Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’edifici segueix un pati de tres crugies longitudinals, de manera que la crugia central esdevé un complex dispositiu d’il·luminació de l’interior, que assimila tot el conjunt a un claustre. En treballar amb un pressupost reduït, Gaudí opta per emprar un arc parabòlic molt estret, repetit nombroses vegades, que li permet resoldre els corredors centrals de distribució i alhora les obertures de la façana. Els patis centrals permeten fer arribar una llum atenuada fins a la planta baixa, per mitjà d’uns escalonaments successius que deixen passar la llum per recorreguts indirectes. Cal destacar la senzillesa amb què s’han resolt les fusteries: a l’interior, les particions de les fulles vidriades adopten formes abstractes sense cap simbolisme. La finestra tipus de la façana consisteix en una persiana rectangular, encaixada dins la massa de la fàbrica, que cobreix l’obertura pròpiament dita, la qual adopta la forma de l’arc parabòlic de referència.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
L’edifici segueix un pati de tres crugies longitudinals, de manera que la crugia central esdevé un complex dispositiu d’il·luminació de l’interior, que assimila tot el conjunt a un claustre. En treballar amb un pressupost reduït, Gaudí opta per emprar un arc parabòlic molt estret, repetit nombroses vegades, que li permet resoldre els corredors centrals de distribució i alhora les obertures de la façana. Els patis centrals permeten fer arribar una llum atenuada fins a la planta baixa, per mitjà d’uns escalonaments successius que deixen passar la llum per recorreguts indirectes. Cal destacar la senzillesa amb què s’han resolt les fusteries: a l’interior, les particions de les fulles vidriades adopten formes abstractes sense cap simbolisme. La finestra tipus de la façana consisteix en una persiana rectangular, encaixada dins la massa de la fàbrica, que cobreix l’obertura pròpiament dita, la qual adopta la forma de l’arc parabòlic de referència.
El repte principal va ser plantejar una ampliació en un entorn protegit, on la presència d’un primer edifici projectat per Antoni Gaudí inundava el conjunt. Es van estudiar varies ubicacions de la nova construcció i es va decidir situar la ampliació en el lloc més adequat per no afectar la visibilitat de l’edifici Gaudí. El nou volum respecta l’alçada i distàncies dels edificis colindants i es lliga funcionalment al pavelló esportiu existent.
L’edifici havia de parlar del seu temps, sense donar l’esquena a les textures pròpies del edifici existent. Així doncs, es va optar per una façana teixida ceràmica, que fa de gran gelosia, i elements lleugers i lluminosos cap l’interior de l’escola. Aquesta doble pell que tamitza tèrmica i lumínicament l’interior permet una llibertat i flexibilitat en la distribució de les finestres i els elements opacs necessaris funcionalment.
Escala d'evacuació en el recinte protegit Teresianes Ganduxer
El projecte va suposar un treball detallat per a explicar i acordar amb patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona el seu impacte, la seva fluïdesa amb l’existent i la seva definició per a integrar-se amb el pavelló projectat i construït per Gaudí. Després d’analitzar l’estructura del Pavelló i estudiar les diferents possibilitats d’ubicació de l’escala d’evacuació, es va proposar una escala per l’exterior, delimitant-la a la crugia central de la façana lateral, amb l’interès de respectar la modulació existent. La seva posició coincideix amb el final d’un passadís interior que dona accés a totes les aules i connecta longitudinalment amb una segona escala. Es pren com a referència el volum d’accés de l’edifici Gaudí i d’algunes de les seves gelosies, els seus ritmes, transparència i textura.
El projecte proposa un volum i tancament amb una composició ceràmica tradicional en gelosia, amb l’exprés interès que a través d’ella es visualitzi la façana del pavelló existent i pugui comprendre’s els diferents períodes d’intervenció. L’escala està pensada amb elements metàl·lics prefabricats assemblats en obra.
El projecte estudia amb tot cuidat la visió del “Edifici Gaudí”, tant des de l’exterior del recinte com des de l’interior. La proposta permetia el pas en tot el seu contorn, així com dignificar un espai residual del col·legi.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
