El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Edifici de tipologia ciutat jardí, volumètric, en planta baixa, pis i torreta. Decorativament és pobre: planta baixa amb encoixinats estucats i pis amb estuc llis. La torreta hi ha esgrafiats amb tema floral i geomètric de relleu blanc sobre fons de color ocre. També disposa de rajoles amb dibuix mecànic que s'utilitza en successió uniforme en flancs horitzontals. Sobre la llinda de la porta hi ha un bonic ròtol d'una cal·ligrafia modernista. Al jardí hi ha una font decorada amb trencadís de rajola, alterant els colors blau, blanc i verd. El reixat de la tanca està format per una tela metàl·lica i reforçat amb un passamà amb motiu de "latiguillo". A sobre de les façanes s'obren dibuixos de simple aplacat d'obra estucada i seguint l'estil de les plaques del barroc espanyol. L'estil d'aquesta pot incloure-la dins dels fenomen artístic de "secesión", d'influència vienesa. També hi ha reminiscències de l'eclecticisme.
Aquesta pertany a la xarxa de construccions que començà a l'última dècada del s. XIX, quan Cardedeu es transformà en un lloc d'estiueig per excel·lència amb l'erecció de cases a la pl. de St. Joan, c/ de Barcelona, c/ Major, c/ Molí, etc, així com als voltants del poble. Aquest fet modificà l'estructura urbana i el caràcter del poble, de la vila menestral i agrícola, doncs fou transformada, a demés d'un lloc d'estiueig, en un petit nucli industrial.