les sales d’espera. Les façanes s’organitzen amb un tipus de buit modulat i repetitiu que no reflecteix la complexitat de l’edifici. Aquesta complexitat organitzativa s’observa a l’interior de l’edifici, estructural entorn d’un pati central que reflecteix en la seva secció les diferències programàtiques de els diverses plantes. A la planta baixa es situen els accessos, diferenciant el d’àrea d’atenció continuada del de la resta de l’edifici, i s’hi ubiquen la recepció, l’arxiu, la dispensació i el magatzem de farmàcia, els despatxos de controls mèdics, l’àrea de radiologia i l’àrea d’extraccions i laboratori, comunicada amb l’àrea d’atenció continuada. La planta primera es destina al servei de rehabilitació i teràpia física. Les plantes segona i tercera es destinen a l’àrea polivalent. En la planta quarta hi trobem l’àrea del personal sanitari i l’àrea administrativa. A la planta soterrani s’hi ubiquen l’aparcament, els magatzems i els locals tècnics. El disseny dels elements d’estructura, instal·lacions i tancament faciliten les posteriors remodelacions i redistribucions interiors.

  5. Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

    Laviña - de la Villa Arquitectura, Maria Pilar de la Villa Ugas, Juli Laviña Batallé, Mariona Laviña de la Villa

    Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

    La proposta arquitectònica respon a unes estratègies prèvies: Funcional fonamentada en racionalitzar distribucions interiors, possibilitant la lectura unitària de l’edifici a partir de la flexibilitat funcional, permetent la integració del present i del futur. Formal fonamentada en la resposta urbana, tant a la façana Calàbria, integrada formalment a la trama Eixample, com a la futura relació amb l’interior d’illa, generant permeabilitats que potenciïn aquesta relació. Tècnica i sostenible, tant des del punt de vista de funcionalitat interior i les seves instal·lacions, com de la seva manifestació externa, per aconseguir millors aportacions climàtiques i de confort, optimitzant la il·luminació natural i l’assoleix amb regulació lumínica i climàtica per millorar el consum energètic. L’edifici alberga el programa de diversos operadors: Escola Adults Pere Calders Centre Normalització Lingüística Espai de Veïnatge i Districte Oficines BSM Direcció Atenció al Ciutadà

  6. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions de Rehabilitació
    Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

Bibliografia

Rutes i Apunts (2)

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!