Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
La casa unifamiliar de Llinars del Vallès es situa en una extensa urbanització de habitatges unifamiliars a la perifèria d'aquesta ciutat de la comarca del Vallès, a la província de Barcelona.
La parcel·la a és la suma de dues unitats, de 500 m2 cadascuna, de manera que l'habitatge, disposarà d'una mica més de mida i amplitud que la mitjana amb què es construeix a la urbanització. D'altra banda, aquesta parcel·la a de 1.000 m2, se situa a la falda d'un petit turó de manera que el terreny queda 2,5-3 m per sobre del nivell del carrer i, alhora, aquesta connecta en línia recta amb el nucli urbà i visualment amb un paisatge muntanyós, arbrat i extens.
El pendent que està lligat a la topografia del terreny coincideix amb l'orientació Est, però en realitat la humida climatologia de la comarca aconsella orientar la casa cap al Sud. D'altra banda, la geometria de la parcel·la, de sector circular, no conté cap suggeriment sobre la implantació d'uns eixos ortogonals als quals referir la planta.
De manera que el projecte s'inicia, no com en tants altres casos, fixant un límit o un sistema organitzat, sinó fixant un centre des del qual la casa s'escampa per ocupar d'una manera subordinada a la parcel·la.
Immediatament aquest centre s'identifica amb un estudi-biblioteca, un espai de treballar en temps de descans i la resta de la casa s'articula (a partir d'aquest centre) al voltant d'un porxo que permeti activitats domèstiques a l'aire lliure. Una peça que identifica i diferencia aquestes segones residències, de les primeres lligades a l'espai interior i a la ciutat.
Porxo i estudi seran els elements que originen l'habitatge i donen lloc a un procés de treball i estudi que enllaci aquestes dues peces entre si i cobreixi així mateix les parts "toves" del projecte: dormitoris, cuina, menjador, etc .
L'instrument que s'utilitzarà per establir aquesta relació serà la coberta. Durant el procés es generen successives maquetes que pretenen definir aquesta relació. La polaritat es manifesta en vertical, però també i molt ràpidament, en horitzontal: al sud-oest estar i habitació principal, al nord-oest cuina i dormitoris de fills i néts. Entre tots dos braços hi ha el porxo.
El porxo ha de ser extens, però alhora ha de tenir llum natural a través d'un abatiment de part de la coberta, que en un altre pas es converteix en buit.
L'artificiositat del sistema per il·luminar el porxo no aconsegueix fer-se "lloc" a la geometria de la coberta i finalment la solució ve per introduir un tall a la coberta quan s'aproxima a l'estudi, com si fos un escot, que ens permet protecció del sol però abundant llum natural del Nord que entra per aquest sòl no cobert, al costat del centre de la casa.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres