L'obertura de la via Laietana, carrer rectilini que travessa el nucli antic de Barcelona, ​​va comportar l'enderrocament d'antigues construccions i substituir-lo per nous edificis com aquest per a la seu central de la Caixa de Pensions. Moltes construccions de la nova via van acollir entitats financeres i, a poc a poc, la zona es va especialitzar en la tipologia de l'immoble d'oficines, que aleshores era una novetat. L'any 1911, el mateix Sagnier ja havia aixecat a l'altre extrem del carrer les oficines del Banco Hispano Colonial, un dels finançadors d'aquella operació urbanística que es va conèixer amb el nom de la «Reforma». El Casal de l'Estalvi (amb l'edifici contigu anomenat Casal de la Previsió, construït cinc anys més tard) tanca la perspectiva del nou carrer i es beneficia del seu pintoresc aspecte gotitzant i de la solidesa de la pedra del Garraf. Al llarg dels anys, les sucursals de la Caixa a diverses poblacions de Catalunya, projectades també per Sagnier, van reprendre alguns elements d'aquest primer edifici, com ara els paraments de pedra desbastada, de manera que s'unificava la imatge corporativa de l'entitat de una manera ben moderna. Un altre aspecte destacat de l'edifici va ser la seva construcció amb estructura de formigó, material fins aleshores pràcticament reservat a les edificacions industrials; de tota manera, el material no es manifesta ni a l'exterior ni a l'interior, que estava decorat profusament. Dels cinc edificis i dues botigues de Sagnier que van obtenir premi als concursos d'arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona, ​​només el Casal de l'Estalvi (juntament amb la casa d'Ignasi Coll, a l'avinguda del Tibidabo) ha arribat fins als nostres dies. A la façana encara és visible la placa que es fixava en aquests casos; el premi, a més, tenia caràcter extraordinari. Era el tercer cop que Sagnier rebia el guardó i això ho va fer creditor de la medalla d'or instituïda per l'Ajuntament. Sagnier va mantenir al llarg dels anys una relació estreta amb l'entitat d'estalvi fundada per Francesc Moragas i Lluís Ferrer-Vidal, per a la qual encara va fer altres edificacions, especialment per als serveis assistencials de la seva obra social.