Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’edifici és una primera peça d’una seqüència que finalitza a la Torre Agbar que gira el cap i es col·loca frontalment a l'Av.Diagonal. L’edifici es perfora a les quatre primeres plantes per donar un final al carrer Bolívia i focalitzar la perspectiva urbana. La torre amb el desplaçament en voladís, construeix una aresta que l’atorga tensió i caràcter. A les plantes superiors, l’edifici busca en diagonal l’aresta superior de la torre, atorgant amb la seva geometria un final escultòric. L’estructura es converteix en la forma final de l’edifici al coincidir l’estructura de sustentació y la façana. La producció i la docència audiovisual situades al cos baix i la gestió empresarial situada a la torre, constitueixen una unitat programàtica. Al carrer lateral, el cos baix que s’alinea amb l’antiga fàbrica, es tanca amb panells metàl·lics amb diferents graus de perforació i amb una acabat en tons mes daurats, que contrasten amb la contundència formal de la verticalitat de la torre.
Font: Mostres d'arquitectura
Edifici d'Oficines Mediapro LA CIUTAT (Relació amb l’entorn) L’edifici és una primera peça d’una seqüència que finalitza a la Torre Agbar.
L’edifici gira la seva façana davantera i es col·loca frontalment cap a la Diagonal i converteix una eventual auto rotació en una façana respectable alineada amb la gran avinguda.
L’edifici es perfora en les seves quatre primeres plantes per donar final al carrer Bolívia i focalitzar la perspectiva urbana.
La torre amb el seu primer desplaçament en volada construeix una aresta que li atorga tensió i caràcter.
A un nivell inferior i coincidint amb el sòcol de l’edifici contigu, la torre desvia la seva alineació, genera un nou pla, construeix façana frontal amb l’Avinguda Diagonal i permet obrir les visuals de l’edifici limítrof.
A les seves plantes superiors l’edifici busca en diagonal l’aresta superior de la torre i atorga, amb la seva geometria, un final escultòric i la interacció de les dues alineacions genera un joc dinàmic d’ombres.
El cos baix o sòcol penetra sota la torre i amb la seva façana transparent genera un nou espai públic, una plaça triangular. En torn d’aquesta l’edifici es converteix en una escultura respectuosa i curosa a les sol·licitacions urbanes.
L’EDIFICI I LA SEVA FUNCIONALITAT La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat d’ús, gràcies a la inexistència de pilars o estructures intermèdies que permeten unes plantes diàfanes.
Una única i repetida finestra desenvolupada en continuïtat en totes les façanes ofereix una bona il·luminació i vistes des de qualsevol punt de la torre i una gran versatilitat de distribució interior.
Els vidres a l’interior de la retícula eviten l’enlluernament i queden protegits de la insolació directa, del aigua i la brutícia.
La diferent configuració de les diferents plantes permet una certa especialització funcional dels programes.
La producció i docència audiovisual en el cos de la base i la gestió empresarial a la torre constitueixen una unitat programàtica.
L’ESTRUCTURA L’esquelet estructural es converteix en la forma final de l’edifici en aconseguir la coincidència entre l’estructura sostenidora i la façana.
Només des de fa una mica més d’una dècada ha estat possible el seu càlcul per elements finits. La fusió d’una membrana o diafragma estructural amb les lloses pretesades permet la creació de grans llums a més de donar rigidesa al conjunt.
Les zones amb menys càrrega de la façana col·laboren solidàriament a suportar els majors esforços de les parts de la retícula amb més tensió: “democràcia estructural”.
Un mateix element, un pilar de 0,70 cm x 0,30 cm, varia la seva secció d’acer interior segons l’estat de càrregues al mateix temps que el seu farciment de formigó li atorga una major inèrcia enfront el foc. La major altura d’aquests pilars en les plantes baixes i en la última destinada a instal·lacions atorga a l’edifici una configuració clàssica.
La retícula de pilars i lloses permeten considerar al conjunt pilar-forjat com si fossin unes gran bigues vierendeel.
MATERIALITAT L’estructura pintada en un color bronze acerat al igual que les fines tanques metàl·lics de les finestres, que tanquen els buits de l’estructura, matisa les diferents llums adquirint així la torre un aspecte sensitiu i potent.
El parament frontal del sòcol amb un desplegament de grans vidres conforma una façana urbana i deixa entreveure, gràcies a la seva transparència, la vida de l’edifici i les circulacions del públic.
Al carrer lateral, en el cos de la base que s’alinea amb l’antiga fàbrica, es tanca amb plafons metàl·lics amb diferents graus de perforació, que amb un acabat de tons més daurats, ofereix a la ciutat un caràcter amable amb el tractament horitzontal de les seves pells que contrasten amb la contundència formal de l’estructura vertical de la torre.
L’edifici és la primera peça d’una seqüència que acaba a la torre Agbar. En aquest context gira la seva testera i es col·loca de cara a la Diagonal de manera que converteix el factor casual de l’escorç en una façana respectuosa alineada amb la gran avinguda. En les quatre primeres plantes l’edifici es perfora per permetre al carrer Bolívia arribar fins al final i focalitzar la perspectiva urbana. En les plantes superiors busca en diagonal l’aresta superior de la torre per generar una interacció entre les dues alineacions que produeix un joc dinàmic d’ombres. El cos baix o sòcol penetra sota la torre i, amb la seva façana transparent, produeix un nou espai públic, una plaça triangular.
La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat d’ús gràcies a unes plantes diàfanes que es deriven de la inexistència de pilars o estructures intermèdies. Una única i repetida finestra, desenvolupada en continuïtat a totes les façanes, ofereix una bona il·luminació i vistes, així com una gran versatilitat de distribució interior. La producció i docència audiovisual en el cos baix i la gestió empresarial a la torre constitueixen una unitat programàtica.
L’esquelet estructural es converteix en la forma final de l’edifici perquè s’aconsegueix la coincidència entre l’estructura portant i la façana. La fusió d’una membrana o diafragma estructural amb les lloses posttesades permet grans llums a més de donar rigidesa al conjunt. La retícula de pilars i les lloses permeten considerar el conjunt pilar–forjat com si es tractés de grans bigues vierendel.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
