Gran casal format per diverses edificacions i una capella, està construïda amb maó i orientada cap al sol naixent. La part més antiga, feta amb tapial, correspon a l'actual celler i conserva alguns arcs gòtics apuntats. El bloc principal és de planta rectangular, té una torre mirador adossada i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal té un porxo a l'entrada i les obertures tenen reixes de ferro forjat. La coberta és plana amb una barana balustrada. Pel que fa l'interior, hem de destacar la barana de fusta de l'escalinata, amb elements decoratius renaixentistes i barrocs. El pati és de finals de segle XIX; aleshores es convertí en un jardí amb escultures italianitzant amb déus, passejos. L'origen de la masia es remunta al segle XIV. Se sap que ja existia el 1350 amb el nom de Mas d'en Pi. Des del segle XIV fins al XVIII, aquesta casa la posseïren, en línia directa, els descendents del fundador de la casa pairal, la família Comelles, els quals van tenir com a convidats personatges molt il·lustres, fins i tot membres de la reialesa. Més tard, l'administració dels béns passà a la comunitat de preveres de l'església parroquial d'Esparreguera. La capella és del 1717.

La masia està composta de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües i arc ogival a l'interior. L'edifici annex és de planta quadrangular, compost de planta baixa i dos pisos, la façana principal té una composició simètrica, amb balcons a les plantes superiors i coberta a dues aigües. Té una torre coronada amb una balustrada. Té una baluard a l'entrada. Hi ha també un colomar a l'interior del pati de planta circular i coberta cònica amb vidriat. L'origen de la masia seria medieval però va ser totalment refeta l'any 1852; l'edifici annex és del 1871; i el baluard, del 1872.

Edificació en dos cossos principals en angle, amb construccions auxiliars annexes. Aquests cossos principals estan dedicats a habitatge i presenten murs de maçoneria irregular recrescuts amb totxo. La coberta és a una i dues vessants. Una inscripció sobre la porta ofereix la data de "1852". Al cens de 1860 apareix com una edificació de dos pisos i en el de 1877 com masia habitada, també de dos pisos. Els seus amos s'ocupaven de l'ermita vella de Sant Salvador del Quer, per això hi ha un camí que hi mena.

Conjunt d'edificis situat al peu de Sant Salvador del Quer, formant part del conjunt de la Vallseca. Edificació de planta quadrangular a la que s'adossen dues construccions d'interès. Al sud, una construcció presenta una galeria amb tres arcs de mig punt i al nord, una construcció de planta circular. Els paraments són de maçoneria irregular. El seu aspecte exterior parla de diferents fases constructives, de les quals sembla ser que les arcades no formen part de l'estructura més antiga del conjunt. L'edificació principal presenta tres pisos amb la teulada a doble vessant. Ha sofert reformes, sobretot en les construccions auxiliars, que mostren una composició de mateials sobris i de factura moderna. Figura al cens de 1860, amb dues edificacions d'una i dues plantes. Al de 1868 com a propietat de Salvador Sorribes.

Conjunt de dues edificacions unides per un arc que les connecta. El cos principal, de planta rectangular i amb coberta a doble vessant, compta amb tres altures. Es pot apreciar a les façanes sud i oest que hi ha dues fases d'edificació, una antiga, que formaria una casa de planta aproximadament quadrangular de dos pisos, i una segona, més moderna (datada el 1918, segons inscripció a la façana sud) en que es va allargar l'edifici i es va aixecar una tercera planta. En un cens de 1877 apareix com a "Gárjas", casa de dos pisos habitada. Segons informació oral havia estat propietat de la torre Gallifa.

Construcció situada a la zona de Mines de Potassa, vora la carretera B-423, en el quilòmetre 1,4 (desviament de la part nord-occidental). Masia de planta rectangular amb un cobert adossat a la part posterior. Consta de planta baixa, planta pis, golfes i coberta a dues vessants. A la porta té una ferradura. Ha sofert remodelacions en la pròpia estructura així com també als cossos annexes. Existeix una inscripció a la llinda d'una finestra amb la data "1884".

Situada dins el recinte de la Colònia Güell, correspon a una gran edificació formada per un cos principal, més altres adossats al nord, est i oest. Té una capella amb advocació a la Mare de Déu dels Dolors a la banda occidental. L'edifici principal és de planta basilical amb planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a tres aigües feta de teules de ceràmica àrab. La façana principal està orientada a sud i a la planta baixa hi ha la porta d'accés, feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra vista. A la dovella central hi ha esculpida la data 1692 i a sobre, en relleu, el que sembla un sol. Malauradament està parcialment arrasat per la construcció del balcó del primer pis, corresponent a una reforma posterior. Encara a la planta baixa i a banda i banda de la porta, hi ha hi ha finestres amb reixes de forja; la de ponent és de majors dimensions i té esculpides creus i rosetes a la llinda. A la planta pis, sobre de la porta i de cadascuna de les dues finestres, hi ha tres balcons amb brancals i llinda de pedra amb inscripcions. A cada costat dels balcons laterals hi ha una galeria d'arcs de mig punt. Pel que es refereix a les inscripcions a la llinda del balcó central, es llegeix Iesus Maria i Antoni Solé, separats ambdós noms per un monograma IHS. A la finestra oest hi ha la data 1700 i una orla amb el monograma IHS, i a la finestra est s'hi llegeix 1622 i un motiu escultòric amb el monograma IHS. Per últim, damunt del balcó central trobem les golfes, on hi ha un conjunt de cinc finestres d'arc de mig punt que arrenquen d'una imposta correguda que les recull totes. Encara a la façana principal, hi ha més elements d'interès. A llevant, sota la finestra hi ha una petita pica de pedra arenisca encastada, a sobre un bloc de pedra que suportava un broc i la data 1778, al damunt del qual hi ha unes lletres il·legibles. A ponent de la porta principal, hi ha un banc corregut d'obra amb sòcols amb rajoles esmaltades de cartabó en verd i blanc. La porta principal té una doble porta de ferro forjat, de mitjana alçada, que servia per tancar l'accés quan el porticó gran de fusta estava obert. Per últim, també a la façana principal, entre els balcons del primer pis hi ha les restes de dos rellotges de sol bessons. També destaquen els acabats de les xemeneies de l'edifici principal, amb ornamentacions clarament modernistes. El cos principal té adossat a nord un altre edifici, amb planta baixa i dues plantes pis amb la façana al parc urbà de la colònia. A la planta baixa, les obertures són petites i sense ornamentació. A la planta pis destaca un balcó central recolzat sobre mènsules metàl·liques amb una obertura amb arc rebaixat amb una gran vidriera. Tant a llevant com a ponent d'aquest, hi ha un balcó i una finestra amb les obertures protegides amb guardapols. A la planta superior hi ha petites obertures sota el ràfec de la coberta. La façana lateral de llevant està oberta amb sis finestres d'arc de mig punt que corresponen a una de les galeries de la planta pis. La galeria de ponent està tancada per la façana lateral, ja que hi ha adossat un cos annex. El forjat de fusta que cobreix la sala de la galeria es troba en força bones condicions. Formant un angle recte al sector de ponent de la masia, hi ha una capella amb advocació a la Mare de Déu dels Dolors amb la coberta a dues aigües. Té un accés des de la Plaça de la Masia, a través d'una porta rectangular definida de carreus i llinda de pedra. Per sobre hi ha un òcul que respecta l'eix central de la façana que està coronada per una cornisa corbada i té una espadanya al costat oest. En angle amb la capella hi ha les instal·lacions i magatzems amb una cisterna seca on hi ha una escultura de pedra en forma de sol anomenada "El Soley", que sembla un vell rellotge de sol, però el seu emplaçament actual es a l'ombra. En origen la construcció devia ser una torre defensiva, de fet el 1444 apareix com a Torre Burguesa, i durant quatre segles fou propietat de la família Soler. Segons es desprèn de la llinda de la finestra est del pis a la façana principal, el 1622 Antoni Soler de la Torre hi va emprendre la primera gran reforma, per convertir-la, segurament, en una masia de tres crugies, amb una planta similar a la que ens ha arribat avui. Per tant és versemblant pensar que la construcció original tingués una gran entrada al cos central, celler, estable i cuina als baixos, la sala damunt de l'entrada, que distribuïa les cambres disposades a banda i banda, i les golfes al capdamunt. Antoni Soler va ser un dels capitostos de la revolta pagesa anomenada dels Barretines (1687-1689) i, a causa de la seva rebel·lia, va ser assassinat el 2 de desembre de 1689, i es va manar enderrocar Can Soler i tirar sal a les seves terres. El seu fill Antoni i el seu gendre, Joan Roure, van recuperar l'edifici per gràcia especial del Rei. Les inscripcions de la clau del portal adovellat "1692" i de la llinda del balcó de la banda oest de la façana principal "1700" remeten a l'època en la qual van viure aquests dos propietaris. Després de l'ordre d'aterrament, la casa es va reconstruir o refer, i possiblement les llindes amb les creus i rosetes, que són de caràcter medieval, devien ser reaprofitades i pertanyien a l'antiga torre. A partir d'aquell moment, la masia es va convertir en una de les més pròsperes de la comarca. Segurament al segle XVIII i coincidint amb l'ascensió econòmica de la família ja s'havia bastit la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. En la dècada de 1740 la família havia deixat les terres en mans de masovers per residir a Sant Boi i després, cap a l'any 1826, es va instal·lar a Barcelona. A mitjan segle XIX els Soler van començar a contreure deutes i, el 1860, després de la mort de Baldiri Soler de la Torre i Ubach, el seu germà petit, Joan, va vendre la finca a l'industrial Joan Güell i Ferrer, quan era la més extensa del terme de Sant Boi de Llobregat. L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia Güell en els terrenys de Can Soler, que va quedar envoltada per la fàbrica tèxtil al sud i per les cases dels treballadors a nord-oest. Poc després, Güell va encarregar la reforma de l'interior de la casa a Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador d'Antoni Gaudí, per tal d'hostatjar a la família durant les seves estades ocasionals. Va aixecar arcs parabòlics, com el que dóna accés a la capella des de la masia, va modernitzar el lavabo i la cuina, i dotà algunes cambres del pis amb llar de foc. També va renovar el menjador amb arrimadors de fusta, una llar de foc i aplicacions de fusta i ferro al sostre, del centre del qual penja una làmpada de ferro i vidre, el disseny de la qual alguns estudiosos atribueixen a Gaudí. Aleshores, la vella capella dels Dolors va servir d'església als treballadors de la colònia, fins que no es va obrir al culte el temple projectat per Gaudí, dedicat al Sagrat Cor el 1915. El 1892, Güell va aconseguir segregar la finca, que aleshores ja constava dins el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, de la jurisdicció parroquial de Sant Boi i unir-la a la de Santa Coloma. Durant la Guerra Civil Espanyola, Can Soler va ser utilitzada com a seu de l'Ajuntament. En la dècada de 1960, els Güell van vendre's la masia a Teresa Farré i Pedret, i el 1998 la van comprar Fèlix Sánchez i Janin Vacassy. Part de la decoració interior de la planta noble podria atribuir-se a Francesc Berenguer i Mestres. Entre les edificacions vinculades a la finca, també hi ha una antiga mina d'aigua que va paral·lela al camí de Can Ros. També coneguda com "La Masia"

Masia de planta quadrangular composta de planta baixa, pis i golfes, i torratxa. Cobertes a dues vessants de ceràmica vidriada, en forma de creu, i terrats i cobertes a una vessant, més baixes, laterals. Obertures allargades d'arc rebaixat. Cornises motllurades de separació de pisos. Ràfec amb mènsules, baranes de merlets i ulls de bou en els pisos superiors. Jardí amb baluard. Al baluard hi ha la data del 1893.

Masia de planta quadrangular composta de planta baixa, pis i golfes, i torratxa. Cobertes a dues vessants de ceràmica vidriada, en forma de creu, i terrats i cobertes a una vessant, més baixes, laterals. Obertures allargades d'arc rebaixat. Cornises motllurades de separació de pisos. Ràfec amb mènsules, baranes de merlets i ulls de bou en els pisos superiors. Jardí amb baluard. Al baluard hi ha la data del 1893.

Can Miret de les Torres es troba situada al costat del nucli de les Torres. És un edifici aïllat format per planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues vessants. La façana, de composició simètrica, presenta a la planta baixa una porta d'accés d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades en maó. El primer pis l'ocupen tres finestres d'inspiració gòtica i al segon, hi ha quatre obertures la forma de les quals ve determinada per una utilització decorativa del maó. Cal destacar el rellotge de sol que hi ha centrat en aquest segon pis, així com altres elements ornamentals que enriqueixen la façana (rajoles i plats de ceràmica valenciana de diverses èpoques i el penell de ferro forjat). El conjunt es completa amb un edifici auxiliar que són unes cotxeres i una tanca. Josep Font i Gumà va construir aquesta casa per al seu germà l'any 1898 i quan aquest va morir, l'arquitecte va passar a ser el propietari. Posteriorment, l'edifici fou venut a la família Miret que encara el conserva.

Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica. Cobert a quatre aigües, amb una llanterna al carener, de secció quadrada i amb coberta a quatre vessants. Teula àrab. Façanes planes, amb predomini del buit sobre el ple, i amb una distribució simètrica de les obertures. Aquestes presenten com a únic element decoratiu el motlluratge de les llindes als extrems.

La masia es situa prop del poble de Lavern, vora la carretera de Sant Sadurní. Casa aïllada composta de soterrani, planta baixa i dos pisos. Està coberta a quatre aigües amb un terrat central i torre rematada per una balustrada. La façana és de composició simètrica amb quatre balcons d'un portal al primer pis. Al segon, hi ha finestres d'arc de mig punt. La teulada és amb ràfec amb permòdols. Ca l'Olivella sorgeix al segle XVI, dins del context de la creació de nous masos (les propietats d'origen pagès), amb la venda per part de la monarquia a comerciants o pagesos adinerats sorgits de la sentència de Guadalupe. És va refer posteriorment en estil eclèctic.

Edifici de dos pisos on el segon té una interessant galeria. Presenta molts finestrals, sobretot al primer pis. És de planta rectangular i de sostre a doble vessant. Presenta elements decoratius modernistes. Antiga masia reformada i decorada posteriorment amb elements modernistes.

Domènech passava els estius amb la seva família a can Rocosa de Canet de Mar. Per poder ampliar l’espai havien comprat les dues cases del costat que feien xamfrà de la riera de Gavarra amb la Buscarons i va unificar els seus patis en un de sol. L’antiga masia es feia servir com a estudi d’arquitectura i refugi personal. Va mantenir els elements barrocs de la construcció, com els esgrafiats de la façana , els festejadors, l’espiell de l’escala i les llindes de pedra, però a la vegada hi va incorporar nombrosos elements decoratius de les seves obres, a vegades models de guix de les escultures o proves de ceràmica. La gran sala del primer pis encara conserva la seva taula de dibuix i els prestatges de la biblioteca. Actualment forma part del conjunt de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner Canet de Mar.

L'edifici està format per dos cossos units en forma de L. Un d'ells, el més antic, de llenguatge neoclàssic, consta de planta baixa, pis i golfes. La planta baixa està coberta amb voltes de pedra. Un cos perpendicular a aquest de manera que tanca la L, està destinat a celler. El cos nou, de llenguatge modernista, consta de planta baixa i pis. La planta baixa és de pedra (incloent el garatge i magatzem). A nivell de planta pis, magnífica galeria a migdia i a ponent, amb mirador-tribuna cap a Montserrat, suportada per permòdols de ferro artísticament treballats. L'estructura de la galeria és de ferro de fosa, amb sostres i parets pintades. Obertures ricament decorades amb trencaaigües de totxo i estucs. Una balconada al pis principal uneix els dos edificis. La part modernista presenta una decoració rica en cornises i capcers, amb gelosia sota teulada feta de totxo vist i ceràmica. Els vitralls de galeria són emplomats, i també els d'obertures. Totes les cobertes vessen a dues aigües.

Casa de planta rectangular amb terra pla, que presenta una torre de base quadrangular adossada, i a un dels cantons llargs una construcció de planta rectangular afegida en un moment més tardà i coberta a una vessant. La façana principal és rematada per un esglaonat desplaçat a uns dels costats (el que està al costat de la torre). Aquesta façana presenta alguns motius ornamentals. La torre és coberta a 4 vessants, formant barbacana i té una renglera de rajoles, a la part superior, de colors blau, groc i blanc, representant margarites, al llarg de les 4 cares. A més té dues finestres apuntades a la cara principal i a una de les laterals. La casa s'inscriu en el primer quart del segle XX.

Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, i coberta a quatre aigües, amb teules vidriades que formen línies sinuoses i decoratives a la teulada. Les façanes són simètriques, presenten tres obertures en forma de finestres a cada una. Per damunt de la teulada, una petita terrassa de planta quadrada que a la cegada és coberta per una teulada a quatre vessants.

Edifici de planta rectangular de dues plantes, fet de totxo i amb teulada a doble vessant. La façana es troba molt reformada, presentant una llegenda que diu "MAS VILELLA any 1913" a la part superior. Segons informació oral, aquesta construcció segurament està aixecada sobre una anterior de la que no es veuen restes. Al seu interior té dues tines de forma quadrangular, però es troba totalment reformada. En un cens de 1877 apareix com "alqueria La Vilella", que consta d'un edifici de dos pisos habitat constantment.

És una masia catalana que va ser ampliada els any 20 i se li van afegir detalls modernistes. De planta rectangular, és asimétrica, essent només regular la part central. Els detalls són neoromànics i predominen els arcs cesc a la part lateral de la balustrada. És una masia aillada entre els camps de conreu de la mateixa propietat.

Construcció situada al costat nord de la carretera BP-4313 en direcció a Balsareny. Es tracta d'una edificació de planta quadrangular amb annexos, al costat del cos principal .Té dos pisos i golfes amb coberta a doble vessant. Els paraments es troben arrebossats i destaca a la façana lateral una doble finestra coberta amb arcs de mig punt al lloc més alt de les golfes.