L'Estadi es va inaugurar al setembre de 1957, construïda la primera fase només amb les dues primeres graderies i coronació simètrica. El perfil de l'Estadi es caracteritzava per la gran marquesina de coberta, amb un disseny nou adaptat pels arquitectes a les tècniques convencionals del moment. No va ser fins al 1982, ja sota la presidència de l'inefable Josep Lluís Nuñez, quan l'original asimetria de l'Estadi es va veure completada amb la tercera graderia amb motiu de la celebració del Campionat Mundial de Seleccions.
El projecte d'aquesta segona fase el van executar Mitjans i Soteras, juntament amb Juan Pablo Mitjans, fill del primer i Francisco Cavaller, nebot del segon. La construcció final es va caracteritzar pel muntatge d'una envolupant de lamel·les a tot el perímetre de l'edifici, i per la inclusió del cos de rampes de la façana est, originalment independent, dins del volum de la tercera graderia. Aquestes rampes, penjant tensades de la façana posterior, augmenten el presumpte dramatisme del conjunt, encara a costa d'eliminar el valor d'element mediador del projecte original.
El 1994, a causa de la normativa de la UEFA, es va adaptar la primera graderia, passant els espectadors drets a asseguts. Aquest canvi va implicar baixar pràcticament 3 metres la cota del terreny de joc, amb les inevitables conseqüències a les isòptiques de l'Estadi.
L´estoica espectacularitat de la visió original de l´Estadi i el seu accés a tribuna en rampa des de l´aparcament de geometria corba situat a Arístides Mayol, es va anar desfigurant a partir de 1957 amb l´aparició d´una barroera constel·lació d´edificis. Entre ells encara brilla amb llum pròpia la bella cúpula del Palau Blaugrana, lamentablement avui condemnada a demolició, realitzada per Soteras al costat de Cavaller i l'enginyer Florencio del Pozo.
La seva menys afortunada volumetria exterior s'entremescla maldestrement entre un grup de banals edificacions auxiliars. El conjunt, lluny de la categoria mítica de l'estadi, arruïna l'accés simbòlic a l'edifici. També els afegits realitzats a la façana Oest, entre ells la seu de l'actual museu, amb autoria similar, no ajuden a no negar la hipòtesi de l'existència d'un component genètic en la qualitat d'un arquitecte.
El coneixement arquitectònic, i això encara és més visible en intervenir en un edifici preexistent, és probablement de dubtós caràcter hereditari. S'adquireix amb esforç, dedicació, constància, i encara que potser avui no estigui de moda, amb altes dosis d'humilitat i voluntat de servei a la societat.
Més de cinquanta anys després, el Camp Nou manté la seva estoica dignitat i la seva funcionalitat com a Estadi. Una altra qüestió és si és el plató adequat per a la retransmissió d’un partit de futbol, quan l’espectador torna part de l’espectacle. O quan l'antic temple de l'esport és transformat, bíblicament, al mercat. Bé, al centre comercial.
