Per a la seva construcció es van adaptar part de les naus dels tallers utilitzats per l’empresa automobilística FIAT; edificació , segons sembla, projectada per J.A. Coderch, però que no va dirigir les obres. El projecte el va encarregar el Ministerio de Educación y Ciencia, però va ser gestionat per l’Ajuntament de Barcelona, propietari dels terrenys i de l’edificació, que va considerar, junt amb l’Associació de Veïns, conservar part de les naus en planta baixa pel nou programa educatiu, donant compliment als requisits normatius establerts, quedant la resta de superfície i edifici per resoldre d’altres dèficits d’equipaments pel Barri de Les Corts. El projecte pren com a punt de sortida aconseguir dos objectius prioritaris: Per una part, una escola que pedagògica i arquitectònicament no pateixi pel fet de ser conseqüència de l’aprofitament de l’edifici existent, pensat per una finalitat molt diferent. I, per una altra, que la solució adoptada sigui conseqüència de l'estudi en profunditat de la totalitat de la propietat municipal, encara que el projecte de l’escola només desenvolupi una part del conjunt. La solució projectada contempla els següents aspectes: Manté l’aparença de les naus industrials en dent de serra, al cos principal, alliberant-lo d’afegits que desvirtuaven la seva visió. No s’amaguen les naus industrials, sino que es completen i esdevenen l’element visual bàsic del conjunt. Manté la tanca com element separador entre l’escola i els carrers del voltant. Potencia la rampa entre el primer nivell i la coberta global. L’escola es vincula amb el barri, donant front al pati i zona d’accés. Destinar la resta de l’edificació respectada, però no destinada a l’escola, per resoldre els dèficits d’equipaments del barri de Les Corts. L’escola es vincula al barri. Posar en valor l’estructura formal interior existent, perfectament compatible amb el nou programa docent. La presència d’espais lliures entre edificacions es destinen a activitats pedagògiques complementàries, com a prolongació exterior de les aules. La distribució de les aules i les dependències complementàries es projecten al llarg de dos eixos paral·lels que formalitzen dos corredors ortogonals, units entre sí mitjançant l’espai destinat als serveis, higiènics i vestuaris, i a l’accés vertical fins a la planta coberta.

Una façana llarguíssima (250ml) i en una situació compromesa: porta d’entrada a la Vila Olímpica des de la ciutat, enmarcant juntament a la façana corba de MBM les dos torres icòniques del port olímpic. Tres singularitats en el desenvolupament de la façana totes elles en l’extrem Nord: 1. Edifici de major altura en el seu extrem. 2. Edifici pont sobre el Carrer Doctor Trueta. 3. “Absorció” de part de l’edifici existent d’oficines que va obligar a un esforç de contenció i rigors compositius capaç d’absorbir tot els “accidents” en un concepte unitari i ordenat de la façana concebuda com a límit i presentació del barri.

El CAP es dissenya com una caixa perforada en el seu interior per un pati que resolt la il·luminació i ventilació de totes les sales d’espera. Les façanes s’organitzen amb un tipus de buit modulat i repetitiu que no reflecteix la complexitat de l’edifici. Aquesta complexitat organitzativa s’observa a l’interior de l’edifici, estructural entorn d’un pati central que reflecteix en la seva secció les diferències programàtiques de els diverses plantes. A la planta baixa es situen els accessos, diferenciant el d’àrea d’atenció continuada del de la resta de l’edifici, i s’hi ubiquen la recepció, l’arxiu, la dispensació i el magatzem de farmàcia, els despatxos de controls mèdics, l’àrea de radiologia i l’àrea d’extraccions i laboratori, comunicada amb l’àrea d’atenció continuada. La planta primera es destina al servei de rehabilitació i teràpia física. Les plantes segona i tercera es destinen a l’àrea polivalent. En la planta quarta hi trobem l’àrea del personal sanitari i l’àrea administrativa. A la planta soterrani s’hi ubiquen l’aparcament, els magatzems i els locals tècnics. El disseny dels elements d’estructura, instal·lacions i tancament faciliten les posteriors remodelacions i redistribucions interiors.

La seu del Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins ocupava un habitatge unifamiliar aïllat en un solar molt petit situat al barri de Les Tres Torres. La reforma i ampliació de la seu es va plantejar amb una exigència que condicionava de manera determinant el projecte. Aquesta era la construcció d’una sala d’actes amb capacitat per 150 persones. Donades les dimensions de l’edifici a ampliar i del solar, l’única solució possible era la d’ubicar dita sala en planta soterrani ocupant el subsòl del pati frontal de l’edifici existent. Per tal de resoldre de manera funcional els accessos a la sala i donar una resposta adequada a les necessitats d’evacuació es va dissenyar la reforma i ampliació eliminant l’escala de l’edifici existent. Aquesta es va desplaçar a la nova construcció conjuntament amb l’ascensor i els servies higiènics de cada planta. D’aquesta manera, s’alliberava de circulacions verticals l’edifici vell destintant-lo a zona noble de planta baixa, i a oficines la resta de plantes. Els tancaments exteriors responien a una plantejament inicial de respecte a l’edificació existent, mantenint el revoc, pintura i fusteries originals, excepte en el cos central, en el que la modificació radical va fer necessari un tractament d’alumini. L’edificació nova es va resoldre amb obra vista de totxo premsat agafada amb morter de cal. Els paviments escollits fores el marbre travertí en el zona de la nova construcció, el parquet de tarima clavada de fusta d’Iroko en les zones nobles i el sintètic de PVC en les oficines. L’estructura de la sala d’actes soterrada es va resoldre mitjançant una volta de formigó armat subjectada pels murs laterals de contenció de terres. La volta es va deixar de formigó vist utilitzant per l’encofrat planxes de canyís.

El Museu està dotat d'un programa de 3200m2 repartit en Planta Baixa i Altell i està organitzat en dos crugies estructurals de 28 i 15.5 m. Sota la mes gran se situa una gran sala d'exposició d'avions antics i un taller de restauració. L'Altell forma part del recorregut expositiu i actua com a mirador sobre la gran sala. L'altra crugia conté la Sala d'Actes, l'Administració i els Magatzems. L'edifici, de planta rectangular, s'inspira en la imatge dels hangars. En la seva pell exterior els panells de formigó prefabricat es troben lleugerament desencaixats , trencant la planeitat de la façana i generant un joc de llums i ombres que varia al llarg del dia. En la façana principal aquest cos de formigó s'eleva com si fos un avió enlairant per a deixar una franja vidriada que permet observar els avions exposats.

L'any 2002, l'administració de la ciutat va decidir emprendre el projecte de renovació urbana del corredor ferroviari de Sants. Descartada l'opció de soterrament del corredor ferroviari, es va optar pel seu confinament dins d'una caixa lleugera i transparent en bona part del traçat, la coberta de la qual havia de transformar-se en un llarg passeig elevat i enjardinat de 800 m. de longitud. L'estructura de suport de l'edifici/contenidor està constituïda per peces prefabricades de formigó en una seqüència diagonalitzada que adopta la forma d'una gran biga Warren que evoca els antics ponts ferroviaris, deixant grans triangles buits propicis al seu vidre. La coberta de l'edifici queda elevada respecte als carrers de l'entorn entre 4 i 12 metres i, consegüentment, els seus jardins es converteixen en un mirador sobre la ciutat i s'estructuren sobre la base de dos recorreguts lineals: un al costat nord de la coberta, molt ombrejat per l'arbrat i un altre al costat sud, permanentment assolejat. L'espai intermedi entre tots dos camins es configura com la medul·la espinal dels jardins sobre la base de la configuració d'una topografia artificial complexa amb una alta densitat d'arbrat i una rica plantació de vegetació arbustiva i entapissant, seleccionada en funció d'una paleta cromàtica molt selectiva. Les elevacions que presenta la topografia, reforçades per la densitat i l'estratègica posició de les masses d'arbrat, afavoreixen la creació d'àmbits en què el passejant perd la sensació d'estar a l'interior de la ciutat i genera la de trobar-se immers en un entorn natural.