Els plànols del projecte estan signats per Antoni Maria Gallissà, no per un problema d’incompatibilitat, ja que l’any 1896 Puig i Cadafalch ja no era arquitecte municipal, sinó a causa de les pèssimes relacions de l’arquitecte amb l’Ajuntament de Mataró. La casa combina amb gran habilitat una extensa gamma de gèneres ornamentals, com ara l’escultura, el vidre, els esgrafiats i la ceràmica. La pedra no tan sols és emprada per emmarcar les obertures, sinó que serveix per incorporar les talles de l’escultor Arnau, que va esculpir-hi dues figures rellevants: la primera es troba al timpà de la porta i representa una noia que porta un fus, un emblema tèxtil que al·ludeix a la indústria del propietari; la segona figura es troba al peu d’un dels arcs i és l’habitual sant Jordi. La resta de la façana queda coberta amb esgrafiats; en destaca la tribuna, de reminiscències nòrdiques. El coronament esglaonat anuncia el perfil de la barcelonina casa Amatller.

Aquesta obra va ser en realitat una reforma de façana ja que l'edifici havia d'ésser senzill com els que l'envoltaven al carrer d'Argentona. Se li féu, doncs, una teulada inclinada, una tribuna, uns finestrals i una portalada de pedra amb detalls ornamentals treballats de reminiscències gòtiques i elements esculpits per Eusebi Arnau.

Pel que fa l'interior cal esmentar la luxosa sala de visites on destaquen l'enteixinat del sostre i les vidrieres amb reixa, així com el despatx de Joaquim Coll i Regàs amb una llar de foc on hi ha esgrafiades les seves inicials.

En la vessant interior de l'edifici hi havia el jardí on donaven altres dependències de la casa com ara la cuina i el menjador on també cal fer esment de la decoració dels enteixinats.

El pis superior s'ordena simètricament a la primera planta al voltant del pati de llum, però el tractament de la decoració d'aquesta part de la casa és, en linies generals molt més pobra.

Al capdamunt hi trobem unes enormes golfes, des de les quals hom pot accedir a la torre per unes escales, tot i que sembla que originàriament es podia pujar a l'estret mirador sense haver de passar per les golfes.

A tot el llarg i ample de la casa hi ha un soterrani ja que la casa és alçadaun m etre per damunt del carrer, de manera que el soterrani queda a la mateixa alçada que el jardí, però hom pot també accedir-hi a través d'unes escales que hi ha sota de les que pugen a la casa.

DESCRIPCIÓ

La casa Coll i Regàs s'assenta en un solar de l'eixample de ponent de la ciutat de Mataró, configurat a partir del recinte emmurallat del segle XVI, definit i organitzat finalment segons el pla de l'enginyer Melcior de Palau i de l'arquitecte Emili Cabanyes durant el darrer quart del segle XIX.

Presenta, des del seu origen, una voluntat de singularitat no seguida per cap altra intervenció coetània ni posterior.

Es tracta d'un edifici modernista construït el 1897. Ocupa una parcel×la de doble cos entre mitgeres. La seva façana amida 11 m. i la seva profunditat estricta és de 25 m., als quals cal afegir una galeria posterior i el terrat sobre el soterrani amb el cos lateral de la cuina en una profunditat complementària de 7,50 m.

Consta de planta soterrani, planta baixa lleugerament aixecada respecte a la rasant del carrer per tal de poder ventilar el soterrani, planta pis i planta golfes sota els fots pendents de les cobertes. Hi ha, a més, una torratxa.

Sortosament la casa Coll i Regàs ha arribat fins als nostres dies amb la major part dels tractaments superficials i la decoració. Hom pot apreciar el sentit espacial original de la seva arquitectura que no depèn només dels volums i la composició sinó també des materials, policromies i textures dels paraments. A la casa Coll i Regàs concorren gran varietat d'oficis: l'escultura en pedra, el ferro forjat, els estucs i esgrafiats, els mosaics, la ceràmica, la fusteria, la vidrieria, la metal·listeria, el mobiliari, combinant productes industrials del mercat amb d'altres de disseny propi que personalitzen les façanes, paraments interiors i l'espai.

A la façana principal hom pot observar el treball escultòric efectuat per Eusebi Arnau, alhora que també hi és present en alguns elements interiors. La tribuna, de tradició gòtica amb columnes de tipus helicoïdal, els finestrals profusament emmarcats i l'acabament graonat de la ceràmica de tons vius remarca exteriorment una distinció que no desdiu de l'interior.

Malgrat ser una de les primeres obres de Josep Puig i Cadafalch, ja incorpora tot el ventall de constants arquitectòniques i artístiques que posteriorment va utilitzar aquest arquitecte en la seva notable trajectòria.

El 1897 s'inicien les obres a la casa de Joaquim Coll i Regàs, que havia heretat del seu oncle una fàbrica de gèneres de punt, negoci familiar. Tot just cinc anys abans d'emprendre's l'obra, la fàbrica havia experimentat una considerable puixança mercès a les exportacions cap a Cuba i Puerto Rico afavorides per l'aranzel proteccionista.

El projecte va ser signat per Antoni Maria Gallissà tot i que aleshores Puig i Cadafalch, veritable autor, ja no era l'arquitecte municipal de Mataró i, per tant, no incorria en incompatibilitat.

MEMÒRIA HISTÒRICA

Ningú no dubta que es tracta d'un edifici projectat i dirigit per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch per encàrrec de l'industrial Joaquim Coll i Regàs, malgrat que en el projecte original, presentat a l'ajuntament el 1897, no figura la seva signatura, sinó la del també arquitecte Antoni Maria Gallissà. L'edifici d'altra banda es conegut també com a Casa Fontdevila, propietari posterior, a causa de la mort prematura de Joaquim Coll. Dissenyada i construïda com a habitatge unifamiliar, actualment és propietat de la fundació Caixa Laietana, que la manté per a usos assistencials (soterrani), representatius i culturals. La restauració de 1987, propiciada per l'esmentada Caixa, ha sigut molt fidel i respectuosa amb l'original. Finalment, cal destacar les grans similituds entre aquest edifici i la casa Ametller -Passeig de Gràcia, Barcelona- realitzada dos anys més tard, el 1900.