COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Novembre 1971.

Professor del Departament de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. 1977-1978.
Professor del Departament de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya. 1983-1985.
Professor del Curs d’Estudis Territorials i Urbanístics de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. 1986.
Professor Postgrau: "Del projecte a la gestió dels espais verds públics". Universitat de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera. 1996-97, 1997-98, 1998-99.
Membre de la Junta de Govern de la Delegació de Barcelona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (Comissió de Cultura). Des de Maig de 1978 fins a Maig de 1981. Responsable de la Comissió de Defensa del Patrimoni Arquitectònic.
Cap d’Arquitectura i Urbanisme de la S.P.M. Vila Olímpica S.A. des de l’any 1986 fins l’any 1989. Gestió del Pla Director de la Vila Olímpica de Barcelona. Aproximadament 470.000 m2.
Director Tècnic d’Arquitectura i Urbanisme de la S.P.M. Vila Olímpica S.A. des de l’any 1989 a 1993. Responsabilitat de gestió de Projectes i Obres amb un volum total de 153 milions d’euros. Direcció dels projectes i responsabilitat de Gestió dels Equipaments Esportius: Pavelló de la Nova Icària, Pavelló de la Mar Bella, Pista Poliesportiva de la Mar Bella, Base Nàutica i dels Parcs de Poblenou i de Carles i de la Urbanització de la Vila Olímpica. Coordinació de l’edificació de Promoció Privada en el sector. Aproximadament 625.000 m² construïts, equivalents a 600 milions d’euros.
Director de Projectes Urbans. Ajuntament de Barcelona. 1996-1999.
Responsabilitat de gestió de Projectes i Obres amb un volum total de 160 milions d’euros.
Membre de l’equip redactor de la candidatura olímpica "Andorra 2010", Jocs Olímpics d’hivern. 2002.
President del Jurat Final de Carrera, Escola d’Arquitectura de La Salle. Barcelona. 2017.

Treballa a l’estudi de l’arquitecte Josep Mª Sostres Maluquer l’any 1969.
Treballa a l’estudi de l’arquitecte Josep Pratmarsó Parera durant el període comprès entre els anys 1970-1971.
Forma part de l’estudi AIXÁS-ARDEVOL-GODIA-LAVIÑA-URGELL-DE LA VILLA, des de l’any 1971 i fins l’any 1980.
Forma part de l’estudi GODIA-LAVIÑA-URGELL-DE LA VILLA, des de l’any 1980 i fins l’any 2000.
Forma part del despatx LAVIÑA–DE LA VILLA, ARQUITECTURA SLP, com a fundador i soci des de l’any 2000.


PREMIS OBTINGUTS

Premi FAD d’Arquitectura a un edifici d’habitatges al carrer Mañé i Flaquer,17 de Barcelona. Concedit pel Foment de les Arts Decoratives. 1976.
Premi Nacional d’Urbanisme pel Pla Especial de Reforma Interior del sector Can Carreras i Parc de Can Quintana. Barcelona. Accèssit concedit pel Ministeri d’obres Públiques i Urbanisme (MOPU). 1979.
Premi FAD de Restauració a l’adaptació de part d’un edifici industrial per a Col·legi Públic d’E.G.B. de 16 uts. Concedit pel Foment de les Arts Decoratives. 1982.
Selecció Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Adaptació de l’Ajuntament de Les Corts per a seu del Districte 4 de Barcelona. 1989.
Selecció Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Institut Valldemossa a Renfe-Meridiana. Barcelona. 1991.
INTERNATIONAL FILM AND VIDEO FESTIVAL. 1990-1999. Golden Decade Award. The transformation Of An Olympic City. Barcelona 1986-1992”. VOSA/Julio Laviña/Clara Films. Chicago, Illinois, U.S.A. 15 June 2000.
1er Premi de la 3a Biennal d’Arquitectura de les Comarques Centrals pel Centre d’Assistència Primària a Sta. Margarida de Montbui. 2002.
1r Premi al Projecte de l’Escola d’Agricultura del Campus de la UPC a Castelldefels convocat pel Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Escola Universitària Politècnica de Manresa, Fecsa- Endesa, Gremi d’Electricitat, Fontaneria i Afins del Bages i Berguedà, Cambra de Comerç de Manresa i Fira de Manresa, pel III Premi ECOVIURE a la Construcció Sostenible. 2005.
Menció Premis Construmat 2007 a la Innovació Tecnològica. Residència i Centre de Dia per la Gent Gran a Font Florida. Barcelona.
Finalista VIII Premi Dècada (1997-2007). Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Fundació Oscar Tusquets Blanca. 2007.
Selecció per als Premis Catalunya Construcció 2010, pel Complex Central de la Policia de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, de Sabadell. Selecció per a la Direcció i Execució d’Obra. 2010.
Obra Seleccionada en la 2ª Mostra d’Arquitectura Catalana. Barcelona. Rehabilitació i adequació de l’edifici Calabria 66-78 a Barcelona. 2016.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Habitatges Mañé i Flaquer 17

    Pere Aixàs i Espar, Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Habitatges Mañé i Flaquer 17

    L’edifici es composa de dos cossos diferenciats on, el que dona al carrer Mañé i Flaquer, consta de vuit habitatges petits, quatre dels quals donen a l’interior de l’illa i un altre cos interior, que es dedicà a estudi d’arquitectura. La construcció destinada als habitatges s’acomoda de forma discreta a l'entorn urbà en què s’insereix, és a dir, el casc antic de Sarrià, amb un llenguatge mínim i subtil. La composició de l’estreta façana pren com a base de sortida pel disseny la supressió de les volades que per ordenances podrien edificar-se, però que, per voluntat dels promotors i tècnics, es va renunciar a executar-les i va donar lloc a la façana plana, que es mostrà com a suport eficaç per a la composició general en carrers estrets i de cascs antics. La renúncia a cossos sortints assegura la continuïtat dels plans de façana amb les edificacions veïnes i dona resposta a la problemàtica dels carrers estrets, evitant l’enfrontament de façanes i de les seves obertures i intimitzant els programes familiars. En la concepció unitària de la façana, cada element s’individualitza, encaixant en el van de l’obra, prenent com a referència la imatge de les façanes dels interiors d’illa... galeries envidrades, sobreposades com a pell a les estructures de les façanes, que resolen espais de trànsit interior/exterior. Ambdós paraments, l’interior d’illa i el del carrer, es dissenyen com a doble pell, formant una cambra d’aire intermèdia entre l’interior dels habitatges i l’exterior. El parament interior és envidrat i l’exterior, enrassat amb la façana, és de perfilària metàl·lica, responent al mateix temps a un problema constructiu i a la necessitat de dividir el van, com a referència a l’escala de l’entorn. La planta baixa es resol amb un petit porxo que facilita la maniobrabilitat de l’accés i facilita l’entrada independent, dels habitatges i del local, possibilitant la visió de la profunditat del pati interior mitjançant la transparència.

  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
    Habitatges Mañé i Flaquer 17

  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració
    Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

  4. Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Pere Aixàs i Espar, Maria Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Xavier Gomà Presas, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Per a la seva construcció es van adaptar part de les naus dels tallers utilitzats per l’empresa automobilística FIAT; edificació , segons sembla, projectada per J.A. Coderch, però que no va dirigir les obres. El projecte el va encarregar el Ministerio de Educación y Ciencia, però va ser gestionat per l’Ajuntament de Barcelona, propietari dels terrenys i de l’edificació, que va considerar, junt amb l’Associació de Veïns, conservar part de les naus en planta baixa pel nou programa educatiu, donant compliment als requisits normatius establerts, quedant la resta de superfície i edifici per resoldre d’altres dèficits d’equipaments pel Barri de Les Corts. El projecte pren com a punt de sortida aconseguir dos objectius prioritaris: Per una part, una escola que pedagògica i arquitectònicament no pateixi pel fet de ser conseqüència de l’aprofitament de l’edifici existent, pensat per una finalitat molt diferent. I, per una altra, que la solució adoptada sigui conseqüència de l'estudi en profunditat de la totalitat de la propietat municipal, encara que el projecte de l’escola només desenvolupi una part del conjunt. La solució projectada contempla els següents aspectes: Manté l’aparença de les naus industrials en dent de serra, al cos principal, alliberant-lo d’afegits que desvirtuaven la seva visió. No s’amaguen les naus industrials, sino que es completen i esdevenen l’element visual bàsic del conjunt. Manté la tanca com element separador entre l’escola i els carrers del voltant. Potencia la rampa entre el primer nivell i la coberta global. L’escola es vincula amb el barri, donant front al pati i zona d’accés. Destinar la resta de l’edificació respectada, però no destinada a l’escola, per resoldre els dèficits d’equipaments del barri de Les Corts. L’escola es vincula al barri. Posar en valor l’estructura formal interior existent, perfectament compatible amb el nou programa docent. La presència d’espais lliures entre edificacions es destinen a activitats pedagògiques complementàries, com a prolongació exterior de les aules. La distribució de les aules i les dependències complementàries es projecten al llarg de dos eixos paral·lels que formalitzen dos corredors ortogonals, units entre sí mitjançant l’espai destinat als serveis, higiènics i vestuaris, i a l’accés vertical fins a la planta coberta.

  5. Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports

    Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports

    La seu del Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins ocupava un habitatge unifamiliar aïllat en un solar molt petit situat al barri de Les Tres Torres. La reforma i ampliació de la seu es va plantejar amb una exigència que condicionava de manera determinant el projecte. Aquesta era la construcció d’una sala d’actes amb capacitat per 150 persones. Donades les dimensions de l’edifici a ampliar i del solar, l’única solució possible era la d’ubicar dita sala en planta soterrani ocupant el subsòl del pati frontal de l’edifici existent. Per tal de resoldre de manera funcional els accessos a la sala i donar una resposta adequada a les necessitats d’evacuació es va dissenyar la reforma i ampliació eliminant l’escala de l’edifici existent. Aquesta es va desplaçar a la nova construcció conjuntament amb l’ascensor i els servies higiènics de cada planta. D’aquesta manera, s’alliberava de circulacions verticals l’edifici vell destintant-lo a zona noble de planta baixa, i a oficines la resta de plantes. Els tancaments exteriors responien a una plantejament inicial de respecte a l’edificació existent, mantenint el revoc, pintura i fusteries originals, excepte en el cos central, en el que la modificació radical va fer necessari un tractament d’alumini. L’edificació nova es va resoldre amb obra vista de totxo premsat agafada amb morter de cal. Els paviments escollits fores el marbre travertí en el zona de la nova construcció, el parquet de tarima clavada de fusta d’Iroko en les zones nobles i el sintètic de PVC en les oficines. L’estructura de la sala d’actes soterrada es va resoldre mitjançant una volta de formigó armat subjectada pels murs laterals de contenció de terres. La volta es va deixar de formigó vist utilitzant per l’encofrat planxes de canyís.

  6. Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

    Laviña - de la Villa Arquitectura, Maria Pilar de la Villa Ugas, Juli Laviña Batallé, Mariona Laviña de la Villa

    Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

    La proposta arquitectònica respon a unes estratègies prèvies: Funcional fonamentada en racionalitzar distribucions interiors, possibilitant la lectura unitària de l’edifici a partir de la flexibilitat funcional, permetent la integració del present i del futur. Formal fonamentada en la resposta urbana, tant a la façana Calàbria, integrada formalment a la trama Eixample, com a la futura relació amb l’interior d’illa, generant permeabilitats que potenciïn aquesta relació. Tècnica i sostenible, tant des del punt de vista de funcionalitat interior i les seves instal·lacions, com de la seva manifestació externa, per aconseguir millors aportacions climàtiques i de confort, optimitzant la il·luminació natural i l’assoleix amb regulació lumínica i climàtica per millorar el consum energètic. L’edifici alberga el programa de diversos operadors: Escola Adults Pere Calders Centre Normalització Lingüística Espai de Veïnatge i Districte Oficines BSM Direcció Atenció al Ciutadà

  7. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat. Categoria: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions de Rehabilitació
    Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

Bibliografia

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!