Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El projecte s’ha plantejat amb la intenció de millorar i mantenir l’imatge de l’edifici actual, d’una dignitat considerable. La proposta tendeix, més que a una transfiguració de l’edifici, a un millor aprofitament de la superfície.
El projecte de reforma té dues intencions:
Per una part, disposar les diferents peces del programa per a obtenir una màxima rentabilitat de l’espai, resoldre les comunicacions verticals de l’edifici adequant-les a la normativa contra incendis i, per altra part, resoldre els problemes volumètrics de l’edifici, conseqüència dels últims afegits.
Així, es suprimeixen parts d’edifici, millorant la seva relació amb l’entorn immediat de la Sala Hipòstila, provocant una sortida a nivell de la sala de les columnes, tangent al mur de contenció, enriquint d’aquesta manera els recorreguts pel parc.
L’operació fonamental del projecte consisteix en el trasllat de la porta d’entrada actual, quedant enfrontada així a la nova escala i ascensor. Això fa possible que disposem de tota la planta lliure de l’ala orientada a sud i ponent.
Les golfes d’una ala de l’edifici és convertida en una sala polivalent en suprimir la coberta i convertir-la en un terrat.
En planta baixa es situen el menjador i cuines amb els seus serveix corresponents, els vestuaris de pati i consergeria.
En planta entresòl es situen les tres aules de parvulari, que tenen una escala independent de la general i que al mateix temps condueix al gimnàs. Aquest està situat a l’antic hivernacle. En aquesta planta es situen les dependències administratives en l’ala de ponent.
En planta primera es situen tres aules i la biblioteca en l’ala orientada a sud i una aula taller, dues tutories i un departament en l’ala de ponent. Als extrems de les plantes estan situats el lavabos.
En planta segona es situen tres aules en l’ala sud i dues aules en l’ala de ponent.
En la tercera planta es situa una sala d’ús polivalent en l’ala de ponent. Sobre ella està situada, en un nivell superior, la sala de calderes i l’espai per la maquinària de l’ascensor.
S’ha tractat de controlar els forats i finestres de l’edifici repetint en algunes ocasions els ja existents i introduïnt un nou tipus de finestres, que en forma de gran gelosia, va donant llum i ventilació a les noves dependències, fonamentalment a les de serveis.
Renovació completa de l'escola. Nous volums per a l'escala i l'ascensor sobresurten del conjunt copiats dels de Gaudí en el mateix edifici. L'hivernacle de la qual havia estat casa de la família Güell, passa a ser el gimnàs. Petites finestres romboidals per a ventilar, il·luminar i millorar la relació amb la Sala Hipòstila del Park Güell.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (6)
-
Park Güell
El parc és el resultat de la compra, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la urbanització d’un barri de luxe projectat per Gaudí i promogut per Eusebi Güell que mai no va arribar a ser. El que actualment es pot visitar són els enjardinaments de seixanta parcel·les no construïdes a la falda de la muntanya Pelada, amb unes vistes magnífiques sobre Barcelona, i les parts comunes del projecte: els camins, l’accés, el mercat, la plaça central. Gaudí urbanitza la muntanya amb carrers que segueixen les línies de mínim pendent i quatre ponts construïts amb material provinent del desmunt de les parcel·les. Resulten excepcionals els murs de contenció-porxada per l’interior dels quals es pot circular, recoberts amb pedra local. Tant els ponts com la porxada queden coronats per unes columnes úniques coronades al seu torn per unes jardineres on hi ha plantades atzavares. El cor de la urbanització havia de ser una plaça elevada que en lloc de barana perimetral té un banc ondulat projectat i construït amb formigó prefabricat pel seu col·laborador Josep Maria Jujol, acabat amb uns trencadissos que val la pena anar descobrint detalladament. Sota la plaça es disposa una sala hipòstila que havia d’allotjar el mercat, amb les columnes torçades perquè treballin amb el mínim esforç possible. Les columnes estan buides i sota d’aquestes es disposa un dipòsit d’aigua que havia d’abastar tot el parc. Algunes se suprimeixen a fi de deixar espai per a les parades més grans i queden substituïdes per uns medallons també dissenyats per Jujol. S’accedeix al conjunt per una escalinata imperial que té, a l’eix de simetria, un drac espectacular realitzat amb trencadís que ha esdevingut un dels emblemes de Barcelona. La tanca que guarda el parc a l'accés, acabada amb dos pavellons asimètrics, és igualment notable. Un dels pavellons allotja actualment el Museu Gaudí. -
Intervencions al Park Güell
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Restauració de la Sala Hipòstila, la plaça i el banc perimetral. El Park Güell va ser una operació immobiliària de 60 cases per a la burgesia barcelonina que va fracassar i que l'any 1922 l'ajuntament va comprar i convertir-lo en parc públic. El parc mai no ha vist canviar la seva arquitectura. Tot just, des dels anys vint, algunes reparacions i retocs puntuals. La vegetació sí que ha canviat i crescut i ja no s'ofereix a la vista aquella imatge esclarissada i pedregosa de barrancs; vegetació immòbil i permanent, podada en pedra. Un jardí arquitectònic i abstracte; naturalesa rocosa, muntanya pelada esculpida, pedrera de vegetació pètria. La Sala Hipòstila és un temple a la grega de capitells dòrics exagerats amb un sostre abonyegat de cupuletes i que suporta una plaça de terra amb un rivet-banc ondulat; una sanefa de croteres de crestes d'onades amb crustacis incrustats que aproximen el mar de l'horitzó a la muntanya pelada. Obres de restauració de la Sala Hipòstila i de la plaça. Reparació dels elements estructurals en mal estat; impermeabilització de la coberta i construcció d'un sistema de desguàs eficaç; reconstrucció de revestiments de pedra artificial de fusts de columnes, capitells i arquitrau; substitució de rajoles de llindes, cúpules i banc perimetral. -
Reforma de l'Escola Baldiri i Reixac
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
El projecte s’ha plantejat amb la intenció de millorar i mantenir l’imatge de l’edifici actual, d’una dignitat considerable. La proposta tendeix, més que a una transfiguració de l’edifici, a un millor aprofitament de la superfície. El projecte de reforma té dues intencions: Per una part, disposar les diferents peces del programa per a obtenir una màxima rentabilitat de l’espai, resoldre les comunicacions verticals de l’edifici adequant-les a la normativa contra incendis i, per altra part, resoldre els problemes volumètrics de l’edifici, conseqüència dels últims afegits. Així, es suprimeixen parts d’edifici, millorant la seva relació amb l’entorn immediat de la Sala Hipòstila, provocant una sortida a nivell de la sala de les columnes, tangent al mur de contenció, enriquint d’aquesta manera els recorreguts pel parc. L’operació fonamental del projecte consisteix en el trasllat de la porta d’entrada actual, quedant enfrontada així a la nova escala i ascensor. Això fa possible que disposem de tota la planta lliure de l’ala orientada a sud i ponent. Les golfes d’una ala de l’edifici és convertida en una sala polivalent en suprimir la coberta i convertir-la en un terrat. En planta baixa es situen el menjador i cuines amb els seus serveix corresponents, els vestuaris de pati i consergeria. En planta entresòl es situen les tres aules de parvulari, que tenen una escala independent de la general i que al mateix temps condueix al gimnàs. Aquest està situat a l’antic hivernacle. En aquesta planta es situen les dependències administratives en l’ala de ponent. En planta primera es situen tres aules i la biblioteca en l’ala orientada a sud i una aula taller, dues tutories i un departament en l’ala de ponent. Als extrems de les plantes estan situats el lavabos. En planta segona es situen tres aules en l’ala sud i dues aules en l’ala de ponent. En la tercera planta es situa una sala d’ús polivalent en l’ala de ponent. Sobre ella està situada, en un nivell superior, la sala de calderes i l’espai per la maquinària de l’ascensor. S’ha tractat de controlar els forats i finestres de l’edifici repetint en algunes ocasions els ja existents i introduïnt un nou tipus de finestres, que en forma de gran gelosia, va donant llum i ventilació a les noves dependències, fonamentalment a les de serveis. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis ExistentsIntervencions al Park GüellMartínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Premio Década
Guardonat / PremiatIntervencions al Park GüellMartínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Obres Relacionades
Conjunt Park Güell
