Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
-
Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.
-
- Autor:
- Lluís Domènech i Montaner
-
- Data:
- 1903 - 1905
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
-
Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.
-
- Autor:
- Lluís Domènech i Montaner
-
- Data:
- 1903 - 1905
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
-
Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.
-
- Autor:
- Lluís Domènech i Montaner
-
- Data:
- 1903 - 1905
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
close
Memòria
El projecte original de Domènech i Montaner contemplava la reforma d’una façana, però va acabar essent un edifici de nova planta. Es tracta del tipus de casa modernista destinat a allotjar els propietaris a la planta noble i deixar dos o tres pisos de lloguer. Domènech posa tot l’èmfasi a trencar la repetitivitat dels ordres verticals per mitjà del treball de la pedra, que en la seva varietat és determinant per definir l’aspecte enormement profús de la casa. L’arquitecte subratlla la cantonada i dóna un caràcter equilibrat a les façanes laterals, que no tenen la mateixa amplària. Si bé atorga un tractament àulic a la planta noble, el tractament dels dos pisos superiors —amb els grans finestrals circulars i el balcó desdoblat— denota una voluntat de dignificar tota la façana. La casa Lleó Morera exemplifica l’ideal modernista de la casa de renda que es mostra a la ciutat amb una imatge carregada de singularitat.
La família Lleó Morera va encarregar l’any 1902 a Domènech la reforma d'un edifici del passeig de Gràcia de 1864 que havien heretat. En principi només havia de una reforma interior, però finalment també es va monumentalitzar la façana.
El solar presenta una forma irregular, ja que se situa en un xamfrà amb dos costats de diferent longitud. L’arquitecte va dissimular l’assimetria monumentalitzant la cantonada amb tribuna i balcons circulars i rematant el seu eix vertical amb un templet de pedra amb cupulí.
Són molt destacables el treball en pedra d’Eusebi Arnau, amb nombrosos detalls florals, símbols heràldics i escultures femenines en diverses plantes, que exhibien els avenços tècnics del moment com el fonògraf, l’electricitat, el telèfon i la fotografia.
La decoració interior de l’immoble, des del vestíbul fins a l’habitatge principal però també arribant a les plantes superiors destinades a lloguer, és una impressionant demostració de les arts aplicades,
on Domènech va comptar amb seus col·laboradors habituals de primera línia com els artesans Mario Maragliano i Lluís Bru en els mosaics, Antoni Serra i Fiter en la ceràmica, Antoni Rigalt i Blanch en els vitralls i Gaspar Homar i Josep Pey en el mobiliari interior.
Part del mobiliari de la planta principal des del 1967 es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
L’edifici es va acabar l’any 1905 i va aconseguir el primer premi d’Arquitectura atorgat per l’Ajuntament de Barcelona.
Al llarg dels anys l’edifici va patir diverses mutilacions. El 1937 va ser molt malmès el temple de coronament a causa d’un projectil,
i una reforma del local en planta baixa de 1943 (per l’arquitecte Raimon Duran i Reynals) va anul·lar els lluernaris i les fantàstiques escultures-jardineres de l’Eusebi Arnau. Els caps de les muses són al Museu Dalí.
La família Lleó Morera va mantenir la propietat fins l’any 1943, quan es va vendre l’edifici i va passar per diverses entitats. L’any 2006, el va adquirir el Grup Núñez i Navarro i l’edifici va tornar a ser rehabilitat parcialment el 2006-2008. Actualment està tancat al públic.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (10)
-
Casa Lleó Morera
El projecte original de Domènech i Montaner contemplava la reforma d’una façana, però va acabar essent un edifici de nova planta. Es tracta del tipus de casa modernista destinat a allotjar els propietaris a la planta noble i deixar dos o tres pisos de lloguer. Domènech posa tot l’èmfasi a trencar la repetitivitat dels ordres verticals per mitjà del treball de la pedra, que en la seva varietat és determinant per definir l’aspecte enormement profús de la casa. L’arquitecte subratlla la cantonada i dóna un caràcter equilibrat a les façanes laterals, que no tenen la mateixa amplària. Si bé atorga un tractament àulic a la planta noble, el tractament dels dos pisos superiors —amb els grans finestrals circulars i el balcó desdoblat— denota una voluntat de dignificar tota la façana. La casa Lleó Morera exemplifica l’ideal modernista de la casa de renda que es mostra a la ciutat amb una imatge carregada de singularitat. -
Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Millor Edifici ArtísticCasa Lleó MoreraReforma dels baixos de la Casa Lleó Morera per a Loewe
Raimon Duran i Reynals, Francisco Ferrer Bartolomé
Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració de FaçanesRestauració de la Façana i Remodelació de la Planta Baixa de la Casa Lleó MoreraPremi FAD
Finalista. Categoria: InteriorismeAesop StoreArxiu
-
Dibuix
Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.
Arxiu Històric del COAC
