És el resultat de la reforma de tres antigues cases adossades, en què s’ha traslladat l’entrada al jardí interior i s’han doblat algunes façanes per tal de crear galeries als espais romanents. El projecte trenca els trets tipològics de les velles cases i crea un habitatge unitari: un volum escalonat des de la façana sud fins a la mitgera de la banda oest, amb un mur doblat de maó coronat amb merlets. A les façanes s’empren nombrosos elements de fusta, com ara els puntals de les cantonades. L’interior recrea un ambient fresc, amb glicines i ornamentacions àrabs, un refugi idoni per a l’arquitecte després de l’exili.
La casa és envoltada per un jardí amb una tanca de maó i reixes de ferro
Per tal com havia d'ésser una casa d'estiu aillà les façanes de migdia i de ponent amb unes de noves, paral.leles a les primitives, deixant-hi gal.leries entre elles per tal de minvar l'efecte de la insolació
Mentre Puig hi va viure les façanes eren tapades per heures i una parra
L'interior presenta innombrables racons i raconets, diferències de nivell, perspectives allargassades i punts de vista estrets i prims amb transparències filtrades per reixes i cortinatges, àdhuc vegetals.
L'any 1897 Puig i Cadafalch demanà el permís per tal de realitzar la modificació de tres cases adjuntes que havia adquirit al carrer de Dolors Montserdà de la vila d'Argentona, on tenia prevista la seva residència temporal. D'aquestes tres cases velles Puig i Cadafalch en féu una de sola però aprofità les parets antigues, que no s'unien en angle recte en cap racó. Com en altres casos, no signà ell mateix els plànols. Ho féu, com en la casa Coll i Regàs de Mataró, Antoni Ma. Gallissà, deixeble predilecte i ajudant d'Elies Rogent. Tanmateix, ho hauria pogut fer el propi Puig ja que la seva dimissió del càrrec d'arquitecte municipal de Mataró, per bé que recent, ja s'havia produït.
