El parc és el resultat de la compra, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la urbanització d’un barri de luxe projectat per Gaudí i promogut per Eusebi Güell que mai no va arribar a ser. El que actualment es pot visitar són els enjardinaments de seixanta parcel·les no construïdes a la falda de la muntanya Pelada, amb unes vistes magnífiques sobre Barcelona, i les parts comunes del projecte: els camins, l’accés, el mercat, la plaça central. Gaudí urbanitza la muntanya amb carrers que segueixen les línies de mínim pendent i quatre ponts construïts amb material provinent del desmunt de les parcel·les. Resulten excepcionals els murs de contenció-porxada per l’interior dels quals es pot circular, recoberts amb pedra local. Tant els ponts com la porxada queden coronats per unes columnes úniques coronades al seu torn per unes jardineres on hi ha plantades atzavares. El cor de la urbanització havia de ser una plaça elevada que en lloc de barana perimetral té un banc ondulat projectat i construït amb formigó prefabricat pel seu col·laborador Josep Maria Jujol, acabat amb uns trencadissos que val la pena anar descobrint detalladament. Sota la plaça es disposa una sala hipòstila que havia d’allotjar el mercat, amb les columnes torçades perquè treballin amb el mínim esforç possible. Les columnes estan buides i sota d’aquestes es disposa un dipòsit d’aigua que havia d’abastar tot el parc. Algunes se suprimeixen a fi de deixar espai per a les parades més grans i queden substituïdes per uns medallons també dissenyats per Jujol. S’accedeix al conjunt per una escalinata imperial que té, a l’eix de simetria, un drac espectacular realitzat amb trencadís que ha esdevingut un dels emblemes de Barcelona. La tanca que guarda el parc a l'accés, acabada amb dos pavellons asimètrics, és igualment notable. Un dels pavellons allotja actualment el Museu Gaudí.

Restauració de la Sala Hipòstila, la plaça i el banc perimetral. El Park Güell va ser una operació immobiliària de 60 cases per a la burgesia barcelonina que va fracassar i que l'any 1922 l'ajuntament va comprar i convertir-lo en parc públic. El parc mai no ha vist canviar la seva arquitectura. Tot just, des dels anys vint, algunes reparacions i retocs puntuals. La vegetació sí que ha canviat i crescut i ja no s'ofereix a la vista aquella imatge esclarissada i pedregosa de barrancs; vegetació immòbil i permanent, podada en pedra. Un jardí arquitectònic i abstracte; naturalesa rocosa, muntanya pelada esculpida, pedrera de vegetació pètria. La Sala Hipòstila és un temple a la grega de capitells dòrics exagerats amb un sostre abonyegat de cupuletes i que suporta una plaça de terra amb un rivet-banc ondulat; una sanefa de croteres de crestes d'onades amb crustacis incrustats que aproximen el mar de l'horitzó a la muntanya pelada. Obres de restauració de la Sala Hipòstila i de la plaça. Reparació dels elements estructurals en mal estat; impermeabilització de la coberta i construcció d'un sistema de desguàs eficaç; reconstrucció de revestiments de pedra artificial de fusts de columnes, capitells i arquitrau; substitució de rajoles de llindes, cúpules i banc perimetral.

El projecte s’ha plantejat amb la intenció de millorar i mantenir l’imatge de l’edifici actual, d’una dignitat considerable. La proposta tendeix, més que a una transfiguració de l’edifici, a un millor aprofitament de la superfície. El projecte de reforma té dues intencions: Per una part, disposar les diferents peces del programa per a obtenir una màxima rentabilitat de l’espai, resoldre les comunicacions verticals de l’edifici adequant-les a la normativa contra incendis i, per altra part, resoldre els problemes volumètrics de l’edifici, conseqüència dels últims afegits. Així, es suprimeixen parts d’edifici, millorant la seva relació amb l’entorn immediat de la Sala Hipòstila, provocant una sortida a nivell de la sala de les columnes, tangent al mur de contenció, enriquint d’aquesta manera els recorreguts pel parc. L’operació fonamental del projecte consisteix en el trasllat de la porta d’entrada actual, quedant enfrontada així a la nova escala i ascensor. Això fa possible que disposem de tota la planta lliure de l’ala orientada a sud i ponent. Les golfes d’una ala de l’edifici és convertida en una sala polivalent en suprimir la coberta i convertir-la en un terrat. En planta baixa es situen el menjador i cuines amb els seus serveix corresponents, els vestuaris de pati i consergeria. En planta entresòl es situen les tres aules de parvulari, que tenen una escala independent de la general i que al mateix temps condueix al gimnàs. Aquest està situat a l’antic hivernacle. En aquesta planta es situen les dependències administratives en l’ala de ponent. En planta primera es situen tres aules i la biblioteca en l’ala orientada a sud i una aula taller, dues tutories i un departament en l’ala de ponent. Als extrems de les plantes estan situats el lavabos. En planta segona es situen tres aules en l’ala sud i dues aules en l’ala de ponent. En la tercera planta es situa una sala d’ús polivalent en l’ala de ponent. Sobre ella està situada, en un nivell superior, la sala de calderes i l’espai per la maquinària de l’ascensor. S’ha tractat de controlar els forats i finestres de l’edifici repetint en algunes ocasions els ja existents i introduïnt un nou tipus de finestres, que en forma de gran gelosia, va donant llum i ventilació a les noves dependències, fonamentalment a les de serveis.