Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
En interiorisme hi ha la tendència d'utilitzar elements aliens a la funció del local pel simple fet del seu atractiu específic. El resultat acostuma a ser una superposició de conceptes estètics divergents que confereixen al conjunt un aire d'exposició rígida i injustificada on l'usuari arriba a sentir-se en general incòmode. El cas de Jardin és precisament tot lo contrari. Les solucions utilitzades vénen a destacar únicament l'ús a què va destinat el local i no es pot negar que el resultat s'hagi aconseguit en una cerca optimista exempta de dogmatismes formals. L'espai a tractar, situat a la planta baixa d'una avinguda ampla, és d'una amplitud regular. S'han distribuït les diverses zones d'una manera lògica i coherent, tot remarcant els diferents ambients necessaris mitjançant la il·luminació d'incandescència o fluorescència. Les separacions entre les diferents dependències d'exposició i venda, magatzem i sala de conferències han estat enginyosament solucionades mitjançant envans de fusta a mitja alçada i persianes enrotllables. Alhora les oficines s'han ubicat en un altell d'estructura metàl·lica de perfils ranurats cobert per un evocador entramat de fusta. El paviment amb llosetes tipus vorera culmina la uniformitat de l'ambient aconseguit. A l'exterior, la façana ha estat tractada amb un panell de plaques de relliga (emparellat metàl·lic). Superposat al panell s'ha instal·lat un rètol de neó que cobreix la totalitat del mateix permetent així la seva fàcil lectura des dels automòbils. Als punts del rètol accessibles al vianant, el neó s'ha passat per la part interior del panell.
Font: Hogares modernos : la revista de la decoración, el mueble y la arquitectura. Nº 101 (p. 26-30). Jardín, el verde entre persianas. Barcelona : Escopress, 1975
En interiorisme hi ha la tendència d'utilitzar elements aliens a la funció del local pel simple fet del seu atractiu específic. El resultat acostuma a ser una superposició de conceptes estètics divergents que confereixen al conjunt un aire d'exposició rígida i injustificada on l'usuari arriba a sentir-se en general incòmode. El cas de Jardin és precisament tot lo contrari. Les solucions utilitzades vénen a destacar únicament l'ús a què va destinat el local i no es pot negar que el resultat s'hagi aconseguit en una cerca optimista exempta de dogmatismes formals.
L'espai a tractar, situat a la planta baixa d'una avinguda ampla, és d'una amplitud regular. S'han distribuït les diverses zones d'una manera lògica i coherent, tot remarcant els diferents ambients necessaris mitjançant la il·luminació d'incandescència o fluorescència. Les separacions entre les diferents dependències d'exposició i venda, magatzem i sala de conferències han estat enginyosament solucionades mitjançant envans de fusta a mitja alçada i persianes enrotllables. Alhora les oficines s'han ubicat en un altell d'estructura metàl·lica de perfils ranurats cobert per un evocador entramat de fusta. El paviment amb llosetes tipus vorera culmina la uniformitat de l'ambient aconseguit.
A l'exterior, la façana ha estat tractada amb un panell de plaques de relliga (emparellat metàl·lic). Superposat al panell s'ha instal·lat un rètol de neó que cobreix la totalitat del mateix permetent així la seva fàcil lectura des dels automòbils. Als punts del rètol accessibles al vianant, el neó s'ha passat per la part interior del panell.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
