El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
És el primer encàrrec que rep Domènech i Montaner a Reus, des que es fa càrrec de les obres de l’Institut Pere Mata. La casa és una capsa profusament articulada en tres façanes: la que dóna al carrer és virtualment simètrica, a excepció del pilar de la cantonada i del balcó de la planta noble; la façana posterior genera una simetria regular a partir d’elements diferents, i el balcó ha esdevingut una barana de ferro lleugera, sobre mènsules que enllacen amb les obertures de la planta baixa. L’ús dels elements arquitectònics en l’articulació dels volums constitueix un clar precedent dels procediments compositius de l’arquitectura moderna.
El notari de Falset afincat a Reus Pere Rull i Trilla, que era membre fundador de la Sociedad Manicomio de Reus i proper a la Unió Catalanista, va encarregar el 1900 a Domènech i Montaner la seva residència particular a Reus.
Anys després, a la parcel·la del costat, el mateix Domènech construí la casa Gasull, i els dos propietaris iniciaren un litigi per un tema de l’alçada edificatòria de la segona construcció.
L’edifici de planta quadrada té una alçada de planta baixa i dos pisos amb soterrani, i es situa en un extrem del solar de manera que està envoltat per un jardí interior. D’aquesta manera la casa té tres façanes, dues al pati i la principal al carrer.
Les façanes són de maó vist amb un basament de paredat i sòcol de pedra i estan ricament decorades amb el repertori d’arts aplicades de Domènech: ceràmica policromada, forja, pedra esculpida...
Els buits de façana estan emmarcats amb pedra treballada i elements ornamentals d’inspiració medieval. Les cantonades estan resoltes amb una columna de triple alçada i la balconada correguda del primer pis, repetint el gest de fer girar el balcó d’altres obres anteriors.
Els elements decoratius evoquen la professió del propietari (la balança, el llibre obert i espasa, ploma d’au, etc.) i diversos elements florals. L’anagrama del propietari, PR, es troba en el remat de timpà d’arc rodó de la façana. I el símbol de la justícia amb les balances.
De la decoració interior només es conserven part de les fusteries, alguns paviments de mosaic hidràulic i estucats al foc i pintures decoratives d’alguns paraments i sostres.
Quan va morir Pere Rull, el 1921, va cedir la casa a l’Ajuntament a canvi que hi instal·lés un museu municipal, que finalment obrí les portes el 1934. També va ser arxiu. Es va rehabilitar el 1989 i actualment acull l’Institut Municipal Reus Cultura.