Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Veure totes les imatges
  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

  • Clínica Augusta

Memòria

L'edifici que ressenyem es va projectar l'any 1968 com una primera etapa d'un edifici que havia de doblar pràcticament l'actualment construït, per enderrocament de la vella clínica en servei. Un canvi posterior de propòsit de l'entitat, i com a solució conjuntural, va obligar a estudiar l'annexió parcial d'una nova crugia d'edifici que servís d'unió entre la vella construcció en servei i la nova projectada. El cos que s'hi afegia havia de dotar d'escala d'accés al vell edifici (que s'havia quedat sense) i habilitar un muntacamillas que permetés comunicar els nivells del vell edifici (no coincidents amb el nou) amb la nova planta de quiròfans que havia d'atendre les necessitats dels dos edificis. Es tracta d'una construcció entre mitgeres amb façana al carrer Madrazo en una de les pomes tancades subproducte de l'eixample Cerdà, la que delimiten els c. Madrazo, Saragossa, Sant Eusebi i l'Avda. del Príncep d'Astúries, La solució arquitectònica es redueix a una doble comesa. 1. Donar unitat, coherència i fluïdesa de funcionament a la superposició de tres usos diferents: l'aparcament de l'edifici que ocupa els tres soterranis, un dispensari per als associats a nivell de carrer i la clínica de traumatologia a les sis plantes restants i 2. Dotar la clínica d'una façana urbana al carrer de Madrazo entre edificis destinats a habitatges. L'elecció d'una estructura convencional de peus drets i jàsseres de ferro laminat ha permès deixar les plantes pràcticament lliures. Només apareix com a element fix el nucli de comunicacions verticals inicials: dues muntacamillas, una escala de servei, un ascensor de servei i un parell de muntacàrregues. Aquest conjunt per la seva situació i capacitat havia estat pensat des de l'inici per servir la totalitat de l'edifici, quan es doblegués la primera etapa per enderrocament de la vella clínica en servei del carrer Saragossa. Posteriorment van quedar incorporats com a elements fixos l'escala projectada per al vell edifici i el muntacamillas de connexió entre aquell i els nous quiròfans.
La planta baixa de l'edifici està ocupada pel dispensari i els accessos independents a cadascuna de les zones de diferent ús. accés directe i independent a l'aparcament; l'accés al dispensari, l'accés a la clínica i encara un accés a l'escala del vell edifici situada a la crugia parcial afegida al projecte inicial. El primer soterrani permet, a més, l'entrada d'ambulàncies directament a peu de muntacamillas i així es poden evitar estacionaments incòmodes i desagradables al carrer davant de l'edifici. La planta de dispensaris s'organitza a partir d'un esquema de circumval·lació al qual queden inserides dues zones d'espera. La totalitat de les sales de cura són a linterior del circuit amb portes independents i oposades dentrada i sortida. La secció de radiologia adjacent al circuit també permet un ordenament clar i independent d'entrades i sortides. Aquesta disposició en planta dels diversos elements dels dispensaris -recepció, sales de cura, passos de circumval·lació, zones d'espera, secció de radiologia, control de sortida- aconsegueix una total autonomia de les entrades i sortides de les visites als diferents dispensaris i un perfecte control de totes les accions. Per a casos de necessitat, un dispensari d'urgència comunica directament amb la zona d'entrada i de recepció. En el conjunt de plantes que constitueixen la clínica s'intercala entre la primera, destinada a quiròfans i cures intensives, i la resta una entreplanta de 1,75 d'alçada Iibre que permet la ubicació dels equips de condicionament i serveis especials de la planta inferior, la zona asèptica, independentment de la resta del sistema.
La planta de quiròfans i cures intensives té un petit espai públic a la sortida dels muntacamillas i la resta és totalment de treball clínic. Aquest espai públic comunica amb una estada en façana per als familiars dels accidentats que estiguin a les cures intensives. Aquests ocupen la zona més propera a la façana al carrer. Tenen quatre cabines indilliduals i els serveis d'atenció i control permanent corresponents. Les cabines estan separades de la façana per un passadís des d'on els familiars poden veure i comunicar telefònicament amb el malalt. La zona de quiròfans és a la part interior de l'edifici i ocupa tota la profunditat del solar. Un ampli pas perpendicular a la façana alinea de banda dos quiròfans simètrics separats pels lavabos de cirurgians i la zona d'instrumental i autoclau ia l'altre les sales de preparació i anestèsia de malalts prèvia a l'entrada a quiròfans i una sala especial per a tractament de guixos. Des del fons, un lloc de control domina absolutament tots els moviments de la zona. En comunicació amb l'escala de serveis i al fons, darrere dels quiròfans, hi ha els vestidors del personal especialitzat de la zona i una sala de relax. Les circulacions que permet la distribució de la planta fan possible un perfecte control del grau d'asèpsia que cada element de la planta requereix. Sobre l'entreplanta d'instal·lacions se superposen les plantes destinades a habitacions. El seu esquema és en espina: les habitacions d'un llit amb façana al carrer Madraza i les de dos llits amb façana al pati interior d'illa s'alineen a banda i banda d'un distribuïdor longitudinal, que connecta especialment a través d'uns buits amb els immediats inferior i superior. Cada habitació té una antecambra amb armaris robers i entrada als serveis sanitaris propis. A totes les habitacions està prevista la utilització d'un sofà-llit per a un acompanyant en cas que es requereixi.
El nucli de muntacamilles i ascensor de servei, escala, unitat d'infermeria, office de planta i altres serveis generals s'ubiquen a la xarnera que uneix el nou edifici amb l'espai de la vella clínica, encara en servei, i que pot ocupar a la seva dia la segona etapa de ledifici. Un lloc de infermera de planta situat entre el vestíbul
comú d'habitacions i el nucli de serveis controla tots els moviments de la mateixa. La darrera planta, com a àtic, està destinada als serveis generals de la clínica. Al costat de la façana anterior la cuina i un menjador per a personal clínic o visitants.
Al costat de la posterior els serveis de lavabo, planxat i control de roba. El cos d'edifici afegit posteriorment a la fase inicial i que ubica fonamentalment l'escala de la clínica antiga del carrer de Saragossa i el muntacamillas per a accés a la nova planta de quiròfans, té alguns espais sobrants que s'han utilitzat com a serveis annexos: direcció mèdica, adreça d'infermeres, metges de guàrdia... Com es diu a l'inici d'aquesta breu descripció l'estructura en planta lliure permet utilitzar els paraments de façana únicament com a tancament sense missió estructural alguna i les obertures s'han disposat sense cap condicionament estructural. La composició de les façanes és la síntesi d'unes exigències internes d'ús de l'edifici i de les semàntiques que la presència del mateix immers en el teixit urbà semblava que requerien. El llenç massís del carrer Madrazo amb buits rectangulars disposats com es veu a la documentació gràfica, s'interromp a la planta a nivell de carrer per donar lloc a un porxo amb fons de mur de pavès que s'articula sinuosament en planta per situar el més clarament possible els accessos a les zones de diferent ús de ledifici. L'entrada a l'escala de l'edifici vell enclavada a la composició de l'edifici nou hi introdueix evidentment un element de contradicció i ambigüitat.

Font: Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Clínica Augusta

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

    Clínica Augusta

    L'edifici que ressenyem es va projectar l'any 1968 com una primera etapa d'un edifici que havia de doblar pràcticament l'actualment construït, per enderrocament de la vella clínica en servei. Un canvi posterior de propòsit de l'entitat, i com a solució conjuntural, va obligar a estudiar l'annexió parcial d'una nova crugia d'edifici que servís d'unió entre la vella construcció en servei i la nova projectada. El cos que s'hi afegia havia de dotar d'escala d'accés al vell edifici (que s'havia quedat sense) i habilitar un muntacamillas que permetés comunicar els nivells del vell edifici (no coincidents amb el nou) amb la nova planta de quiròfans que havia d'atendre les necessitats dels dos edificis. Es tracta d'una construcció entre mitgeres amb façana al carrer Madrazo en una de les pomes tancades subproducte de l'eixample Cerdà, la que delimiten els c. Madrazo, Saragossa, Sant Eusebi i l'Avda. del Príncep d'Astúries, La solució arquitectònica es redueix a una doble comesa. 1. Donar unitat, coherència i fluïdesa de funcionament a la superposició de tres usos diferents: l'aparcament de l'edifici que ocupa els tres soterranis, un dispensari per als associats a nivell de carrer i la clínica de traumatologia a les sis plantes restants i 2. Dotar la clínica d'una façana urbana al carrer de Madrazo entre edificis destinats a habitatges. L'elecció d'una estructura convencional de peus drets i jàsseres de ferro laminat ha permès deixar les plantes pràcticament lliures. Només apareix com a element fix el nucli de comunicacions verticals inicials: dues muntacamillas, una escala de servei, un ascensor de servei i un parell de muntacàrregues. Aquest conjunt per la seva situació i capacitat havia estat pensat des de l'inici per servir la totalitat de l'edifici, quan es doblegués la primera etapa per enderrocament de la vella clínica en servei del carrer Saragossa. Posteriorment van quedar incorporats com a elements fixos l'escala projectada per al vell edifici i el muntacamillas de connexió entre aquell i els nous quiròfans. La planta baixa de l'edifici està ocupada pel dispensari i els accessos independents a cadascuna de les zones de diferent ús. accés directe i independent a l'aparcament; l'accés al dispensari, l'accés a la clínica i encara un accés a l'escala del vell edifici situada a la crugia parcial afegida al projecte inicial. El primer soterrani permet, a més, l'entrada d'ambulàncies directament a peu de muntacamillas i així es poden evitar estacionaments incòmodes i desagradables al carrer davant de l'edifici. La planta de dispensaris s'organitza a partir d'un esquema de circumval·lació al qual queden inserides dues zones d'espera. La totalitat de les sales de cura són a linterior del circuit amb portes independents i oposades dentrada i sortida. La secció de radiologia adjacent al circuit també permet un ordenament clar i independent d'entrades i sortides. Aquesta disposició en planta dels diversos elements dels dispensaris -recepció, sales de cura, passos de circumval·lació, zones d'espera, secció de radiologia, control de sortida- aconsegueix una total autonomia de les entrades i sortides de les visites als diferents dispensaris i un perfecte control de totes les accions. Per a casos de necessitat, un dispensari d'urgència comunica directament amb la zona d'entrada i de recepció. En el conjunt de plantes que constitueixen la clínica s'intercala entre la primera, destinada a quiròfans i cures intensives, i la resta una entreplanta de 1,75 d'alçada Iibre que permet la ubicació dels equips de condicionament i serveis especials de la planta inferior, la zona asèptica, independentment de la resta del sistema. La planta de quiròfans i cures intensives té un petit espai públic a la sortida dels muntacamillas i la resta és totalment de treball clínic. Aquest espai públic comunica amb una estada en façana per als familiars dels accidentats que estiguin a les cures intensives. Aquests ocupen la zona més propera a la façana al carrer. Tenen quatre cabines indilliduals i els serveis d'atenció i control permanent corresponents. Les cabines estan separades de la façana per un passadís des d'on els familiars poden veure i comunicar telefònicament amb el malalt. La zona de quiròfans és a la part interior de l'edifici i ocupa tota la profunditat del solar. Un ampli pas perpendicular a la façana alinea de banda dos quiròfans simètrics separats pels lavabos de cirurgians i la zona d'instrumental i autoclau ia l'altre les sales de preparació i anestèsia de malalts prèvia a l'entrada a quiròfans i una sala especial per a tractament de guixos. Des del fons, un lloc de control domina absolutament tots els moviments de la zona. En comunicació amb l'escala de serveis i al fons, darrere dels quiròfans, hi ha els vestidors del personal especialitzat de la zona i una sala de relax. Les circulacions que permet la distribució de la planta fan possible un perfecte control del grau d'asèpsia que cada element de la planta requereix. Sobre l'entreplanta d'instal·lacions se superposen les plantes destinades a habitacions. El seu esquema és en espina: les habitacions d'un llit amb façana al carrer Madraza i les de dos llits amb façana al pati interior d'illa s'alineen a banda i banda d'un distribuïdor longitudinal, que connecta especialment a través d'uns buits amb els immediats inferior i superior. Cada habitació té una antecambra amb armaris robers i entrada als serveis sanitaris propis. A totes les habitacions està prevista la utilització d'un sofà-llit per a un acompanyant en cas que es requereixi. El nucli de muntacamilles i ascensor de servei, escala, unitat d'infermeria, office de planta i altres serveis generals s'ubiquen a la xarnera que uneix el nou edifici amb l'espai de la vella clínica, encara en servei, i que pot ocupar a la seva dia la segona etapa de ledifici. Un lloc de infermera de planta situat entre el vestíbul comú d'habitacions i el nucli de serveis controla tots els moviments de la mateixa. La darrera planta, com a àtic, està destinada als serveis generals de la clínica. Al costat de la façana anterior la cuina i un menjador per a personal clínic o visitants. Al costat de la posterior els serveis de lavabo, planxat i control de roba. El cos d'edifici afegit posteriorment a la fase inicial i que ubica fonamentalment l'escala de la clínica antiga del carrer de Saragossa i el muntacamillas per a accés a la nova planta de quiròfans, té alguns espais sobrants que s'han utilitzat com a serveis annexos: direcció mèdica, adreça d'infermeres, metges de guàrdia... Com es diu a l'inici d'aquesta breu descripció l'estructura en planta lliure permet utilitzar els paraments de façana únicament com a tancament sense missió estructural alguna i les obertures s'han disposat sense cap condicionament estructural. La composició de les façanes és la síntesi d'unes exigències internes d'ús de l'edifici i de les semàntiques que la presència del mateix immers en el teixit urbà semblava que requerien. El llenç massís del carrer Madrazo amb buits rectangulars disposats com es veu a la documentació gràfica, s'interromp a la planta a nivell de carrer per donar lloc a un porxo amb fons de mur de pavès que s'articula sinuosament en planta per situar el més clarament possible els accessos a les zones de diferent ús de ledifici. L'entrada a l'escala de l'edifici vell enclavada a la composició de l'edifici nou hi introdueix evidentment un element de contradicció i ambigüitat.
  2. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!