Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

  • Casa Thomas

Memòria

La Casa Thomas es una obra de l’arquitecte modernista Lluís Doménech i Montaner construïda entre 1895 i 1898. Originalment era un edifici de tres plantes. En les dues primeres hi havia instal·lat un taller de gravats i a la planta superior la vivenda del seu propietari. La façana de les plantes dedicades a taller té la forma d’un gran arc rebaixat amb un vitrall contínuu protegida per una reixa d’estilitzacions florals. La façana original de la vivenda tenia una columnata jònica. Al terrat hi havia dos cossos molt imagintius, l’un vidriat i coronat amb una cresteria de ferro i l’altre amb un pinacle que sostenia un gran rètol de ferro forjat.

Autor: Cristian Cirici i Alomar

El 1895 l’editor Josep Thomas, especialista en les més modernes tècniques de reproducció gràfica que col·laborava habitualment amb la Montaner i Simón, encarrega a Domènech i Montaner la seva casa-taller.
El projecte inicial contemplava un semi-soterrani de magatzem, un entresol per a les oficines i els tallers i una planta destinada a habitatge. Ocupava un solar entre mitgeres de 20 metres d’amplada i una profunditat de 21,5 metres. Un gran celobert central, envoltat per una galeria, deixava entrar llum natural als espais d’habitatge i arribava fins al soterrani per il·luminar totes les plantes
A la seva façana es distingeix el nivell inferior de pedra, compost pel soterrani i l’entresol, amb una obertura d’un gran finestral d’arc molt rebaixat, protegit per vitralls policromats i reixa de ferro forjat, que deixa entrar gran quantitat de llum al soterrani. A cada costat de la façana hi trobem els accessos a l’edifici, el de l’esquerra corresponia al taller i el de la dreta a l’habitatge familiar.
La façana estava revestida amb ceràmica de la casa Pujol i Bausis, amb elements de reflex metàl·lic. Els elements ornamentals en pedra eren d’Alfons Juyol.
Tant la façana com l’interior presentaven una decoració molt extensa. Els treballs de fusteria dels germans Viladevall, els vitralls d’Antoni Rigalt, els mosaics de Lluís Bru, els treballs de forja de Cerrajería Flinch.
Més endavant, el 1902, una de les filles de Domènech es casà amb el fill de l’editor.
El 1912, Francesc Guàrdia i Vidal, un altre gendre de Domènech i Montaner, va projectar una ampliació de l’edifici i va aixecar tres plantes més. Aquesta remunta va mantenir l’harmonia del conjunt i va traslladar a la part de dalt la cresteria de coronació.
L’antic taller en planta baixa i semi-soterrani va ser reformat per l’Estudi PER el 1979 com a botiga BD Ediciones de Diseño. Actualment manté l’ús comercial, amb la botiga de mobles Cubiñá. I la resta de l’edifici són habitatges,

Autor: Clàudia Sanmartí

Font: Fundació Domènech i Montaner

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Thomas

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Thomas

    La Casa Thomas es una obra de l’arquitecte modernista Lluís Doménech i Montaner construïda entre 1895 i 1898. Originalment era un edifici de tres plantes. En les dues primeres hi havia instal·lat un taller de gravats i a la planta superior la vivenda del seu propietari. La façana de les plantes dedicades a taller té la forma d’un gran arc rebaixat amb un vitrall contínuu protegida per una reixa d’estilitzacions florals. La façana original de la vivenda tenia una columnata jònica. Al terrat hi havia dos cossos molt imagintius, l’un vidriat i coronat amb una cresteria de ferro i l’altre amb un pinacle que sostenia un gran rètol de ferro forjat.
  2. Reforma i Remunta de la Casa Thomas

    Francesc Guàrdia i Vial

    Reforma i Remunta de la Casa Thomas

    L’any 1912 la Casa Thomas fou ampliada, tal com és ara, pel gendre de Domènech, Francesc Guàrdia i Vial, el qual traslladà els dos cossos del coronament al nou terrat, va construir dues tribunes al pis antic i va projectar una façana que lliga d’una manera textual amb l’obra primitiva. Les dues plantes inferiors de l’edifici es conserven encara tal i com les va projectar Lluís Domènech i Montaner.
  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració
  4. Botiga BD Ediciones de Diseño a la Casa Thomas

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    Botiga BD Ediciones de Diseño a la Casa Thomas

    Els baixos de la Casa Thomas estaven, a inicis de la primavera de 1979, totalment abandonats. La façana plena de cartells de les eleccions i les vidrieres trencades i plenes de pols. A l’interior, bancades de màquines ja venudes al ferroveller; baranes caigudes i claraboies totalment trencades o substituides per una solera de material ceràmic; envans mig derruits, per facilitar la filmació de “El Caso Savolta”. La decadència industrial de Catalunya ha tingut també els seus aspectes positius. Si les mampares divisories, els armaris i les vidrieres de vidres emplomats de color i els sostres que dissenyà Lluís Doménech i Montaner encara es conserven és perque els hereus de Joseph Thomas no van tenir prous diners per canviar-los per unes “divisòries modulars d’alumini” i per un sostre “Amstrong”. A les obres de restauració i instal•lació de la seu de B.D., als baixos de la Casa Thomas, no hem repetit mimèticament cap element trencat o desgastat, hem fet bàsicament una operació de neteja, en el sentit més prosaic del terme. Hem utilitzat algunes portes dels armaris que ja existien per tancar els forats d’algun envà nou que hem construit per separar el magatzem de l’exposició. Hem canviat l’inici de l’escala que uneix ambdues plantes. Hem substituit una vella claraboia de vidre translúcid per una de nova de vidre transparent que deixa veure els esgrafiats i vidrieres del pati interior. Hem canviat una solera, que pensem que va substituir una antiga claraboia, per una claraboia com l’original. Hem colocat una moqueta amb el nostre anagrama com a paviment de totes les àrees destrossades per les bancades de les màquines. I per aillar-nos del soroll del carrer i protegir les vidrieres de la façana hem instal•lat una lluna securit que protegeix exteriorment com una vitrina, reixes i vitralls. Ha estat el detall que més hem cuidat i l’element que en comparació amb el seu cost ens ha resolt més problemes. A més és la intervenció que millor expresa la nostra actitud amb els monuments.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!