Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Aquest mercat va ser inaugurat el 1888 en una zona d’expansió de l’Eixample de Barcelona. L’edifici és obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i és una mostra de les possibilitats tecnològiques del moment: l’estandardització i repetició d’elements estructurals de ferro i vidre.
La remodelació dels espais i de l’estructura es realitza en un edifici que ha quedat entre mitgeres, en una zona urbana ja consolidada, de cara a una de les vies de més trànsit de la ciutat. Amb la rehabilitació, es busca una modernització curosa i respectuosa d’un espai en ús, d’acord amb les necessitats espacials i socials actuals.
Rovira i Trias va pensar el mercat com el centre d’un teixit que havia de recollir una sèrie d’activitats comercials; aquesta idea, que es va perdre amb el temps, es reprèn en retornar la transparència i permeabilitat originals amb aquesta intervenció. Es recuperen i s’incorporen parets de vidre en les dues façanes de l’edifici i remodelen l’estructura de ferro i les teules ceràmiques de la coberta. Es construeixen dos soterranis per a estacionament i per càrrega i descàrrega.
La reforma havia de ser capaç de reactivar l’illa i la seva funció comercial en el barri. El pas del temps sembla confirmar aquest procés i la recuperació del mercat com un element de cohesió urbana. El projecte es va ocupar també de comunicar l'edifici amb la ciutat contemporània al millorar els accessos i la capacitat de l'equipament d'exercir com a espai públic i de centralitat. Aquesta confirmació es reitera deu anys després d'acabada la renovació del mercat, quan el projecte va rebre l'any 2008 el Premi Dècada com el millor edifici construït a Barcelona en 1998.
Aquest mercat va ser inaugurat el 1888 en una zona d’expansió de l’Eixample de Barcelona. L’edifici és obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i és una mostra de les possibilitats tecnològiques del moment: l’estandardització i repetició d’elements estructurals de ferro i vidre.
La remodelació dels espais i de l’estructura es realitza en un edifici que ha quedat entre mitgeres, en una zona urbana ja consolidada, de cara a una de les vies de més trànsit de la ciutat. Amb la rehabilitació, es busca una modernització curosa i respectuosa d’un espai en ús, d’acord amb les necessitats espacials i socials actuals.
Rovira i Trias va pensar el mercat com el centre d’un teixit que havia de recollir una sèrie d’activitats comercials; aquesta idea, que es va perdre amb el temps, es reprèn en retornar la transparència i permeabilitat originals amb aquesta intervenció. Es recuperen i s’incorporen parets de vidre en les dues façanes de l’edifici i remodelen l’estructura de ferro i les teules ceràmiques de la coberta. Es construeixen dos soterranis per a estacionament i per càrrega i descàrrega.
La reforma havia de ser capaç de reactivar l’illa i la seva funció comercial en el barri. El pas del temps sembla confirmar aquest procés i la recuperació del mercat com un element de cohesió urbana. El projecte es va ocupar també de comunicar l'edifici amb la ciutat contemporània al millorar els accessos i la capacitat de l'equipament d'exercir com a espai públic i de centralitat. Aquesta confirmació es reitera deu anys després d'acabada la renovació del mercat, quan el projecte va rebre l'any 2008 el Premi Dècada com el millor edifici construït a Barcelona en 1998.
Premio Década
Guardonat / Premiat
Rehabilitació i Reforma del Mercat de la Concepció
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
