COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

En Imatges

  • Francesc Mitjans Miró

    autoria desconeguda

  • Francesc Mitjans Miró

    autoria desconeguda

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1942. El 1990 va ser nomenat membre d’Honor de la Reial Acadèmia de Catalunya de Belles Arts de Sant Jordi, el 2005 premi Catalunya Construcció del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i el 2006 del premi Antonio Camuñas d’Arquitectura. Autor d’un gran nombre d’edificis residencials com el del C. Amigó, 76 (1944) o C. Mestre Nicolau, 15 (1957) així com del Camp Nou del FC Barcelona (1957), o el Banc Atlàntic (1968)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (39)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (45)

  1. Casa Casabó

    Francesc Mitjans Miró

    Casa Casabó

    La casa fou projectada per Mitjans durant la seva etapa d’estudiant, abans de la guerra civil, i sota la influència predominant de les idees del GATCPAC. De la mateixa manera que altres arquitectes de l’època, parteix d’un esquema neoclàssic, vinculat a la fàbrica de maó, i l’altera amb absoluta llibertat, d’acord amb el programa i la interpretació del lloc. L’habitatge s’eleva una planta per afavorir les vistes al mar. S’hi accedeix tangencialment per la terrassa, vinculada a la sala d’estar, a la façana sud. L’ala de ponent es destina als dormitoris i es troba una mica més elevada que la resta de la casa. L’ala de llevant només conté la cuina i les estances del servei, i deixa lloc a unes àmplies terrasses que fan de coberta a l’accés rodat. Cinc pilars cilíndrics protegeixen la terrassa de l’accés per la banda de ponent i configuren la imatge de la casa vista des del passeig.

  2. Edifici d'Habitatges Amigó

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici d'Habitatges Amigó

    Es tracta d’una acurada obra de superació de l’etapa acadèmica de Mitjans, en què incorpora nombrosos descobriments que més tard esdevindran característics de la seva obra. La planta tipus destina tota la crugia posterior a dormitoris i tota la crugia anterior als espais d’estar, directament vinculats a un ampli balcó que corre a banda i banda de la façana. A l’interior s’eviten els corredors i es crea un recorregut circular al voltant de la cuina, amb petits àmbits de transició entre espais d’usos diferents. El tractament del vestíbul combina magistralment alguns elements trets del passat amb conceptes clarament moderns, més enllà de qualsevol adscripció a un estil històric determinat.

  3. Habitatges Balmes

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Balmes

  4. Habitatges Bosch Mauri

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Bosch Mauri

  5. Habitatges Mitre 140-146

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Mitre 140-146

  6. Habitatges Ceisa

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Ceisa

    Tres membres de la mateixa família que vivien a l'edifici del carrer d'Amigó van encarregar a Mitjans un altre d'habitatges més grans, en una zona d'edificació aïllada que permetia retardar l'edifici per crear un jardí davanter. El resultat és un volum compacte, d'un habitatge per replà, la característica principal del qual són les àmplies terrasses de la façana principal. Les altres terrasses s'estenen per la façana lateral i estan suportades per una estructura molt lleugera de formigó armat. La composició de l'edifici es caracteritza per la forma cúbica, amb murs de maó vist, i pel jardí que circumda l'edifici, resolt amb arbres que ja es trobaven al lloc. Tot l'edifici havia de ser ocupat per membres de la mateixa família, circumstància que Mitjans va aprofitar per disposar a la planta baixa unes dependències comunes en contacte directe amb el jardí. La distribució dels habitatges es desenvolupa a partir d’un nucli central de comunicacions, al voltant del qual es pot circular i accedir a totes les dependències. En general, els encàrrecs d'habitatges a Mitjans no solen ser mínims, cosa que ofereix grans possibilitats plàstiques en el tractament dels espais i els volums.

  7. Clínica Dr. Soler Roig

    Francesc Mitjans Miró

    Clínica Dr. Soler Roig

    Francesc Mitjans havia estat soci estudiant del GATCPAC, i va ser un dels primers arquitectes a “rescatar” l'arquitectura racionalista després de l'autarquia franquista. El seu primer projecte és l'edifici d'habitatges del carrer d'Amigó, que es pot considerar com un nou manifest arquitectònic a la Barcelona de la dècada del 1940. Després d'aquest construiria dos edificis d'habitatges més i la clínica Soler-Roig, que componen un petit conjunt arquitectònic. Els jardins que circumden els tres edificis formen part del projecte; estan inspirats en el jardí anglès i han partit dels arbres que ja eren al lloc. La planta corba de la clínica respon a la voluntat de preservar un arbre centenari que hi havia al solar i incorporar el jardí al projecte. La composició de l'edifici és cúbica, alterada per la traça corba de les façanes i el pendent de les testeres. Les façanes estan realitzades amb maó corrent en cru pintat de blanc, que contrasta amb el to verd clar de les divisions de les terrasses. Un tester lateral, on se situa la porta principal d'accés a la clínica, s'ha cobert amb plaques de gres que segueixen una trama geométrica.

  8. Edifici Mitre 160-164

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici Mitre 160-164

  9. Habitatges Rubio

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Rubio

    Este edificio aislado de viviendas está situado delante de la clínica Soler-Roig, que fue la primera de las actuaciones de Mitjans en esta calle, a la que le seguirían los edificios de viviendas CEISA y este mismo. Cuenta con planta baja más tres plantas piso, en las que se desarrolla una sola vivienda por rellano.. Se accede peatonalmente a través de un porche de entrada que da al vestíbulo y a la portería. Cabe destacar que el jardín que rodea el edificio continúa hasta el interior del porche, consiguiendo una relación muy intensa entre la arquitectura y la naturaleza. Desde un lateral se accede al garaje, por medio de una rampa que desciende hacia el sótano y gira por la parte de atrás. Sobre esta rampa se disponen en voladizo unas terrazas orientadas a sur, correspondiendo con las salas de estar. En estas terrazas se ha efectuado un giro en la parte frontal y las esquinas están redondeadas, como si quisieran seguir el movimiento del coche al entrar. El giro se repite en el porche de entrada y en los balcones laterales. La estructura consiste en muros de carga de ladrillo visto. Los muros laterales enmarcan la fachada a la calle. La composición de esta fachada es muy interesante y compleja: un sistema de elementos verticales, definido por las ventanas, se combina con un sistema de elementos horizontales, definido por las barandillas. La solución horizontal es distinta en cada planta: incluye una jardinera en la primera y una galería en la tercera.

  10. Camp Nou

    Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa, Francesc Mitjans Miró, Josep Maria Soteras i Mauri

    Camp Nou

    El projecte respon a la necessitat d’allotjar un nombre d’espectadors cada cop més gran per a un club de futbol en constant creixement i amb una projecció social cada vegada més àmplia. Els criteris de disseny varen partir d’una anàlisi crítica dels principals estadis de futbol del món. El terreny de joc queda per sota del nivell del carrer, per tal que l’ascens a les grades més elevades no sigui tan exagerat. Les grades segueixen una traça de quatre corbes rebaixades per tal de garantir la màxima proximitat dels espectadors al terreny de joc. En secció, l’estadi s’organitza en tres graderies encavalcades, per aprofitar al màxim l’ocupació vertical. La primera graderia reposa directament sobre el terreny. La segona graderia allotja els seients de tribuna i les localitats més afavorides, que són les úniques a cobert. La tercera graderia allotja les localitats de general i creix en alçària per la banda oposada a la tribuna. L’evacuació s’organitza per mitjà de la combinació de nombrosos nuclis de circulació vertical comunicats amb unes passeres ininterrompudes. El Camp Nou aplica criteris de racionalitat al programa d’un estadi de gran capacitat, on els espectadors són els autèntics protagonistes.

  11. Habitatges Tort

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Tort

    Edifici entre mitgeres que segueix els criteris apresos al carrer d’Amigó, però amb un grau d’abstracció i refinament constructiu més elevat. El programa es desenvolupa amb un habitatge per replà. La distribució està organitzada per franges: a la part central hi ha la zona de serveis i el nucli de comunicacions, mentre que a les façanes se situen les zones de dia i les de nit. L'estructura de murs de càrrega coincideix amb la distribució per franges del programa, amb la particularitat que es fan servir dos pilars de formigó endarrerits de la façana que fan la impressió que l'edifici estigui elevat sobre pilotis. Mitjans torna a utilitzar el mateix sistema de terrasses que al carrer d´Amigó, que s’estenen per tota la longitud de la façana. El darrer forjat enllaça les dues mitgeres i genera un marc dins del qual es desenvolupa el projecte. Les terrasses no sobresurten del pla de façana, sinó que generen un espai buit que contrasta amb els volums opacs dels altres edificis. Sobre aquest buit enorme se superposa una doble façana de persianes corredisses d'alumini que creen una imatge canviant i lleugera de l'edifici. El dinamisme de la façana es complementa amb un sistema de tendals basculants a l'entresòl i a l'àtic.

  12. Habitatges CYT

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges CYT

    Aquest bloc a la cantonada està format per tres edificis entre mitgeres i té un porxo comercial a la planta baixa que reforça la imatge unitària i compacta d'un edifici separat del terra mitjançant pilotis. Al volum superior destaquen la composició horitzontal de les baranes, els cantells dels forjats i el marc rectangular que enquadra l'edifici i assumeix la profunditat del porxo. El material dominant de la façana és el vidre, que se sol associar amb edificis d’oficines però que en aquest cas introdueix un component tecnològic, vinculat a la idea de la màquina d’habitar. L'autor resol la ventilació mitjançant finestres practicables, alternades amb vidres fixos i col·loca una sèrie de galeries al tresbolillo, que s'usen com a terrasses i que generen un dinamisme en la composició de la façana. La protecció solar d’aquests buits es resol mitjançant tendals basculants. La contundència material i volumètrica no impedeix que aquest edifici tingui una escala i unes proporcions equilibrades pel que fa al seu entorn. El porxo a la planta baixa amplia l'espai de la vorera comercial, mentre que l'arbrat del passeig central tamisa i humanitza la radicalitat d'aquesta proposta.

  13. Habitatges Tokio

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Tokio

    Aquest edifici està completament aïllat i compta amb la millor orientació cap a l'interior d'illa, on hi ha la plaça Jardins Tòquio. Tot i les seves dimensions folgades, només té dos habitatges per replà, amb la particularitat que l'àtic i el sobreàtic s'agrupen en un sol habitatge, dissenyat especialment per a la soprano catalana Victòria dels Àngels. Gairebé totes les característiques d’aquest edifici es poden relacionar amb els cinc punts d’arquitectura moderna de Le Corbusier, encara que amb alguns matisos que el fan molt singular. L’edifici està aixecat sobre pilotis de formigó armat i el vestíbul està separat de les façanes. Aquest vestíbul consisteix en una caixa completament de vidre, amb llunes de superfície molt gran. També està separat del terra, creant una línia d'ombra que reforça la sensació de lleugeresa de l'edifici. Just a l’entrada, s’ha disposat una font amb un raig d’aigua que provoca un so molt agradable en entrar. La planta lliure es manifesta a través de l'estructura i de les dimensions generoses dels habitatges, amb les zones de dia cap a l'interior d'illa. La façana està revestida amb un aplacat de pedra blanca i, en comptes de finestres apaïsades, compta amb un conjunt de terrasses encaixades al volum. La terrassa jardí comença a l'àtic de la soprano i es perllonga al sobreàtic, protegit amb un tancament de bruc que és visible des del carrer i produeix un efecte plàstic molt interessant, resolt amb gran precisió, com si fos una obra d'art.

  14. Habitatges Bertran 127

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Bertran 127

  15. Conjunt d'Habitatges Passeig Maragall / Sagnier

    Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas

    Conjunt d'Habitatges Passeig Maragall / Sagnier

    Aquest projecte fa referència a la construcció de 100 habitatges en dos blocs, situat un al carrer Maragall, i l'altre al carrer Luis de Sagnier. S'obriran les rases necessàries per a la fonamentació dels murs de càrrega. Aquestes rases tindran 60 cm. d'amplada i la seva profunditat, aproximadament, serà d'uns 2,00 metres, i aquestes dimensions poden variar segons el parer de l'arquitecte director, segons sigui la resistència del terreny. Es realitzarà el moviment de terres necessari per efectuar la xarxa de claveguerons que assenyalen els plànols i que es descriu al lloc corresponent d'aquesta memòria. S'efectuaran els rebaixos i terraplenats que necessitin fins a aconseguir les rasants indicades als plànols respectius. Un cop determinada la resistència del terreny i les dimensions exactes de les rases, s'han d'emplenar amb formigó ciclopi de 200 Kgs. de ciment Portland per metre cúbic, amb un 30% de paredats. Les parets interiors de càrrega, de façanes a patis i mitgeres es construiran de fàbrica de maó ceràmic massís rebut amb morter mixt de calç greix i ciment Portland. Les parets de façanes al carrer i jardí, seran de maó ceràmic corrent vist, fins i tot els paraments interiors de vestíbuls de la planta baixa, excepte els murs de tancament de l'Agència, que seran de maó ordinari revestit de "Vitraico" i els ampits de l'entresòl del Passeig de Maragall que es revestiran de gres de 2 x 2 cm. Els pilars de la planta baixa seran de formigó armat buixardat. Els envans de distribució interior es faran mitjançant maó maó buit amb guix comú. Les divisòries dels habitatges es construiran amb paredó de maó doble buit de 10 cms. de gruix, excepte la central de cada bloc, que seran de maó massís de 15 cms. de gruix, sent el morter igual a l'utilitzat per als murs de càrrega.

  16. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Habitatges CYT

  17. Càmping La Ballena Alegre

    Francesc Mitjans Miró

    Càmping La Ballena Alegre

    El càmping està format per un conjunt d'instal·lacions disseminades a la pineda litoral del Delta del Llobregat, un paisatge completament pla entre la carretera i la platja de Viladecans. Durant els anys 30, aquest litoral constituïa l'emplaçament de la futura Ciutat de Repòs i de Vacances del GATCPAC i Le Corbusier. El programa es divideix en dues parts que corresponen a dues finques separades però connectades entre si. El criteri més important ha estat concebre el càmping com si fos una petita ciutat d'habitatges efímeres amb una sèrie de nuclis edificats que organitzen territorialment l'activitat dels campistes: un nucli d'entrada, un altre nucli al costat del mar, dos nuclis secundaris més a mitja profunditat, i un altre nucli més compacte situat a la segona finca. També s’han construït unes dutxes immediates a la platja, desenvolupades a partir d´una proposta anterior de l'arquitecte Ramon Tort. La major part dels pavellons tenen un disseny singular, en funció de les pròpies característiques morfològiques, i estan unificats pels materials de construcció. Actualment la instal·lació ha deixat de funcionar en estar afectada per l'ampliació de l'aeroport del Prat de Llobregat.

  18. Càmping Las Naciones

    Felipe Lafita, Francesc Mitjans Miró, Ramon Tort i Estrada

    Càmping Las Naciones

  19. Habitatges Mandri 2-6

    Francesc Mitjans Miró

    Habitatges Mandri 2-6

  20. Hotel Barcelona i Teatre Novedades

    Lluís Cantallops Valeri, Francesc Mitjans Miró, Miquel Ponsetí i Vives

    Inicialment, Ponseti va rebre l’encàrrec de la sala d’espectacles i un edifici d’oficines amb mur cortina, però al cap de poc temps es va començar a transformar en un projecte amb diversos clients i diversos arquitectes. Primer Mitjans li va comunicar l’encàrrec d’un hotel que substituiria les oficines. Una mica després, Cantallops el d’un aparcament que estava mig sota el teatre. I més tard un arquitecte de Madrid el d’una camiseria de luxe als baixos de l'hotel. Miquel Ponseti va començar a projectar el teatre actual, que va sorprendre per la modernitat, ja que trencava amb els esquemes tradicionals de les sales d'espectacles. L'estructura de formigó permetia que la platea i l'amfiteatre fossin més amplis del que és normal i que la visibilitat fos perfecta des de qualsevol butaca. De l'hotel en destaca la façana, que és un marc de formigó en voladís amb una franja superior i una altra lateral de vidre amb terrasses. La resta de la façana consisteix en un escaquer de panells opacs i finestres de terra a sostre. Durant el procés, Mitjans va dissenyar un prototip d'habitació i el va fer construir a mida natural amb tots els acabats. Com que no li va acabar d'agradar, la va fer enderrocar per construir-ne la versió definitiva.

  21. Reforma de la Torre Castanyer

    Francesc Mitjans Miró

    Reforma de la Torre Castanyer

  22. Illa d'Habitatges Escorial

    Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas, Manuel Ribas i Piera

    Illa d'Habitatges Escorial

    La mansana té establerta la típica ordenació d'edificis alineats al llarg dels carrers circumdants amb grans profunditats d'edificació al voltant d'un pati central, en part també edificable. La proposta urbanística va consistir a trencar aquest esquema tancat i obrir l'interior com a espai públic relacionat amb els carrers, intentant, però, no contradir la realitat morfològica d'aquests carrers. És a dir, es va tractar d'unir tres premisses fonamentals: millorar les condicions higièniques dels habitatges en profunditat que es donaven a la urbanització tradicional; integrar l'ús públic els espais interiors de la mansana, trencant la reincidència formal dels carrers; mantenir, no obstant això, el caràcter urbà dels carrers adjacents que pertanyen a una xarxa urbana molt característica d'un barri barceloní. Per a això es van organitzar dos edificis lineals seguint l'alineació de dos carrers i es va obrir l'espai interior cap al carrer Escorial que té un caràcter menys local. Enmig d'aquest espai es va situar l'edifici alt que acumula en alçada bona part de l'edificabilitat de la mansana. Els tipus d'habitatge s'adeqüen a l'evident exigència morfològica general: els edificis lineals agrupen habitatges aparellats amb accés per escala per a cada dues d'elles (de 80 i 90 m2), l'edifici alt correspon a habitatges en dues plantes amb accés per passadissos longitudinals, (100 m2). L'acabat exterior de l'edifici alt és de formigó i rajola blanc i el dels edificis baixos és de maó massís i gelosies ceràmiques.

  23. Càmping El Toro Bravo

    Francesc Mitjans Miró

    Càmping El Toro Bravo

    El càmping El Toro Bravo estava situat al sud del delta del riu Llobregat, sota una gran pineda litoral. A la memòria del projecte, l’arquitecte Francesc Mitjans descrivia l’entorn com un paratge “sensiblement pla, ocupat per un frondós bosc de pins proper al mar, totalment respectat en el projecte, amb vistes al mar, tenint entrades de mar denominades llacuna El Remolar i llacuna La Vidala”. L’entorn del càmping, entre maresmes i sota la pineda litoral, presentava unes condicions molt favorables per a una ocupació temporal i lleugera. Per una banda, la pineda aportava una densa ombra que protegia del sol. Per l’altra, el terreny horitzontal permetia una fàcil adaptació per a l’acampada, i una bona accessibilitat. La decisió principal de l’arquitecte fa ser reconèixer els valors del propi entorn per a donar resposta a les noves necessitats que el càmping introduïa, i que va arribar a allotjar fins a 6000 viatgers. En el projecte va definir un seguit de camins entre els pins que originaven la disposició aleatòria de les parcel·les. Entre aquests traçats, destacava un eix equipat que creuava tot el recinte en diagonal, des de l’accés fins el mar, i que incloïa els pavellons d’ús comú: pèrgola d’accés, recepció, torre del dipòsit d’aigües, supermercat, sanitaris i restaurant amb les piscines. L’any 2005 va finalitzar la seva activitat amb motiu de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona – El Prat, i actualment és un entorn natural amb protecció PEIN.

  24. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Edifici Seida

  25. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
    Illa d'Habitatges Escorial

  26. Edifici d'Habitatges Ronda General Mitre 115-125

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici d'Habitatges Ronda General Mitre 115-125

  27. Edifici Monitor

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici Monitor

  28. Edifici d'Oficines Vidal Folch

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici d'Oficines Vidal Folch

    Cap als anys 60, en ple vendaval de l’Escola Barcelona i de l’arquitectura italiana revisionista amb el dit-moviment-modern, en Francesc Mitjans està considerat un ‘bon arquitecte comercial’. Amb el pas del temps, la seva arquitectura es va percebent com a més refinada, basada amb un acurat coneixement de la modernitat ortodoxa i de l’organicisme nòrdic, entre d’altres. Mitjans crea una arquitectura per a una nova classe benestant, que transcendeix les modes i tendències de l’època i que es basa en un nou model d’edificació difós extensament per les zones altes de Barcelona, donant una coherència urbana molt remarcable. En aquesta arquitectura, les façanes en són exemplars i representen un reflex d’unes plantes molt ben organitzades i composades amb especial atenció en el disseny dels seus detalls, d’alta qualitat constructiva. L’Edifici d’Oficines Vidal Folch, amb façana a la Via Augusta i als carrers Madrazo i Saragossa de Barcelona, subscriu tota aquesta manera de fer una bona construcció basada en un disseny racional de les façanes i que ajuda a què l’edifici es conservi en perfecte estat, sense haver sofert rehabilitacions singulars. Les seves façanes, així com la volumetria global, denoten, al meu entendre, una influència directa dels edificis d’oficines i d’habitatges d’Alvar Aalto a Helsinki: el precís tractament de les obertures, recercades per marcs i baranes-llevapors de fusta; les franges horitzontals de marbre; el remat superior amb una pèrgola que exerceix de filtre amb el cel... Es tracta d’un edifici que només necessita cura amb el seu manteniment, sense res més que la seva atemporalitat epidèrmica i versatilitat interior.

  29. Edifici Seida

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici Seida

    Es tracta d’una operació immobiliària destinada a compensar l’ús de l’illa de cases com a magatzem de cotxes. El projecte planteja un bloc de 12 mòduls en T que eviten la incorporació de patis interiors i que assignen al conjunt una clara orientació cap a l’avinguda de Sarrià. La gran longitud d’aquesta façana queda regulada per la inclusió d’unes gelosies verticals que matisen la llum rasant, i una alternança en la disposició de les terrasses que n’augmenten el dinamisme. Tot el bloc és concebut com una aplicació rigorosa dels principis lògics de les estructures de formigó.

  30. Banco Atlántico

    Santiago Balcells Gorina, Francesc Mitjans Miró

    Banco Atlántico

    Mitjans resol el gàlib de la torre tot inspirant-se en l’edifici de la Pirelli de Torí, després d’una trobada amb el seu autor, Gio Ponti. Malgrat tot, la solució estructural és totalment inèdita: quatre pilars metàl·lics situats al centre de gravetat de la planta deixen la resta totalment diàfana i contenen totes les instal·lacions. Les quatre pantalles laterals també són portants, i tots els elements de suport queden expressats a l’exterior per mitjà d’un revestiment de marbre blanc. Els dos nuclis de comunicació vertical se situen als extrems i asseguren l’evacuació en cas d’incendi. La torre es vincula al teixit de l’Eixample a través d’un cos més baix, i arriba fins a vint metres per sota de la rasant per allotjar l’aparcament. Es tracta d’una solució completament genuïna per a una torre d’oficines d’alçària mitjana, que caracteritza de manera molt forta el paisatge urbà de la zona.

  31. Edifici d'Oficines Telefónica

    Francesc Mitjans Miró

    Edifici d'Oficines Telefónica

  32. Habitatges Les Corts 256-272

    Francesc Mitjans Miró, Josep Maria Soteras i Mauri

    Habitatges Les Corts 256-272

  33. Habitatges Numància 101-107

    Francesc Mitjans Miró, Josep Maria Soteras i Mauri

    Habitatges Numància 101-107

  34. Edifici Estel

    Juan Pablo Mitjans i Perelló, Francesc Mitjans Miró

    Edifici Estel

  35. Torre Europa

    Francesc Mitjans Miró

    Torre Europa

  36. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura
    Edifici Estel

  37. Conjunt Residencial Roma 2000

    Josep Anglada Rosselló, Francesc Mitjans Miró, Antoni Pineda i Gualba

    Conjunt Residencial Roma 2000

  38. Recuperació de la Sala de Cònsols de la Llotja de Mar

    Terradas Arquitectes, Juan Pablo Mitjans i Perelló, Francesc Mitjans Miró, Ignacio Paricio i Ansuategui, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Via

  39. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Restauració
    Recuperació de la Sala de Cònsols de la Llotja de Mar

  40. Escola Can Fatjó

    Eduard Gascón Climent, Francesc Mitjans Miró

    Escola Can Fatjó

  41. Primera Ampliació del Camp Nou

    Antonio Bergnes de las Casas i Soteras, Francesc Cavaller i Soteras, Juan Pablo Mitjans i Perelló, Francesc Mitjans Miró, Josep Maria Soteras i Mauri

    Primera Ampliació del Camp Nou

    L'Estadi es va inaugurar al setembre de 1957, construïda la primera fase només amb les dues primeres graderies i coronació simètrica. El perfil de l'Estadi es caracteritzava per la gran marquesina de coberta, amb un disseny nou adaptat pels arquitectes a les tècniques convencionals del moment. No va ser fins al 1982, ja sota la presidència de l'inefable Josep Lluís Nuñez, quan l'original asimetria de l'Estadi es va veure completada amb la tercera graderia amb motiu de la celebració del Campionat Mundial de Seleccions. El projecte d'aquesta segona fase el van executar Mitjans i Soteras, juntament amb Juan Pablo Mitjans, fill del primer i Francisco Cavaller, nebot del segon. La construcció final es va caracteritzar pel muntatge d'una envolupant de lamel·les a tot el perímetre de l'edifici, i per la inclusió del cos de rampes de la façana est, originalment independent, dins del volum de la tercera graderia. Aquestes rampes, penjant tensades de la façana posterior, augmenten el presumpte dramatisme del conjunt, encara a costa d'eliminar el valor d'element mediador del projecte original. El 1994, a causa de la normativa de la UEFA, es va adaptar la primera graderia, passant els espectadors drets a asseguts. Aquest canvi va implicar baixar pràcticament 3 metres la cota del terreny de joc, amb les inevitables conseqüències a les isòptiques de l'Estadi. L´estoica espectacularitat de la visió original de l´Estadi i el seu accés a tribuna en rampa des de l´aparcament de geometria corba situat a Arístides Mayol, es va anar desfigurant a partir de 1957 amb l´aparició d´una barroera constel·lació d´edificis. Entre ells encara brilla amb llum pròpia la bella cúpula del Palau Blaugrana, lamentablement avui condemnada a demolició, realitzada per Soteras al costat de Cavaller i l'enginyer Florencio del Pozo. La seva menys afortunada volumetria exterior s'entremescla maldestrement entre un grup de banals edificacions auxiliars. El conjunt, lluny de la categoria mítica de l'estadi, arruïna l'accés simbòlic a l'edifici. També els afegits realitzats a la façana Oest, entre ells la seu de l'actual museu, amb autoria similar, no ajuden a no negar la hipòtesi de l'existència d'un component genètic en la qualitat d'un arquitecte. El coneixement arquitectònic, i això encara és més visible en intervenir en un edifici preexistent, és probablement de dubtós caràcter hereditari. S'adquireix amb esforç, dedicació, constància, i encara que potser avui no estigui de moda, amb altes dosis d'humilitat i voluntat de servei a la societat. Més de cinquanta anys després, el Camp Nou manté la seva estoica dignitat i la seva funcionalitat com a Estadi. Una altra qüestió és si és el plató adequat per a la retransmissió d’un partit de futbol, quan l’espectador torna part de l’espectacle. O quan l'antic temple de l'esport és transformat, bíblicament, al mercat. Bé, al centre comercial.

  42. Restauració del Palau Moja

    Francesc Mitjans Miró

    Restauració del Palau Moja

  43. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Restauració
    Restauració del Palau Moja

  44. Ampliació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis

    Francesc Mitjans Miró

  45. Hotel Rei Jaume

    Francesc Mitjans Miró

    Hotel Rei Jaume

Arxiu (7)

  • Axonometria dels Habitatges Tokio.

    Dibuix

    Axonometria dels Habitatges Tokio.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva seccionada de la planta baixa dels Habitatges Balmes.

    Dibuix

    Perspectiva seccionada de la planta baixa dels Habitatges Balmes.

    Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de la planta baixa de l'Edifici d'Oficines Telefónica.

    Dibuix

    Axonometria de la planta baixa de l'Edifici d'Oficines Telefónica.

    Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de la planta baixa de l'Edifici d'Oficines Telefónica

    Dibuix

    Axonometria de la planta baixa de l'Edifici d'Oficines Telefónica

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del l'Estació de servei del càmping 'La Ballena Alegre'.

    Dibuix

    Perspectiva del l'Estació de servei del càmping 'La Ballena Alegre'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés al Càmping 'La Ballena Alegre'.

    Dibuix

    Perspectiva de l'accés al Càmping 'La Ballena Alegre'.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Camp Nou

    Dibuix

    Perspectiva exterior del Camp Nou

    Fons Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (61)

Rutes i Apunts (7)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!