Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
-
Perspectiva de l'interior de l'Exposició de material mèdic de Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
-
- Data:
- 1965 - 1975
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
Vista de la piscina i solarium del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
-
- Data:
- 1965 - 1975
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
Vista interior de l'accés a la Sala d'actes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
-
- Data:
- 1965 - 1975
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
Vista interior de la zona d'estar del Club del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
-
- Data:
- 1965 - 1975
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
Vista interior del hall d'accés del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
-
- Data:
- 1965 - 1975
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
Perspectiva de l'accés del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
-
- Data:
- 1965 - 1975
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
close
Memòria
Després dels seus estudis a l’ETSAB, obté el títol d’arquitecte el 1942 i el de doctor el 1963. Fou professor a l’ETSAB, l’any 1954 fou nomenat catedràtic numerari de “projectes Arquitectònics de 4art curs” i en fou director del 1954 al 1963.
Durant els anys de director de l’ETSAB, coneix Jordi Adroer Iglesias, amb qui comparteix tasques docents a l’assignatura de Projectes. S’inicia així una relació de treball que esdevindrà una col·laboració professional i una estreta amistat. Comparteixen el despatx del c/ Corsega, on ambdós exerceixen la professió conjuntament i també de forma individual.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (13)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (15)
-
Pavelló de Serveis del Real Club de Golf el Prat
José Antonio Coderch de Sentmenat, Robert Terradas i Via, Manuel Valls i Vergés
El pavelló dóna l’esquena al camp de golf i s’orienta cap al sud-oest, tot formant un cos amb dues ales que acullen dos grups de funcions ben diferenciades. S’accedeix per l’eix de les dues ales a un àmbit principal transparent cap a la façana oposada, on hi ha les sales d’estar, el bar i el menjador. A la banda nord queda l’ala del personal de servei, amb un pati propi que recull totes les obertures. Per la banda sud creix la segona ala, que allotja les oficines i els vestidors. El pavelló dóna resposta a les qualitats paisatgístiques pròpies d’un camp de golf per mitjà d’una construcció d’una sola planta, vidrada de terra a sostre en bona part de la façana, i unificada per una gran coberta plana que forma voladís en la majoria del seu perímetre. Així s’aconsegueixen uns àmbits directament relacionats amb l’exterior i ben delimitats per sota de les capçades dels arbres. -
Fàbrica Enmasa
La situació d’aquesta fàbrica a la perifèria de la ciutat permet l’ordenació lliure dels volums i la incorporació de l’espai exterior com un dels elements més importants d’aquest projecte. La disponibilitat d'àmplies zones lliures fa que els volums de la fàbrica es converteixin en límits visuals més que no pas en objectes físics i que s'introdueixi un component dinàmic a l'espai exterior. L'edifici expressa la seva pròpia vocació constructiva per desenvolupar el seu llenguatge, evitant l'ús generalitzat de l'arrebossat que ocultava la construcció a la majoria dels edificis anteriors a la II Guerra Mundial. El programa s’organitza a partir de dos tipus dedificis. Les oficines es distribueixen al llarg d'uns edificis lineals, construïts en formigó, que s'estenen en diverses direccions configurant els accessos, carrers i places de tot el complex industrial, de manera molt més variada i dinàmica que a l'espai urbà tradicional. Els tallers ocupen una nau molt més lleugera, construïda amb estructura metàl·lica, sobre la qual es recolzen les dents de serra que il·luminen l'espai interior d'una manera uniforme. -
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaFàbrica EnmasaEdifici d'Oficines Rosselló 257
L'edifici ocupa un solar entre mitgeres, amb la façana principal al carrer Rosselló i la posterior als jardins del Palau Robert, que ara són públics. L'arquitecte dóna a les dues alineacions el mateix valor compositiu i divideix la planta en dues parts simètriques, separades per un pati transversal adossat a una de les dues mitgeres. El projecte resol un programa d’usos mixtos per plantes, amb les oficines de l’entitat bancària a la planta baixa, sis plantes d’oficines de lloguer al cos central i un àtic d’habitatges que remata l’edifici. A més d’un sobreàtic endarrerit que no afecta la imatge global de l’edifici. Les dues façanes són exactament iguals i s'han concebut com un element absolutament pla, deixant dos buits a la planta baixa i l'àtic, emmarcats per les dues mitgeres i la coberta. El de la planta baixa recull les diferents particularitats d'accés a l'edifici i a l'entitat bancària, propietària de l'edifici, mentre que el de l'àtic serveix de porxo a l'habitatge. Els aplacats de pedra de diferents colors i la col·locació de les fusteries metàl·liques al pla de façana defineixen una trama geomètrica que és deutora del neoplasticisme.Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB - UPC)
El conjunt forma part del campus universitari de la Diagonal, que és un àmbit molt permeable a la ciutat i aplega algunes facultats de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i de la UB (Universitat de Barcelona). El projecte està format per una sèrie de barres paral·leles i perpendiculars entre si, la majoria de dues i tres plantes, que van acollint les funcions administratives i de recerca. Entre aquests edificis destaquen dues torres unides per un cos central que acullen les aules. Els testers de tots aquests edificis són opacs i les façanes laterals són de mur cortina. Les dues torres principals se situen perpendiculars a la Diagonal i, per la seva dimensió, es converteixen en un element destacat del paisatge urbà. Com a element singular, cal destacar la marquesina d'accés a la facultat, que és un pla horitzontal de grans dimensions, amb un voladís molt accentuat que genera un espai d'acolliment a escala urbana. Tota la carcassa és d´acer. Les torres es van construir amb pòrtics d'acer laminat, amb jàsseres Vierendel de banda a banda, sense pilars, i es va utilitzar una semibiga d'armadures desplegables. Als pavellons del darrere es troben els laboratoris i el reactor nuclear, construït amb formigó armat.Torre de Control de l'Aeroport de Barcelona
Vicente Alegre, Robert Terradas i Via
Després de la Guerra Civil, Robert Terradas es va convertir en l'arquitecte de l'Aeroport de Barcelona i va ser el responsable de la construcció del nou edifici del 1941-1949, que unificava els dos aeroports anteriors i tenia la torre de control situada a la coberta. A mitjans dels anys 50 l'aeroport ja es comença a quedar petit i Terradas comença a projectar l'ampliació del restaurant, sala d'espera i terrassa, que no va poder construir perquè es va decidir convocar un concurs per a la terminal de l'aeroport. El que sí que va dissenyar va ser la torre de control aeri, que per raons logístiques es va desvincular del concurs i es va construir immediatament. La torre té 50 metres d'alçada, amb el fust rectangular de formigó i està rematada per tres plantes des de les quals es dirigeix i controla el trànsit aeri. Aquestes plantes estan separades entre si, dues en voladís amb direccions oposades i la tercera amb les mateixes dimensions que el fust, cosa que ofereix un aspecte molt dinàmic del conjunt. Originalment el fust de formigó era de color gris natural i les tres plantes superiors estaven pintades de negre amb algunes superfícies blanques. Posteriorment s'han modificat els colors.Escola Suïssa
Aquest és un projecte de reforma i ampliació del que resulten dos edificis contigus de llenguatges molt diferents. L’edifici nou s’alinea amb l’existent, que ja estava endarrerit de l’alineació a vial, de manera que es genera un petit jardí d’entrada que ofereix una perspectiva més panoràmica de la façana. Sobre aquest espai es projecta una llosa de formigó armat amb voladís que serveix de marquesina d'accés i protegeix un mural ceràmic. A la planta pràcticament no es distingeixen els dos edificis, excepte per petites variacions, com algunes reculades i la fesomia dels buits. Les aules es distribueixen al llarg de les dues façanes: la que dóna al carrer i la que dóna al pati interior de la mansana. A l'interior hi predominen els espais amplis de circulació que també serveixen com a espai de relació i de joc, ja que estan dimensionats per acollir un nombre molt elevat d'alumnes alhora. L'estructura és metàl·lica i es manifesta a la façana. Robert Terradas ja tenia experiència en el disseny de mobiliari i per a l'Escola Suïssa va dissenyar les cadires, cadires apilables i cadires petites per als nens, de manera que poguessin gatejar per sota d'elles.Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Terradas i Adroer Arquitectes, Jordi Adroer Iglesias, Robert Terradas i Via
El 1957, Robert Terradas havia participat en el concurs per a la Nova Seu del COAC en què va desenvolupar una proposta molt semblant a la que es construiria posteriorment. El 1966 també es va presentar i en aquest cas va guanyar el concurs del Pavelló Social per al RACC, encara que no es va arribar a construir. En aquest projecte Terradas aconsegueix superar el llenguatge modern tradicional i planteja un sistema formal que el situa a l'avantguarda de l'arquitectura moderna, treballant amb volums desplaçats entre ells i separats per l'alçada d'una planta. El Col·legi de Metges és una adaptació d'aquest mateix sistema compositiu a un nou solar i a un programa nou. El joc de volums és pràcticament el mateix, fins i tot els buits i els materials coincideixen. Cal assenyalar que tots aquests volums també es diferencien entre si per la textura, la utilització del material i la proporció dels buits. En un dels volums s'utilitza la fusta com a revestiment exterior, cosa que en aquells moments comportava certes dificultats. Analitzant els alçats s'observen certes similituds amb el Monument de Mies a Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, construït a Berlín el 1926 i destruït pels nazis el 1935.Premi FAD
Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: RestauracióRecuperació de la Sala de Cònsols de la Llotja de MarArxiu (6)
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de l'Exposició de material mèdic de Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Vista de la piscina i solarium del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Vista interior de l'accés a la Sala d'actes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Vista interior de la zona d'estar del Club del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Vista interior del hall d'accés del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'accés del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
Arxiu Històric del COAC
Bibliografia (15)
Societats
