MBM Arquitectes - Arquitectura Catalana .Cat

Memòria

Estudi fundat l’any 1951 per Oriol Bohigas 1925 - i Josep Martorell 1925 – 2017, els quals van ser membres del Grup R. L’any 1962 s’incorporà David Mackay 1933 – 2014, convertint-se en l’estudi MBM. Guardonats amb nombrosos premis, tals com el ciutat de Barcelona l’any 2000 o diversos premis FAD. De la seva extensa obra trobem l’edifici Escorial (1955), la Mutua Metalúrgica de Seguros (1959), obra l’Edifici Pallars 301-319 (1960) o l’escola Thau (1975)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (106)

Sobre el mapa

Premiades

Catalogades

Desaparegudes

Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (144)

Rellotgeria J. Roca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Navas de Tolosa 296

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Navas de Tolosa 296
Projecte i Direcció d'una Casa de 27 Habitatges Lepant I

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Bloc de Pisos Via Augusta - Muntaner

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El punt de partida del programa era el projecte d'un grup d'habitatges d'una superfície de l'ordre dels 200 m2., en una zona cèntrica de Barcelona, en un solar formant cantonada i pràcticament orientat al migdia. Segons l'esquema tradicional que correspon al tipus de vida de l'alta burgesia del país: zones de dia, nit i serveis amb la coneguda independència de circulacions. La façana va ser projectada amb dues idees fonamentals, és a dir: l'adequació formal exacta a una determinada tecnologia i l'intent de reduir i minimitzar l'escala excessiva del conjunt. Pel que fa a la primera idea, cal indicar que la façana forma una pantalla independent de tot l'edifici, amb estructura sustentant pròpia. Això es va fer perquè, atesa l'actual baixa qualitat de la mà d'obra a la construcció, va semblar interessant assajar aquesta independència, que permet dedicar a la feina més compromesa de la façana un sol equip especialitzat durant un temps mínim. Del sòl arrenquen una sèrie de pilars encarats amb el mòdul estructural de tot l'edifici. D'aquests pilars arrenca una lleugera estructura metàl·lica que sosté tota la façana. galeries. A aquestes reculades correspon, lògicament, un pilar en planta baixa, sobre el qual se situa una petita estructura en triangle que sosté aquestes reculades. De l'estructura metàl·lica de façana es pengen en sec les peces de pedra que constitueixen la barana i la tapa dels enrotllaments de les persianes que tanquen exteriorment totes les terrasses. Aquestes peces es posen al màxim, excepte als punts on passa l'estructura, on seria pràcticament impossible. Per tapar aquests punts, se superposen unes tapajuntes de pedra artificial blanca. La longitud d'aquests tapajuntes varien segons que tapin només fins al gruix del forjat o fins al gruix de la jàssera en voladís que sosté aquest forjat. A les dues baranes superiors, que no tenen cap protecció contra l'aigua de pluja, es posen altres tapajuntes a la unió de cada peça. Pel que fa a la segona idea, es va considerar que, per un mínim de continuïtat de l'ambient urbà, calia reduir amb detalls una altra escala, l'escala excessiva del bloc. En general, una part molt important de l'arquitectura moderna peca d'oferir al contacte i a la vista immediata de l'home un tipus de superfícies i textures pensades per a una visió no tan propera o segons un procés de disseny massa abstracte, massa compost sobre el dibuix del projecte. La preocupació contra aquest fet ha estat bàsica a l'obra que ens ocupa, encara que no estem gaire segurs dels resultats positius obtinguts, perquè potser encara l'escala general del bloc sembla dominar d'una manera excessiva.
34 Habitatges Camèlies 54-56

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges en Cooperativa Lepant II

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Fàbrica PIHER Badalona (Fase 2)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Grup d'Habitatges al Polígon Milans del Bosch

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Conjunt de cinc blocs aïllats de vivendes socials que ocupa tota una illa del polígon Milans del Bosch. Quatre dels cinc blocs tenen cinc plantes d'alçada i, el cinquè, deu. L'estructura de tots és de murs de càrrega perpendiculars a les façanes. Els habitatges són tots iguals. Una de les principals preocupacions dels arquitectes es trobava en la distribució dels blocs a l'illa, que es va anar modificant fins a l'últim moment. Al final es va decidir situar-los de manera que formessin una gran plaça de 85 x 40 metres. Van enjardinar aquesta plaça amb molts arbres i la van urbanitzar amb elements de caràcter regionalista. No hi ha serveis ni locals comercials, perquè el pla director els agrupa en un centre comercial que abasteix tot el polígon. Els blocs de cinc plantes tenen diversos nuclis d'escala, amb dos habitatges per replà, les façanes són de maó vist, la coberta de teula àrab, i els cèrcols i brancals de formigó armat vist. El bloc de deu plantes té un únic nucli d'escala amb ascensors que dóna uns corredors exteriors que estan situats a 50 cm per sota del nivell dels habitatges per preservar la intimitat dels llogaters. Aquests corredors estan situats a la façana nord i estan protegits visualment per una gelosia de formigó. Les altres façanes d'aquest bloc estan revestides de ceràmica blanca, deixant els cèrcols i les caixes de persiana vists.
Habitatges Bori i Fontestà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Freixa 46

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Mas Sorrà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Institut Laboral de Móra d'Ebre

MBM Arquitectes, Francesc Bassó i Birulés, Oriol Bohigas i Guardiola, Joaquim Gili i Moros, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Max Cahner

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges en Cooperativa Lepant II
Habitatges Meridiana

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici, orientat de nord a sud, recolza els habitatges a banda i banda i deixa quatre patis ben folgats per on respiren les estances interiors. Un sistema estructural de pantalles de formigó permet encaixar amb una gran netedat quatre habitatges per replà, i cada habitatge s’organitza en dues crugies: la més petita conté la cuina, el menjador i la sala d’estar, mentre que la més gran conté els dormitoris. Un sistema de variants per a les obertures permet esbiaixar les finestres cap al sud i modelar el gran pla de façana com un teixit variat i tridimensional, on la plaqueta ceràmica es combina amb el formigó dels cèrcols i dels díedres que sostenen les tribunes.
Casa i Piscina a Can Bordoi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Alberg Canyamars Xanascat

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Tallers i Habitatges La Vanguardia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Locals Industrials Pere IV

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Plurifamiliar Espar-Ticó

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Comte Borrell 87-89

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Edifici entre mitgeres emplaçat a l'Eixample de Barcelona. El caràcter i l'escala dels edificis de la zona –la majoria de principis de segle– van motivar el disseny de la façana per aconseguir la seva adequació a l'entorn urbà evitant concessions historicistes. Per a això es van utilitzar les "tribunes" vidriades tradicionals com peces sobreposades al pla de façana. L'eix fonamental al voltant del qual es resolen les diferents plantes és un complex de circulacions verticals format per dues escales situades simètricament als costats d'un pati central d'il·luminació i ventilació. A les plantes baixes s'incorpora una tercera escala d'accés exclusiva pes locals comercials, que ocupen una important superfície a causa de la influència comercial del proper mercat de Sant Antoni.
Bloc d'Habitatges al Polígon Sant Martí

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Església Parroquial de Sant Sebastià

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges de Renda Limitada i Locals Comercials Xaudiera
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Comte Borrell 87-89
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Casa Plurifamiliar Espar-Ticó
Editorial Destino Badalona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Restaurant la Mariona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Interiorisme

Restaurant la Mariona
Parròquia de Crist Redemptor

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

La parròquia del Crist Redemptor és un edifici annex a un antic conjunt parroquial d´un barri popular de Barcelona. Es col·loca en un lateral de les dependències existents delimitant, per la part del darrere, un petit pati interior que permet l'entrada de llum a certs punts de la capella alhora que genera un espai de comunicació entre l'església antiga i la nova. En el seu encaix al solar, l'equip d'arquitectes va decidir endarrerir el volum construït uns metres respecte l'alineació del carrer per atorgar més espai al transeünt, mitjançant una plaça que remet a les places tradicionals dels pobles, on els feligresos es reunien en sortir de missa. Tot i que, actualment, aquest espai quedi tancat quan no se celebren actes a la capella, permet donar un “respir” als veïns, acostumats als sinuosos, petits i inclinats carrers del barri. Una plaça plana, enlairada uns metres del terra per separar-se de sorolls i camins quotidians, un lloc de reunió amb bancs i murs d'obra. La planta s'aixeca en una sola nau, de caràcter industrial, amb una estructura porticada en forma de cintres triangulades de fusta. Les façanes i murs són de maó tradicional color terra i els acabats en acer, així com els pilars que suporten una jàssera de formigó a un lateral de la capella, estan pintats de color vermellós. Aquestes tonalitats cercades aporten homogeneïtat visual a l'espai. La coberta és inclinada a dues aigües. L'acabat es duu a terme amb teula ceràmica, perquè es tracta d'un material de proximitat i acord als materials del conjunt de l'església. Excepcionalment, i per aportar llum zenital a l'espai interior, al centre de la coberta es col·loquen unes franges de teules transparents que permeten l'entrada de llum. Tot el conjunt es recolza sobre un tauler de fusta i s'aïlla amb una capa de fibra de vidre.
Habitatges Muntanya

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Heredero

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Tredòs és una petita localitat propera a l’estació d’esquí de Vaquèira, a 1.200 metres d’altitud. La casa, emplaçada a mig pendent de la muntanya, respon a un programa de vacances per a una família nombrosa. El projecte disposa una sèrie de terrasses a mitja falda del pendent, que afavoreixen l’accés a peu i les activitats a l’aire lliure. L’habitatge pròpiament dit consta de quatre peces quadrades separades per una escletxa en creu, on es disposen unes escales de trams curts que connecten fluidament tots els àmbits de la casa. El nucli és format per quatre llars de foc a les plantes inferiors i quatre banys a la planta superior, i culmina en les quatre xemeneies de la coberta. Els vuit cossos prismàtics resultants queden clarament diferenciats en el volum exterior. La coberta a quatre aiguavessos i els paraments de color gris terrós permeten integrar la casa al paisatge sense necessitat de recórrer a la imitació de llenguatges vernaculars.
Casa Galileu Rosés

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Parròquia de la Sagrada Família

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El conjunt arquitectònic està format per dos edificis: la rectoria i l'església. Aquesta última està dividida en tres cossos que són: la nau principal, l'altar del Santíssim i la sagristia, units per una torre que fa de campanar. Els edificis estan rodejats per un gran finestral a la part superior, sense cap més obertura; les parets de totxo vist i les arestes romes. A l'interior de la nau principal hi ha columnes de totxo i una estructura metàl·lica que la cobreix. Tots els edificis són de quatre vessants fibrociment i coronats per una claraboia en forma de llanternó. Tots els materials de construcció: bigues metàl·liques formigó i totxo; són vistos, sense cap tipus de falsejament. Total absència d'elements ornamentals. (a excepció de les tres talles, que representen la Sagrada Família, situades en la part de l'altar major- veure fitxa) L'engrandiment i importància que pren un nou barri a Igualada, el "Poble Sec", provoca la necessitat d'una nova església parroquial. El projecte fou realitzat per l'equip d'arquitectes compost per : Josep Mª Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, dirigint les obres aquest últim. Edifici representatiu de l'arquitectura religiosa postconciliar.
Casa Muntanya

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Sant Jordi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’escola dona resposta a un programa d’ensenyament experimental en què les activitats personalitzades prenen molta importància. El conjunt s’organitza al voltant d’un espai central, de doble alçària, destinat al desenvolupament expressiu, i l’accés a les diverses dependències comunes de la planta baixa té lloc per mitjà d’uns recorreguts que eviten les disposicions seriades o en bateria, amb la finalitat que cada àmbit de treball tingui una identitat pròpia. A la planta primera hi ha les aules, si bé els espais de circulació són entesos també com llocs de treball i d’aprenentatge. La planta coberta acull la pista esportiva, i les terrasses i els recorreguts, inclosos els dos ponts d’acer formats per les graderies, responen al seu ús com a indret d’esbarjo. L’estructura es resol amb un forjat reticular, susceptible de ser retallat per qualsevol punt, i suportat per uns pilars d’acer que passen desapercebuts entre els tancaments.
Casa de Pisos Buscarons

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Apartaments per als Mestres de l'Escola Sant Jordi (Fase 1)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Edifici de 12 habitatges (110 m2) per als mestres de l’escola "Sant Jordi", al poble de Pineda. S’entra a través d’un espai porticat que enllaça el carrer amb un pati semipúblic posterior. Des d’aquest espai es dona accés als dos habitatges situats a aquesta planta. A través d’una escala amb trams continus, que divideix l’edifici transversalment, es puja a la planta 2ª, on un carrer obert a la muntanya permet entrar als 5 habitatges en dúplex que ocupen aquesta planta i la inferior. Des d’aquest passadís obert, i mitjançant dos escales metàl·liques sobreposades a la façana com un objecte independent, s’entra als 5 habitatges en dúplex que ocupen les dos plantes superiors. Gracies a aquest esquema de circulacions s’ha arribat a l’eliminació de la caixa d’escala, d’excessiva adequació a una tipologia urbana en desacord amb el caràcter de la zona. Amb això es singularitza l’accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Casa de Pisos Buscarons
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Casa Galileu Rosés
Habitatges de Renda Limitada i Locals Comercials Xaudiera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Ampliació del Despatx MBM

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Barberà del Vallès

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Fàbrica PIHER Badalona (Fase 3)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Tot el complexe industrial i els seus serveis s'inclouen dins de un únic contenidor de 31m x 51m x 17m, amb unes dimensions que venen determinades per l'ocupació permesa del solar i per consideracions d'adequació urbana més que per anàlisi funcionals. La complexa rel.lació entre les naus de fabricació i les oficines, amb serveis i accesos, es resol, per tant, dins d'aquest envolvent general, que es caracteritza per un revestimient unitàri de planxa de ferro, sólament interromput per les petites finestres rasgades que, més que uns elements d'iluminació i ventilació, són simples referències a l'exterior, de valor psicològic. El rígit volum paralelepipèdic s'altera sólament per l'escala contínua de la façada O i per el succesiu voladis de cada pis que actúa de protecció de les finestres. Dins d'aquest volum hi ha tres plantes de fabricació a les que s'accedeix per la mencionada escala, que és alhora un medi de comunicació visual unificador dels tres ambients.
Fàbrica Molfort's

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Fàbrica PIHER Granollers

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Àngel Sallent 112

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Reforma i Ampliació de l'Edifici Comercial Serras

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Fàbrica Giró

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Institut Abat Oliba

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Garbí

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Construcció d'una escola de nova planta, construïda en tres fases, per Parvulari Primària, Secundària i Batxillerat per a un total de 1300 alumnes aproximadament. La construcció de la primera fase es va desenvolupar d'acord amb l'equip de pedagogs, amb la idea que l'arquitectura havia de col·laborar al procés educacional, creant a l'alumne la plena consciència de pertànyer responsablement a una comunitat. Totes les dependències es van agrupar al voltant d'una plaça central coberta d'ús múltiple, encara que fonamentalment utilitzada com a menjador,. L'organització tenia una certa analogia urbana: la plaça central comunitària que aglutinava al seu voltant els diversos àmbits més privatitzats. Al poc temps es va decidir transformar i ampliar l'edifici en tres fases successives, en les quals es va intentar no modificar el concepte inicial. L'espai comú, amb la seva analogia urbana, es va mantenir, però la imatge de plaça es va transformar en la d'una successió de carrers i placetes interiors i exteriors. La tècnica d'ampliació va ser simplement additiva, gràcies al fet que l'edifici no tenia cap rigidesa compositiva i podia créixer segons una morfologia gairebé imprevista, en certa manera relacionada amb les formes populars. Aquest aspecte ve subratllat pels materials i sistemes de construcció usats: parets de maó, aplacats de ceràmica tradicional, formigó i fusta natural.
Habitatges Crescent de Viladecans (Fase 1)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Segona Reforma de la Botiga Gubern

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines
Conjunt Residencial Bonanova

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El solar està situat a una zona residencial d'alt nivell econòmic. Les ordenances urbanfstiques fixen un tipus d'edificació aïllada d'elevada densitat que configura gairebé sense excepció la persistència de blocs longitudinals perpendiculars al carrer, sense permetre que els espais sobrants adquireixin cap expressió ni tinguin cap ús adequat. solar va permetre organitzar dos edificis en L que marquessin una successió despais lliures utilitzables. Per això, es va haver de lluitar fins a superar les dificultats d'una interpretació excessivament literal de les ordenances municipals, tot i que es reduïa considerablement el volum edificable. Segurament aquesta disposició urbanística sigui l'assoliment més característic del conjunt. la plenta dels habitatges respon a un esquema que els mateixos arquitectes han utilitzat alguna altra vegada. Hi ha dos tipus de nuclis de distribució fixos i pràcticament inalterables que són el de dos dormitoris amb bany intermedi (disposats de manera que amb el simple enderrocament d'un envà el conjunt de converteix en una petita suite d'un sol dormitori) i el de la cuina amb dormitori de servei. Aquests nuclis (2 del primer tipus i 1 del segon) es col·loquen a la planta d'acord amb l'especial disposició de l'edifici i la resta es tracta com un espai continu (on es poden desenvolupar els diversos programes del rebedor, estar i menjador o qualsevol altre que adopti la imaginació de l'usuari) sense forma gaire específica. Així, doncs, la part de vida col·lectiva de l'habitatge és com un espai sobrant, una sala de passos perduts, un passadís amb protuberàncies de diversa funcionalitat.
Grup d'Apartaments al Golf de Pals

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un bloc allargat situat en una pineda i orientat de muntanya a mar. És format per dues crugies separades per un corredor d’accés. Els apartaments s’organitzen en tres tipus. Els més petits queden al nivell més alt, la qual cosa afavoreix l’escalonament i les vistes. Els de la planta baixa connecten directament amb l’exterior. La rigidesa de la planta contrasta amb la varietat de la secció, que busca una bona integració amb l’entorn i emfasitza la individualitat i el caràcter propi de cada apartament. Les façanes són arrebossades de color rosat, combinat amb algunes parts blanques, i les arestes queden remarcades per rivets de peces ceràmiques.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Conjunt Residencial Bonanova
Habitatges Vallseca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici Comercial Ilurogar

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d´un edifici comercial dedicat a la venda de mobiliari, objectes de regal i articles d´esport nàutic. El volum és determinat exclusivament per les màximes possibilitats d'edificació de la zona i les alineacions dels carrers existents. L'entorn urbà no té cap característica especial, tret del fet que la façana principal és immediata a l'autopista de la costa Barcelona-Mataró. Aquest volum sense funcionalitat de detall específica s'intenta assimilar a una simple superfície contínua sense les ruptures que representa el pas d'una planta a una altra. Per això, se subdivideix en quatre sectors que van ascendint en cargol, amb mínimes diferències de nivell. D'aquesta manera, el visitant va circulant per tot el conjunt sense canviar de planta i segons una fluència contínua. Al centre, hi ha una circulació ràpida vertical, la forma de la qual geomètrica serveix també per generar l'esquema general dels sectors ascendents en creu esvàstica. Exteriorment ledifici té laspecte dun objecte únic amb autonomia plàstica. L'absència d'obertures concentra l'atenció sobre la planta baixa, íntegrament de vidre, que adquireix el valor d'aparador. La subdivisió de la vidriera no venia exigida per cap raó funcional: s'ha fet amb tota arbitrarietat, seguint el ritme del cant dels violoncels de l'allegretto de la Setena Simfonia da Beethoven. Un gran anunci lluminós manté l?atenció i accentua el caràcter de símbol des de la carretera i l?entorn més llunyà. A la rigorosa geometria del volum se li han superposat les instal·lacions d'aire condicionat la presència de les quals s'emfatitza a la planta coberta, que es pot convertir temporalment en exposició a l'aire lliure.
Escola Thau

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici consta de dos cossos ben separats, situats a dues cotes diferents d’un terreny en pendent. El cos inferior acull l’ensenyament infantil i primari i té tres plantes, de manera que les aules del parvulari es troben a la planta baixa i tenen sortida directa al pati d’esbarjo. El cos superior, elevat dues plantes respecte del de sota, acull l’ensenyament secundari. Les aules ocupen les façanes ben assolellades (sud-est i sudoest), mentre que a les façanes a nord-est i nord-oest s’hi emplacen les escales d’accés i connexió de totes les plantes, en uns volums vidriats i diferenciats del cos principal de l’edifici. El conjunt queda articulat per mitjà d’unes grades que serveixen a les activitats a l’aire lliure de tota l’escola. El plantejament general es guia per l’economia i la racionalitat de la solució estructural i per una atenció molt acurada envers les condicions de l’ensenyament i les interrelacions entre les diferents parts del programa.
Habitatge Unifamiliar Martí Salavedra

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Rocafort 246

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges Rocafort 246
Clínica Augusta

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatge Plurifamiliar Rambla 48

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Escola Thau
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Clínica Augusta
Habitatges Costa 59

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Astúries 37
Habitatges Astúries 37

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Casa Almirall

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edificis d'Habitatges Caponata

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Grup de 34 habitatges (112 m2), organitzats en tres edificis independents que delimiten entre ells una plaça i un passatge amb coberta de vidre. El barri on està situat té carrers molt estrets que no aconsegueixen definir espais utilitzables. La col·locació d’aquests espais a l’interior del propi solar és una certa participació a la qualitat urbana de l’entorn. Els habitatges són tots ells de dues plantes, retranquejats cadascun en dos plans a diferent alçada, amb la qual cosa la circulació vertical es fa en trams d'escala de molt poca longitud, creant una certa continuïtat gairebé horitzontal. Els accessos es redueixen així a dos únics plànols: la planta baixa a nivell de plaça i passatge i la segona amb un passadís continu integrat als mateixos edificis.
Sabateria Canal

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici d'Habitatges Jericó 27

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edifici d'Habitatges Jericó 27
Habitatges La Salut

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

És el primer projecte de l’estudi MBM que abasta una illa de cases sencera, amb un programa d’habitatges socials i un règim de gestió en cooperativa. L’illa presenta una forma irregular a causa de la traça tangencial de la riera de la Salut. El projecte manté rigorosament l’alineació exterior dels quatre carrers i crea una plaça interior a la qual només s’accedeix per dues cantonades oposades. Els blocs es configuren en una doble crugia amb un pati interior que inclou els nuclis de comunicació verticals, als quals s’arriba des de la plaça, a través d’uns porxos. La configuració del conjunt emfasitza el caràcter semipúblic del sistema d’espais de l’interior de l’illa, que són tractats com una xarxa de recorreguts irregulars i situats a diferents nivells. Els habitatges dels blocs interiors, com també els comerços de la planta baixa, donen la façana a aquest sistema interior d’espais, dotat d’un gran caràcter urbà gràcies al tractament dels volums i de les façanes.
Illa de Cases Martí l'Humà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El projecte parteix de la voluntat d’aconseguir una relació més estreta entre l’habitatge i l’espai públic en un context urbà. L’illa de cases forma part d’un vell cinturó industrial que a poc a poc s’ha anat incorporant al teixit residencial de la ciutat, la qual cosa ha obligat a importants processos de renovació dels edificis. En aquest cas, la part de l’illa que es pot renovar forma una L que abasta gairebé el total de la seva superfície. El projecte estableix dos blocs d’habitatges separats per un carrer interior que funciona com a espai semipúblic, vinculat alhora als habitatges i a la xarxa viària general de la ciutat. El bloc exterior, que dóna façana als dos carrers més importants, inclou quatre nivells d’habitatges en vuit plantes, mentre que el bloc interior inclou dos nivells d’habitatges en quatre plantes. El conjunt forma així un arc ben orientat al sud, i és possible d’il·luminar i ventilar bé tots els habitatges sense necessitat de patis. Al bloc més alt, les plantes baixes es reserven als comerços, mentre que les del bloc més baix incorporen alguns jardins privats. Als habitatges de la planta primera s’hi accedeix directament des del carrer, mentre que l’accés als habitatges superiors té lloc per mitjà de corredors oberts orientats al nord, per sobre dels dos carrers principals.
Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Habitatges Eduardo Conde 50

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Conjunt de 50 habitatges (100 - 150 m2), organitzats en dos edificis, articulats pel cos d'escala i ascensors, que s'obren a un jardí interior compartit a l'hora per un altre edifici del carrer Vives i Tutó. Un dels dos edificis s'organitza al llarg d'un passatge vidriat amb doble galeria d’accés als habitatges. L'altre, amb façana al carrer Eduard Conde, és una successió lineal d'apartaments que en contacte amb la mitjanera S, es desdobla en dos per mantenir la continuïtat amb l'edifici veí. L’accés es fa a través d'unes galeries obertes al jardí. Els habitatges són de dos plantes, subdividides cada una en dos plans a diferent nivell, amb el que la circulació vertical es fa en trams d'escala de molt poca longitud, creant una certa continuïtat quasi horitzontal. Els habitatges mes alts augmenten amb una tercera planta, subdividida en una habitació coberta i una terrassa a l'aire lliure.
Escola Costa i Llobera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Escola per 900-1050 alumnes distribuïts en 16 unitats d'EGB, 6 unitats de BUP, 1 COU i 6 unitats de pre-escolar. Aqueta escola es desenvolupa en tres edificis independents entorn d'una plaça comú. La forta pendent del terreny fa que sota aquesta plaça aparegui un nivell destinat a usos comuns variables, en el front del qual es situa el parvulari. Per evitar que aquest nivell esdevingués un soterrani, s'hi ha introduït penetracions de llum, la principal a través d'una escalinata en diagonal que relaciona planta comú central i plaça descoberta. Cada edifici té una escala lineal doblada per una altra exterior. Les aules, que ocupen la resta de la planta, són obertes i es privatitzen girant les parets diagonalment i interposant-hi una mampara de suro i la zona de penjadors per a la roba. A la planta baixa de l'edifici de BUP hi ha la biblioteca i les zones comuns, que disposen d'entrada independent des del carrer perquè puguin ser utilitzades pels veïns del barri.
Francfort Serinyà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines

Es tractava de resoldre el programa d'un "francfort" en un local comercial tipus d'un edifici convencional. Un local comercial – tipus: una planta inhòspita, profunda i estreta (3,90 m.) inadequadament alta (3,90 m.), il·luminada exclusivament a través de tota la façana. Resoldre el programa d'un “francfort”: inserir al local bàsicament el conglomerat de maquinàries en la millor disposició de relacions que el bon funcionament aconsella. La idea central del projecte ha estat dissenyar un objecte globalitzador del pes específic del programa funcional, dotar-lo d'autonomia formal i dipositar-lo al local, tractant epidérnicament els elements restants com un fons. La façana intenta protegir l'interior del fort sol a què es troba exposat, per mitjà d'un "brise soleil" enllistonat que manté el plànol de façana, dins de la pràctica i el repertori de tecnologies utilitzades històrica i amb freqüència, aculturalrnent pels industrials del país.
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Edificis d'Habitatges Caponata
Premi FAD

Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura

Habitatges La Salut
Reforma de la Planta 5 i Incorporació del Club Social i Sala d'Activitats

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Sant Jordi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Habitatges Eduardo Conde 50
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Escola Costa i Llobera
Condicionament Interior per la Biblioteca Modest Salse i Camarasa

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Intervenció sobre la Sortida del Cambril de la Verge de Montserrat

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Condicionament Interior de l'Antiga Biblioteca Pere de Montcada

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Escola Catalunya

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Condicionament Interior de la Biblioteca Joan Rigau i Sala

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Escola Catalunya
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Arquitectura

Rehabilitació de la Masia i Construcció de la Biblioteca Can Sumarro
Rehabilitació del Palau Pascual i Pons

Espinet/Ubach, Arquitectes i Associats, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Miquel Espinet i Mestre, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Antoni Ubach i Nuet

Entre els anys 1890 i 1891, l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia va construir per al Sr. Sebastià Pascual i per al seu cunyat D. Alexandre Pons dos palaus contigus als solars núm. 2 i 4 del Passeig de Gràcia. L’evident contacte entre ambdós propietaris va permetre a Sagnier construir els dos edificis amb evidents unions organitzatives però sobretot estilístiques. Durant el transcurs dels anys fins a l'inici del projecte van ser moltes i de diferent transcendència les obres que es van fer deixant sobre l’edifici innumerables cicatrius. Tot i el lamentable estat de l’edifici, l’Ajuntament de Barcelona el té inscrit en el seu catàleg d’edificis a conservar pel seu valor testimonial del modernisme català. Estant així les coses, es van decidir a redactar el projecte d’ampliació, restauració i transformació. Els principals trets d’aquesta intervenció tan àmplia i complexa van ser, en primer lloc, unificar els dos antics palaus en un sol edifici, l’accés al qual és des del Passeig de Gràcia. L’abast d’aquesta unificació passa per remodelar els accessos verticals, ascensors i escala, al voltant d’un pati de llum que és un dels punts de més alt interès del projecte. En segon lloc, emprendre les obres per rejovenir el sistema constructiu de l’edifici. En tercer lloc, s’amplia la cinquena planta sobre l’antiga coberta aprofitant l’obertura sota la barbacana. La introducció de la galeria en el rencontre entre la façana i la coberta tendeix a millorar l’esveltesa de l’edifici. Els criteris de restauració de la façana són varis: reintegrar el pinacle de base ortogonal, reparar tots els elements deteriorats, reposar algunes finestres gòtiques que estaven mutilades i integrar a l’esquema configuratiu les façanes construïdes sobre les antigues andanes del carrer Casp i la Ronda Universitat com de les obertures de la planta baixa un cop consolidat el caràcter comercial d’aquestes. Hem volgut mantenir la dualitat entre l’edifici antic i modern amb la coexistència del vestíbul original en planta baixa, executat en pedra de Montjuic i estucs, amb el pati vertical construït amb formigó blanc entès com una versió de pedra tecnològica, i restaurar amb una actitud recuperadora les poques peces de la planta primera que han aconseguit sobreviure fins els nostres dies. La lluminària de l’antic vestíbul ha estat dissenyada per Miguel Milá.
Rehabilitació de la Masia i Construcció de la Biblioteca Can Sumarro

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines

Can Sumarro és una masia situada en el cor vell de L'Hospitalet de Llobregat, en una àrea ocupada encara avui per altres masies recuperades per a Ús cívic i per alguns carrers de velles casetes de planta i pis alineades en filera. l'eix urbà de l'àrea és el correr Xipreret. Can Sumarro, el cos mes antic de la qual és del S. XVI, és I'única masia que conserva uno part important del seu entorn de camps i horts, encara lliure. En aquesta masia donada en el seu dia a la ciutat pel seu últim ocupant, el metge Dr. Prats, cedida per l'Ajuntament, la Generalitat ha instal·lat una biblioteca de la seva xarxa amb capacitat per a 180 lectors i 36.450 volums. El conjunt de la masia constava de dos cossos d'edificació independents relacionats per un pati tancat. L'edifici principal de dues plantes constava a la vegada de dos cossos: el nucli central del S. XVI orientat, com a totes les masies, al S., obert a un pati que donava accés a la casa, recollit, solejat i Iimitat per un mur cobert de verd i flors, i un altre nucli lateral allargat, de construcció posterior destinat possiblement a magatzematge en la seva planta baixa. El cos secundari, una sola nau com de doble alçada, amb estructura de dos arcs timpà, havia estat sens dubte el paller i graner de la casa. La intervenció ha consistit en: - Conservar, del nucli més antic de la casa, tal com estaven les dues sales centrals de les dues plantes, l'escala i les habitacions de l'angle S.O. per memòria del que havia estat l'edifici. - Convertir el pati que relacionava els dos cossos de l'edifici en l'area d'accés a la biblioteca, (canviant així radicalment el tradicional accés a la masia per la seva façana S.) i en el cor del conjunt. Per això s'han afegit a cada un dels edificis una nova crugia -paral·leles entre sí i idèntiques en estructura i configuració- en forma de porxo obert al S. la que correspon a l'antic paller i en forma de galeria envidriada l'anexa a l'ala lateral de l'edifici principal. - El paller, restaurada la seva coberta de llata per canal, i obert en la mateixa un lluernari tamisat i lineal en la carenera, s'ha convertit en biblioteca infantil. La seva capacitat s1ha augmentat amb dos balcons per a prestatgeries i lectura, alineats al llarg de les seves dues façanes longitudinals. - La masia s1ha destinat a biblioteca d 1adults. La crugia afegida en el pati alberga una rampa de dos trams que permet repetir en la planta alta una organització d'espais superposada i idèntica a la de la planta baixa. Les dues plantes del cos lateral, buidades dels elements obsolets i irracionals de la vello estructura que el fragmentaven innecessàriament, s'ha convertit en dues sales de lectura diàfanes. Amb les petites i velles finestres la de la planta alta; oberta radicalment al pati anex, l'inferior, mitjançant un apuntalament al llarg de quasi tota la seva longitud (18 m.). Així el pati replè de verd s'incorpora visualment a l'espai interior. La crugia situada al N., en les dues plantes s'ha dedicat a sales de lectura especialitzada. - Els interiors s'han tractat amb el màxim repecte als elements recuperables i els destinats pròpiament a biblioteca s'han organitzat segons els esquemes adoptats per a les biblioteques de la xarxa i equipat amb els mobles, paviments i lluminàries especialment dissenyats per a elles.
Reforma de la Sala d'Espectacles de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
La Tenda Animació

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines
Premi FAD

Seleccionat. Categoria: Interiorisme

La Tenda Animació
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració

Rehabilitació del Palau Pascual i Pons
Escola Mestres Montaña

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Projecte i Direcció de la Biblioteca Vicente Aleixandre

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Parc de la Creueta del Coll

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L'àrea objecte d'aquest projecte estava pràcticament buida sense cap significació especial i sense cap ordre urbà. Correspon a un turó que havia estat parcialment ocupat per l'explotació industrial d'una pedrera. Aquest espai buit i abandonat semblava molt adequat per projectar-hi un parc públic al servei del veí barri de la Teixonera. Per a això calia precisar zones específiques d'ús col·lectiu i traçar bones línies de comunicació entre el barri i el parc. La transformació del gran forat que la pedrera va deixar, es fa a partir de dues idees: adaptar les pendents del nord del terreny, amb una especial però lleu repoblació forestal, entre camins sinuosos que van marcant espais habilitats per a l'ús veïnal, i subratllar teatralment la part central, que és la més profunda i la que manté més records topogràfics del planter. Aquest sector s'integra al paisatge urbà amb un llac a dos nivells que, a banda d'oferir diverses oportunitats lúdiques i esportives, és un escenari molt adequat perquè una gran escultura de Chillida marqui el centre compositiu, reflectint-se retòricament a l'aigua. El parc té dues línies d'accés, des del nord i des del sud. Un itinerari que permet contemplar la complexa geografia de l'entorn i comunicar directament l'espai públic amb les dues unitats veïnals més properes, de manera que s'asseguren les activitats que el propi disseny del parc predisposa.
Ampliació i Incorporació d'una Sala Polivalent i Vestíbuls a l'Edifici d'Oficines Nestlé

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El nou edifici d'oficines de Nestlé a Esplugues, Barcelona, és en realitat una ampliació d'un complex d'edificis força nou construït als anys setanta. Els paràmetres del disseny es van determinar després d'un període de llargues discussions que van implicar consideracions d'espai, imatge i manteniment plantejades pel client i les restriccions volumètriques imposades per les lleis urbanístiques locals influïdes per les carreteres circumdants i l'autopista propera. Aquestes, juntament amb les condicions visuals i solars del solar, van determinar l'emplaçament definitiu del nou edifici i la seva forma. Els edificis existents constaven d'un bloc d'oficines rectangular de vuit plantes situat sobre un N.E.-S.W. eix paral·lel a la carretera principal i un pavelló de dues plantes al nord-oest que conté laboratoris a la planta baixa i menjador a dalt amb vistes a un increïble jardí ben cuidat, gairebé suís en la seva perfecció. Tres soterranis sota l'edifici d'oficines albergaven una zona d'aparcament per als empleats, que en ser insuficient es complementava amb una gran superfície d'aparcament a l'oest del solar. Una petita escola bressol va completar el complex d'edificis situat al nord-est del solar molt allunyat dels edificis principals. Una de les principals preocupacions del client va ser que el nou edifici proporcionés condicions de treball gairebé idèntiques als empleats que les que ofereix l'oficina existent per evitar situacions conflictives i permetre la lliure circulació de personal i mobiliari d'oficina entre els dos edificis. Això va definir un mòdul bàsic d'1,20 m. per a divisions internes desplaçades en relació a la xarxa estructural per evitar conflictes amb les columnes. La superfície total d'aquest edifici sobre rasant és de poc més de 7.000 m2. Una primera proposta dels clients d'unir el nou edifici a l'existent formant un bloc en forma de L va tenir el mèrit de facilitar la comunicació entre les dues zones. Tanmateix, els arquitectes van assenyalar que això donaria ombra als jardins, bloquejaria la vista des dels menjadors de la finca boscosa cap al sud i donaria un caràcter radicalment diferent al nou espai d'oficines mirant al nord o al sud en lloc de l'est o l'est. Oest. Les raons van convèncer fàcilment el client d'acceptar un edifici separat en un N.E.-S.W. eix a l'Oest del solar al costat de l'autovia (actuant com a barrera acústica al trànsit) per connectar amb un passadís a l'entrada existent a ras de terra. Aquesta nova ubicació dels edificis va permetre construir sis soterranis sota el jardí, cinc d'aparcament amb 380 cotxes per als dos blocs d'oficines, i un, el primer soterrani, per a 900 m2. sala de conferències pública i un complex de cuina i menjador experimental i docent. La forma del nou edifici d'oficines de nou plantes es va determinar situant-lo el més lluny possible de l'edifici existent per garantir la màxima quantitat de llum solar matinal i major amplada de la pista del jardí. Això fa que l'edifici hagi d'adaptar la seva forma rectangular bàsica a les línies de façana legals orientades a les inclinacions dels carrers laterals i de l'autovia. Això dóna a l'edifici una forma reconeixible que correspon al seu lloc. Aquesta forma està encara més mutilada amb dues grans "excavacions" de tres pisos. Un a terra a l'angle sud per "rebre" el pas cobert entre els dos edificis d'oficines i significar l'entrada. L'altre es troba a la part superior de l'edifici a l'angle nord per formar un balcó gegant (a escala amb l'autopista), amb vistes al llarg de l'avinguda Diagonal que forma l'entrada principal a Barcelona per sota. Aquestes dues "excavacions" emfatitzen la sensació de lloc i donen un caràcter personal al que d'altra manera podria ser un altre edifici d'oficines de mur cortina de vidre. Les primeres propostes per a la façana d'aquest edifici contenien una pell exterior de persianes controlades separades del vidre amb una passarel·la metàl·lica a graella de manteniment, que permetria que l'aire calent fluís cap amunt i allunyés del vidre. No obstant això, aquesta proposta es va abandonar a favor del mur cortina normal, ja que el client volia evitar possibles problemes de manteniment i el posterior deteriorament de la imatge de l'empresa. El cost addicional de l'aire condicionat produït per una paret de vidre al clima de Barcelona no va ser considerat significatiu pels enginyers. Tenint en compte aquesta base, s'ha dut a terme el disseny del mur cortina de vidre límits tecnològics i estètics extrems: la forma prismàtica es destaca per la reducció absoluta dels montants de suport a una junta plana de neoprè; es va trobar que l'efecte mirall del vidre tintat amb doble vidre estava menys deformat amb l'ús d'un vidre manufacturat italià importat; l'efecte "piscina" dels vidres tintats a les oficines interiors es va reduir mitjançant l'ús de vidre transparent corresponent a la profunditat del fals sostre, permetent així a l'usuari l'oportunitat de veure el color natural real de la llum del dia; vidre transparent També s'utilitzava davant de la llosa del terra, on evidentment no era necessari els vidres tintats, i els suports d'acer del mur cortina estan al descobert i pintats de groc per afegir un cert efecte decoratiu funcional a la façana; El vidre de color gris s'utilitza per enfrontar els gruixos de les parets finals, la base i el sostre per expressar la seva funció diferent. El pas cobert entre els dos edificis d'oficines és mig túnel i mig pont quan passa pel jardí últim quan sobrevola la rampa del garatge i sobre la pista del jardí enfonsada que permet un accés directe al centre de conferències. És d'acer, vidre transparent, maons de vidre i rajoles blanques per permetre que s'incorpori completament al jardí el fatiga de l'efecte túnel el terra s'eleva cap al centre creant una alçada variable. Això també va permetre espai per a l'estructura i l'aire condicionat. Des d'aquest passadís de vidre, una branca triangular permet que una escala d'acer i vidre baixi amb llum natural al centre de conferències que hi ha sota el jardí. Els murs de contenció estan revestits amb bandes de gres rústic i polit. Aquest material es va escollir per emfatitzar la connotació clàssica de la base de l'edifici. La resta de parets estan cobertes de fòrmica blanca que conté el vestíbul principal, vidre negre a les sales de projecció posterior i cabines de translació, i cortines vermelles per obrir el vestíbul als vestíbuls que l'envolten. Aquests vestíbuls s'il·luminen des del jardí enfonsat, de l'aparcament i d'un pou de llum de maó de vidre que arriba a totes les plantes d'aparcament de sota. Els pisos del vestíbul i els vestíbuls circumdants s'unifiquen com un espai flexible amb una catifa de palla, mentre que les zones d'accés tenen un terrat verd intens, talla en rajoles de 10x10. Aquesta reducció de la mida normal de la rajola de terrazo dóna un paviment més uniforme. La sala de conferències s'ha girat en un eix del 45% per permetre una millor proporció entre la zona de la taula de conferències i el públic i per desdibuixar els límits de la sala per permetre un ús més flexible per a recepcions i diferents mides de públic. El pati del jardí s'ha mantingut el més senzill possible tenint en compte que es veu principalment des de les oficines de dalt. Tanmateix, s'ha introduït un itinerari que permet fer una passejada pel jardí per permetre una passejada a l'hora de dinar. S'ha afegit aigua a la zona ombrejada per reflectir la llum del cel i facilitar la connexió visual amb les plantes inferiors de l'edifici existent. En resum, la principal preocupació dels arquitectes era evitar l'anònim "bloc d'oficines de mur cortina internacional" i crear una sensació de lloc. relacionat tant amb els edificis existents i el seu entorn immediat com amb la seva posició de comandament a l'entrada de Barcelona.
Illa de Cases Can Borrell

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un conjunt de 200 habitatges socials en una illa de cases del nou eixample de Mollet, format per una trama de 100 x 100 metres, amb les quatre façanes orientades als quatre punts cardinals. La solució dóna una resposta diferent a cadascuna de les quatre cares, en funció de l’orientació i del caràcter urbà de cada carrer. Els blocs al sud i a l’oest estan formats per dues alçàries d’habitatges en dúplex; als de baix s’hi accedeix des de l’interior de l’illa i als de dalt per mitjà d’un corredor elevat que s’escapa de l’escaire de la cantonada. A la banda est es dobla el bloc, amb accessos verticals des del passatge interior i habitatges d’un sol nivell que donen a banda i banda. El bloc nord també té habitatges d’un sol nivell, i s’hi accedeix des del pati interior. El conjunt emfasitza les façanes sud i oest de l’illa, les úniques que tenen comerços, i reitera la voluntat de donar un caràcter públic al pati a través dels accessos des de l’interior.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

Illa de Cases Can Borrell
Projecte de 200 Habitatges Socials La Maquinista

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Institut Manuel Vázquez Montalbán

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Exposició "Barcelona, Cent Anys de Fires 1888-1988"

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Barcelona, 100 anys de Fires és una exposició històrica-retrospectiva que recull l'esperit firal de Barcelona al llarg de 100 anys d'Exposicions Universals i Fires. La trama argumental s'ha materialitzat a través de tres grans blocs amb llenguatges autònoms que comparteixen els 3.000 m2. del Palau Rius i Taulet del recinte firal: L'espai central està dominat i seccionat longitudinalment per un "travelling" format per una reproducció tridimensional de l'Arc de Triomf de l'Exposició del 1988, un baldaquí lluminós format pels raigs i el perfil del Palau Nacional de l'Exposició del 29 i un mur perforat per un "vidi-wall" que reprodueix amb la última tecnologia audiovisual l'actualitat del 1988. Aquest conjunt és la façana interior de l'exposició la formalització espaial i semàntica del corpus argumental. El segon bloc està format per una iuxtaposició rígida de murs que ressegueixen el sòcol perimetral del Palau i suporten el discurs cronològic dels documents gràfics per explicar l'evolució empresarial i estètica firaire. Es l'exposició pròpiament històrica-cronològica. L'últim bloc està format per una selecció significativa d'objectes i productes agrupats temàticament, que s'interfereixen anàrquicament amb la rígida lectura cronològica perimetral, distendint el simbolisme emblemàtic de l'espai central. És la mostra de mostres. Aquesta exposició ha comportat un període d'estudi d'un any, un buidat documental de 2.000 objectes, productes, fotos, etc., dels quals han estat seleccionats 900. Es va inaugurar el dia 30 de maig de 1988 i es va cloure el dia 5 de juny de 1988. L'han visitada 270.000 persones.
EU Mies Award

Seleccionat

Parc de la Creueta del Coll
Pla d'Ordenació Sector Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Sobre les 13 hectàrees que prèviament havien ocupat les casernes (1943-93), opaques als plans que —de manera intensiva i canviant (1955, 1971 i 1980)— havien densificat la trama gasiva de l’eixample, s’obrí la primera oportunitat contemporània de concebre ex novo tot un gran fragment de la nova ciutat. El procés comportà negociacions intenses amb l’Administració militar, en les quals també es veieren implicades peces de la ciutat antiga, i de seguida fou situat per l’alcaldia sota la batuta d’un «indiscutible» Bohigas, a fi de superar-hi les limitacions que el planejament havia demostrat i per tal d’entendre aquella oportunitat des d’una lògica de projecte. L’ordenament executat conservà algunes peces militars (finalment abatudes), establí una envoltant definida a les cares nord i est, ubicà aparcaments soterrats i un ampli parc públic i treballà les relacions amb latrama urbana per dilatar-la i donar-hi continuïtats matisades, sense perdre, però, una certa autonomia del conjunt per si mateix. S’hi havien d’encabir 60.000 m2 de sostre, sobretot residencial. Per sort, la gestió peça per peça fracassà i calgué la formació d’una empresa ad hoc, que executaria tot el procés. El projecte defineix una «U» de sis nivells, amb ordenances tan precises com un metaprojecte, que encara amb una gran concavitat al nord la relació amb l’eix principal i penetra al parc amb dues torres de 16 nivells, presidint-lo i inserint-se en una làmina d’aigua que el centra. El parc s’hi desenvolupa amb recursos tradicionals d’arbrat, jardineria i tanques al carrer i desplega un gran espai central polaritzat per l’estany, una illa i una gran pèrgola que donen la rèplica, com a buit, al ple marcat pels edificis. Malgrat els matisos ben contemporanis del llenguatge i alguns jocs volumètrics, com les torres dissociades, l’actitud general importa d’un neoclassicisme centreeuropeu la matriu d’una bellesa basada en l’ordre, l’homogeneïtat i la repetició.
Gala de Presentació de Canal+ al Palau Sant Jordi

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Gran Premi d'Interiorisme

Gala de Presentació de Canal+ al Palau Sant Jordi
Port Olímpic

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Es tracta d'un port que ha de complir tres objectius: ser una bona base esportiva i de lleure marítim, acollir les complexes exigències de les competicions marítimes i, sobre tot, ser un bon escenari d'un nou centre d'activitat ciutadana, un focus actiu que reculli alguns dels aspectes vitalitzadors del nou barri de la Nova Icària. La làmina d'aigua del port es divideix en dos dàrsenes: la interior de 255 m.x193 m. i la exterior de 360 m. x 75 m. amb una capacitat total de 670 amarres. Entre les dos dàrsenes, el moll de serveis de 52 m. d'amplada, inclou un aparcament (180 places), una zona de reparació d'embarcacions i els serveis de recepció, control i subministrament de combustible. Al voltant d'aquestes dos dàrsenes s'organitza un gran espai perimetral que ha de servir per a les necessitats del port, però que ha de ser també un nou centre d'activitats urbanes. Aquest espai perimetral es subdivideix en dos nivells: els molls, entre les cotes 1,70 m. i 22,50 m. i el passeig elevat a la cota 7 m., aproximadament.
Escola del Veïnat

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

L’escola adopta una crugia circular d’una sola planta que gira al voltant d’un petit pati d’esbarjo, que serveix el parvulari. Cada aula té comunicació amb aquest pati, d’una banda, i amb el recinte arbrat de l’exterior, de l’altra. Les aules es cobreixen amb dos vessants que permeten incorporar una tarja elevada de ventilació creuada. La crugia circular es trenca en dues parts ben diferenciades, la de l’escola de primària i la del parvulari. Les escletxes que queden entre totes dues parts canalitzen l’accés des del carrer i el pas a la pista esportiva, situada en un recinte annex. Dos elements sobresurten en alçària: la torre circular de la biblioteca, situada al costat de l’entrada, i el cos de la sala polivalent, amb una coberta prismàtica més alta que la resta, de planxa ondulada pintada de color fosc, com la resta de cobertes. L’estructura combina pilastres de maó amb bigues i suports de formigó, i a cada lloc s’adapta a les peculiaritats del programa, i no a l’inrevés.
Escola Municipal de Vela

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Les principals dependències de l'Escola Municipal de Vela estan col·locades sota el passeig elevat del Nord Est, amb la intenció de no ocupar ni entorpir la globalitat del gran espai unitari dels molls. El magatzem es concentra en un edifici que actua com terminal del passeig elevat del Nord Est i com a frontissa d'unió amb el conjunt lineal del trencaones. És un edifici amb dos cossos, amb façanes de color blanc i brillant, rematades amb un conjunt de 24 piràmides que resolen alhora els problemes d’il·luminació i de ventilació permanent i els de protecció contra l'aigua. El conjunt de piràmides delimita una plaça relativament privatitzada per els exercicis preparatoris de la pràctica de la navegació des de la que es pot sortir en rampa directament al mar sense tenir que creuar el port fins a la bocana. L’edifici de l'Escola Municipal de Vela és com un símbol distintiu, apreciable a gran distància, com una explicació intel·ligible i inclús retòrica de les estructures formals del port.
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Espais Urbans

Port Olímpic
Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Planificació urbana d'una àrea de 79 Ha. per a la Vila Olímpica de Barcelona 1992 amb 2.500 vivendes. Transformació del front marítim incloent-hi 107.200 m2 de parcs i 130.000 m² per a les instal·lacions del Port Olímpic (739 amarres). El treball de MBM en aquest projecte va ser principalment el disseny urbà de tot el sector, la autoria d'alguns edificis de vivendes, el Parc del Litoral i el Port Olímpic, que inclou l'edifici de recepció del Port (Capitania del Port) i l'Escola Municipal de Vela. MBM també es va encarregar de la supervisió dels 32 projectes dels edificis de vivendes dels altres arquitectes i de la coordinació de tots els treballs d'arquitectura, paisatgisme i enginyeria, incloent-hi les vies ràpides, el traçat ferroviari, el metro i les infraestructures.
Parc del Litoral

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Franja verda contínua de gairebé 2 km de longitud que separa les dues direccions d’accés i de sortida de la ciutat i que inclou, amb solucions diferents, el Cinturó del Litoral com a via ràpida segregada. Està dividit en tres parcs: el Parc de les Cascades per sobre la boca del túnel del Cinturó del Litoral amb escultures de Auke de Vries i Antoni Llena, el Parc del Port, que connecta directament amb el Port Olímpic i queda protegit del soroll de la circulació per dues barreres perimetrals de massa verda compacta d’arbres i un passeig porxat, i el Parc d'Icària, el centre d'atenció del qual és un llac que té la forma de la illa grega d'Icària, i que està situat al mateix nivell baix de la Ronda, que en aquest tram emergeix de sota terra i cinc ponts de fusta que travessen la ronda lligant la ciutat amb el parc i el mar.
Habitatges Can Folch

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

És l'àrea compresa entre el carrer Wellington, l'avinguda del Litoral i el passeig de Carles I, on havia existit l'antiga fàbrica Folch, de la qual es conserva una magnífica xemeneia de maó. L'element bàsic d'aquest conjunt és el gran edifici corb de 235 m. de longitud, amb façana còncava al parc de Carles I. Passa en forma de pont sobre el carrer Francesc d'Aranda i a manera de pòrtic sobre la vorera del propi passeig per tenir una façana més llarga que continuï amb poca interrupció la corba del "Clos del Mig" , amb la qual cosa s'aconsegueix una composició clara i contundent de la vora oest de la Vila Olímpica. Un edifici perpendicular a l'avinguda del Litoral sobre un pòrtic fortament ritmat -- amb ritmes perpendiculars a la façana, tipologia relativament insòlita però amb precedents tan diversos com els porxos de les Drassanes gòtiques de Barcelona, els de Pouillon a la reconstrucció del Vieux Port de Marsella o, salvant les distàncies, els pilotis de les Unitées de Le Corbusier -- i una pèrgola amb façana a aquesta avinguda delimiten una plaça comercial deprimida, a la cota on s'aixeca l'antiga xemeneia. El parc i els carrers queden perimetralment ben definits, malgrat diverses penetracions visuals, i l'interior es recupera per a un espai públic recollit, però no aïllat dels grans eixos viaris.
Palau Nou de La Rambla

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Carles Buxadé i Ribot, Jordi Frontons, David Mackay, Joan Margarit i Consarnau, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

Edifici de nova planta de 7.043 m2 i 54 m. de façana a la Rambla, una de les artèries més importants i actives, ubicada en el cor de la Ciutat Vella de Barcelona. En el planteig urbanístic s'ha tingut en compte la relació de l'edifici amb l'entorn arquitectònic i el disseny d'unes façanes que s'integrin correctament en el conjunt, però que determinin un nou nivell de qualitat. L'edifici esta destinat a usos terciaris: locals comercials, oficines i aparcament per a 800 cotxes, un dels primers exemples de pàrquing robotitzat d'aquest tamany en tot el món.
Cerimònia del Premis Laus 92

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Lluís Pau Coromines, Albert Puigdomènech i Alonso
Premi FAD

Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Efímers - Muntatges Ambientals Corresponents a Accions de Curta Durada

Cerimònia del Premis Laus 92
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents

Palau Nou de La Rambla
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents

Noves Façanes per a El Corte Inglés
Noves Façanes per a El Corte Inglés

Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso, Elías Torres Tur

Els grans magatzems creixen i la ciutat sol·licita una nova façana. Vam passar diversos mesos intentant trobar una façana palatina civil, amb torre o campanar, com les dels altres edificis de la Plaça Catalunya; incorporant records d'edificis de Nova York (Wollworth, Rockefeller Center)..., de la Rinascente de Roma, o d'algun de F. Gehry a Boston, o uns altres més tranquils… La façana construïda és de granit de color beix salmó, com les lletres amb el logo en la coronació de la cantonada. El sòcol que cobreix la planta baixa i l'aler continu que el protegeix són de llautó. En la mateixa cantonada l'aler s'aixeca com l'ala d'un barret. La cantonada sud de l'ampliació és projecte de l'estudi d'arquitectura MBM, amb anells horitzontals en les tres últimes plantes. I en canvi, en un parell d'hores de treball va aparèixer amb facilitat la façana de l'interior de l’illa. És la façana que recobreix les escales d'evacuació i els conductes d'instal·lacions i està revestida de planxes d'alumini encunyades com la persiana del radiador de l'automòbil Seat 600. Una cosa similar es dona a les façanes dels patis de l'eixample barcelonina: elementals i útils, tan poc necessitades de representació i ostentació com els passa a les façanes dels carrers. Les planxes i el granit de les façanes dels carrers tenen la mateixa mesura per a encaixar unes amb unes altres quan es troben.
Projecte Urbà de l'Illa d'en Robador

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest edifici està dins del Projecte urbà de l’illa del carrer d’en Robador. Té façanes als carrers de Sant Rafael, Sadurní, Sant Josep Oriol, a la Rambla del Raval i a una plaça. L’edifici té diferents alçàries: l’ala paral·lela a la Rambla té planta baixa i cinc, l’ala perpendicular té planta baixa i cinc, i el cos comú, planta baixa i sis.Hi ha dues plantes d’aparcament al soterrani. A la planta baixa hi ha un pas de vianants entre la nova plaça i el c. Sadurní que permet la comunicació des de la Rambla.Hi ha dos nuclis d’accessos: un a la façana del c. Sant Rafael i l’altre al pas de vianants. (Memòria sobre un dels edificis centrals del projecte).
Escola d’Educació Infantil i Primària Vila Olímpica

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Construcció d’un edifici de nova planta per a ubicar-hi un Centre d’Educació Infantil i Primària de 2 línies per a 450 alumnes amb una superfície total construïda de 3.600 m2. La proposta inicial de la orientació que creem que ha de tenir el projecte del Centre d’Educació Infantil i Primària "Vila Olímpica", ha tingut en compte la voluntat de aconseguir un bon projecte, de qualitat arquitectònica per que pugui col·laborar a la bona qualitat de l’ensenyament a partir d’uns criteris constructius rigorosos que permetin la construcció del centre i el seu manteniment posterior amb uns costos continguts, dins de les previsions raonables. El projecte es basa en els següents punts: • Implantar l'edificació aproximadament sobre els nivells actuals del terreny per tal d'evitar costos de moviments de terres i perquè el desnivell existent entre les plataformes del solar i les rasants de l'avinguda Salvador Espriu i del carrer Jaume Vicens i Vives permeten optimitzar la protecció dels vents de mar i del soroll del trànsit de les vies ràpides de la Ronda del Litoral. • Proposar un edifici de dues plantes, per tal d'alliberar terrenys per als patis de joc i camp d'esport i alhora estalviar costos de construcció reduint les superfícies de fonaments i de coberta. • Organitzar l'edifici en una planta en forma de L, oberta en diagonal cap a migdia i, per tant, d'esquena al carrer Carmen Amaya. Així s'aconsegueix protegir l'escola del brogit del trànsit d'aquest carrer, molt agreujat pel pas de camions i pel seu soroll d'arrencada a causa dels dos semàfors situats en una pujada forta, al costat del Centre Abraham. • Situar el camp d'esports al Nord, fora de l'àmbit de les aules per evitar les distraccions a les hores de classe i possibilitar-ne un ús independent, si calgués. • Optar per incorporar l'Escola Bressol a la resta de tot el centre d'educació, situant-lo a la planta baixa d'un dels seus cossos i compartint l'edifici. La finalitat és doble: aconseguir un centre integrat, que és pedagògicament interessant i reduir els costos de construcció. • Orientar bé totes les aules. No hi ha cap aula gran que miri cap al Nord ni cap a Ponent. Totes tenen accés directe al jardí i als patis de joc; els pàrvuls i l'Escola Bressol perquè són a la planta baixa, i les aules de primària a través d'un carrer interior i escales comunes. • Situar l'entrada del Centre al carrer Carmen Amaya perquè facilita l'accés a peu pla del Parvulari i de l'Escola Bressol. Prop de l'entrada, a la planta baixa hi ha l'administració. • Col·locar les aules especialitzades de Primària (música i audiovisuals, plàstica i informàtica) a la planta pis en un lloc ben relacionat amb la resta de les aules. • Organitzar l'extrem de l'ala Nord-Est de l'edifici, que és una cua de la L, amb el menjador i la cuina arran de terra i el gimnàs, a sobre. Així el gimnàs està al mateix nivell que les aules de Primària. Un sistema de rampes connecta el gimnàs i el camp d'esports. El menjador pot ser usat per a altres activitats si convé i pot, també, extendre’s, en cas de necessitat, cap el vestíbul d'entrada. • Col·locar el porxo per a activitats de lleure a l'ombra i a recer de la pluja al costat del camp d'esports, sense interferir en les activitats docents de les aules. • Donada la proximitat de l'edifici al mar i a les platges, proposem un edifici en el que, tot i estar composat per volums a diferents alçades, hi predomini l'horitzontalitat. Per tant, les cobertes de l'edifici, tot i ser planes són prou inclinades (5%) per assolir la millor estanqueïtat a la pluja i una bona vista de l'edifici a vol d'ocell. • Els murs de tancament de l'edifici estaran aïllats per la part exterior i acabats amb estuc. Les parts inferiors d'aquests murs seran de totxo vidrat, i la part superior es rematarà amb un ràfec per a la seva protecció i conservació. • Utilitzar en els interiors de l'edifici materials resistents a l'erosió que se sol produir en una escola infantil, acústicament adequats, de bon envelliment i de fàcil manteniment, encara que no siguin els més barats possibles. Creiem en la bondat i l'eficàcia econòmica d'un manteniment fàcil.
Campus de la Ciutadella de la UPF

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Rehabilitació d’una antiga caserna militar per a ubicar-hi un edifici universitari amb capacitat per a 3000 alumnes i 200 professors, Aquest és un dels edificis del campus de la Ciutadella del conjunt de la Universitat Pompeu Fabra implantada en diversos edificis escampats a Ciutat Vella. L’edifici perimetral originari, es destina a aules serveis i deganat. Els dos cossos nous d’aules i departaments, ubicats al gran pati central, s’han tractat amb llenguatges actuals. L’aulari és un edifici paral·lelepipèdic d’estructura de formigó i façana de mur cortina molt llis i tens − sense elements metàl·lics a la vista − donant al pati. L’edifici de departaments, en contrast, és un prisma flotant amb acabat de façana de taulons de fusta, deixats de serra, i finestram lineal continu horitzontal interromput, cada dos departaments, per un plec sortint d’alumini blanc. El gran pati central esta cobert per una teulada en dents de serra, amb vidre al nord i constituirà l’espai privilegiat de vida col·lectiva dels estudiants.
Premio Década

Guardonat / Premiat

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura

Campus de la Ciutadella de la UPF
El Corte Inglés (Francesc Macià)

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Parc del Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Habitatges Parc del Migdia

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso
Comissaria Central dels Mossos d'Esquadra

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta de l’edifici que ha d’allotjar una Comissaria de Policia (Mossos d’Esquadra) i les oficines del Servei Català de Trànsit. Està ubicat a la plaça d'Espanya, en el punt de creuament de la Gran Via i del Paral·lel, dues vies importants de l’Eixample. La proposta es basa en dos cossos autònoms, alineats cada un d’ells a les dues avingudes perimetrals i un espai central que actua de gran vestíbul de recepció. Les façanes s’estructuren amb un sistema modular que permet modificar-se segons la variació de necessitats internes. Sobre aquesta modulació s’estenen unes faixes contínues de plaques fotovoltaiques. L’emplaçament és molt significatiu i serà motiu d’una reconsideració urbanística de tota la plaça d’Espanya.
Edifici d'Oficines per a la UGT

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Projecte d’un edifici d’oficines amb planta en L i diferents alçades, de 9.238 m2 ubicat dins un solar que forma part del conjunt del “Projecte Urbà de l’illa del carrer d’en Robador i el seu entorn” promogut per Foment Ciutat Vella. Te façanes als carrers de Sant Rafael, Sadurní, Sant Josep Oriol, la Rambla del Raval i a una nova plaça situada entre l’edifici i l’hotel. Al soterrani hi ha 2 plantes d’aparcament, que ocupen el perímetre de l’edifici d’oficines, així com el de la nova plaça i l’hotel. L’edifici ha estat projectat per poder tenir diverses formes d’us, des de l’ocupació per part d’una sola institució a una subdivisió més fragmentada de l’espai. La planta baixa es discontínua amb un forat que fa de pas de vianants entre la nova plaça i el carrer Sadurní, que permet la comunicació directa des de la Rambla del Raval a l’illa d’habitatges i els comerços de la planta baixa així com al nou edifici de la Filmoteca de Catalunya a la Plaça Salvador Seguí.
Ampliació de l'Escola Costa i Llobera

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Abans de l’ampliació, l’escola era un conjunt de tres edificis de planta rectangular situats a l’entorn d’un espai comú, un gran terrat a l’aire lliure que mira cap a Barcelona, que funciona com a centre de l’escola i espai d’esbarjo. L’ampliació consisteix en un quart edifici de volum similar als existents, projectat utilitzant els mateixos criteris compositius i constructius dels edificis actuals, amb la finalitat d’obtenir un conjunt amb coherència volumètrica i topogràfica que acollirà en el seu conjunt un total de 910 alumnes dels 3 als 17 anys (de parvulari a 2on de batxillerat). El nou edifici es distribueix en planta baixa, dues plantes pis i soterrani – sala polivalent i gimnàs –, que coincideixen amb els nivells dels forjats actuals. A nivell de planta baixa es construeix un pont que connecta, perforant el nou edifici, el pati actual amb el de l’ampliació, i forma un gran espai lliure al voltant dels edificis. Aquesta planta queda dividida pel pas de connexió. La planta primera i la segona es connecten per una banda amb l’edifici existent més pròxim mitjançant uns ponts vidrats i per l’altra amb el jardí exterior a través d’unes escales i un pont metàl·lics. La planta baixa i les dues plantes pis es comuniquen a través d’una escala vidrada similar a les dels altres edificis de l’escola. A la planta soterrani, al mateix nivell que l’entrada principal de l’escola actual, hi ha l’espai polivalent/gimnàs, amb els vestidors corresponents, que es desenvolupa parcialment sota el pati de joc.
Auditori i Sala Gaudí a La Casa Milà

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’adequació dels soterranis de La Pedrera per a Auditori i Sala Gaudí, intenta ser molt neutra i respectuosa amb el que queda de l’obra original. No es tracta d’una restauració que intenti tornar-ho tot a l’origen. Es tracta de no afegir, de ser neutre i discret i d’evitar imitacions gaudinianes. Calia assumir els reforços estructurals necessaris, el pas de les instal·lacions i complir les actuals normatives. Auditori Caixa Catalunya: 185 butaques, llotges laterals per 78 seients extensible al pati exterior de 110 m², dos cabines de traducció simultània, una sala de control, tres pantalles per sessions cinematogràfiques i audiovisuals, i un escenari amb una tarima tècnica per conferències, col·loquis, espectacles teatrals o musicals de petit format. Sala Gaudí: 92 seients, una sala de control interconnectada amb les cabines de traducció i control de l’Auditori, una pantalla i un espai per espectacles i actes polivalents sense un escenari fix. Espais generals: Una rampa/vestíbul d’entrada, un cancell, dos guarda-robes, vuit lavabos, un lavabo per minusvàlids, dues zones de camerinos amb lavabos, dutxes i vestuaris, una cuina-office i una sala d’invitats.
Estació de Metro L3: Liceu

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

El projecte té com a objectiu dissenyar una estació molt lluminosa i neta pensant que és un espai col·lectiu amb una altíssima densitat de circulació diària. Les parets i sostres de les andanes estan revestits d’uns plafons de vidre il·luminats que porten impreses les fulles de plataner que cobreixen La Rambla. S’ha volgut traduir al carrer subterrani les virtuts espaials i ambientals de l’entorn urbà.
La Casa dels Xuklis

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Aquest edifici està concebut per a acollir les famílies amb nens malalts de càncer de fora de la ciutat que segueixen un tractament a Barcelona. La Casa dels Xuklis és un projecte pioner a Europa liderat per la Fundació de Nenes i Nens amb Càncer i nascut de la iniciativa de l’AFANOC. Va un pas més enllà dels centres Maggie's d'Escòcia ja que afegeix a la planta baixa una residència amb pati. La construcció de la residència es basa en la tipologia del pati – la casa grega, l’atri romà, el pati islàmic, el claustre cristià – que dona resposta a diferents costums culturals i socials. Hem identificat els quatre pavellons amb les quatre estacions de l’any i les quatre orientacions del dia. La residència proporciona allotjament a 25 famílies en «habitatges individuals» de 30 m2, situats al voltant del pati. Cada llar té una coberta inclinada articulada per garantir una ventilació creuada que elimina els perills de l'aire condicionat per a aquests malalts. També compta amb un Centre de Dia independent que permet a les famílies no residents gaudir d'un espai més domèstic on relaxar-se i comunicar-se amb les altres famílies, malalts i cuidadors professionals del centre i on reben assistència i suport mèdic especialitzat. L’edifici, de 1.989 m2, està situat en un terreny cedit per la Diputació de Barcelona i està envoltat de jardins.
La Torre Blanca

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

Es tracta d’un edifici de 19 plantes i dos soterranis amb diferents tipologies d'habitatges: pisos senzills o dúplex i d'un, dos, tres i quatre dormitoris. Els habitatges estan agrupats al voltant d'un carrer vertical i s'articulen mitjançant tres "places urbanes" situades una a nivell de carrer, una altra al centre de la torre i al llarg de quatre plantes, i la tercera a la part alta de l'edifici amb un "skyline” esglaonat a la part superior, sense instal•lacions mecàniques perquè estan situades a cada planta per donar servei als habitatges respectius. L'edifici es tracta com una figura geomètrica pura: el prisma, amb excepcions puntuals on es produeixen buits que corresponen a espais d'ús comunitari: vestíbuls, habitatges dúplex, terrassa comunitària, piscina i solàrium perquè tinguin il•luminació natural. La façana es compon d'una sèrie d'elements horitzontals repetitius que només s'interrompen en les interseccions amb els buits i els elements de les escales generals de l'edifici.
Edifici d'Oficines RBA

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici d’oficines de 19.000 m2, 17 plantes i 4 soterranis es troba al nou districte del 22@ del barri del Poblenou. Té un pas de vianants que travessa l’edifici en les tres primeres plantes, dues entrades en plata baixa i dos nuclis d’accessos verticals. A les plantes intermèdies, hi ha els espais més públics, amb un auditori i terrassa per a les activitats socials de l’editorial i els despatxos de direcció i la biblioteca se situen a les plantes superiors. L’edifici exhibeix dues corrents gramaticals, una relacionada amb la forma i l’escala de l’edifici, i l’altra amb el detall de les seves façanes camaleòniques. La primera, té a veure amb la forma irregular del volum de l’edifici que estava predeterminada per l’ordenació urbanística del solar. En base a això, ens vam adonar que projectant una simple composició rectangular a la façana principal orientada a l’oest a l’estil del pintor Piet Mondrian el rectangle de les plantes superiors, podia flotar sobre la base. La terrassa que quedava entre els dos rectangles, es podria convertir en un espai idoni per a les activitats socials de l’empresa a l’aire lliure. El rectangle inferior, en canvi, podia detallar-se a una escala més humana en contrast amb l’escala metropolitana del rectangle superior. La segona, planteja les diverses solucions que es podien adoptar en quant a l’orientació de les façanes. L’estreta façana orientada al nord, que dona a l’avinguda Diagonal, no requeria cap element de protecció i podia ser totalment de vidre. En canvi, la llarga façana orientada a l’oest, tenia que protegir-se del calor i la intensa llum del sol de la tarda. Per això, es van col·locar uns brise-soleil a cada planta, i unes mampares de vidre serigrafiades, que protegeixen el vidre lleugerament entintat de les finestres horitzontals, que introdueixen una relació més humana amb el carrer. A l’estreta façana sud, unes terrasses horitzontals eviten la penetració vertical del sol de migdia. La façana est, resguardada per l’edifici d’oficines situat a deu metres de distancia, no necessitava protecció solar. Un altre factor que es va tenir en compte, va ser la referencia al passat industrial del barri, expressada mitjançant el senzill marc estructural amb perfils blancs d’alumini i panells lleugers de ceràmica de color, en al·lusió a les escasses fàbriques de maó encara existents.
Disseny Hub Barcelona

MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Oriol Capdevila i Arús, Francesc Gual i Traginé, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina

L’edifici es composa de dues parts: una subterrània (aprofitant el canvi de nivell provocat per la urbanització de la plaça de les Glòries) i una altra que emergeix sobre el nivell +14,50 m. Aquesta última és un paral·lelepípede tallat en biaixos amb la mateixa amplada que el carrer Àvila, de manera que fa de final i d’indicador de les relacions Eixample-plaça sense tancar les vistes del gran parc central. La coberta del subterrani té el tractament i l’ús d’espai públic, relacionat, per tant, amb el futur projecte de la plaça de les Glòries. La catifa verda és un dels components primordials i s'ha fet amb elements naturals que garanteixen la sostenibilitat i el fàcil manteniment. El grafisme lluminós i la pèrgola complementen la plaça urbana situada a l'altra banda de l'edifici, al costat de l'Avinguda Meridiana. El bar restaurant s’exterioritza al nivell +6,98 m. i ofereix un atractiu a l’espai públic. El llac és un subratllat compositiu que relaciona els diversos nivells. L’Institut Català d’Energia (ICAEN), un cop processat l’edifici, ha emès el certificat de qualificació energètica amb una classificació A.
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

Seleccionat. Categoria: Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Privada

La Torre Blanca

Arxiu (48)

Dibuix

Perspectiva del conjunts del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic.

© Fons MBM / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (175)

Enregistrament Audiovisual

Oriol Bohigas [enregistrament de vídeo] / entrevistado por Luis Fernández-Galiano ; idea y producción: Fundación Arquia ; fotografías: MBM Arquitectes ... [et al.] ; producido por Media 3.14 para Fundación Arquia.

Barcelona : Fundación Arquia, DL 2014.
Llibre

On life and architecture / David Mackay.

Edinburgh : Royal Incorporation of Architects in Scotland, 2013.
Llibre

MBM, 60 anys d'arquitectura i ciutat, 1951-2011 [multimèdia] : Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila, Francesc Gual, Lluís Pau.

2011
Llibre

MBM 60 anys d'arquitectura i ciutat 1951-2011 : Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila, Francesc Gual, Lluís Pau.

[Barcelona : MBM Arquitectes, 2011].
Llibre

MBM 1993-2006 : obras y proyectos / prólogo: Deyan Sudjic = MBM 1993-2006 : works and projects / prologue: Deyan Sudjic.

Barcelona : RBA, 2006.
Llibre

Footprints in the city ; Lost architecture / MBM Arquitectes (Martorell, Bohigas, Mackay, Capdevila, Gual) ; [coordination exhibition and catalogue: Maria Bohigas, Martha Mackay, MBM Arquitectes].

Berlin : Aedes, cop. 2004.
Llibre

Museu del Disseny de Barcelona = Barcelona Design Museum / MBM Arquitectes (Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila, Francesc Gual).

[Barcelona] : La Magrana, DL 2003.
Llibre

Realismo, urbanidad y fracasos / Oriol Bohigas.

Pamplona : T6, Escuela Técnica Superior de Arquitectura, Universidad de Navarra, cop. 2003.
Llibre

Martorell, Bohigas, Mackay : MBM : fiaschi.

Firenze : Alinea, 2001.
Llibre

Oriol Bohigas : pasión por la ciudad / [idea: Juli Capella ; coordinación: Carmina Borbonet].

Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona ; [Milà] : Electa, DL 1999.
Llibre

Oriol Bohigas : passió per la ciutat / [idea: Juli Capella ; coordinació: Carmina Borbonet].

Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona ; [Milà] : Electa, DL 1999.
Llibre

Martorell Bohigas Mackay : opere, piani, progetti / [organizzazione, coordinamento, comunicazione e ufficio stampa: ACMA Centro di Architettura (Antonio Angelillo, Caterina Pirisi) ; curatori: Maria Bohigas, Pietro Mignone, Lucia Mazza].

Firenze : Loggia de' Lanzi, 1998.
Llibre

Landscape of recreation (II) : amusement parks / [author: Francisco Asensio Cerver ; text: Antonio Dueñas ... et al.].

Barcelona : the Author, DL 1995.
Llibre

Landscape of recreation (I) : sports facilities / [author: Francisco Asensio Cerver ; text: Antonio Dueñas ... et al.].

Barcelona : the Author, DL 1995.
Llibre

Urban spaces (I) : streets and squares / [author: Francisco Asensio Cerver ; text: José María Pérez Martell ... et al.].

Barcelona : the Author, DL 1994.
Material Gràfic

MBM arquitectura : Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Albert Puigomènech, Lluís Pau / [exposició organitzada per la Fundació Joan Miró i el Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, Direcció General d'Habitatge i Arquitectura].

[Barcelona : la Fundació, 1993?].
Llibre

La Realidad del espacio : la arquitectura de Martorell, Bohigas, Mackay, Puigdomènech / Philip Drew.

Barcelona [etc.] : Gili, 1993.
Llibre

Espacio y sociedad en la arquitectura de MBM / fotografías: Eugeni Bofill, Francesc Morera, Roser Puigdefàbregas ; texto: Antoni Marí.

[Madrid] : MOPT, Ministerio de Obras Públicas y Transportes, Dirección General para la Vivienda y Arquitectura, 1993.
Enregistrament Audiovisual

MBM [Enregistrament de vídeo] : Josep Martorell, Oriol Bohias, David Mackay, Albert Puigdomènech, Lluís Pau : arquitectura / producción ejecutiva: Josep Clanchet ; dirección: Emili Vendrell.

Barcelona : Clara Films ; [Madrid] : MOPT Ministerio de Obras Públicas y Transportes, Dirección General para la Vivienda y Arquitectura, 1993.
Llibre

La Villa Olímpica. Barcelona 92 : arquitectura, parques, puerto deportivo = The Olympic Village. Barcelona 92 : architecture, parks, leisure port / Martorell, Bohigas, Mackay, Puigdomènech.

Barcelona : Gili, 1991.
Llibre

Incontri internazionali di architettura : Oriol Bohigas, Paul Chemetov, Enric Miralles-Carme Pinos, Gustav Peichl, Boris Podrecca, Jurgen Sawade / saggi di Aldo Aymonino ... [et al.] ; introduzione di Carlo Aymonino, Antonino Terranova ; a cura di Vincenzo Calabrese ... [et al.].

Pescara : Associazione culturale AR & A, 1990.
Llibre

Martorell/Bohigas/Mackay : der Baublock 1958-1988 : Ausstellung vom 15. September bis 11. Oktober 1988 / Aedes, Galerie für Architektur und Raum.

Berlin : Aedes, Galerie für Architektur und Raum, 1988.
Llibre

Transformación de un frente marítimo : Barcelona, la Villa Olímpica, 1992 / Martorell, Bohigas, Mackay, Puigdomènech = Transformation of a seafront : Barcelona, the Olympic Village, 1992 / Martorell, Bohigas, Mackay, Puigdomènech.

Barcelona : Gili, cop. 1988.
Llibre

6 ideas para una problema : Ricardo Aroca, J.M. Gallego Jorreto, Martorell/Bohigas/Mackay, L. Peña Ganchegui, J. Saen de Oiza, A. de la Sota.

Madrid : Comunidad de Madrid, Consejeria de Ordenación del Territorio, Medio Ambiente y Vivienda, DL 1986.
Llibre

Martorell, Bohigas, Mackay : 30 años de arquitectura 1954-1984 / Kenneth Frampton ; edición a cargo de Adolf Martínez.

Madrid : Xarait, DL 1985.
Enregistrament Audiovisual

Martorell Bohigas Mackay [enregistrament de vídeo] / presentació: Ignasi Solà Morales ; producció executiva: Junta Directiva, Demarcació Barcelona, Col.legi d'Arquitectes Catalunya ; producció: Demarcació Barcelona CO.A.C. ; realització: Varna Visual S.A.

Barcelona : COAC, cop. 1985.
Llibre

Bohigas, Martorell, Mackay : 30 anni di architettura 1954-1984 / Kenneth Frampton ; a cura di Adolf Martínez.

Milano : Electa, c1984.
Enregistrament Audiovisual

Oriol Bohigas [enregistrament de vídeo] / guió i presentació: Josep M. Carandell ; producció: Guillem Guarro ; realització: Ramon Marcet.

[Sant Cugat del Vallès?] : TVE, cop. 1983.
Llibre

Martorell, Bohigas, Mackay : arquitectura 1953-1978.

Madrid : Xarait, 1979.
Llibre

Temas de arquitectura escolar, 1972 / Martorell, Bohigas, Mackay.

[s.l.] : [s.n.], 1972.
Article de Revista

Arquitectura joiosa : Bohigas / text: Juan Carlos González.

Informació i Debat (Gen. 2004), p. 52-53
Article de Revista

Bloque de viviendas.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 118 (nov. 1976), p. 20-21
Article de Revista

Rehabilitación del Cuartel de Roger de Llúria para la Universidad Pompeu Fabra : Barcelona : Josep Martorell, Oriol Bohigas y David Mackay.

Conarquitectura No 6 (oct. 2002), p. 12-20
Article de Revista

Edifici de vivendes Martí l'Humà.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 156 (gen.-febr.-març 1983), p. [20]-21
Article de Revista

Grupo de viviendas : O. Bohigas Guardiola, D.J. Mackay Goodchild, J.Ma. Martorell Codina.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 103 (jul.-agosto 1974), p. 40-41
Article de Revista

Anteproyecto de edificio comercial : O. Bohigas Guardiola, D. Mackay Goodchild, J.M. Martorell Codina.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 91-92 (sept.-oct. 1972), p. 17
Article de Revista

Proyecto de edificio para viviendas : O. Bohigas Guardiola, D. Mackay, J. Ma. Martorell Codina.

Cuadernos de Arquitectura N. 78/1 (1970), p. 32
Article de Revista

Manzana Klein Circus en el Ceramique Project. Maastricht, Holanda : MBM Arquitectos, Josep Martorell, Oriol Bohigas y David Mackay.

On diseño No 228 (2001), p. 244-255
Article de Revista

Rehabilitación de un antiguo cuartel militar como facultad universitaria. Barcelona : MBM Arquitectes: Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay.

On diseño No 228 (2001), p. 190-207
Article de Revista

Parvulari i residència, Ciutadella de Menorca : Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay : 1975-1979.

D'a : Revista Balear d'arquitectura N. 7 (1991), p. 52-67
Article de Revista

Facultad de Ciencias Jurídicas de la UPF en Barcelona.

Oficinas Año XXXIV, n. 231 (Sep. 2001), p. 57-68
Article de Revista

Centro Deportivo de Ordino, Andorra : Josep Martorell, Oriol Bohigas y David Mackay, arquitectos, y Lluís Pau, interiorista.

On diseño No 180 (1997), p. 122-139
Article de Revista

Passé et modernité confrontés = Confrontation of the past and modernity.

Techniques et Architecture N. 405 (Déc. 1992-Jan. 1993), p. 67-69
Article de Revista

Intervención en la iglesia de Santa Eulàlia d'Encamp. Andorra ; Centro escolar en Salt. Girona : MBM, arquitectos.

On diseño No 139 (1993), p. 168-183
Article de Revista

Hotel Melia en Puerto Vallarta, México.

Architécti Ano III, n. 9 (Mai.-Jul.), p. 28-60
Article de Revista

Hotel restaurante Claris : cinco estrellas gran lujo.

Casa Viva N. 119 (1992), p. 92-103
Article de Revista

Al pie de la chimenea : unidades de proyecto 6.1/6.2 : Martorell, Bohigas, Mackay y Puigdomènech.

A V Monografías = Monographs N. 37 (1992), p. 66-69
Article de Revista

Hotel Claris. Barcelona : J. Martorell, O. Bohigas, D. Mackay y A. Puigdomènech, arquitectos.

On diseño No 138 (1992), p. 108-119
Article de Revista

Una bandada de gaviotas : puerto olímpico, recepción y escuela de vela : Martorell, Bohigas, Mackay y Puigdomènech.

A V Monografías = Monographs N. 37 (1992), p.34-41
Article de Revista

Per amor a l'art : els interiors de l'hotel Claris / [text] de Jordi Gironès, Frederic Callís.

Eben N. 8 (1992), p. 14-21
Article de Revista

El Puerto olímpico de Barcelona : J. Martorell, P. Bohigas, D. Mackay y A. Puigdomènech, arquitectos, y J.R. de Clascà, ingeniero.

On diseño No 133 (1992), p. 188-199
Article de Revista

Barcelone : rupture et continuité : 1970-19.. : d'après un entretien avec Oriol Bohigas / André Barey.

AAM : archives d'architecture moderne N. 14 (1978), p. 32-43
Article de Revista

Escuela "Thau"

Jano Nº 27 (mayo 1975)
Article de Revista

Treball d'artesania : execució del voladís en la construcció de l'edifici DHUB de la plaça de les Glòries de Barcelona / Montse Jorba Calsina, Josep M. Badosa i Sanuy.

Informatiu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona N. 333 (set. 2012)
Article de Revista

Paseo marítimo Benidorm = Benidorm promenade : 1986-1996.

Via Arquitectura V. 2 (1998), p. 68-75
Article de Revista

Centro Deportivo en Ordino / fotografias Lluis Casals.

Diseño Interior N. 67 (1997), p. 54-61
Article de Revista

El Corte Inglés noves façanes = new facades : J.A. Martínez Lapeña, Elias Torres. Edifici d'ampliació = Extension building : MBMP.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme N. 207-208-209 (1995), p. 294-297
Article de Revista

La Satisfacción social de la arquitectura / David Mackay.

On diseño No 141 (1993), p. 178-201
Article de Revista

Pabellón del Futuro, Expo '92. Sevilla / Peter Rice y Alistair Lenczer.

On diseño No 141 (1993), p. 170-177
Article de Revista

El Arte de construir? / Oriol Bohigas.

On diseño No 141 (1993), p. 144-167
Article de Revista

Una Historia de MBM / Josep Martorell.

On diseño No 141 (1993), p. 106-143
Article de Revista

La Nestlé se amplia.

Arquitectura Viva N. 6 (Jun. 1989), p. 29-31
Article de Revista

Casa Almirall : Martorell, Bohigas, Mackay arquitectes.

A+U : architecture and urbanism N. 120, 09/80 (Sep. 1980), p. 45-48
Article de Revista

Una Casa en la comarca del Vallés.

Hogares Modernos N. 60 (Jul. 1971), p. 60-64
Article de Revista

Cierta nostalgia de lo pompeyano.

Casa Viva N. 31(1984), p. 58-62
Article de Revista

Groupe d'apartaments, Santa Agueda, Benicasim.

Architecture d'aujourd'hui N. 149 (Avr.-Mai 1970), p. 72-75
Article de Revista

Kochstrasse, isolato n. 4.

Casabella Anno XLV, n. 471 (Lug.-Ago 1981), p. 40-41
Article de Revista

Martorell, Bohigas, Mackay.

Casabella Anno XLIX, n. 513 (Mag. 1985), p. 18-19
Article de Revista

Proyecto para Friedrichstadt sur, Berlín, manzana 4.

Arquitecturas Bis No 36-37 (abr.-jun. 1981), p. 12-21
Article de Revista

La Nouvelle Amiens : MBM.

Ur No 2 (Mayo 1985), p. 11-15
Article de Revista

Testimonianze di Martorell, Bohigas e Mackay.

Architettura : Cronache E Storia Anno XIV, n. 154 (Ago. 1968) p. 308-316
Article de Revista

Catalans à Berlin : projet d'ordonnancement de quatre îlots, Quartier Friedrichstadt, Berlin : concours IBA : Martorell, Bohigas et Mackay, architects.

Architecture d'aujourd'hui N. 217 (Oct. 1981), p. 26-27
Article de Revista

École maternelle, primaire et secondaire, Barcelone / photos: Català-Roca.

Architecture d'aujourd'hui N. 204 (Sep. 1979), p. 50-52
Article de Revista

Deux immeubles a Barcelone : Martorell, Bohigas, Mackay, architects.

Architecture d'aujourd'hui N. 220 (Avr. 1982), p. XXXIII
Article de Revista

Casa Almirall, La Garriga, Spain : architects: Martorell, Bohigas, Mackay.

Architectural Review Vol. CLXVIII, n. 1004 (Oct. 1980), p. 231-232
Article de Revista

MBM and the Barcelona school / Charles Jencks.

Architectural Review Vol. CLXI, n. 961 (Mar. 1977), p. 159-165
Article de Revista

Martorell, Bohigas, Mackay.

Progressive Architecture N. 8 (Aug. 1987), p. 88-97
Article de Revista

Barcelona school.

Architectural Review Vol. CLXI, n. 961 (Mar. 1977), p. [151]-158
Article de Revista

Zur Barcelona-schule = a propos de l'école de Barcelone = on the Barcelona school / Oriol Bohigas.

Bauen + Wohnen N. 1(Jan. 1978), p. 12-18
Article de Revista

Escuela Sant Jordi en Pineda.

Mobelart N. 23 (Nov. 1974), p. 28-31
Article de Revista

L'Escalier de vie : école "Costa i Llobera", Barcelone.

Architecture d'aujourd'hui N. 216 (Sep. 1981), p. 68-69
Article de Revista

Uno Schema per quattro case = A Basic concept for four houses : Oriol Bohigas, David Mackay, Josep Martorell.

Lotus N. 22 (1979), p. 20-22
Article de Revista

Seis proyectos del estudio M.B.M.

Arquitectura : Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid Año LXIV, VI Época, n. 245 (Nov.-Dec. 1983), p. 35-46
Article de Revista

Vivienda unifamiliar en L'Ametlla del Vallés.

Mobelart N. 11 (Set. 1973), p. 45-47
Article de Revista

Escuela Garbí.

Mobelart N. 23 (Nov. 1974), p. 25-31
Article de Revista

Un Chalet.

Hogares Modernos N. 56 (Mar. 1971), p. 98-104
Article de Revista

Housing at Martí l'Humà : Martorell, Bohigas, Mackay.

A+U : architecture and urbanism N. 163, 04/84 (Apr. 1984), p. 96-98
Article de Revista

Martorell, Bohigas, Mackay.

A+U : architecture and urbanism N. 09/73 (Sep. 1973), p. 84-102
Article de Revista

Iluro building : Mataró, Barcelona, Spain : 1974.

A+U : architecture and urbanism N. 84, 11/77 (Nov. 1977), p. 42-47
Article de Revista

Casa Martí : Sant Jordi d'Alfama, Ametlla de Mar, Tarragona, Spain : 1972-1974.

A+U : architecture and urbanism N. 82, 09/77 (Set. 1977) p. 67-72
Article de Revista

Recent works of Martorell, Bohigas, Mackay.

A+U : architecture and urbanism N. 225, 06/89 (June 1989), p. 67-130
Article de Revista

Dos agrupaciones de viviendas en Sarrià : Martorell, Bohigas, Mackay.

Croquis N. 9/10 (Mayo-Jul. 1983), p. 24-31
Article de Revista

Edificio de viviendas : barrio de Sarrià, Barcelona.

Croquis N. 13 (Nov. 1983-Ene. 1984), p. 78-80
Article de Revista

Grupo de apartamentos en el golfo de Pals, Gerona.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 99 (nov.-dic. 1973), p. 28-30
Article de Revista

Casa de pisos en la calle Valseca, Barcelona.

Jano No 8 (jul.-agosto 1973), p. 27
Article de Revista

Edificio comercial "Serras", Granollers.

Jano No 8 (jul.-agosto 1973), p. 24
Article de Revista

Grupo de apartamentos en el Golf de Pals.

Jano No 30 (Sept. 1975), p. 16-21
Article de Revista

Casa Luján en Palau de Plegamans, Barcelona.

Hogar y Arquitectura N. 41 (Jul.-Ago. 1962), p. 30-32
Article de Revista

Casa Arpí [sic] en Le [sic] Figaró, Barcelona.

Hogar y Arquitectura N. 41 (Jul.-Ago. 1962), p. 26-29
Article de Revista

Progetto per la città olimpica Barcellona : Martorell, Bohigas, Mackay, Puigdomènech.

Domus N. 702 (Feb. 1989), p. 40-49
Article de Revista

Martorell Bohigas Mackay : isolato residenziale, Mollet/Barcellona.

Domus N. 695 (Giu. 1988), p. 29-39
Article de Revista

Una Manzana casi-cerrada para unas calles casi-corredor : viviendas en Mollet del Vallés : arquitectos: Martorell, Bohigas, Mackay.

A V Monografías = Monographs N. 11 (1987), p. 40-43
Article de Revista

Apartment, Barcelona.

A+U : architecture and urbanism N. 79, 07/77 (July 1977), p. 94-95
Article de Revista

Grupo de apartamentos en Benicassim, Castellón.

Hogar y Arquitectura N. 91 (Nov.-Dic. 1970), p. 17-25
Article de Revista

Casa Heredero, Tredos, Valle de Aran, Lerida.

Hogar y Arquitectura N. 89 (Jul.-Ago. 1970), p. 8-15
Article de Revista

Editorial "Destino" en Badalona, Barcelona.

Hogar y Arquitectura N. 78 (Sep.-Oct. 1968), p. 116-121
Article de Revista

Casa de renta limitada en la ronda Guinardo, esquina calle Lepanto.

Hogar y Arquitectura N. 62 (Ene.-Feb. 1966), p. 18-23
Article de Revista

Ascensores, patios, parkings y livings : cuatro casas de vecinos en Sarrià : edificio de viviendas en la calle Eduardo Conde esquina con la calle Caponata del barrio de Sarrià de Barcelona : Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay.

Arquitecturas Bis No 51 (sept. 1985), p. 13-17
Article de Revista

Escuela "Thau". Barcelona, 1972-1973

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 112 (1976), p. 13-17
Article de Revista

Grupo de viviendas en Riudellots de la Selva (Girona).

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 108 (marzo 1975), p. 24-27
Article de Revista

Berlin, projecte MBM.

Quaderns d'arquitectura i Urbanisme Núm.145 (març-abr. 1981), p. 5-7
Article de Revista

Escuela Catalunya, Calle Lleida, s/n. Sant Adrià de Besós.

On diseño No 52 (1984), p. 12-15
Article de Revista

Una Casa helicoidal en La Garriga : la casa Almirall.

On No 1(1979)
Article de Revista

Ampliación edificio de oficinas : Martorell, Bohigas, Mackay, arquitectos, Lluís Pau, interiorista.

On diseño No 91 (1988), p. 35-51
Article de Revista

MBM Recreation : two swimming pool-parks in Catalonia.

Architectural Review V. CLXXXIII, n. 1092 (Feb. 1988), p. [69]-73
Article de Revista

Housing at Eduard Conde : Martorell, Bohigas, Mackay.

A+U : architecture and urbanism N. 163, 04/84 (Apr. 1984), p. 99-101
Article de Revista

Casas Serras : Canovelles, Vallès Oriental.

Croquis N. 5/6 (Nov. 1982-Gen 1983), p. 35-37
Article de Revista

La Villa in Gabbia.

Casa Vogue N. 120/121 (Lug.-Ago. 1981), p. 82-87
Article de Revista

Martorell, Bohigas, Mackay.

Architecture d'aujourd'hui N. 177 (Jan.-Fevr. 1975), p. 74-89
Article de Revista

Martorell, Bohigas, Mackay : la manzana.

Documentos de Arquitectura N. 9 ( Oct. 1989)
Article de Revista

Pour un urbanisme du pavé et de l'égout : pour un urbanisme de transformation fonctionelle de l'architecture / par Oriol Bohigas.

Techniques et Architecture N. 307 (Dec. 1975-Jan.1976), p. 94-103
Article de Revista

Obras y proyectos : una evolución de la tipología escolar de los últimos 15 años a través de la producción del taller M/B/M.

Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo N. 89 (mayo-jun. 1972), p. 38-49
Article de Revista

[Martorell, Bohigas, Mackay].

Nueva Forma N. 86 (Mar. 1973), p. 64-141
Article de Revista

Aportaciones de la cultura arquitectònica catalana : equipo: Martorell, Bohigas, Mackay / Antonio Fernández Alba.

Nueva Forma N. 86 (Mar. 1973), p. 63-64
Article de Revista

Martorell/Bohigas/Mackay : 1974-1988.

Croquis Año VII, n. 34 (Jul. 1988)
Article de Revista

Oriol Bohigas : medalla de oro de la arquitectura 1990.

Arquitectos N. 119 (1990)
Article de Revista

L'Olimpico Bohigas : I grandi progetti di Barcellona.

Casabella Anno LI, n. 533 (Mar. 1987), p. 36-39
Article de Revista

Maó : la ciudad sobre el puerto : propuesta para una cornisa.

Arquitecturas Bis No 50 (jun. 1985), p. 20-27
Article de Revista

Facultad de derecho, Barcelona : Martorell, Bohigas & Mackay.

A V Monografías = Monographs N. 87-88 (Ene.-Abr. 2001), p. 106-109
Article de Revista

Una Nube de cerchas : facultad de derecho de la universidad Pompeu Fabra de Barcelona / Vicenç Font, Carme Grau, Enric Ribadulla.

Cercha 3a época. n. 59 (Abr. 2001), p. 32-42
Article de Revista

Ampliación de edificio comercial en Barcelona : Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay y Albert Puigdomènech, MBM arquitectos.

On diseño No 153 (1994), p. 164-167
Article de Revista

Edificio de oficinas y aparcamiento en la Rambla. Barcelona : Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay y Albert Puigdomènech, MBM arquitectos, y Joan Margarit, Carles Buxadé y Jordi Frontons, arquitectos.

On diseño No 153 (1994), p. 158-163
Article de Revista

Casa de renta en Barcelona : arquitectos: José Ma Martorell, Oriol Bohigas.

Revista Nacional de Arquitectura N. 200 (agosto 1958), p. 20
Article de Revista

MBM : manzana Pallars / fuente: MBM ; fotografía: Jaume Prat, Maspons.

HIC> Juliol 2017.
Article de Revista

Oficinas para una empresa editorial. Barcelona : Lluís Pau, Martorell-Bohigas-Mackay.

On diseño No 198 (1998), p. 162-173
Article de Revista

Teatro Municipal de Banyoles. Girona : Lluis Pau, Martorell/Bohigas/Mackay y Jeroni Moner.

On diseño No 179 (1997), p. 140-149
Article de Revista

Aix-en-Provence : Opération Sextius Mirabeau.

Techniques et Architecture N. 395 (Avr.-Mai 1991), p. 100-105
Article de Revista

Vivienda unifamiliar. Valle de Arán, Lerida.

Cuadernos de Arquitectura N. 73 (3o trim. 1969), p. 27
Article de Revista

Edificio di abitazioni a Barcellona.

Architettura : Cronache E Storia Anno V, n. 46 (Ago. 1959), p. 258-259
Article de Revista

Intervención en la Casa Pedreño. Cartagena : Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, arquitectos, y Lluís Pau.

On diseño No 159 (1995), p. 124-135
Article de Revista

Estudio MBM : MBM Arquitectos.

On diseño No 159 (1995), p. 90-101
Article de Revista

Centro escolar, Sant Adrià del Besós, Barcelona.

Croquis N. 17 (1984), p. 46-51
Article de Revista

MBM : rehabilitación Cuartel Roger de Llúria, UPF / por Jaume Prat : fuente: MBM ; fotografía: Duccio Malagamba, MBM.

HIC> Maig 2017.
Article de Revista

MBM [recurs electrònic] : Iglesia del Redentor 1968 / fotografía histórica: Eugeni Bofill ; fotografía actual: Joan Massagué.

HIC> Gen. 2017.
Article de Revista

Cittadella universitaria a Barcellona.

Domus N. 839 (2001)
Article de Revista

La arquitectura escolar de Martorell, Bohigas y Mackay : el modelo concentrado como oportunidad educativa / Isabel Durà Gúrpide.

Ra : revista de arquitectura Nº 18 (2016) 1138-5596
Article de Revista

Apartamentos Santa Águeda : MBM Arquitectos / Jaime Sanahuja.

Palimpsesto. Nº 14 (2015) 2014-1505
Article de Revista

Àlex Gallego, Jordi Adell, David Tapias, Gerard Puig [recurs electrònic] : ampliación de la escuela Sant Jordi / fuente: GATPA ; fotografía: José Hevia.

HIC> Abr. 2016.
Article de Revista

El Centro de Diseño de Barcelona / Ricardo Llago Acero, Patricia García Rodríguez.

Hormigón y acero Nº 275 (enero-abr. 2015) 0439-5689
Article de Revista

Disseny Hub : Springboard to Barcelona's future / Frank Kaltenbach.

Detail No. 4 (2015) 1614-4600
Article de Revista

Tecnocampus Mataró, centros universitarios, centro de investigación y conocimiento y incubadora de empresas.

Conarquitectura Nº 57 (enero 2016) 1578-0201
Article de Revista

Unidad residencial Friedrichstadt / Oriol Bohigas.

A V Monografías = monographs Nº 2 (1985) 0213-487x
Article de Revista

Ampliación de edificio comercial. Barcelona : MBM Arquitectes: Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila y Francesc Gual, arquitectos y Natialia Santafé, arquitecta

On diseño Nº 264 (2005)
Article de Revista

Actualidad de la arquitectura catalana / por Oriol Bohigas.

Arquitecturas Bis N. 13-14 (Mayo- Jul. 1976), p. 2-26
Article de Revista

Los pequeños de los grandes : arquitectos reconocidos / Ignacio Paricio.

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme N. 256 (Hivern 2007) 0211-9595
Article de Revista

Architektur im Gespräch : Bericht aus Barcelona = a propos d'architecture : rapport sur Barcelone = on architecture : raport from Barcelona.

Bauen + Wohnen N. 1(Jan. 1978), p. 9-28
Article de Revista

[Edificios para viviendas]

Cuadernos de Arquitectura N. 62 (4o trim. 1965), p. 5-22
Article de Revista

El parque del Migdia y sus edificios. Girona : MBM. Arquitectes, Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila y Francesc Gual.

On diseño No 239 (2003), p. 158-171
Article de Revista

Escuela secundaria. Hellersdorf, Berlin : MBM Arquitectos, Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila y Francesc Gual.

On diseño No 247 (2003), p. 154-167
Article de Revista

Banco de España en Madrid : ampliación del edificio central.

Arquitectura Nº 228 (enero-feb. 1981) 0004-2706
Article de Revista

Diez años de exposiciones : interiorismo efimero : Pau, Martorell, Bohigas, Mackay / texto: Lluís Pau.

Diseño Interior N. 8 (Oct. 1991), p. 20-33
Article de Revista

El Universo. De infinito a infinito : Lluís Pau y Martorell/Bohigas/Mackay.

On diseño No 137 (1992), p. 174-189
Article de Revista

Lluis Pau, 25 años en esto : entrevista / texto: Anatxu Zabalbeascoa.

Diseño Interior N. 67 (1997), p. 48-53
Article de Revista

Ceremonia de los Premios Laus '92. Barcelona : Lluís Pau, diseñador, y Martorell/Bohigas/Mackay/Puigdomènech, arquitectos.

On diseño No 153 (1994), p. 108-111
Article de Revista

Exposición Dennis Hopper : Lluís Pau, diseñador y Martorell/Bohigas/Mackay/Puigdomènech, arquitectos.

On diseño No 153 (1994), p. 112-115
Article de Revista

Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Lluis Pau.

On diseño No 49 (1984)
Article de Revista

Oficina de información y turismo en Lloret de Mar. Girona.

On diseño No 86 (1987), p. 33-36
Article de Revista

La Feria de las ferias : Martorell, Bohigas, Mackay y Lluís Pau.

On diseño No 96 (1988), p. 65-74
Article de Revista

Catalunya en la España moderna : 1714-1983.

On No 46 (1983)
Article de Revista

Caixa d'estalvis, Mataró, near Barcelona : architects: Martorell, Bohigas, Mackay, designer: Lluís Pau.

Architectural Review Vol. CLXVIII, n. 1004 (Oct. 1980), p. 229-230
Article de Revista

Presentación del Canal + en Barcelona : Lluís Pau, Martorell-Bohigas-Mackay.

On diseño No 123 (1991) p. 176-179
Article de Revista

Oficinas en Barcelona : Lluís Pau, Josep Martorell, Oriol Bohigas y David Mackay.

On diseño No 134 (1992), p. 170-175
Llibre

[Un Progetto per Siena : consultazione internazionale ad inviti, per una nuova soluzione architettonica ed urbanistica dell'area piazza Matteotti-La Lizza in Siena].

[1988].
Article de Revista

7 x 70.

Area N. 70 (sett.-ott. 2003) 0394-0055
Article de Revista

Villa Olímpica / texto: Josep M. Fort.

Diseño Interior N. 18 (Sep. 1992), p. 10-25

Rutes i Apunts (16)

Rutes 28

10 anys de guardonats als Premios Década
Rutes 47

Arquitectures per l’educació a la Barcelona metropolitana
per Paolo Sustersic
Rutes 59

Barcelona: retícules urbanes dels 60
per Sílvia Martínez Palou
Apunts 8

Cap a un habitar cooperatiu
per Cristina Gamboa
Rutes 78

Els premiats pel FAD 1958-1969
Rutes 81

Els premiats pel FAD 1970-1979
Rutes 5

Habitatge d’alta muntanya a la Vall d’Aran
Rutes 21

J.J.O.O. BCN ’92: Edificis singulars a la Vila Olímpica de Barcelona
Rutes 20

J.J.O.O.: Habitatge col·lectiu a la Vila Olímpica de Barcelona
Rutes 27

La petjada de Joan Miró a Barcelona
per Dolors Rodríguez Roig
Rutes 14

Nous paradigmes d’habitatge a la Barcelona burgesa
per Jorge Vidal
Rutes 42

Patrimoni modern a la vora de l’Ebre
per Enric Roig
Apunts 5

Tornar al GATCPAC, cent anys després
per Carolina B. García-Estévez
Rutes 11

Un segle d’habitatge col·lectiu a Girona
Apunts 3

Una possible “Escola de Barcelona”
per Oriol Bohigas
Rutes 48

Vicky Cristina Barcelona

Sobre el projecte

Qui som

Directors:

Comissió Documental:

Col·laboradors:

Col·laboradors Externs:

Amb el suport de:

Entitats Col·laboradores:

Disseny i Programació:

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Fàbrica PIHER Granollers Sol·licita la imatge

Edificis d'Habitatges Caponata Sol·licita la imatge

Alçat dels Habitatges Can Folch. Sol·licita la imatge

Alçat de la xemeneia del recinte dels Habitatges Can Folch. Sol·licita la imatge

Bloc d'habitatges al Polígon Sant Martí Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació Sector Migdia Sol·licita la imatge

Esbossos dels Habitatges Costa 59 Sol·licita la imatge

Habitatges Costa 59 Sol·licita la imatge

Perspectiva dels Habitatges Costa 59 des del Carrer de la Costa. Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació Sector Migdia Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació Sector Migdia Sol·licita la imatge

Habitatge Plurifamiliar Rambla 48 Sol·licita la imatge

Exposició "Barcelona, Cent Anys de Fires 1888-1988" Sol·licita la imatge

Esbós de la pèrgola d'accés als magatzems de l'Escola Municipal de Vela. Sol·licita la imatge

Esbós de la Coberta de l'Escola Municipal de Vela Sol·licita la imatge

Alçat de l'accés a l'Escola Municipal de Vela. Sol·licita la imatge

Perspectives de l'Escola Municipal de Vela Sol·licita la imatge

Habitatges Eduardo Conde 50 Sol·licita la imatge

Habitatges Eduardo Conde 50 Sol·licita la imatge

Habitatges Eduardo Conde 50 Sol·licita la imatge

Habitatges Eduardo Conde 50 Sol·licita la imatge

Habitatges Eduardo Conde 50 Sol·licita la imatge

Noves Façanes per a El Corte Inglés Sol·licita la imatge

Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15 Sol·licita la imatge

Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15 Sol·licita la imatge

Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15 Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona Sol·licita la imatge

Perspectiva del conjunts del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic. Sol·licita la imatge

En Imatges

Memòria

Obres (106)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (144)

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Ampliació del Despatx MBM

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Premi FAD

Fàbrica PIHER Granollers
Sol·licita la imatge

Edificis d'Habitatges Caponata
Sol·licita la imatge

Alçat dels Habitatges Can Folch.
Sol·licita la imatge

Alçat de la xemeneia del recinte dels Habitatges Can Folch.
Sol·licita la imatge

Bloc d'habitatges al Polígon Sant Martí
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació Sector Migdia
Sol·licita la imatge

Esbossos dels Habitatges Costa 59
Sol·licita la imatge

Habitatges Costa 59
Sol·licita la imatge

Perspectiva dels Habitatges Costa 59 des del Carrer de la Costa.
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació Sector Migdia
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació Sector Migdia
Sol·licita la imatge

Habitatge Plurifamiliar Rambla 48
Sol·licita la imatge

Exposició "Barcelona, Cent Anys de Fires 1888-1988"
Sol·licita la imatge

Esbós de la pèrgola d'accés als magatzems de l'Escola Municipal de Vela.
Sol·licita la imatge

Esbós de la Coberta de l'Escola Municipal de Vela
Sol·licita la imatge

Alçat de l'accés a l'Escola Municipal de Vela.
Sol·licita la imatge

Perspectives de l'Escola Municipal de Vela
Sol·licita la imatge

Habitatges Eduardo Conde 50
Sol·licita la imatge

Habitatges Eduardo Conde 50
Sol·licita la imatge

Habitatges Eduardo Conde 50
Sol·licita la imatge

Habitatges Eduardo Conde 50
Sol·licita la imatge

Habitatges Eduardo Conde 50
Sol·licita la imatge

Noves Façanes per a El Corte Inglés
Sol·licita la imatge

Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15
Sol·licita la imatge

Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15
Sol·licita la imatge

Habitatge Unifamiliar Can Patoi 15
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic de Barcelona
Sol·licita la imatge

Perspectiva del conjunts del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica i del Port Olímpic.
Sol·licita la imatge