El projecte d’un conjunt residencial en ordenació oberta permet que Coderch defineixi la seva concepció de l’habitatge urbà. Els pisos s’agrupen de dos en dos en blocs de tres plantes i formen un conjunt de sis blocs disposats en doble eix de simetria. Les plantes baixes absorbeixen el desnivell de 5,5 metres entre els carrers Raset i Freixa, eviten els comerços en façana i allotgen despatxos separats del carrer. L’espai semipúblic que queda entre els sis blocs forma part d’un mateix paisatge arquitectònic, determinat per la plaqueta ceràmica del revestiment, les persianes verticals de fusta vista i la combinació dels reclaus amb una vegetació profusa. L’habitatge extrapola la planta escalonada de les anteriors cases unifamiliars. Una estructura sobre la base de peus drets metàl·lics i forjats reticulars permet retallar els perímetres de les lloses i distribuir els paraments amb independència dels requeriments estructurals.
Aquest conjunt residencial es troba dins del pla urbanístic que durant les dècades dels 60 i dels 70 va regir la manera de construir els nous habitatges que es situaven a la part alta de la ciutat de Barcelona, buscant distanciar-se de la contaminació acústica d'una ciutat amb més cotxes cada dia i, en conseqüència, més soroll.
En aquesta línia, els conjunts d'habitatges dins del traçat dels carrers són aïllats, deixant espais generosos entre els blocs pel pas òptim de la llum, multiplicant les seves façanes i donant lloc al verd que envolta les plantes baixes. Al conjunt Banco Urquijo, Coderch baixa l'alçada dels blocs, de manera que els espais que deixa entre els cossos pot ser més limitat; així s'apropa a l'ideal de buit entre carrers i, esglaonant-los, aconsegueix acotar el paisatge interior.
El fet de ser pisos d'alt standing obliga a que la distribució tingui doble accés (un d'ells segregat pel servei) tan en porta com en ascensor. Els estars dels blocs, en quedar enfrontats, es doten d'un filtre vertical de fusta que dona calidesa als espais interiors i complementa el revestiment de plaqueta ceràmica emprat per la façana. El retranqueig de les habitacions en busca de llum i intimitat coincideix amb els assajos de l'arquitecte en les seves experiències prèvies en habitatge unifamiliar.
El conjunt d'habitatges projectat per José Antonio Coderch es realitza per encàrrec del grup Banco Urquijo, en un solar rectangular aixamfranat que conforma una poma completa. Segons el projecte original, el conjunt consta de sis blocs exempts compostos per dues plantes soterrani destinades a garatge i instal·lacions i un centre cultural, planta baixa amb locals comercials i accessos; i quatre o cinc plantes superiors destinades a habitatge. El solar presenta un desnivell topogràfic que condicionarà el projecte. Per adaptar-se a l'escala predominant i suavitzar el desnivell al mateix conjunt alinea els blocs en alçada, les últimes plantes consistiran en àtics de menors dimensions que s'allunyen del carrer mitjançant trets característics. Els espais intermedis es completen amb patis enjardinats.
La planta tipus conté dos habitatges per replà, simètrics, al centre dels quals se situa el nucli de comunicacions verticals. S'hi comuniquen per un accés principal que dona al vestíbul i un altre de servei que connecta amb la cuina. A l´interior, el vestíbul articula tres zones diferenciades: l´ala de nit composta per una agregació de dormitoris, la zona de dia que ocupa la franja central i les àrees destinades al servei domèstic.
L'estructura consisteix en un sistema de pilars metàl·lics i forjats de formigó armat. La façana la formen murs de revestiment ceràmic i obertures exteriors, acuradament protegides mitjançant un tancament de lamel·les verticals de fusta.
L'Edifici de Banco Urquijo constitueix un dels exemples més clars de la reflexió desenvolupada per Coderch al voltant de l'habitatge urbà. D'una banda, s'aprecien els seus esforços per fer més habitable la ciutat, tot i que alhora l'arquitecte aspiri obstinadament a protegir la llar mitjançant el límit que la façana estableix clarament entre l'interior i l'exterior. El resultat tipològic acaba conformant un híbrid entre la ciutat-jardí i la vivenda urbana de tipus bloc continu. Una mena de ruralització d'allò urbà a través d'una operació d'extrusió en alçada –com si fos un joc arquitectònic– dels models d'habitatges unifamiliars projectats per l'arquitecte fins aleshores.
