-
Can Bordoi
Complex noucentista obra de Marcel·lí Coquillat al voltant d'una masia dels segles XVI - XVIII. La masia és un edifici de tres crugies amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana amb un cos afegit al darrera cobert amb doble vessant i carener descentrat. És de planta baixa, pis i golfes amb una composició simètrica de les obertures. El portal, situat al centre, és adovellat i s'hi accedeix mitjançant una escala de cinc graons de forma semicircular. S'acompanya a banda i banda de dues finestres de pedra, la de la dreta motllurada i amb ampit. Al primer pis s'obren dues finestres de pedra motllurada en cada costat amb un balcó al centre cobert amb una petita teulada a doble vessant i un rellotge de sol de forma ametllada. A les golfes s'hi observen tres obertures de recent manufactura. A la dreta del mas se situa la torre noucentista. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular amb coberta composta. En la part central s'hi alça una torre-mirador quadrada amb coberta a quatre vessants i garites als vèrtex coronades amb pinacles. De la façana principal hi sobresurt una galeria vidriada de formes ondulants a la qual s'accedeix per una escala de vuit graons de forma semicircular. La coberta constitueix el balcó del primer pis. En la façana de llevant sobresurt un cos de forma semicircular la coberta de la qual serveix de balcó d'una obertura lateral. La resta d'obertures combinen les formes rectangulars i compostes. A la façana posterior s'hi adossa un cos rectangular que serveix de terrassa del primer pis. Cal destacar l'ampli ràfec de fusta coronat per un acroteri al vèrtex del carener. A l'esquerra del mas hi ha les cavallerisses. Es tracta d'un edifici doble amb un cos al davant amb forma d'U de planta baixa coberta a una vessant. En un dels laterals s'hi alça una torre de planta poligonal amb coberta de pavelló. Al centre una gran porta de fusta coberta amb una teulada a doble vessant dona pas a un cos posterior en forma de "L" cobert a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. En la cantonada nord se situa una segona torre de similars característiques a la del cos anterior però de planta circular. Totes aquestes estructures se situen en una terrassa delimitada per murs d'obra de maçoneria revestits de pedra i coronats per una balustrada de formes ondulades. El costat de llevant el mur està coronat per un enreixat de ferro forjat profusament decorat. A la cantonada nord-oriental del tancat hi ha un mirador de planta circular al qual s'accedeix per una escala adossada a la paret que pren forma de corba. Està feta amb el mateix aparell constructiu que la tanca i coberta amb una estructura metàl·lica en forma de pèrgola amb coberta de rajoles col·locades en forma d'escames. A l'exterior del complex se situa la capella, que forma part d'una zona enjardinada. És un edifici d'una sola nau amb coberta a doble vessant precedida d'un gran porxo de menor alçada i coberta a doble vessant amb una gran obertura central d'arc de mig punt i contraforts a les cantonades. A la part posterior s'hi localitza l'absis, de planta pentagonal i de menor alçada amb coberta composta. Can Bordoi és un mas documentat al segle XIII. Surt esmentat al fogatge de 1553, com a "en Bordoy". L'obra noucentista és un encàrrec de Josep Comas i Masferrer (1842 - 1908), industrial i polític català fou fundador del Cercle Liberal Monàrquic, diputat i senador provincial per Barcelona i president de la Diputació de Barcelona. Es creu que l'edifici va ser construït per l'arquitecte Marcel·lí Coquillat, perquè existeix el plànol d'un element arquitectònic del jardí no construït, però signat per ell. Tot el conjunt és d'una homogeneïtat estilística que fa pensar en un sol autor.1908
-
Casa i Piscina a Can Bordoi
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1962 - 1965
-
1989
-
Casa FS
Fidela Frutos i Schwöbel, Josep Maria Sanmartín i Burgués, Jaume Valor i Montero
La construcció de la casa recorre a la prefabricació i la industrialització, a causa del cost reduït i els breus terminis d’execució. L’edificació consisteix en una planta semisoterrada construïda amb murs de contenció de formigó in situ, sobre la qual s’alça una estructura metàl·lica de pilars i jàsseres que suporten els forjats, unes plaques de formigó pretesat de 9 x 2,40 metres. Les qualitats materials del tancament de xapa permeten aconseguir un volum que s’obre al sud, aparentment tancat a les altres orientacions, on hi ha el carrer i l’accés. Les obertures queden cobertes amb xapa perforada de les mateixes característiques, de manera que s’obté una doble percepció de nit i de dia. El mur captador d’energia solar queda integrat a l’edifici. Aquest element captador consta d’una cambra tancada exteriorment amb policarbonat, i interiorment amb xapa de ferro pintada de negre i aïllament tèrmic.1994 - 1995
-
Casa Llinars del Vallès
La casa unifamiliar de Llinars del Vallès es situa en una extensa urbanització de habitatges unifamiliars a la perifèria d'aquesta ciutat de la comarca del Vallès, a la província de Barcelona. La parcel·la a és la suma de dues unitats, de 500 m2 cadascuna, de manera que l'habitatge, disposarà d'una mica més de mida i amplitud que la mitjana amb què es construeix a la urbanització. D'altra banda, aquesta parcel·la a de 1.000 m2, se situa a la falda d'un petit turó de manera que el terreny queda 2,5-3 m per sobre del nivell del carrer i, alhora, aquesta connecta en línia recta amb el nucli urbà i visualment amb un paisatge muntanyós, arbrat i extens. El pendent que està lligat a la topografia del terreny coincideix amb l'orientació Est, però en realitat la humida climatologia de la comarca aconsella orientar la casa cap al Sud. D'altra banda, la geometria de la parcel·la, de sector circular, no conté cap suggeriment sobre la implantació d'uns eixos ortogonals als quals referir la planta. De manera que el projecte s'inicia, no com en tants altres casos, fixant un límit o un sistema organitzat, sinó fixant un centre des del qual la casa s'escampa per ocupar d'una manera subordinada a la parcel·la. Immediatament aquest centre s'identifica amb un estudi-biblioteca, un espai de treballar en temps de descans i la resta de la casa s'articula (a partir d'aquest centre) al voltant d'un porxo que permeti activitats domèstiques a l'aire lliure. Una peça que identifica i diferencia aquestes segones residències, de les primeres lligades a l'espai interior i a la ciutat. Porxo i estudi seran els elements que originen l'habitatge i donen lloc a un procés de treball i estudi que enllaci aquestes dues peces entre si i cobreixi així mateix les parts "toves" del projecte: dormitoris, cuina, menjador, etc . L'instrument que s'utilitzarà per establir aquesta relació serà la coberta. Durant el procés es generen successives maquetes que pretenen definir aquesta relació. La polaritat es manifesta en vertical, però també i molt ràpidament, en horitzontal: al sud-oest estar i habitació principal, al nord-oest cuina i dormitoris de fills i néts. Entre tots dos braços hi ha el porxo. El porxo ha de ser extens, però alhora ha de tenir llum natural a través d'un abatiment de part de la coberta, que en un altre pas es converteix en buit. L'artificiositat del sistema per il·luminar el porxo no aconsegueix fer-se "lloc" a la geometria de la coberta i finalment la solució ve per introduir un tall a la coberta quan s'aproxima a l'estudi, com si fos un escot, que ens permet protecció del sol però abundant llum natural del Nord que entra per aquest sòl no cobert, al costat del centre de la casa.2007 - 2008
-
CAP Llinars del Vallès
Es proposa una construcció compacte i de baix impacte utilitzant sistemes constructius econòmics e industrialitzats. L’edifici, de volumetria rectangular es torba en una zona de baixa densitat destinada a equipaments esportius i aparcament en el centre del poble. En la part superior d’aquesta àrea, en contacte amb el teixit urbà, es situa el dispensari. En una cantonada apareix un volum en voladiu que s’aproxima fins a la línia del carrer. És precisament per aquest punt per on es produeix l’accés principal a l’edifici. Una sèrie de rampes resolen les diferències topogràfiques entre la cota del carrer i l’entrada a l’edifici, un mica inferior, quedant un espai enjardinat exterior al voltant. El rectangle s’orienta de manera que les dues façanes llargues tenen una orientació est-oest. S’obra un pati longitudinal central, obert de nord a sud, amb el que s’introdueix llum natural en la part interior de l’edifici i afavoreix la ventilació creuada. En les zones de consulta s’ha optat per organitzar les circulacions i zones d’espera en contacte visual amb l’exterior emfatitzant el caràcter més públic d’aquests espais. Les consultes s’obren en canvi al pati interior central. Es tracta d’un volum compacte, de baixa alçada, que presenta una façana continua realitzada amb dos únics elements prefabricats: una gelosia de formigó per a les parts translúcides i uns panells de GRC per a les parts opaques. La gelosia de façana respon a un únic motllo de grans dimensions i es col·loca de maneres diferents, horitzontal o vertical, de manera que s’aconsegueixen variants de solucions de façana a partir d’un únic element. Aquesta gelosia garanteix privacitat als usuaris del centre i actua com a protecció solar en les façanes exposades. Però sobretot fa que tant els espais interiors com els exteriors, adquireixin un aspecte vibrant i canviant d’acord amb les variacions de llum, convertint un edifici industrialitzat de formigó en un edifici alhora amable, càlid i confortable.2014
-
2012 - 2015