Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El projecte d’un conjunt residencial en ordenació oberta permet que Coderch defineixi la seva concepció de l’habitatge urbà. Els pisos s’agrupen de dos en dos en blocs de tres plantes i formen un conjunt de sis blocs disposats en doble eix de simetria. Les plantes baixes absorbeixen el desnivell de 5,5 metres entre els carrers Raset i Freixa, eviten els comerços en façana i allotgen despatxos separats del carrer. L’espai semipúblic que queda entre els sis blocs forma part d’un mateix paisatge arquitectònic, determinat per la plaqueta ceràmica del revestiment, les persianes verticals de fusta vista i la combinació dels reclaus amb una vegetació profusa. L’habitatge extrapola la planta escalonada de les anteriors cases unifamiliars. Una estructura sobre la base de peus drets metàl·lics i forjats reticulars permet retallar els perímetres de les lloses i distribuir els paraments amb independència dels requeriments estructurals.
Aquest conjunt residencial es troba dins del pla urbanístic que durant les dècades dels 60 i dels 70 va regir la manera de construir els nous habitatges que es situaven a la part alta de la ciutat de Barcelona, buscant distanciar-se de la contaminació acústica d'una ciutat amb més cotxes cada dia i, en conseqüència, més soroll.
En aquesta línia, els conjunts d'habitatges dins del traçat dels carrers són aïllats, deixant espais generosos entre els blocs pel pas òptim de la llum, multiplicant les seves façanes i donant lloc al verd que envolta les plantes baixes. Al conjunt Banco Urquijo, Coderch baixa l'alçada dels blocs, de manera que els espais que deixa entre els cossos pot ser més limitat; així s'apropa a l'ideal de buit entre carrers i, esglaonant-los, aconsegueix acotar el paisatge interior.
El fet de ser pisos d'alt standing obliga a que la distribució tingui doble accés (un d'ells segregat pel servei) tan en porta com en ascensor. Els estars dels blocs, en quedar enfrontats, es doten d'un filtre vertical de fusta que dona calidesa als espais interiors i complementa el revestiment de plaqueta ceràmica emprat per la façana. El retranqueig de les habitacions en busca de llum i intimitat coincideix amb els assajos de l'arquitecte en les seves experiències prèvies en habitatge unifamiliar.
El conjunt d'habitatges projectat per José Antonio Coderch es realitza per encàrrec del grup Banco Urquijo, en un solar rectangular aixamfranat que conforma una poma completa. Segons el projecte original, el conjunt consta de sis blocs exempts compostos per dues plantes soterrani destinades a garatge i instal·lacions i un centre cultural, planta baixa amb locals comercials i accessos; i quatre o cinc plantes superiors destinades a habitatge. El solar presenta un desnivell topogràfic que condicionarà el projecte. Per adaptar-se a l'escala predominant i suavitzar el desnivell al mateix conjunt alinea els blocs en alçada, les últimes plantes consistiran en àtics de menors dimensions que s'allunyen del carrer mitjançant trets característics. Els espais intermedis es completen amb patis enjardinats.
La planta tipus conté dos habitatges per replà, simètrics, al centre dels quals se situa el nucli de comunicacions verticals. S'hi comuniquen per un accés principal que dona al vestíbul i un altre de servei que connecta amb la cuina. A l´interior, el vestíbul articula tres zones diferenciades: l´ala de nit composta per una agregació de dormitoris, la zona de dia que ocupa la franja central i les àrees destinades al servei domèstic.
L'estructura consisteix en un sistema de pilars metàl·lics i forjats de formigó armat. La façana la formen murs de revestiment ceràmic i obertures exteriors, acuradament protegides mitjançant un tancament de lamel·les verticals de fusta.
L'Edifici de Banco Urquijo constitueix un dels exemples més clars de la reflexió desenvolupada per Coderch al voltant de l'habitatge urbà. D'una banda, s'aprecien els seus esforços per fer més habitable la ciutat, tot i que alhora l'arquitecte aspiri obstinadament a protegir la llar mitjançant el límit que la façana estableix clarament entre l'interior i l'exterior. El resultat tipològic acaba conformant un híbrid entre la ciutat-jardí i la vivenda urbana de tipus bloc continu. Una mena de ruralització d'allò urbà a través d'una operació d'extrusió en alçada –com si fos un joc arquitectònic– dels models d'habitatges unifamiliars projectats per l'arquitecte fins aleshores.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Conjunt d'Habitatges Banco Urquijo
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
El projecte d’un conjunt residencial en ordenació oberta permet que Coderch defineixi la seva concepció de l’habitatge urbà. Els pisos s’agrupen de dos en dos en blocs de tres plantes i formen un conjunt de sis blocs disposats en doble eix de simetria. Les plantes baixes absorbeixen el desnivell de 5,5 metres entre els carrers Raset i Freixa, eviten els comerços en façana i allotgen despatxos separats del carrer. L’espai semipúblic que queda entre els sis blocs forma part d’un mateix paisatge arquitectònic, determinat per la plaqueta ceràmica del revestiment, les persianes verticals de fusta vista i la combinació dels reclaus amb una vegetació profusa. L’habitatge extrapola la planta escalonada de les anteriors cases unifamiliars. Una estructura sobre la base de peus drets metàl·lics i forjats reticulars permet retallar els perímetres de les lloses i distribuir els paraments amb independència dels requeriments estructurals. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaConjunt d'Habitatges Banco Urquijo
