Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
La Gravera és un celler que s’ha concebut sota criteris de disseny low cost, entès com a resultat d’una optimització en la gestió dels mitjans i els recursos, energètics i materials. La sostenibilitat econòmica és subsidiària a la sostenibilitat ambiental.
La actuació consisteix en la recuperació d’una nau del 58, una antiga indústria gravera, per a reactivar-la i convertir-la en un celler, per mitjà de la reincentivació d’elements de caràcter industrial. Un groc de senyalització es converteix en un recurs cromàtic que fa referència al passat, però sobretot al present. Un gir que matisa, a la vegada que vincula l’empresa gravera i el parc de camions grocs i grisos amb el nou projecte de celler vinícola contemporani. Per altra banda, els elements constructius se cenyeixen a l’economia d’escala i a la producció seriada: són productes industrialitzats estàndard, obtinguts directament de prontuaris i catàlegs, i de l’stock de mercat, per a minimitzar l’impacte ambiental i econòmic, i es disposen segons criteris de disseny espaials, funcionals i higrotèrmics.
Sota aquests paràmetres, el projecte s’estructura en quatre punts:
L’armari de quatre metres d’alçada disposa els espais de servei a la nau que requereixen de situacions de temperatura i humitat específiques. Organitza i ordena, i es relaciona amb la nau per mitjà d’un separador mòbil transparent, que minimitza la transmissió tèrmica i garanteix la seguretat d’ús. L’stock que es manipula de mode discontinu es deixa sobre l’armari, com una maleta de roba de temporada!
En el centre d’acció es desenvolupa la secció productiva més industrial, des de l’entrada de verema, a la fermentació del most en dipòsit. Aquí es porta a terme activitat humana assistida per màquines
La zona 900 correspon a la sala de criança, el soterrani original recuperat. En planta baixa es tradueix en una sala, amb catifa ratllada i sostre luminiscent, que adapta l’espai a escala domèstica per a rebre visitants, sommeliers i restauradors.
Aquí se situa la unitat de control, un moble de vuit metres de longitud i de secció variable per adaptar-se a l’ús. Aquest celler es distingeix per oferir qualitat a través del control i el disseny, de manera que cal establir mecanismes per a recollir dades i registrar-les. La unitat mostra la monitorització de la vinya a temps real, situada a tres quilòmetres del celler, analitza els paràmetres climatològics i permet activar sistemes d’acció com la irrigació. De la mateixa manera, controla les temperatures dels dipòsits de fermentació i la humitat en la criança. Des d’aquí es dissenya la morfologia del vi i s’hi divulga el procés del producte final.
En definitiva, el criteri low cost del projecte ens obliga a qüestionar ¿menos da una piedra?
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Mostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
Guardonat / Premiat. Categoria: Obres d’Intervenció en Espais Interiors, Disseny i Muntatges EfímersRehabilitació de Lagravera i Reconversió en CellerRehabilitació de Lagravera i Reconversió en Celler
SALA FERUSIC Arquitectes, Relja Ferusic, Carles Sala Roig
La Gravera és un celler que s’ha concebut sota criteris de disseny low cost, entès com a resultat d’una optimització en la gestió dels mitjans i els recursos, energètics i materials. La sostenibilitat econòmica és subsidiària a la sostenibilitat ambiental. La actuació consisteix en la recuperació d’una nau del 58, una antiga indústria gravera, per a reactivar-la i convertir-la en un celler, per mitjà de la reincentivació d’elements de caràcter industrial. Un groc de senyalització es converteix en un recurs cromàtic que fa referència al passat, però sobretot al present. Un gir que matisa, a la vegada que vincula l’empresa gravera i el parc de camions grocs i grisos amb el nou projecte de celler vinícola contemporani. Per altra banda, els elements constructius se cenyeixen a l’economia d’escala i a la producció seriada: són productes industrialitzats estàndard, obtinguts directament de prontuaris i catàlegs, i de l’stock de mercat, per a minimitzar l’impacte ambiental i econòmic, i es disposen segons criteris de disseny espaials, funcionals i higrotèrmics. Sota aquests paràmetres, el projecte s’estructura en quatre punts: L’armari de quatre metres d’alçada disposa els espais de servei a la nau que requereixen de situacions de temperatura i humitat específiques. Organitza i ordena, i es relaciona amb la nau per mitjà d’un separador mòbil transparent, que minimitza la transmissió tèrmica i garanteix la seguretat d’ús. L’stock que es manipula de mode discontinu es deixa sobre l’armari, com una maleta de roba de temporada! En el centre d’acció es desenvolupa la secció productiva més industrial, des de l’entrada de verema, a la fermentació del most en dipòsit. Aquí es porta a terme activitat humana assistida per màquines La zona 900 correspon a la sala de criança, el soterrani original recuperat. En planta baixa es tradueix en una sala, amb catifa ratllada i sostre luminiscent, que adapta l’espai a escala domèstica per a rebre visitants, sommeliers i restauradors. Aquí se situa la unitat de control, un moble de vuit metres de longitud i de secció variable per adaptar-se a l’ús. Aquest celler es distingeix per oferir qualitat a través del control i el disseny, de manera que cal establir mecanismes per a recollir dades i registrar-les. La unitat mostra la monitorització de la vinya a temps real, situada a tres quilòmetres del celler, analitza els paràmetres climatològics i permet activar sistemes d’acció com la irrigació. De la mateixa manera, controla les temperatures dels dipòsits de fermentació i la humitat en la criança. Des d’aquí es dissenya la morfologia del vi i s’hi divulga el procés del producte final. En definitiva, el criteri low cost del projecte ens obliga a qüestionar ¿menos da una piedra?