Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Sobre l'obra de l’arquitecte modernista Manuel Raspall (1877-1937) vàrem reproduir tota la complexitat formal i estilística que tenia l’edifici al llarg dels seus mes de 200 anys d’existència.
Excepte unes dependències interiors sense valor i malmeses per les humitats, la resta d’espais foren rehabilitats segons les restes trobades al propi edifici, motllures, esgrafiats, especejaments, etc., fetes amb la col·laboració inestimable i valuosa d’Arturo Van den Eynde, arquitecte (1946-2003), del constructor i dels artesans qualificats contractats.
Vàrem proposar una distribució de mobiliari expositor centralitzat que no contactava amb els murs existents de cara fer visible la seva riquesa formal i ens permetia que també fossin làmpades, alhora que ens permetia posar els conductes d’aire amagats al seu interior.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Palau Mornau
autoria desconeguda
-
Palau Mornau
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
En la Barcelona vella, entre les joyes arqunectòniques que guardan la patina de la noble velluria, alguns casals, obehint a les necessitats y al gust de la vida moderna, prenen fesomia de palaus novells, dintre les linies d'antiga noblesa. Un d'aquests es l'antiga casa Mornau del carrer Ample, propietat avuy del hereu Nadal, descendent de la antiga familia fundadora, qui comptà entre'ls seus el sabi arquebisbe Dr. Fèlix d'Amat de Palou de Savall y de Montbuy, confés del Rey Carles IV. L'hermós palau que avuy auca sos murs blanchs y ses balconades daurades en les foscors del carrer Ample, ha sigut conservat per sos hereus en tota la puresa de ses línies y de ses voltes. Va esser restaurat ab motiu del casament del hereu dels Mornau ab l'hermosa filla dels barons de Quadras; y be calía un march axis, rejovenit, pera la bella María de Cuadras, que altres dos cops, com a soltera en el palau de sos pares, com a nuvia després, y ara rodejada d'una nova bellesa, ab la noble corona de la maternitat, ha vingut a honorar les planes de FEMINAL. Les fotografIes que avuy portem, adolexen d'un dels seus més importants encisos: el del color. Y cal veure'ls hermosos salons blanch y or y Lluis XV; l'antiga cambra de pur estil, ab hermoses escenes de la Creació pintades en els murs, hont morí l'arquebisbe Amat, religiosament conservades pels descendents del ilustre fill de Catalunya; els antichs retrats, els tapissos preciosos, les joyes d'art que campejan arreu en la noble casa, la biblioteca, en la que, a més de 5.000 volums, se conservan religiosament les coleccions del Diario de Barcelona desde son primer número; el luxo modern en tot son refinament en les habitacions particulars, sòbries, elegants, senyorials, ben dignes de la jove parella qui ha fet son niu entre aquells murs antichs, hont riu avuy la gracia d'un petit hereu, blanch y rosat com una flor d'atmetller entre les blondes y randes de neu... Y cal mirar d'aprop les vitrines, que guardan un tresor en joyes antigues, entre aquelles que foren propietat del senyor Arquebisbe, y son verament remarcables. En la cambra hont entregà l'ànima a Deu el Doctor Amat, les families Mornau, Artós y Nadal, descendents del ilustre sabadellench, conservan pietosament, a més dels mobles y pintures murals, (entre les qu'es de remarcar un Sant Antoni hermosíssim), un Crucifix de gran mèrit artístich y històrich, donchs fou regalat pel Rey Caries IV a son confés. L'oratori; 'l bonich pati central, hont remoreja alegrement en una original vasca de fayans un rajolí de aygua claríssima, el vestíbul ornamentat dels retrats familials y de mobles y tapissos remarcables, son dignes de menció. Y per acabar, síans donat fer justes llohanses de les obres de restauració, confiades a verdaders artistes, al cap dels quals be podem anomenar el jove arquitecte D. Manuel Raspall, a qui fou confiada la delicada obra. El poch espay de que disposem, nos priva de detallar millor lo qu'es aqueix interior barceloní qu'embelleix avuy les nostres planes, y ho sentim de debò, ja que hi ha materia ben interessant en tots conceptes. -
Rehabilitació del Palau Mornau
Sobre l'obra de l’arquitecte modernista Manuel Raspall (1877-1937) vàrem reproduir tota la complexitat formal i estilística que tenia l’edifici al llarg dels seus mes de 200 anys d’existència. Excepte unes dependències interiors sense valor i malmeses per les humitats, la resta d’espais foren rehabilitats segons les restes trobades al propi edifici, motllures, esgrafiats, especejaments, etc., fetes amb la col·laboració inestimable i valuosa d’Arturo Van den Eynde, arquitecte (1946-2003), del constructor i dels artesans qualificats contractats. Vàrem proposar una distribució de mobiliari expositor centralitzat que no contactava amb els murs existents de cara fer visible la seva riquesa formal i ens permetia que també fossin làmpades, alhora que ens permetia posar els conductes d’aire amagats al seu interior.