El descobriment d’un jaciment romà al fons d’un edifici municipal, una Domus a la vora de la muralla, ha fet necessari aquest projecte d’adequació per a fer-lo visitable de manera simultània amb l’ús habitual de l’edifici, administratiu públic.
S’ha museïtzat l’espai que conté el jaciment, i s’ha redistribuït la planta baixa per a configurar els espais d’aproximació al jaciment des del vestíbul de l’edifici. Espais que tenen un doble ús: circulació i serveis de l’edifici durant la setmana, i avantcambra del jaciment quan aquest està obert al públic.
L’aproximació es produeix a través d'una seqüència de vestíbuls que remet al sistema d’articulació dels espais principals de les domus i vil·les. Els vestíbuls, de proporcions sensiblement quadrades i altures canviants, es connecten mitjançant passos de porta gruixuts i baixos que remeten a la massivitat de l’arquitectura romana.
Aquesta seqüència d’espais defineix un recorregut circular, amb un fort caràcter escenogràfic, que incorpora elements d’anticipació del contingut del jaciment. Cada vestíbul està situat sobre un estrat diferenciat (extramurs-muralla-intervallum) que es manifesta en paviments diferenciats i en baix-relleus de personatges romans a les parets, acompanyant al visitant.
Mitjançant unes escales en la foscor, com un túnel, s’accedeix a un altell longitudinal a mode de mirador, sobreelevat respecte al jaciment. Tot l’espai desapareix, pintat de negre, emergint les restes arqueològiques i una gran pintura mural que hi havia hagut al sostre d’una de les estances.
L’altell és un recinte amb paraments de vidre en parets, paviment i sostre, que multipliquen la percepció i amplien l’espai. Les parets i el paviment oculten parts del jaciment i elements interpretatius en exposició que apareixen darrere el vidre en un joc d’il·lusionisme quan s’encén la il·luminació.
