Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
La idea fonamental del projecte és treballar amb l’espai i el lloc en el qual el nou edifici s'insereix. El nou edifici havia de realçar els edificis modernistes existents com el Convent de Valldonzella de 1910, l’edifici on se situava l’antic Museu de la Ciència de 1909, i un petit barri d'antigues construccions d’habitatges unifamiliars. Devia, així mateix, crear un punt de trobada al barri on també es troben alguns edificis universitaris.
Malgrat la grandària de l’edifici (50.000 m2, deu vegades més gran que l’edifici modernista), aquest no havia d'adoptar una presència excessiva al barri ni desfigurar l’entorn urbà. L’edifici se situa, per tant, sota el nivell del terra, aprofita el pendent natural del terreny i genera una plaça pública, la plaça de la Ciència, just sota ella es troba la gran sala d’exposició delimitada per dos grans lucernaris longitudinals que permeten tenir sempre una referència a l’exterior des dels espais soterrats.
D’aquesta manera, l’edifici modernista, una vegada restaurat, recupera el protagonisme de l’espai en presidir la plaça de la Ciència i el barri millora la qualitat dels seus espais urbans.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (6)
-
Premi FAD
Finalista. Categoria: RestauracióMuseu de la CiènciaGarcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
Museu de la Ciència
Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia
L'Obra Social de la "Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears" va programar la conversió de l'antic edifici-asil "Amparo de Santa Lucía" en Museu. L'edifici es composava de dos sectors. El primer, construït per l'arquitecte Domènech i Estepà entre 1904 i 1909, és fàcilment identificable en el conjunt de l'obra. L’altre, dels anys 40, a la zona adjacent a la de Domènech i Estepà que era la menys recuperable a causa de les petites dimensions i disposició dels espais que ho composaven. Aquí es va realitzar la substitució total del volum construït, la qual cosa va permetre arribar, amb la nova obra, a tres objectius primordials simultàniament: 1. Claredat i folga a la distribució interior de l'edifici. Condició imprescindible en un local d'aquest tipus. 2. Imatge exterior novedosa i rotunda molt convenient per a un edifici de recent incorporació al seu paper públic. 3. Transparència de l'edifici a la zona central, que fa possible el trasllat de les qualitats de l'exterior Sud a l'interior de l'edifici i com a conseqüència a l'accés principal orientat a Nord. Per un altre costat, podem resumir afirmant que la totalitat de l'edifici es composa d'una successió de sales diàfanes, de considerables dimensions, relacionades, totes elles, amb el vestíbul central de gran alçada i els jardins situats al Sud del solar.CosmoCaixa Barcelona
Terradas Arquitectes, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola
La idea fonamental del projecte és treballar amb l’espai i el lloc en el qual el nou edifici s'insereix. El nou edifici havia de realçar els edificis modernistes existents com el Convent de Valldonzella de 1910, l’edifici on se situava l’antic Museu de la Ciència de 1909, i un petit barri d'antigues construccions d’habitatges unifamiliars. Devia, així mateix, crear un punt de trobada al barri on també es troben alguns edificis universitaris. Malgrat la grandària de l’edifici (50.000 m2, deu vegades més gran que l’edifici modernista), aquest no havia d'adoptar una presència excessiva al barri ni desfigurar l’entorn urbà. L’edifici se situa, per tant, sota el nivell del terra, aprofita el pendent natural del terreny i genera una plaça pública, la plaça de la Ciència, just sota ella es troba la gran sala d’exposició delimitada per dos grans lucernaris longitudinals que permeten tenir sempre una referència a l’exterior des dels espais soterrats. D’aquesta manera, l’edifici modernista, una vegada restaurat, recupera el protagonisme de l’espai en presidir la plaça de la Ciència i el barri millora la qualitat dels seus espais urbans.Premi Ciutat de Barcelona
Menció Especial. Categoria: Arquitectura i UrbanismeCosmoCaixa BarcelonaTerradas Arquitectes, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola
Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaCosmoCaixa BarcelonaTerradas Arquitectes, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola
