Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Can Bordoi

    Marcel·lí Coquillat i Llofriu

    Can Bordoi

    Complex noucentista obra de Marcel·lí Coquillat al voltant d'una masia dels segles XVI - XVIII. La masia és un edifici de tres crugies amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana amb un cos afegit al darrera cobert amb doble vessant i carener descentrat. És de planta baixa, pis i golfes amb una composició simètrica de les obertures. El portal, situat al centre, és adovellat i s'hi accedeix mitjançant una escala de cinc graons de forma semicircular. S'acompanya a banda i banda de dues finestres de pedra, la de la dreta motllurada i amb ampit. Al primer pis s'obren dues finestres de pedra motllurada en cada costat amb un balcó al centre cobert amb una petita teulada a doble vessant i un rellotge de sol de forma ametllada. A les golfes s'hi observen tres obertures de recent manufactura. A la dreta del mas se situa la torre noucentista. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular amb coberta composta. En la part central s'hi alça una torre-mirador quadrada amb coberta a quatre vessants i garites als vèrtex coronades amb pinacles. De la façana principal hi sobresurt una galeria vidriada de formes ondulants a la qual s'accedeix per una escala de vuit graons de forma semicircular. La coberta constitueix el balcó del primer pis. En la façana de llevant sobresurt un cos de forma semicircular la coberta de la qual serveix de balcó d'una obertura lateral. La resta d'obertures combinen les formes rectangulars i compostes. A la façana posterior s'hi adossa un cos rectangular que serveix de terrassa del primer pis. Cal destacar l'ampli ràfec de fusta coronat per un acroteri al vèrtex del carener. A l'esquerra del mas hi ha les cavallerisses. Es tracta d'un edifici doble amb un cos al davant amb forma d'U de planta baixa coberta a una vessant. En un dels laterals s'hi alça una torre de planta poligonal amb coberta de pavelló. Al centre una gran porta de fusta coberta amb una teulada a doble vessant dona pas a un cos posterior en forma de "L" cobert a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. En la cantonada nord se situa una segona torre de similars característiques a la del cos anterior però de planta circular. Totes aquestes estructures se situen en una terrassa delimitada per murs d'obra de maçoneria revestits de pedra i coronats per una balustrada de formes ondulades. El costat de llevant el mur està coronat per un enreixat de ferro forjat profusament decorat. A la cantonada nord-oriental del tancat hi ha un mirador de planta circular al qual s'accedeix per una escala adossada a la paret que pren forma de corba. Està feta amb el mateix aparell constructiu que la tanca i coberta amb una estructura metàl·lica en forma de pèrgola amb coberta de rajoles col·locades en forma d'escames. A l'exterior del complex se situa la capella, que forma part d'una zona enjardinada. És un edifici d'una sola nau amb coberta a doble vessant precedida d'un gran porxo de menor alçada i coberta a doble vessant amb una gran obertura central d'arc de mig punt i contraforts a les cantonades. A la part posterior s'hi localitza l'absis, de planta pentagonal i de menor alçada amb coberta composta. Can Bordoi és un mas documentat al segle XIII. Surt esmentat al fogatge de 1553, com a "en Bordoy". L'obra noucentista és un encàrrec de Josep Comas i Masferrer (1842 - 1908), industrial i polític català fou fundador del Cercle Liberal Monàrquic, diputat i senador provincial per Barcelona i president de la Diputació de Barcelona. Es creu que l'edifici va ser construït per l'arquitecte Marcel·lí Coquillat, perquè existeix el plànol d'un element arquitectònic del jardí no construït, però signat per ell. Tot el conjunt és d'una homogeneïtat estilística que fa pensar en un sol autor.

    1908

  • 1962 - 1965

  • 1989

  • Casa FS

    Fidela Frutos i Schwöbel, Josep Maria Sanmartín i Burgués, Jaume Valor i Montero

    Casa FS

    La construcció de la casa recorre a la prefabricació i la industrialització, a causa del cost reduït i els breus terminis d’execució. L’edificació consisteix en una planta semisoterrada construïda amb murs de contenció de formigó in situ, sobre la qual s’alça una estructura metàl·lica de pilars i jàsseres que suporten els forjats, unes plaques de formigó pretesat de 9 x 2,40 metres. Les qualitats materials del tancament de xapa permeten aconseguir un volum que s’obre al sud, aparentment tancat a les altres orientacions, on hi ha el carrer i l’accés. Les obertures queden cobertes amb xapa perforada de les mateixes característiques, de manera que s’obté una doble percepció de nit i de dia. El mur captador d’energia solar queda integrat a l’edifici. Aquest element captador consta d’una cambra tancada exteriorment amb policarbonat, i interiorment amb xapa de ferro pintada de negre i aïllament tèrmic.

    1994 - 1995

  • Casa Llinars del Vallès

    Josep Llinàs Carmona

    Casa Llinars del Vallès

    La casa unifamiliar de Llinars del Vallès es situa en una extensa urbanització de habitatges unifamiliars a la perifèria d'aquesta ciutat de la comarca del Vallès, a la província de Barcelona. La parcel·la a és la suma de dues unitats, de 500 m2 cadascuna, de manera que l'habitatge, disposarà d'una mica més de mida i amplitud que la mitjana amb què es construeix a la urbanització. D'altra banda, aquesta parcel·la a de 1.000 m2, se situa a la falda d'un petit turó de manera que el terreny queda 2,5-3 m per sobre del nivell del carrer i, alhora, aquesta connecta en línia recta amb el nucli urbà i visualment amb un paisatge muntanyós, arbrat i extens. El pendent que està lligat a la topografia del terreny coincideix amb l'orientació Est, però en realitat la humida climatologia de la comarca aconsella orientar la casa cap al Sud. D'altra banda, la geometria de la parcel·la, de sector circular, no conté cap suggeriment sobre la implantació d'uns eixos ortogonals als quals referir la planta. De manera que el projecte s'inicia, no com en tants altres casos, fixant un límit o un sistema organitzat, sinó fixant un centre des del qual la casa s'escampa per ocupar d'una manera subordinada a la parcel·la. Immediatament aquest centre s'identifica amb un estudi-biblioteca, un espai de treballar en temps de descans i la resta de la casa s'articula (a partir d'aquest centre) al voltant d'un porxo que permeti activitats domèstiques a l'aire lliure. Una peça que identifica i diferencia aquestes segones residències, de les primeres lligades a l'espai interior i a la ciutat. Porxo i estudi seran els elements que originen l'habitatge i donen lloc a un procés de treball i estudi que enllaci aquestes dues peces entre si i cobreixi així mateix les parts "toves" del projecte: dormitoris, cuina, menjador, etc . L'instrument que s'utilitzarà per establir aquesta relació serà la coberta. Durant el procés es generen successives maquetes que pretenen definir aquesta relació. La polaritat es manifesta en vertical, però també i molt ràpidament, en horitzontal: al sud-oest estar i habitació principal, al nord-oest cuina i dormitoris de fills i néts. Entre tots dos braços hi ha el porxo. El porxo ha de ser extens, però alhora ha de tenir llum natural a través d'un abatiment de part de la coberta, que en un altre pas es converteix en buit. L'artificiositat del sistema per il·luminar el porxo no aconsegueix fer-se "lloc" a la geometria de la coberta i finalment la solució ve per introduir un tall a la coberta quan s'aproxima a l'estudi, com si fos un escot, que ens permet protecció del sol però abundant llum natural del Nord que entra per aquest sòl no cobert, al costat del centre de la casa.

    2007 - 2008

  • CAP Llinars del Vallès

    Gustau Gili Galfetti

    CAP Llinars del Vallès

    Es proposa una construcció compacte i de baix impacte utilitzant sistemes constructius econòmics e industrialitzats. L’edifici, de volumetria rectangular es torba en una zona de baixa densitat destinada a equipaments esportius i aparcament en el centre del poble. En la part superior d’aquesta àrea, en contacte amb el teixit urbà, es situa el dispensari. En una cantonada apareix un volum en voladiu que s’aproxima fins a la línia del carrer. És precisament per aquest punt per on es produeix l’accés principal a l’edifici. Una sèrie de rampes resolen les diferències topogràfiques entre la cota del carrer i l’entrada a l’edifici, un mica inferior, quedant un espai enjardinat exterior al voltant. El rectangle s’orienta de manera que les dues façanes llargues tenen una orientació est-oest. S’obra un pati longitudinal central, obert de nord a sud, amb el que s’introdueix llum natural en la part interior de l’edifici i afavoreix la ventilació creuada. En les zones de consulta s’ha optat per organitzar les circulacions i zones d’espera en contacte visual amb l’exterior emfatitzant el caràcter més públic d’aquests espais. Les consultes s’obren en canvi al pati interior central. Es tracta d’un volum compacte, de baixa alçada, que presenta una façana continua realitzada amb dos únics elements prefabricats: una gelosia de formigó per a les parts translúcides i uns panells de GRC per a les parts opaques. La gelosia de façana respon a un únic motllo de grans dimensions i es col·loca de maneres diferents, horitzontal o vertical, de manera que s’aconsegueixen variants de solucions de façana a partir d’un únic element. Aquesta gelosia garanteix privacitat als usuaris del centre i actua com a protecció solar en les façanes exposades. Però sobretot fa que tant els espais interiors com els exteriors, adquireixin un aspecte vibrant i canviant d’acord amb les variacions de llum, convertint un edifici industrialitzat de formigó en un edifici alhora amable, càlid i confortable.

    2014

  • 2012 - 2015

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!